Del desgast a la preservació, comprovació in situ de consolidants a la pedra del Mèdol.

Abstract

[cat] La pedra del Mèdol, utilitzada àmpliament en el patrimoni arquitectònic de Tarragona, pateix un procés accelerat de disgregació provocat per factors ambientals i antropogènics, cosa que compromet l'estabilitat i la conservació dels monuments. Aquest treball té per objectiu avaluar l’eficàcia de tres consolidants — un silicat d’etil (CTS Estel 1000®), un producte basat en nanopartícules de sílice (Nanoestel®) i un altre basat en nanopartícules de carbonat de calci Nanorestauro®) —, i establir un protocol metodològic in situ senzill per determinar-ne la compatibilitat amb el substrat i l’efectivitat. S’ha combinat una revisió teòrica de les propietats químiques dels consolidants amb proves pràctiques sobre mostres de pedra. Les proves inclouen l’anàlisi d’absorció d’aigua, la prova de la gota i l’Scotch tape test. Els resultats mostren que tots els productes han millorat la cohesió superficial, tot i que el silicat d’etil ha provocat alteracions significatives en les propietats hidrofíliques del substrat, fet que en desaconsella l’ús. Nanoestel® i Nanorestauro® es presenten com a alternatives més compatibles amb el substrat, tot i que caldria ampliar la mostra i incorporar tècniques d’anàlisi complementàries — com la mesura de la velocitat de transmissió del vapor d’aigua — per validar i consolidar els resultats obtinguts.

[eng] The Mèdol stone, widely used in the architectural heritage of Tarragona, is undergoing an accelerated disintegration process caused by environmental and anthropogenic factors, which threatens the stability and preservation of monuments. This study aims to evaluate the effectiveness of three consolidants — an ethyl silicate (CTS Estel 1000®), a product based on silica nanoparticles (Nanoestel®), and another based on calcium carbonate nanoparticles (Nanorestauro®) — and to establish a simple in situ methodological protocol to assess their compatibility with the substrate and overall effectiveness. A theoretical review of the chemical properties of the consolidants was combined with practical tests on stone samples. The tests included water absorption analysis, the drop test, and the Scotch tape test. The results show that all products improved surface cohesion, although the ethyl silicate significantly altered the hydrophilic properties of the substrate, making its use inadvisable. Nanoestel® and Nanorestauro® appear to be more compatible alternatives, although a broader sample set and additional analytical techniques — such as water vapor transmission rate measurements — are needed to validate and consolidate the results.