Diversitat fenotípica i genotípica del gènere "Aeromonas"

Abstract

[cat] En aquest estudi es van aïllar un total de 199 soques mesòfiles del gènere Aeromonas a partir de mostres de mol·luscs bivalves i d'aigües dolces. El medi agar dextrina ampicil·lina (ADA) fou el medi de cultiu més eficient en l'aïllament d'Aeromonas. La selecció de 16 proves fenotípiques clau va permetre la identificació a nivell d'espècie del 91 % de les soques estudiades. Es va realitzar un estudi de taxonomia numèrica amb 64 proves fenotípiques i 220 soques que, al 89 % de S[sub SM], va definir huit phena (I-VIII). Totes les soques d'una mateixa espècie o de diverses espècies d'un mateix complex fenotípic o fenoespècie es van agrupar en un únic phenon, excepte les soques tipus d'A. salmonicida i d'A. media que no s'agruparen en cap dels phena definits. Els phena V, VI i VII agruparen soques aïllades de mol·luscs bivalves no identificades a nivell d'espècie, la qual cosa suggereix l'existència de noves espècies del gènere Aeromonas. Per una altra banda, mentre la majoria de les espècies mostraren activitat beta-hemolítica, únicamente les espècies A. hydrophila, A. bestiarum i A. salmonicida van presentar activitat elastolítica. La presència d'espècies d'Aeromonas patògenes oportunistes i d'altres espècies amb factors de virulència fa recomanable la monitorització d'Aeromonas en aigües (potables, recreatives i de piscifactories) i en aliments que, com les ostres, es consumeixen crus o poc cuits.Es va aplicar la tècnica d'electroforesi d'enzims multilocus (MLEE) a 122 soques de les espècies A. hydrophila, A. bestiarum, A. salmonicida, A. popoffii i A. trota. Mitjançant l'anàlisi de 15 enzims, s'obtingueren 79 perfils al·lèlics o tipus electroforètics (ETs). La diversitat genètica mitjana (H) de la mostra completa fou 0,64. Les subpoblacions A. hydrophila i A. salmonicida van presentar major diversitat genètica que les subpoblacions A. popoffii i A. bestiarum. Per una altra banda, l'anàlisi del desequilibri de lligament suggereix que l'estructura poblacional d'Aeromonas és clonal, ja què l'índex d'associació (I-subA) fou significativament diferent de 0 (I-subA=2,38, P menor que 0,0001). A una distància genètica menor que o igual a 0,7 el dendrograma de la relació genètica entre ETs va separar clarament les espècies A. salmonicida (grup II), A. trota (grup III) i A. hydrophila (grup IV), en canvi, les espècies A. bestiarum (subgrup Ib) i A. popoffii (subgrup Ic) es van separar a una distància genètica memor que o igual a 0,6. Les soques mesòfiles i psicròfiles de l'espècie A. salmonicida s'agruparen conjuntament. El dendrograma de la relació genètica entre ETs també va mostrar una bona correlació amb l'origen de les soques. Finalment, la comparació entre la identificació fenotípica de les soques i les freqüències al·lèliques obtingudes en la técnica MLEE va mostrar que cinc loci, EST1 (esterasa 1), HEX (hexoquinasa), IDH (isocitrat deshidrogenasa), LDH1 (lactat deshidrogenasa 1) i MDH (malat deshidrogenasa), identifiquen correctament el 94 % de les soques estudiades.