Afusellar i commemorar a la Muntanya Catalana. L’ombra allargada del Toix (1874)

Abstract

Aquest article analitza la construcció i l’evolució de les memòries públiques associades als afusellaments derivats dels fets del Toix (1874), en el marc de la darrera guerra carlina a la muntanya catalana. L'estudi se centra en les pràctiques memorials —commemoracions, monuments, rituals cívics i relats públics— que, entre la Restauració borbònica i la Segona República, van convertir aquells episodis de violència en un passat políticament funcional. A partir dels casos de Besalú, Llaés i Sant Joan de les Abadesses, s’examinen les diferències entre una memòria fortament polititzada, impulsada per sectors liberals i republicans, i unes memòries de caràcter predominantment funerari, vinculades a l’exèrcit i amb una projecció pública limitada. L’article també aborda el paper de les víctimes indirectes, especialment les vídues, així com els processos d’oblit, conflicte simbòlic i recuperació patrimonial que han marcat la persistència desigual d’aquestes memòries fins al present.