Carregant...
Tipus de document
TesiVersió
Versió publicadaData de publicació
Llicència de publicació
Si us plau utilitzeu sempre aquest identificador per citar o enllaçar aquest document: https://hdl.handle.net/2445/173474
Semiologia de la comunicació animal: obstacles, semàntica, pragmàtica i interpretació
Títol de la revista
Autors
Director/Tutor
ISSN de la revista
Títol del volum
Recurs relacionat
Resum
[cat] Una semiologia de la comunicació animal, fins i tot incompleta com la que hem intentat, demana materials diversos per a la seva construcció. Per això ens hem aprofitat dels vaivens i de la relativa dispersió de la nostra història intel·lectual, tenyida per la pàtina de l'altra història a través de la qual va fer via. "Semiologia de la comunicació animal" vol ésser una aproximació biosemiòtica als fenomens de comunicació entre els organismes, on assaja d'integrar determinades nocions teòriques i mètodes de l'etologia amb d'altres de la psicologia cognitiva, de la psicologia dels processos bàsics, i de tota aquella psicologia que sosté certes opinions eclèctiques sobre el comportament animal, tot això dins del motllo d'una semiologia o, millor dit, d'una semiòtica pragmatista o pragmaticista, en definitiva pragmàtica, l'origen de la qual es troba a Ch. S. Peirce. La construcció així alçada ocupa el lloc d'un nus interdisciplinari, però això és precisament el que li ha estat exigit a la recerca sobre comunicació animal en dibuixar la seva localització teòrica i metodològica (Sebeok, 1971).
Matèries
Matèries (anglès)
Citació
Citació
RIBA, Carles. Semiologia de la comunicació animal: obstacles, semàntica, pragmàtica i interpretació. [consulta: 30 de gener de 2026]. [Disponible a: https://hdl.handle.net/2445/173474]