Carregant...
Tipus de document
TesiVersió
Versió publicadaData de publicació
Llicència de publicació
Si us plau utilitzeu sempre aquest identificador per citar o enllaçar aquest document: https://hdl.handle.net/2445/171016
Esllavissaments submarins recents en el marge de l'Ebre i el canal d'Eivissa, Mediterrània occidental
Títol de la revista
Autors
ISSN de la revista
Títol del volum
Resum
[cat] Els esllavissaments submarins són un fenomen generalitzat a tots els marges oceànics, sigui quina sigui la seva naturalesa. Des del punt de vista geològic, representen un dels processos més importants en la redistribució de sediment des de la plataforma i el talús superior cap a la base del talús i les planes abissals. Per causes diverses, grans volums de sediment es mobilitzen i es desplacen pendent avall a velocitats que poden ser grans, al llarg de desenes o centenars de quilòmetres fins a aturar-se i formar un nou dipòsit sedimentari de característiques molt diferents a l’inicial. En aquest canvi de propietats dels materials, degut al transport i a la resedimentació, rau part de la importància econòmica dels esllavissaments submarins, ja que els dipòsits resultants poden constituir futures roques magatzem d’hidrocarburs o, al contrari, esdevenir magnífics segells i evitar-ne la migració. En el seu caràcter sovint instantani, en les velocitats elevades que poden assolir i, en general, en el gran alliberament d’energia que poden comportar, hi rau el seu perill i, per tant, llur importància com a risc geològic. Sigui per afectació directa, com el col·lapse d’estructures costaneres i el trencament d’elements posats sobre el fons marí, o per afectació indirecta, com la generació d’onades gegants (tsunamis), els esllavissaments submarins representen un risc natural major. Aquesta Tesi doctoral està centrada en l’estudi d’esllavissaments submarins ocorreguts en dues àrees que podrien ser especialment sensibles a les seves conseqüències: el golf de València i el canal d’Eivissa. En el golf de València. un gran esllavissament, anomenat BIG’95 debris flow, desencadenat fa 11.500 anys de calendari AP4, afecta uns 2.200 km2 del talús i la base del talús del marge de l’Ebre, donant lloc a un dipòsit sedimentari que cobreix 2.000 km2 amb potències de fins a 150 m. El volum total de sediment involucrat en aquest esllavissament fou de 26 km3, una xifra relativament modesta si hom la compara amb altres grans moviments de massa coneguts en altres marges continentals, però d’entitat suficient per a representar un risc per a una franja costanera fortament urbanitzada i per a les connexions submarines entre la península Ibèrica i les illes Balears. Aquest gran moviment de massa fou l’objectiu d’un seguit de campanyes oceanogràfiques en les quals s’empraren diverses tècniques geofísiques, i s’obtingueren testimonis de sediment, a més d’efectuar observacions directes amb càmeres subaquàtiques. El resultat de l’anàlisi de les dades obtingudes forma el cos dels Capítols 2 a 6 (tres articles i dues contribucions a un llibre monogràfic). L’estudi i la interpretació de dades de batimetria de multifeix és l’objectiu del primer dels articles (Capítol 2). Les imatges obtingudes a partir del processat de les dades proporcionen una informació excepcional sobre la dinàmica de l’esllavissament submarí BIG’95, tot i fent palesa l’existència d’un seguit d’estructures en forma de blocs o monticles de sediment separats per depressions allargassades a la part mitjana del dipòsit. Això permet proposar una explicació per a la seva gènesi. Aquest capítol també inclou les dades de datació per 14C AMS del diposit de l’esllavissament. El tercer capítol, una contribució a un llibre monogràfic, mostra la informació obtinguda a partir d’imatges de sonar d’escombrada lateral arrossegat prop del fons, en especial de l’àrea de la cicatriu, on hom hi ha observat un escarpament de més de 100 m. d’alçada al talús continental. L’estudi de la morfologia, l’arquitectura del dipòsit i l’estructura en profunditat a l.’indret d’ocurrència mitjançant sísmica d’alta i molt alta resolució conforma el quart capítol (el segon dels articles). El cinquè capítol presenta l’estudi dels testimonis de sediment obtinguts a l’àrea del debris flow BIG’95. La informació obtinguda ha permès postular un model conceptual de la dinàmica del debris flow, la factibilitat física del qual ha estat comprovada amb l’ajut de programes informàtics de modelització i simulació numèrica d’esllavissaments submarins. Això es presenta al sisè capítol, el tercer dels articles que conformen la tesi. A la mateixa campanya oceanogràfica en que hom va descobrir l’esllavissament BIG’95 (anomenat així ja que aquest era l’acrònim de la pròpia campanya), també s’obtingueren dades del canal d’Eivissa, al marge illenc del qual s’hi identificaren quatre petits esllavissaments, que són l’objectiu del quart article (Capítol 7). No per la seva mida (el més extens només té 16 Km2) deixen de ser importants, ans al contrari, ja que aquesta circumstància permet estudiar-los amb més facilitat en tota la seva extensió, i també en el seu conjunt. Els quatre esllavissaments comparteixen un únic pla de lliscament, i són situats en una àrea on abunden estructures d’escapament de fluids conegudes com pockmarks. Aquestes característiques suggereixen un origen comú relacionat amb la desestabilització del recobriment sedimentari per l’increment de la pressió de porus. El primer capítol es una introducció sobre els esllavissaments submarins, llur classificació i antecedents bibliogràfics pel que fa al seu estudi. Inclou, a més, una explicació breu dels diferents mètodes utilitzats en les campanyes oceanogràfiques on s’obtingueren les dades en què es basa aquest estudi. També incorpora una descripció de la geologia del golf de València i del canal d’Eivissa. Finalment, el vuitè i novè capítols tracten de donar una visió integradora dels resultats i de resumir les conclusions obtingudes en els articles individuals.
Descripció
Matèries (anglès)
Citació
Citació
LASTRAS MEMBRIVE, Galderic. Esllavissaments submarins recents en el marge de l'Ebre i el canal d'Eivissa, Mediterrània occidental. [consulta: 29 de novembre de 2025]. [Disponible a: https://hdl.handle.net/2445/171016]