Carregant...
Fitxers
Tipus de document
TesiVersió
Versió publicadaData de publicació
Llicència de publicació
Si us plau utilitzeu sempre aquest identificador per citar o enllaçar aquest document: https://hdl.handle.net/2445/126825
Apolipoproteïnes-A en la glomeruloesclerosi focal i segmentària
Títol de la revista
Autors
Director/Tutor
ISSN de la revista
Títol del volum
Recurs relacionat
Resum
[cat] La Glomeruloesclerosis Segmentaria i Focal (GESF) és una malaltia renal associada a síndrome nefròtica corticoresistent, el resultat final de la qual és una lesió glomerular que produeix elevada proteïnúria. Segons les causes de la malaltia existeixen varies formes de GESF: les secundaries, d’origen conegut, tals com les mutacions en els gens de proteïnes podocitàries o per hiperfiltració glomerular i la primària o idiopàtica, d’origen desconegut, en la qual es centra aquesta tesis. Tot i la causa desconeguda d’aquesta tipus de GESF varis estudis han arribant a la conclusió que està causada per un o diversos factors plasmàtics encara desconeguts que s’originen fora del ronyó.
Un dels principals problemes de GESF és la manca de resposta al tractament amb esteroides, amb progressió freqüent cap a insuficiència renal, diàlisis i finalment el trasplantament renal, que entre el 30-50% dels casos recidiva fins i tot hores desprès de rebre el trasplantament. Això sumat a la dificultat del diagnòstic basat en les característiques clíniques, es a dir, augment de proteïnúria, el qual pot venir per altres causes i detecció de la glomeruloesclerosi segmentària a la biòpsia renal, les quals no solen aparèixer fins al cap d’un mes de l’aparició de proteïnuria, fa que sigui necessari buscar proteïnes útils coma biomarcador que permetin un ràpid diagnòstic així com un pronòstic de la recidiva de GESF
Per tot això es va dissenyar un estudi en el qual mitjançant tècniques proteòmiques es pretenia detectar els potencials inductors de la malaltia a més de molècules que poguessin servir com a marcadors pronòstics de recidiva. Hem trobat específicament associades a GESF idiopàtic unes formes d’apolipoproteïnes de HDL: una d'apolipoproteïna A-II monomèrica (ApoA-IIm) en el plasma dels pacients idiopàtics i una d'apolipoproteïna A-I (ApoA-Ib) a l'orina dels pacients trasplantats amb recaiguda de GESF.
De l’estudi d’un total de 119 pacients utilitzats en la validació d’ApoA-Ib hem pogut demostrar que ApoA-Ib és un bon biomarcador de recidiva post-trasplantament de GESF amb una sensibilitat i una especificitat del 92.8% i el 98.1% respectivament, un segon estudi va permetre confirmar la utilitat de ApoA-Ib com a biomarcador amb sensibilitat del 93.3%, especificitat del 89.1% , a més de poder ser utilitzat com a biomarcador negatiu (valor predictiu negatiu del 99% en el primer grup i del 97.6% en el segon grup) es a dir l’absència d’ApoA-Ib permet excloure el diagnòstic de recidiva amb una elevada confiança, fins i tot en presencia de proteïnúria severa, complementant el diagnòstic clàssic basat en evidencies histològiques en la biòpsia renal, sobretot en els casos primerencs on les lesions encara no s’han desenvolupat i que per tant el diagnòstic no es clar, a més, té com avantatge que és un biomarcador no invasiu que permet fer mesures fàcils i repetides amb un resultat qualitatiu. També sembla que ApoA-Ib podria ser de gran utilitat en la predicció de la recidiva post-trasplantament de GESF.
Hem pogut determinar que ApoA-Ib és en realitat una forma d’apolipoproteïna A-I amb una maduració incompleta i que presenta una part del pro-pèptid unit a ella, donant-li així més pes molecular i un punt isoelèctric més bàsic del que s’esperaria per a l’ApoA-I estàndard. Aquesta forma anòmala d’ApoA-I altera la proporció de les subfraccions de HDL.
El paper d’aquesta forma anormal d’Apolipoproteïna A-I en la patogènia del GESF no ha pogut ser evidenciada, encara que s’ha demostrat la seva associació gairebé exclusiva amb les recidives de GESF.
Matèries
Matèries (anglès)
Citació
Col·leccions
Citació
PUIG GAY, Natàlia. Apolipoproteïnes-A en la glomeruloesclerosi focal i segmentària. [consulta: 14 de desembre de 2025]. [Disponible a: https://hdl.handle.net/2445/126825]