Movilizaciones sociales y potenciales teatrales: el caso del Teatre Arnau de Barcelona

Abstract

[spa] El fenómeno teatral abarca un amplio campo de interés gracias a su infinita diversidad de territorialidades. Desde la perspectiva de los estudios teóricos del teatro y la disciplina de la teatrología se ha estudiado el potencial de ese arte como fuerza transformadora en una multitud de aspectos, pongamos por caso, aspectos relacionados con el contenido de los textos dramáticos, la composición y disposición del público, el impacto que una puesta en escena puede generar, cuestiones arquitectónicas, una estética de la recepción y, en general, todo aquello relacionado con los procesos de producción y de recepción, al igual que con los estudios sobre las artes escénicas performativas. En efecto, el examen del teatro y de sus potencialidades supera la estructura ternaria de representantes, receptores y espacio escénico y se expande en un terreno donde los variables sociales, urbanísticos y económicos, entre otros, cocrean una inédita arquitectura de significados. En estas circunstancias, la aproximación teatrológica a los acontecimientos teatrales adquiere un carácter multifocal saliendo de las fronteras de la obra de arte. En mi investigación examino los hechos acaecidos en las últimas dos décadas en torno a las movilizaciones para la rehabilitación y la reactivación del Teatre Arnau de la avenida Paral·lel de Barcelona junto a su potencial transformador. Son diversas las circunstancias sociales, tales como la efervescencia social en cuanto a la recuperación de un teatro, las que fomentan la aglomeración de proyectos con objetivos comunes y reivindicativos. De esa forma, se produce la condición de posibilidad para la emergencia de nuevos espacios comunes, de nuevos espacios arquitectónicos y sociales, y de nuevas entidades inspiradas en colectivos socioculturales, con potencial para atraer y aglomerar a las personas que conforman el público. Paralelamente, se generan nuevos inputs administrativos en el sector teatral y se fertiliza la creación de nuevas modalidades, propiciando la creación de nuevos modelos de equipamientos culturales. Del mismo modo, se detecta también que tanto la creación escénica como la dimensión arquitectónica se dejan influenciar por el pensamiento que envuelve esta clase de movilizaciones, de manera que se orienten hacia el campo de lo político, generando así nuevos inputs estéticos. De ahí que en esta investigación se quiera hallar un punto de partida a partir del cual el hecho artístico se convierte en una coyuntura política, situando ese punto en el momento en que la acción artística se vehicula a través de un determinado proceso reivindicativo.

[eng] The theatrical phenomenon covers a wide field of interest thanks to its infinite diversity of territorialities. From the perspective of theoretical studies of theater and the discipline of theatrology, the potential of this art as a transformative force has been studied in a multitude of aspects, for example, aspects related to the content of dramatic texts, the composition and arrangement of the public, the impact that a staging can generate, architectural issues, an aesthetics of reception and, in general, everything related to the processes of production and reception, as well as with studies on performative performing arts. Indeed, the examination of theater and its potential surpasses the ternary structure of actors, spectators and stage space and expands into a terrain where social, urban and economic variables, among others, co-create an unprecedented architecture of meanings. In these circumstances, the theatrical approach to theatrical events acquires a multifocal character, going beyond the borders of the work of art. In my research I examine the events that have occurred in the last two decades around the mobilizations for the rehabilitation and reactivation of the Teatre Arnau on Paral·lel Avenue in Barcelona along with its transformative potential. There are various social circumstances, such as the social effervescence regarding the recovery of a theater, which encourage the agglomeration of projects with common and demanding objectives. In this way, the condition of possibility is produced for the emergence of new common spaces, new architectural and social spaces, and new entities inspired by sociocultural groups, with the potential to attract and bring together the people who make up the public. At the same time, new administrative inputs are generated in the theater sector and the creation of new modalities is fertilized, promoting the creation of new models of cultural facilities. In the same way, it is also detected that both the scenic creation and the architectural dimension are influenced by the thinking that surrounds this type of mobilization, so that they are oriented towards the political field, thus generating new aesthetic inputs. Hence, in this research we want to find a starting point from which the artistic fact becomes a political situation, placing that point at the moment in which the artistic action is conveyed through a certain protest process.

[cat] El fenomen teatral abasta un ampli camp d'interès gràcies a la seva infinita diversitat de territorialitats. Des de la perspectiva dels estudis teòrics del teatre i la disciplina de la teatre s'ha estudiat el potencial d'aquest art com a força transformadora en una multitud d'aspectes, posem per cas, aspectes relacionats amb el contingut dels textos dramàtics, la composició i disposició del públic, l' impacte que una posada en escena pot generar, qüestions arquitectòniques, una estètica de la recepció i, en general, tot allò relacionat amb els processos de producció i de recepció, igual que amb els estudis sobre les arts escèniques performatives. En efecte, l' examen del teatre i de les seves potencialitats supera l' estructura ternària de representants, receptors i espai escènic i s' expandeix en un terreny on els variables socials, urbanístics i econòmics, entre d' altres, cocreen una inèdita arquitectura de significats. En aquestes circumstàncies, l' aproximació teatrològica als esdeveniments teatrals adquireix un caràcter multifocal sortint de les fronteres de l' obra d' art. En la meva investigació examino els fets esdevinguts en les últimes dues dècades al voltant de les mobilitzacions per a la rehabilitació i la reactivació del Teatre Arnau de l'avinguda Paral·lel de Barcelona al costat del seu potencial transformador. Són diverses les circumstàncies socials, com ara l'efervescència social pel que fa a la recuperació d'un teatre, les que fomenten l'aglomeració de projectes amb objectius comuns i reivindicatius. D'aquesta manera, es produeix la condició de possibilitat per a l'emergència de nous espais comuns, de nous espais arquitectònics i socials, i de noves entitats inspirades en col·lectius socioculturals, amb potencial per atraure i aglomerar les persones que conformen el públic. Paral·lelament, es generen nous inputs administratius en el sector teatral i es fertilitza la creació de noves modalitats, propiciant la creació de nous models d'equipaments culturals. De la mateixa manera, es detecta també que tant la creació escènica com la dimensió arquitectònica es deixen influenciar pel pensament que envolta aquesta mena de mobilitzacions, de manera que s' orientin cap al camp del polític, generant així nous inputs estètics. D'aquí que en aquesta recerca es vulgui trobar un punt de partida a partir del qual el fet artístic esdevé una conjuntura política, situant aquest punt en el moment en què l' acció artística es vehicula a través d'un determinat procés reivindicatiu.