Enfoque multimodal de las alucinaciones auditivas verbales en la esquizofrenia: integración de morfología cortical y activación de redes del lenguaje

Abstract

[spa] INTRODUCCIÓN: Las alucinaciones auditivas verbales (AAV) son un rasgo central de la esquizofrenia. Estudios recientes sugieren que podrían surgir de la interacción entre alteraciones del neurodesarrollo y la activación anómala de las redes del lenguaje. Los sulcal pits se consideran marcadores tempranos y estables de la morfogénesis cortical, mientras que el paradigma de “captura de síntoma” permite caracterizar la activación cerebral durante las AAV.

OBJETIVOS: Examinar, mediante el análisis de sulcal pits, si las AAV se asocian con alteraciones estructurales (Estudio 1) y si estas regiones muestran activación funcional durante las AAV (Estudio 2). Además, identificar activaciones comunes entre la experiencia de AAV y la percepción auditiva mediante análisis de conjunción.

MÉTODOS: En el Estudio 1 se analizaron imágenes de resonancia magnética (RM) estructural de 46 pacientes con esquizofrenia (con y sin AAV) y 58 controles sanos, extrayendo sulcal pits con FreeSurfer y BrainVISA y comparando su presencia y profundidad entre grupos. En el Estudio 2, 32 pacientes (15 con AAV frecuentes y 17 sin AAV) y 25 controles realizaron una tarea de captura de síntoma con 3 condiciones diferentes (detección de AAV, escucha pasiva y respuesta motora) durante resonancia magnética funcional (RMf); se obtuvieron mapas de activación para cada condición aplicando modelos lineales generales en FSL.

RESULTADOS:

Los pacientes con AAV mostraron sulcal pits significativamente más profundos en la corteza frontal inferior izquierda (áreas de Brodmann 44, 45, 47 e ínsula anterior), tanto en comparación con pacientes sin AAV como controles, sin diferencias en cuanto a la frecuencia. A nivel funcional, durante las AAV se observó activación en la red frontotemporal del lenguaje (área de Broca, área de Wernicke, giro supramarginal, ínsula, área motora suplementaria [SMA, de sus siglas en inglés] y corteza cingulada anterior), junto con actividad talámica, sin involucrar la corteza auditiva primaria. En comparación con los otros dos grupos, los pacientes con AAV mostraron mayor activación frontomedial e hipoactivación parietal durante la percepción de estímulos auditivos. El análisis de conjunción entre las condiciones de la tarea reveló activaciones compartidas en áreas de lenguaje y regiones motoras entre la percepción auditiva y las AAV.

CONCLUSIONES:

Las AAV se asocian con alteraciones morfológicas tempranas en regiones del lenguaje y con activación funcional anómala de la misma red durante el síntoma. Estos hallazgos sugieren que las alteraciones en el neurodesarrollo podrían tener un papel en la vulnerabilidad a las AAV, especialmente en regiones del lenguaje, donde los hallazgos estructurales y funcionales se solapan. Los resultados funcionales apuntan a que las AAV se relacionan con disfunciones en la generación y monitorización del lenguaje interno, más que con un procesamiento auditivo primario alterado.

[cat] INTRODUCCIÓ: Les al·lucinacions auditives verbals (AAV) són un tret central de l’esquizofrènia. Estudis recents suggereixen que podrien sorgir de la interacció entre alteracions del neurodesenvolupament i l’activació anòmala de les xarxes del llenguatge. Els sulcal pits es consideren marcadors primerencs i estables de la morfogènesi cortical, mentre que el paradigma de “captura de símptoma” permet caracteritzar l’activació cerebral durant les AAV.

OBJECTIUS: Examinar, mitjançant l’anàlisi de sulcal pits, si les AAV s’associen amb alteracions estructurals (Estudi 1) i si aquestes regions mostren activació funcional durant les AAV (Estudi 2). A més, identificar activacions comunes entre l’experiència d’AAV i la percepció auditiva mitjançant anàlisi de conjunció.

MÈTODES: A l’Estudi 1 es van analitzar imatges de ressonància magnètica (RM) estructural de 46 pacients amb esquizofrènia (amb i sense AAV) i 58 controls, extraient sulcal pits amb FreeSurfer i BrainVISA i comparant-ne la presència i profunditat entre grups. A l’Estudi 2, 32 pacients (15 amb AAV freqüents i 17 sense AAV) i 25 controls van realitzar una tasca de captura de símptoma amb 3 condicions diferents (detecció d’AAV, escolta passiva i resposta motora) durant ressonància magnètica funcional (RMf); es van obtenir mapes d’activació per cada condició aplicant models lineals generals en FSL.

RESULTATS: Els pacients amb AAV van mostrar sulcal pits significativament més profunds a l’escorça frontal inferior esquerra (àrees de Brodmann 44, 45, 47 i ínsula anterior), tant en comparació amb pacients sense AAV com controls, sense diferències pel que fa a la freqüència. A nivell funcional, durant les AAV es va observar activació a la xarxa frontotemporal del llenguatge (àrea de Broca, àrea de Wernicke, gir supramarginal, ínsula, àrea motora suplementària [SMA, per les seves sigles en anglès] i escorça cingulada anterior), juntament amb activitat talàmica, sense involucrar l’escorça auditiva primària. En comparació amb els altres dos grups, els pacients amb AAV van mostrar més activació frontomedial i hipoactivació parietal durant la percepció d’estímuls auditius. L’anàlisi de conjunció entre les condicions de la tasca va revelar activacions compartides en àrees del llenguatge i regions motores entre la percepció auditiva i les AAV.

Conclusions Les AAV s’associen amb alteracions morfològiques primerenques en regions del llenguatge i amb activació funcional anòmala de la mateixa xarxa durant el símptoma. Aquests resultats suggereixen que les alteracions en el neurodesenvolupament podrien

tenir un paper en la vulnerabilitat a les AAV, especialment en regions del llenguatge on les troballes estructurals i funcionals es solapen. Els resultats funcionals apunten a què les AAV es relacionen amb disfuncions en la generació i monitoratge del llenguatge intern, més que amb un processament auditiu primari alterat.