Les crisis a Catalunya en una etapa de creixement i transició (1680-1840) = The crises in Catalonia in a period of growth and transition (1680-1840)

Abstract

[cat] El període de 1680 a 1840 es caracteritzà per un intens creixement de l'economia catalana. Aquesta dinàmica expansiva va ser la base sobre la qual es va desenvolupar un procés d'industrialització molt intens que va convertir Catalunya en «la fàbrica d'Espanya». No obstant això, la dinàmica positiva a llarg termini es va veure contrariada per diverses conjuntures depressives. En aquest article, a partir de la utilització de les variables demogràfiques (naixements i defuncions), les hem identificat i classificat segons el nivell d'intensitat. Hem observat que, a mesura que avançava el temps i augmentava el nivell de mercantilització de l'economia catalana, les crisis de tipus antic, derivades de causes «externes» (seguint la terminologia schumpeteriana), com guerres i fams vinculades a males collites, anaven deixant pas a crisis de sobreproducció que s'originaven quan, per alguna raó, no es podia accedir als mercats o aquests s'havien saturat. Tot un senyal inequívoc del caràcter de transició d'aquest període entre l'etapa final de l'antic règim i les primeres fases del triomf del capitalisme industrial. [eng] 1680 to 1840 was a period of strong growth for the Catalan economy. This expansive trend lay the foundations for a very intense process of industrialization that turned Catalonia into «Spain's factory». But this long-term trend was repeatedly interrupted by several depressive conjunctures. Using demographic variables (births and deaths), we have identified them and classified them according to the degree of intensity. It can thus be observed that, as time went by and the level of commercialization increased in the Catalan economy, old-type crises arising from «external» (in Schumpeterian terms) causes, such as wars and famines linked to poor harvests, were giving way to crises of overproduction that arose when, for some reason, it was impossible to access the markets or they were saturated. This is an unambiguous signal of the transitional character of the period between the final stage of the Ancien Régime and the early stages in the triumph of industrial capitalism.