Vendre per pagar. La comercialització forçada a l'Urgell i la Segarra al final del segle XVIII

Abstract

A les economies preindustrials els intercanvis d'una zona determinada -país, regió o comarca- amb l'exterior eren el resultat de la seva estructura productiva agrària, del paper que podien representar-hi les activitats econòmiques no agràries i de les interaccions possibles amb altres economies externes. Atès, però, que el nostre coneixement de les economies del passat que el comerç unia és molt imperfecte, i ha d'avançar per mitja d'aproximacions successives, l'anàlisi de l'estructura d'intercanvis també constitueix un bon indicador dels resultats globals d'aquella base productiva. A més, l'examen de les relacions comercials intracomarcals i intercomarcals resulta particularment indispensable quan la millor interpretació del canvi agrari el segle XVIII català atribueix una gran virtualitat a l'ingrés de la producció en uns circuits d'intercanvis de llarg abast iniciada a partir del 1600: «el mercat crea en un sentit, però sobretot expressa, una nova divisió del treball, un nou 'mode' de producció», ha escrit Pierre Vilar referint-se concretament a la Catalunya intermèdia d'altiplans.