Carregant...
Fitxers
Tipus de document
TesiVersió
Versió publicadaData de publicació
Llicència de publicació
Si us plau utilitzeu sempre aquest identificador per citar o enllaçar aquest document: https://hdl.handle.net/2445/217137
Efectes de l'associació de varietats de blat sobre l’abundància d’espècies arvenses, de pugons i la producció en cultius ecològics
Títol de la revista
Autors
Director/Tutor
ISSN de la revista
Títol del volum
Resum
[cat] La major part de la producció ecològica mundial de blat prové de conreus de varietats modernes en règim de monocultiu. La sembra de varietats tradicionals és poc comuna per la baixa disponibilitat en el mercat i perquè l’agricultura ecològica copia alguns aspectes dels models agronòmics convencionals intensius, on les varietats tradicionals resulten menys productives. A més, la implementació de policultius és limitada, per una banda, pel sobreesforç logístic i econòmic que genera el cultiu simultani de varietats i espècies diferents (Lin 2011; Di Bene et al. 2022). Per l’altra banda, perquè l’associació de varietats d’una mateixa espècie és una pràctica poc estesa a Europa, tot i suposar una gestió agrícola i una inversió econòmica similars als monocultius (Vanloqueren & Baret 2009). Tanmateix, en els darrers anys, ha crescut l’interès per part d’investigadors i agricultors per l’ús de policultius i la sembra de varietats tradicionals en conreus herbacis extensius ecològics amb la finalitat d’incrementar la complexitat i la salut global del sistema i de reduir la dependència a les aportacions externes (Wezel et al. 2014; Reiss & Drinkwater 2018; Di Bene et al. 2022).
La tesi doctoral pretén avançar en el coneixement dels beneficis i perjudicis de la diversificació dels cultius sobre la regulació de les poblacions arvenses, el control de pugons i la producció de gra en conreus de blat mitjançant estudis en condicions naturals i controlades d’hivernacle i laboratori. Gran part de la recerca en aquest àmbit s’ha dut a terme mitjançant experiències en condicions controlades de laboratori o hivernacle. En aquests estudis, no es valora la influència dels factors ambientals o agronòmics sobre la funcionalitat dels policultius ni l’efecte de la diversitat planificada sobre la diversitat associada. A més, pocs experiments consideren els trets funcionals a l’hora de dissenyar els policultius, fet que pot propiciar l’establiment de policultius poc avantatjosos a causa de redundàncies o interaccions negatives entre les varietats associades. Finalment, els estudis que avaluen els trets funcionals de distintes varietats o espècies, acostumen a caracteritzar els trets en individus crescuts en règim de monocultiu. Així doncs, no es té en compte la possible modificació dels trets funcionals fruit de la interacció planta- planta present en els policultius (Gaba et al. 2015; Barot et al. 2017; Brooker et al. 2021).
Amb la finalitat d’aprofundir en el paper de les varietats de blat associades sobre el funcionament dels policultius en condiciones naturals, s’ha dissenyat un experiment de dos anys amb l’associació de tres varietats de blat, una relativament moderna i dues de tradicionals i, un altre estudi també de dos anys de duració, amb dues associacions cadascuna d’elles formada per una varietat moderna i una de tradicional, a més de la incorporació d’una coberta de lleguminosa. En tots els experiments s’ha avaluat simultàniament el funcionament de les associacions i els respectius monocultius.
La selecció de les varietats de blat i el cultiu de cobertura estudiats s’ha dut a terme mitjançant un procés participatiu amb els agricultors de l’Associació Agroecològica de Gallecs i els fariners locals, així com amb la direcció tècnica del Consorci de l’Espai d’Interès Natural (EIN) de Gallecs. L’EIN de Gallecs és una àrea rural periurbana de 698,91 ha situada a 15 km al nord de Barcelona (Mollet del Vallès) predominantment agrícola. Des del 2005, l’Associació Agroecològica de
Gallecs ha promogut activament un procés de reconversió i transició cap a l’agricultura ecològica, on destaca la sembra de varietats tradicionals de blats i lleguminoses (Chamorro et al. 2017).
La tria de les varietats de blat s'ha basat en criteris com la representativitat de l’ús de les varietats a Catalunya, el valor nutritiu, el valor cultural i el potencial de comercialització en el cas de la barreja de varietats de blat (Serra-Gironella 2020). Des d’una perspectiva científica, també s’ha tingut en compte els aspectes morfològics i fenològics i els atributs fisiològics, com ara la susceptibilitat als pugons, de les diferents varietats (Taula 1). Aquest enfocament basat en l’expertesa col·lectiva dels actors implicats assegura que les varietats seleccionades s'ajustin adequadament als objectius dels investigadors i al mateix temps propicia que els productors adoptin els policultius de blat dissenyats.
Les varietats escollides han estat tres varietats de blat d’hivern tou Triticum aestivum L. subsp.
aestivum (Florence-Aurora, Xeixa i Montcada) i una varietat de blat d’hivern dur Triticum turgidum
L. subsp. durum Desf. (Husn.) (Forment). Tot i que estrictament el blat Forment sigui una espècie diferent, per simplificar, d’ara endavant ens hi referirem com a varietat. Com a coberta de lleguminosa es va sembrar el melgó (Medicago polymorpha L.), triat per la seva adaptació al clima mediterrani i perquè el seu port prostrat el fan una excel·lent elecció com a cultiu de coberta.
Descripció
Matèries
Matèries (anglès)
Citació
Citació
TOUS FANDOS, Alba. Efectes de l'associació de varietats de blat sobre l’abundància d’espècies arvenses, de pugons i la producció en cultius ecològics. [consulta: 4 de desembre de 2025]. [Disponible a: https://hdl.handle.net/2445/217137]