Parlar de la mort per parlar de la vida: educar en la finitud per a cuidar i acompanyar. Una mirada qualitativa des de l’Educació i la Salut

Abstract

[cat] La mort i el dol formen part de l’experiència humana, però avui dia són dues realitats silenciades i escassament abordades socialment, fet que té repercussions en la criança i la formació de les generacions futures. Aquest treball parteix de la necessitat de plantejar un discurs pedagògic que aculli la finitud i la cura com a part indispensable de l’acte educatiu. L’objectiu de la recerca és comprendre la vivència i la construcció de sentit a través d’una Pedagogia de la Finitud (Mèlich) i de la Cura (Noddings), com a vies per a reduir el tabú social de la mort i la solitud del procés de superar una pèrdua, un fet del tot inevitable. Aquest treball explora l’acompanyament que els agents implicats ofereixen, o haurien d’oferir, als individus en aquests escenaris d’extrema vulnerabilitat. Mitjançant una metodologia qualitativa, a partir de 6 entrevistes semi-estructurades, es recullen experiències de professionals de l’Educació i de la Salut que il·luminen les ombres de la mort i del dol. El treball aporta una visió holística sobre l’acompanyament humà i conscient, des de les aules o els hospitals; durant la vida, i després d’ella, però sobretot des de la transformació social, que, al capdavall, és del que és tracta l’Educació. [spa] La muerte y el duelo forman parte de la experiencia humana, pero hoy son dos realidades silenciadas y escasamente abordadas socialmente, hecho que tiene repercusiones en la crianza y la formación de generaciones futuras. Este trabajo parte de la necesidad de plantear un discurso pedagógico que acoja la finitud y el cuidado como parte indispensable del acto educativo. El objetivo de la investigación es comprender la vivencia y la construcción de sentido a través de una Pedagogía de la Finitud (Mèlich) y del Cuidado (Noddings), como vías para reducir el tabú social de la muerte y la soledad del proceso de superar una pérdida, un hecho del todo inevitable. Este trabajo explora el acompañamiento que los agentes implicados ofrecen, o deberían de ofrecer, a los individuos en estos escenarios de extrema vulnerabilidad. Mediante una metodología cualitativa, a partir de 6 entrevistas semiestructuradas, se recogen las experiencias de profesionales de la Educación y de la Salud, que iluminan las sombras de la muerte y el duelo. El trabajo aporta una visión holística sobre el acompañamiento humano y consciente, desde las aulas o los hospitales; durante la vida, y después de ella, pero sobre todo desde la transformación social, que, al fin y al cabo, es de lo que se trata la Educación. [eng] Death and grief are part of the human experience but in recent years, they have been silenced, suppressed and poorly addressed socially. This fact has repercussions on the nurture and learning of future generations. This work stems from the need to recognize the importance of a pedagogical discourse that embraces and understands human finitude as the starting point for any educational act. The aim of the research is to understand the experience and construction of meaning through a Pedagogy of Finitude (Mèlich) and Care (Noddings), as ways to reduce the social taboo surrounding death and the loneliness of the process of overcoming loss, an entirely inevitable event. This paper explores the accompaniment by the agents involved that offer, or should be offering, to individuals in extreme vulnerability scenarios. Through a qualitative methodology, based on 6 semi-structured interviews, this study seeks to transmit the experiences and narratives of various Education and Health professionals, shedding light on the shadows of death and grief. It is offered a holistic perspective on how to build human and conscious accompaniment, from classrooms to hospitals; during life, and after it, especially from a perspective focused on social transformation, which, ultimately, is what education is all about.