Ferrocarrils i circulació mercantil a Catalunya durant la segona meitat del segle XIX

Abstract

La historia dels ferrocarrils espanyols ha estat objecte, en el decurs dels darrers anys, de notables treballs que han contribuït a ampliar i a aprofundir els nostres coneixements d'aquest tema aportats per obres anteriors. No obstant aixo, en un pla interpretatiu, cal destacar, d'una banda, l'anàlisi -realitzada des d'una perspectiva a curt termini - de Gabriel Tortella, que després de constatar la rapida caiguda dels ingressos bruts per unitat de longitud explotada enregistrada en perllongar-se les línies i en establir-se les connexions de la xarxa, dedueix que l'oferta del transport ferroviari s'avança a la demanda i que el baix nivell d'aquesta es degué, fonamentalment, al retard econòmic del país, posat de manifest per indicadors com el de la renda per capita. Aquest esquema interpretatiu ha estat contrastat per l'estudi més recent d'Antonio Gómez Mendoza, que, adoptant les tècniques metodològiques de la New Economic History i enfocant l'anàlisi des d'una perspectiva a llarg termini, ens ofereix una imatge totalment diferent de la relació entre ferrocarrils i economia a l'Espanya del segle XIX, en defensar que, de les línies fèrries, en derivaren elevats «estalvis socials» -més considerables que els enregistrats en països que disposaven de sistemes de transport terrestre relativament eficients, fonamentats en canals i rius navegables-, la qual cosa l'indueix a suposar que els ferrocarrils foren el factor explicatiu principal del creixement de la circulació mercantil i que, conseqüentment, sense la seva presencia el creixement econòmic i el nivell de vida de l'Espanya del comen~ament del segle xx hauria estat molt inferior.