Carregant...
Fitxers
Tipus de document
TesiVersió
Versió publicadaData de publicació
Llicència de publicació
Si us plau utilitzeu sempre aquest identificador per citar o enllaçar aquest document: https://hdl.handle.net/2445/217180
El do de curar. Una etnografía sobre el curanderisme contemporani a les Terres de Ponent
Títol de la revista
Autors
ISSN de la revista
Títol del volum
Resum
[cat] Aquesta tesi té les seves bases en un treball de recerca previ que analitzava el fenomen del curanderisme femení a la comarca del Segrià. La recerca de doctorat manté l’objecte d’estudi, el curanderisme contemporani, però es centra en l’anàlisi dels seus especialistes, persones a les quals la seva comunitat els reconeix un do sobrenatural per a la curació. La tesi ha ampliat el marc geogràfic a les denominades “Terres de Ponent” (Catalunya) i ha inclòs sanadors d’ambdós sexes, a usuaris i a familiars d’especialistes. Es tracta d’una recerca etnogràfica que ha combinat diversos mètodes d’investigació com entrevistes en profunditat, observacions i experiències autoetnogràfiques.
L’estudi d’aquest model d’atenció ha posat sobre la taula una sèrie de transformacions en els coneixements i pràctiques dels seus especialistes, l’anàlisi de les quals conformen els objectius d’aquesta recerca. La tesi es centra en la influència que les espiritualitats New Age i les Medicines Alternatives i Complementàries (MAC) han tingut en la forma com els sanadors i sanadores actuals conceben el món, el cos, la persona, la vida i la mort i els processos de salut i malaltia.
La vigència del curanderisme a les Terres de Ponent s’explica per dos motius. D’una banda, per la continuïtat d’una sèrie d’elements com la creença en el do dels sanadors/es, l’estreta vinculació que mantenen amb l’esfera intangible (mediatitzada per la religió catòlica i les espiritualitats New Age), l’acusada sensibilitat dels seus cossos, així com la seva capacitat per articular idees sobre el cosmos, la curació, el cos i la persona, la vida i la mort i la transcendència que provenen de fonts de coneixement diverses amb les quals s’ha anat hibridant al llarg dels segles. De l’altra, perquè el curanderisme ocupa una posició central de «bisagra» que facilita la connexió entre elements aparentment contraposats. Les seves pràctiques i coneixements contemplen elements tan ancestrals com contemporanis, tant de l’esfera rural com de la urbana, tant de la màgia com de la religió, tant de les pràctiques biomèdiques com de les espiritualitats New Age. Aquest model d’atenció mostra que totes aquestes esferes estan connectades i funcionant al mateix temps i que les ruptures creades per la Modernitat no existeixen com a tal en la pràctica del curanderisme.
Descripció
Matèries (anglès)
Citació
Citació
PÉREZ ESPUÑES, Blanca. El do de curar. Una etnografía sobre el curanderisme contemporani a les Terres de Ponent. [consulta: 24 de novembre de 2025]. [Disponible a: https://hdl.handle.net/2445/217180]