Carregant...
Tipus de document
TesiVersió
Versió publicadaData de publicació
Si us plau utilitzeu sempre aquest identificador per citar o enllaçar aquest document: https://hdl.handle.net/2445/107149
La ceràmica de Barcelona entre els segles XIII i XVIII a través de la seva caracterització arqueomètrica: el paper de l'anàlisi petrogràfica
Títol de la revista
Autors
ISSN de la revista
Títol del volum
Resum
[cat] El treball de recerca d’aquesta tesi doctoral se centra en la caracterització petrogràfica dels materials ceràmics (segles XIII-XVIII) de la ciutat de Barcelona, aquesta última entesa no només com centre productor, sinó també com un important centre de recepció i d’exportació. Fins a dia d’avui, els estudis petrogràfics sobre els materials ceràmics apareguts a les excavacions de la ciutat de Barcelona han estat molt escadussers i puntuals i han centrat la seva atenció sobre ceràmiques de cronologies anteriors respecte el marc temporal d’aquesta tesi. Així doncs, la present contribució constitueix el primer treball petrogràfic sistemàtic sobre una mostra analítica àmplia que destaca tant per la varietat de les classes considerades- fins a 15 classes ceràmiques diferents- com per l’ampli ventall cronològic que abraça. Els objectius de la caracterització petrogràfica, duta a terme sobre les produccions aparegudes a les excavacions barcelonines i que han estats analitzades químicament de manera prèvia, contemplen tant l’estudi dels cossos ceràmics com els dels seus revestiments. Els casos d’estudi presentats en aquest treball mostren una àmplia variabilitat de matèries primeres i de tecnologies en la producció ceràmica local a la Barcelona medieval i moderna. Les matèries primeres es poden relacionar amb categories ceràmiques especifiques i probablement amb diverses àrees de producció a la ciutat de Barcelona, d’acord amb les diferents formacions geològiques que afloren en la zona. Les inclusions metamòrfiques (principalment fragments de pissarra, esquist i granitoide, així com els minerals derivats d’aquests, incloent també els minerals pesants) són presents en quantitats variables en totes les fabriques, molt sovint associats a microfòssils calcaris. Igualment, pel que fa a les importacions, la comparació amb mostres de referència ha posat de manifest la presència, a la pròpia ciutat, de materials que es poden adscriure a altres centres productors espanyols, com València i Sevilla i, més en general, als sectors meridionals de la Península; mentre que, fora d’Espanya, destaquen Itàlia i el nord d’Àfrica. A més a més, l’estudi petrogràfic d’una producció local de vaixelles verdes ha permès reconèixer la seva presència en els contextos d’excavacions provençals. L’estudi dels revestiments, que ha integrat l’observació dels cossos ceràmics, ha permès caracteritzar les diferents produccions en relació a la seva tecnologia de producció, reconèixer la presència de diferents tècniques dins d’una mateixa classe ceràmica o entre classes ceràmiques distintes però que comparteixen una recepta de pasta similar. Finalment, en el cas de les imitacions, gràcies a l’estudi dels vidriats ha estat possible establir una sèrie de correspondències precises amb les manufactures lígurs.
Descripció
Matèries
Matèries (anglès)
Citació
Citació
DI FEBO, Roberta. La ceràmica de Barcelona entre els segles XIII i XVIII a través de la seva caracterització arqueomètrica: el paper de l'anàlisi petrogràfica. [consulta: 30 de novembre de 2025]. [Disponible a: https://hdl.handle.net/2445/107149]