Carregant...
Fitxers
Tipus de document
TesiVersió
Versió publicadaData de publicació
Llicència de publicació
Si us plau utilitzeu sempre aquest identificador per citar o enllaçar aquest document: https://hdl.handle.net/2445/226832
Wild boar ecology and management in Mediterranean ecosystems: population dynamics, reproductive ecology and conflict mitigation
Títol de la revista
Autors
Director/Tutor
ISSN de la revista
Títol del volum
Recurs relacionat
Resum
[eng] Wildlife species that exhibit high adaptability and rapid population growth, pose significant challenges for biodiversity management and human-wildlife coexistence. Wild boar (Sus scrofa) is an example of such a species, with expanding populations causing increasing conflicts worldwide. Current management approaches are often focused on population control through hunting, but the lack of understanding of the ecological characteristics and responses of this species is limiting their long-term effectiveness. This thesis aims to address the gaps by investigating the ecological mechanisms and drivers behind population dynamics and reproductive strategies, and evaluating the effectiveness of management practices aimed at controlling population growth and mitigating conflict. The research integrates field data collected on wild boar reproduction, camera trap studies, and a long-term dataset of wild boar population density and hunting data from multiple Mediterranean sites. The results identify key factors that influence wild boar density, population growth, and reproductive dynamics. Spring precipitation, forest cover, and female body weight were found to positively influence wild boar density and population growth. Moreover, higher densities lead wild boar populations to experience density-dependent effects, which reduce growth rates and breeding probability. Notably, breeding probability was the only reproductive parameter influenced by density. This suggest that the primary reproductive adjustment to varying population densities is whether or not a female becomes pregnant, rather than the number of offspring produced. The mechanisms through which density affects breeding probability include both indirect effects mediated by body weight and direct effects, potentially mediated by density-dependent changes in behaviour, physiology, social structure or other mechanisms that remain to be fully understood. High densities could be observed in non-hunted areas that are used as refuges during the hunting period. This ‘reserve effect’ leads to temporarily high densities. The effect provides opportunities for management strategies through occasional population-control driven hunts, which were shown to be effective in long-term reduction of local wild boar numbers, and other strategies such as vaccination campaigns. The findings provide important insights into wild boar ecology, specifically on population dynamics and reproductive strategies in Mediterranean landscapes. They also offer valuable knowledge on how ecological and management factors intersect to influence species coexistence. As drought conditions are expected to become more frequent and severe in the near future, particularly in Mediterranean areas, reduced water and food availability may naturally limit wild boar population growth. However, these changes may also increase human-wild boar conflicts as this species is increasingly seeking resources in human-dominated landscapes. This highlights the urgent need for integrated, evidence-based management approaches to develop long-term strategies to maintain sustainable population densities and achieve human-wildlife coexistence.
[cat] Les espècies de fauna salvatge amb una gran capacitat d’adaptació i ràpid creixement poblacional suposen un gran repte per a la gestió de la biodiversitat i la coexistència entre humans i fauna. El senglar (Sus scrofa) n’és un bon exemple amb poblacions en expansió que generen conflictes creixents a escala global. Els enfocs de gestió actuals es basen sovint en el control poblacional mitjançant la caça, però la manca de coneixement sobre l’ecologia i les respostes d’aquesta espècie en limita l’efectivitat a llarg termini. Aquesta tesi té com a objectiu abordar aquestes llacunes mitjançant l’estudi dels mecanismes ecològics i els factors que determinen la dinàmica poblacional i les estratègies reproductives, així com l’avaluació de l’eficàcia de les mesures de gestió. La recerca integra dades de camp sobre la reproducció del senglar, estudis amb càmeres de fototrampeig i un conjunt de dades de densitat poblacional i caça en diverses localitats mediterrànies. Els resultats identifiquen els factors clau que influeixen en la densitat, el creixement poblacional i la dinàmica reproductiva. S’ha identificat que la precipitació primaveral, la cobertura forestal i el pes de les femelles tenen un efecte positiu sobre la densitat i creixement poblacional del senglar. A més, majors densitats estan associades a menors taxes de creixement poblacional i una menor probabilitat de reproducció. Els mecanismes a través dels quals la densitat afecta la probabilitat de reproducció inclouen tant el pes corporal, com altres factors possiblement relacionats amb canvis en el comportament, la fisiologia, l’estructura social o altres processos encara per aclarir. La probabilitat de reproducció és l’únic paràmetre reproductiu influenciat per la densitat, fet que suggereix que l’ajust principal davant les variacions en la densitat és el fet de si una femella es queda prenyada o no, en comptes d’ajustar la mida de la ventrada. S’ha constatat també que femelles amb més pes presenten una major probabilitat de reproducció i mides de ventrades més grans, confirmant la importància de la condició corporal en l’èxit reproductiu. Per altra banda, s’ha observat un augment de la presència de senglars en àrees no caçades que actuen com a refugis durant el període de caça. Aquest ‘efecte reserva’, comporta un augment temporal i local de la densitat, que pot oferir oportunitats per a la gestió, com les batudes puntuals de control poblacional, que s’han demostrat efectives en la reducció a llarg termini del nombre d’individus. Els resultats d’aquesta tesis proporcionen informació clau sobre l’ecologia del senglar i aporten coneixement sobre la interacció entre factors ecològics i de gestió. L’augment previst de les sequeres, especialment a les regions mediterrànies, anirà associat a una reducció de la disponibilitat d’aigua i recursos, que podria limitar de manera natural el creixement poblacional del senglar. No obstant això, aquests canvis també podrien intensificar els conflictes amb els humans, ja que l’espècie buscarà cada cop més recursos en paisatges humanitzats. Això destaca la necessitat d’enfocaments de gestió integrats i basats en evidències per tal de desenvolupar estratègies a llarg termini amb l’objectiu d’assolir densitats de població sostenibles i d’aconseguir la coexistència entre fauna i persones.
