La Corona d'Aragó i el Magrib: política i comerç (1331-1410)

Abstract

El 1966 es publicava a Franca el llibre de Charles-Emmanuel Dufourcq, L'Espagne catalane et le Maghrib au XIIIe et XIVe siècles, traduït tres anys més tard al català amb el titol L'expansió catalana a la Mediterrània occidental (segles XII i xrv). Fins aquest moment es tracta de l'únic estudi realitzat en profunditat i d'una manera global sobre el tema de les relacions polítiques i comercials entre la Corona d1AragÓ i els estats magribins durant la baixa edat mitjana. Des d'un punt de vista cronolbgic, l'obra abraca el període compres entre 1212 i 1331, període marcat per la fi de la dominació almohade a la península Ibèrica (batalla de les Navas de Tolosa - 1212) i l'adveniment del sultà marínida Abu-I-Hasan, el 1331. L'autor, basant-se en un ingent volum documental, procedent d'arxius catalans i mallorquins principalment, realitza una excel·lent visió de conjunt sobre la penetració de la classe mercantil catalana i mallorquina als centres comercials nord-africans, entenent per nord d'arica I'àrea occidental, és a dir, la que a I'actualitat compren el Marroc, Algeria i Tunísia, i relegant l'irea oriental o Egipte. Per mitja d'un complet i detallat estudi de la infrastructura econòmica (tècniques mercantils, organització comercial, productes & intercanvi, volum de les transaccions...) i de les relacions entre les diferents instàncies polítiques, la del monarca catalano-aragonès i la dels sultans musulmans, Dufourcq aconsegueix reconstruir com es va fer aquesta penetració, quines van ser les diferents etapes, de quina manera es van desenvolupar en cadascun dels diferents estats i, sobretot, quina incidencia va tenir la ruta nordafricana en l'estructura comercial de la Corona d'Aragó. Aquesta obra es va veure complementada amb posteriors treballs realitzats pel mateix Dufourcq i publicats en diferents revistes i actes de congressos, treballs en els quals, en algunes ocasions, va ampliar l'àmbit cronològic i en altres va aprofundir determinats aspectes més concrets.