El Dipòsit Digital ha actualitzat el programari. Contacteu amb dipositdigital@ub.edu per informar de qualsevol incidència.

 
Carregant...
Miniatura

Tipus de document

Tesi

Versió

Versió publicada

Data de publicació

Llicència de publicació

cc by-nc-nd (c) Tarrés Mercader, Marta, 2024
Si us plau utilitzeu sempre aquest identificador per citar o enllaçar aquest document: https://hdl.handle.net/2445/211328

Fluxos de partícules i metalls als marges continentals del sud-est de la península Ibèrica

Títol de la revista

ISSN de la revista

Títol del volum

Resum

[cat] Les partícules que sedimenten en el medi marí tenen un paper clau en el cicle biogeoquímic d’un bon nombre d’elements i, per tant, són essencials per al funcionament de l’ecosistema. L’estudi dels fluxos de partícules permet entendre els processos que controlen la transferència de matèria i dels elements químics associats cap al fons marí, on poden quedar emmagatzemats per llargs períodes de temps. En aquest context, esclarir el transport de partícules als marges continentals, situats entre el continent i la conca profunda, és altament rellevant per millorar el coneixement sobre aitals processos i també per encarar no pas pocs reptes ambientals. Aquesta Tesi se centra en la dinàmica del transport de partícules sedimentàries als marges continentals dels golfs de Vera i d'Almeria, a la Mediterrània sud-occidental. Aquests marges estan entallats per un seguit de canyons submarins de característiques ben diverses. De tots ells, s’han investigat el canyó d’Escombreras, el sistema Garrucha-Almanzora i el canyó d’Almeria, i també el talús obert i el peu del talús. L’ús d’un conjunt de paràmetres indicatius, com la magnitud dels fluxos, la mida de gra, la composició elemental, i el contingut en metalls (Al, Fe, Ti, Co, Cu, Mn, Ni, Pb i Zn) i As, ha permès caracteritzar les partícules que sedimenten i els sediments del fons marí, i analitzar la dinàmica de les partícules, per determinar finalment els factors que regeixen llur variabilitat espacial i temporal. A aquest efecte, també s’han tingut en compte els forçaments externs, atmosfèrics i oceanogràfics, i les activitats antropogèniques susceptibles de condicionar la composició i el comportament de les partícules. En aquest context, l’ús de traçadors, com els isòtops del carboni i del Pb, i biomarcadors específics, pot ajudar a respondre a algunes preguntes rellevants: (i) Quin és l’origen i la composició de la matèria orgànica en uns marges continentals amb escasses aportacions fluvials, com els investigats? i (ii) Quina és la contribució del dipòsit de residus miners de la badia de Portmán, al sud de Múrcia i, especialment, de la seva extensió submarina, al flux de metalls cap al marge distal? La recerca efectuada constata que les tempestes, amb un augment de l’onatge i dels corrents, són els principals dinamitzadors del transport de sediments cap al marge profund. L’arribada de material de la plataforma continental resuspès explica, en gran mesura, la variabilitat temporal dels continguts de metalls i As als canyons submarins d’Escombreras i, sobretot, d’Almeria. Les tempestes també poden influir en l’origen i la composició i de la matèria orgànica exportada, com ho mostra el transport de detritus de Posidonia oceanica cap al canyó d’Escombreras. Les condicions ambientals abans i durant les tempestes modulen la magnitud i la composició dels fluxos de partícules. Entre aquestes condicions s’hi compten les característiques de la columna d’aigua, les aportacions fluvials i la producció primària. Les especificitats de cada tempesta, com ara la direcció i el règim d’onatge, la velocitat i la direcció dels corrents, i la seva durada, també afecten molt notablement a la remobilització, el transport i l’acumulació de partícules sedimentàries i matèria orgànica, en funció de la seva mida de gra, densitat i forma. Al peu del talús, a 2.500 m de profunditat, la producció primària és el factor principal de control dels fluxos de partícules. Certs forçaments antropogènics, com la pesca d’arrossegament de fons, també poden afavorir l’exportació de partícules, com s’ha comprovat al sistema de canyons de Garrucha-Almanzora. L’activitat industrial a la franja costanera propera deixa sentir tanmateix els seus efectes sobre la composició dels fluxos de partícules al marge continental profund, com ho demostra el cas concret del canyó d’Escombreras, en que una de les principals vies d’entrada de Pb antropogènic es produiria per la intermediació del transport atmosfèric. Els resultats obtinguts evidencien que les partícules sedimentàries són vectors de transferència de contaminants metàl·lics cap als canyons submarins i el marge continental profund, en sentit ampli. Aquesta Tesi demostra, per altra banda, la complexitat de les interaccions entre els factors i processos que governen la composició i la dinàmica dels fluxos de partícules i la sedimentació en els marges continentals i les conques pregones adjacents. També és una contribució al coneixement d’una àrea geogràfica encara poc estudiada. Els nous coneixements aportats poden ser útils per a una gestió informada i sostenible de l’ecosistema marí.

Descripció

Citació

Citació

TARRÉS MERCADER, Marta. Fluxos de partícules i metalls als marges continentals del sud-est de la península Ibèrica. [consulta: 30 de novembre de 2025]. [Disponible a: https://hdl.handle.net/2445/211328]

Exportar metadades

JSON - METS

Compartir registre