Estudi de les teleconnexions, teleconnectivitat i oscil·lacions a la regió mediterrània; comparació amb oscil·lacions de gran escala

Abstract

Les teleconnexions són associacions estadístiques de variables meteorològiques entre dos punts separats per una llarga distància. Meteorològicament són importants perquè relacionen climes que es troben allunyats els uns dels altres i són conseqüència de moviments dinàmics atmosfèrics i oceànics a gran escala. En aquest treball s’estudien les diferents metodologies utilitzades per determinar la teleconnexió, concretament la teleconnectivitat. A partir d’aquí s’analitzen i es verifiquen l’existència de les teleconnexions, tan a gran escala com a escala mediterrània. Concretament, per les oscil·lacions de gran escala s’analitza l’estudi de Wallace i Gutzler (1981) sobre l’Oscil·lació de l’Atlàntic Nord (NAO); i per la regió mediterrània s’analitzen els estudis de Conte et. al. (1989) sobre l’Oscil·lació de la Mediterrània (MO) i l’estudi de Bustins (2004) sobre l’Oscil·lació de la Mediterrània Occidental (WeMO).