[cat] Les espècies de fauna salvatge amb una gran capacitat d’adaptació i ràpid creixement poblacional suposen un gran repte per a la gestió de la biodiversitat i la coexistència entre humans i fauna. El senglar (Sus scrofa) n’és un bon exemple amb poblacions en expansió que generen conflictes creixents a escala global. Els enfocs de gestió actuals es basen sovint en el control poblacional mitjançant la caça, però la manca de coneixement sobre l’ecologia i les respostes d’aquesta espècie en limita l’efectivitat a llarg termini. Aquesta tesi té com a objectiu abordar aquestes llacunes mitjançant l’estudi dels mecanismes ecològics i els factors que determinen la dinàmica poblacional i les estratègies reproductives, així com l’avaluació de l’eficàcia de les mesures de gestió. La recerca integra dades de camp sobre la reproducció del senglar, estudis amb càmeres de fototrampeig i un conjunt de dades de densitat poblacional i caça en diverses localitats mediterrànies. Els resultats identifiquen els factors clau que influeixen en la densitat, el creixement poblacional i la dinàmica reproductiva. S’ha identificat que la precipitació primaveral, la cobertura forestal i el pes de les femelles tenen un efecte positiu sobre la densitat i creixement poblacional del senglar. A més, majors densitats estan associades a menors taxes de creixement poblacional i una menor probabilitat de reproducció. Els mecanismes a través dels quals la densitat afecta la probabilitat de reproducció inclouen tant el pes corporal, com altres factors possiblement relacionats amb canvis en el comportament, la fisiologia, l’estructura social o altres processos encara per aclarir. La probabilitat de reproducció és l’únic paràmetre reproductiu influenciat per la densitat, fet que suggereix que l’ajust principal davant les variacions en la densitat és el fet de si una femella es queda prenyada o no, en comptes d’ajustar la mida de la ventrada. S’ha constatat també que femelles amb més pes presenten una major probabilitat de reproducció i mides de ventrades més grans, confirmant la importància de la condició corporal en l’èxit reproductiu. Per altra banda, s’ha observat un augment de la presència de senglars en àrees no caçades que actuen com a refugis durant el període de caça. Aquest ‘efecte reserva’, comporta un augment temporal i local de la densitat, que pot oferir oportunitats per a la gestió, com les batudes puntuals de control poblacional, que s’han demostrat efectives en la reducció a llarg termini del nombre d’individus. Els resultats d’aquesta tesis proporcionen informació clau sobre l’ecologia del senglar i aporten coneixement sobre la interacció entre factors ecològics i de gestió. L’augment previst de les sequeres, especialment a les regions mediterrànies, anirà associat a una reducció de la disponibilitat d’aigua i recursos, que podria limitar de manera natural el creixement poblacional del senglar. No obstant això, aquests canvis també podrien intensificar els conflictes amb els humans, ja que l’espècie buscarà cada cop més recursos en paisatges humanitzats. Això destaca la necessitat d’enfocaments de gestió integrats i basats en evidències per tal de desenvolupar estratègies a llarg termini amb l’objectiu d’assolir densitats de població sostenibles i d’aconseguir la coexistència entre fauna i persones.
Matèries (anglès)
Citació
Citació
COLOMER ROSELL, Joana. Wild boar ecology and management in Mediterranean ecosystems: population dynamics, reproductive ecology and conflict mitigation. [consulta: 28 de febrer de 2026]. [Disponible a: https://hdl.handle.net/2445/226832]