Carregant...
Fitxers
Tipus de document
TesiVersió
Versió publicadaData de publicació
Tots els drets reservats
Si us plau utilitzeu sempre aquest identificador per citar o enllaçar aquest document: https://hdl.handle.net/2445/43544
Anticossos contra antígens de membrana neuronal en encefalitis paraneoplàsica i idiopàtica
Títol de la revista
Autors
Director/Tutor
ISSN de la revista
Títol del volum
Recurs relacionat
Resum
Inicialment s’havia descrit el perfil clínic d’un grup concret de malalts amb encefalitis límbica paraneoplàsica i anticossos (Acs) contra diferents proteïnes onconeuronals, en el que gairebé la meitat d’aquests pacients tenien càncer de pulmó de cèl•lula petita i anticossos associats principalment a l’antigen (Ag) Hu, però encara quedava més d’un 50% d’aquests malalts, amb afecció principalment al sistema límbic i una resposta favorable al tractament amb immunosupressors, en els quals no se’ls hi havia detectat cap Ac onconeuronal associat. Amb el nou grup d’Acs dirigits contra Ags de membrana, aquell grup de malalts amb encefalitis als quals no se’ls hi havia detectat la presencia d’Acs onconeuronals associats començava a definir-se. En total, des del 2007 s’havien identificat 7 autoantígens de membrana: el R-NMDA, RAMPA, R-GABAB, LGI1, Caspr2, R-Glicina i mGluR5. Totes aquestes dianes antigèniques estan implicades en la transmissió sinàptica, la plasticitat o l’excitabilitat nerviosa, i tot i que les síndromes associades a aquests autoantígens són síndromes severes, que afecten a la memòria, comportament, cognició, i molts cops van acompanyats d’alteracions psiquiàtriques, el tractament amb immunoteràpia acostuma a ser efectiu. Els objectius d’aquesta tesi van ser principalment tres. En referència al primer objectiu, vam contribuir a caracteritzar el perfil clínic i immunològic de les encefalitis associades a anticossos contra antígens de membrana, concretament de les encefalitis associades als Acs contra el receptor AMPA i el receptor GABAB. En referència al segon objectiu, vam identificar un nou anticòs contra la proteïna de membrana DPPX, associat a pacients amb encefalitis. I en referència al tercer objectiu vam caracteritzar el perfil clínic de pacients amb esclerosi múltiple i anticossos contra la proteïna contactina-2. A partir dels estudis realitzats en aquesta tesi vam concloure que: El receptor del GABAB és l’autoantígen més comú en el grup de pacients caracteritzats per encefalitis límbica associada a càncer de pulmó de cèl•lula petita, prèviament considerats “seronegatius”. En malalts amb anticossos conta el GAD, la freqüència de tenir també Acs contra el receptor GABAB és baixa, i només s’observa en un context paraneoplàsic. La detecció d’Acs contra el receptor AMPA s’hauria de considerar en pacients, particularment dones, majors de 50 anys que presentin encefalitis límbica i canvis ràpids i progressius de comportaments anormals que recorden una psicosi aguda. També vam identificar un nou autoantígen de membrana associat a l’encefalitis caracteritzada per hiperexcitabilitat del sistema nerviós central, precedida de diarrea desconeguda. I en el cas dels pacients amb esclerosi múltiple, la freqüència dels anticossos contra la contactina-2 és baixa, els Acs persisteixen en el temps, i no s’associen a un perfil clinico-radiològic característic.
Descripció
Matèries
Matèries (anglès)
Citació
Col·leccions
Citació
BORONAT BARADO, Anna. Anticossos contra antígens de membrana neuronal en encefalitis paraneoplàsica i idiopàtica. [consulta: 10 de desembre de 2025]. [Disponible a: https://hdl.handle.net/2445/43544]