Els negocis dels pakistanesos al barri del Raval a Barcelona. Motius i estratègies per a l’autoocupació.

Abstract

L’emprenedoria immigrant avui ja és una realitat a moltes ciutats d’Europa. Ja sigui per les oportunitats que ofereix la societat d’acollida com per la necessitat d’incorporar-se al mercat laboral, el nombre d’immigrants que decideix establir un negoci és cada cop més notable. El col·lectiu pakistanès, a diferència d’altres grups, destaca per tenir un gran volum de persones autoocupades i un percentatge creixent d’autònoms registrats a la seguretat social. El barri del Raval disposa d’una gran activitat residencial i comercial arribant a acollir 244 establiments pakistanesos, més del doble que el 2001. El model del mixed embeddedness com a marc analític i la complementarietat de dades quantitatives i qualitatives permeten explorar els motius que porten a l’autoocupació i l’ús de recursos i estratègies que ho fan possible. L’activitat comercial preexistent, la presència d’una normativa relativament permissiva, la projecció turística de la ciutat, el context de crisi i l’establiment de la comunitat pakistanesa al barri són alguns dels elements que conformen una estructura d’oportunitats favorable a l’obertura de comerços immigrants. Els recursos ètnics informacionals, materials i basats en l’experiència són utilitzats com a estratègies per superar els obstacles en l’activitat empresarial. Els valors culturals entorn l’autoocupació associats a l’adquisició d’estatus vers la comunitat i la societat d’acollida operen com a característiques distintives del grup i com a motiu extra per establir un negoci propi. Els resultats d’aquesta recerca contribueixen al debat teòric sobre l’empresariat ètnic i aporten un cas empíric que no només contrasta amb la realitat del nord d’Europa, sinó que mostra un escenari alternatiu a altres ciutats sud-europees.