Carregant...
Fitxers
Tipus de document
TesiVersió
Versió publicadaData de publicació
Si us plau utilitzeu sempre aquest identificador per citar o enllaçar aquest document: https://hdl.handle.net/2445/203672
Percepció Interpersonal en les Parelles, Qualitat de la Relació i llur Influència en l’Èxit de la Teràpia Sistèmica de la Depressió
Títol de la revista
Autors
ISSN de la revista
Títol del volum
Resum
[cat] En l'estudi de les relacions humanes ha augmentat l'interès en els processos interpersonals degut a les seves implicacions en la qualitat de la relació de parella i en la salut mental dels cònjuges. La percepció interpersonal sembla un bon candidat per estudiar aquestes relacions, doncs es troba en la base de processos com la construcció de la identitat, la comunicació i la interacció. A més, en parelles on un dels membres pateix un trastorn mental com la depressió, pot ser un dels factors que afecten els símptomes i el seu tractament amb teràpia de parella. No obstant, aquest darrer aspecte ha estat poc estudiat, existeix una literatura poc cohesionada en aquest àmbit i els mètodes emprats per a la seva avaluació compten amb limitacions per captar-ne la seva complexitat.
La present investigació té com objectiu aprofundir i ampliar el coneixement del paper de la percepció interpersonal en les relacions romàntiques mitjançant els significats personals de cada parella. Amb aquesta finalitat s’han dut a terme tres estudis. A l’estudi 1 s’elabora una tècnica, la Graella de Parella, que pretén captar els processos de percepció interpersonal únics de cada relació mitjançant els constructes personals de la parella i les percepcions i metapercepcions d’elements com el jo, la parella, el jo ideal i la parella ideal. S’il·lustra el seu desenvolupament i anàlisi mitjançant un cas exemple i s’utilitza com a instrument principal en els estudis posteriors. A l’estudi 2 s'explora la relació entre la percepció interpersonal i la qualitat de la relació mitjançant una mostra comunitària de 26 parelles heterosexuals. S'aplica el mètode d’anàlisi diàdic Actor-Partner Interdependence Model per avaluar la relació predictiva entre aquestes variables i per estudiar l’efecte del gènere i el temps de la relació en aquesta associació. A l’estudi 3, en una mostra clínica de 13 parelles en les quals un dels membres pateix depressió major, s’exploren els canvis en la percepció
interpersonal i la qualitat de la relació que realitzen després d’una teràpia sistèmica de parella, tenint en compte la disminució dels símptomes dels pacients deprimits.
Els resultats d’aquests estudis emfatitzen la importància de tenir en compte la visió d’ambdós membres de la parella. En l’anàlisi diàdica de l’estudi 2 s’han obtingut més resultats significatius en els efectes de parella que en els efectes d’actor indicant que com ens percep la parella (més que com la percebem a ella) té un paper rellevant en la satisfacció conjugal. A l’estudi 3, els canvis en la percepció interpersonal que han realitzat els cònjuges també han tingut un paper fonamental en la disminució dels símptomes dels pacients amb depressió. En conjunt, s’ha observat que quan la parella té una visió positiva de l’altre cònjuge i valida les seves construccions interpersonals millora el funcionament de la relació. Els resultats en els efectes condicionals del temps de la relació han mostrat que les parelles que porten més temps perceben millor qualitat en la relació quan construeixen la realitat de manera semblant, mentre que els cònjuges de les parelles noves obtenen resultats més diversos. No s’han obtingut diferències de gènere a l’hora de construir-se a sí mateix i a l’altra, però si s’han observat tendències que assenyalen que la variància de la qualitat de la relació dels homes està més explicada per la percepció interpersonal que la de les dones. Així mateix, el fet que les dones tinguin una visió positiva de la parella i de sí mateixes podria ser un indicador d’una bona qualitat de la relació per ambdós cònjuges. Pel que fa a la teràpia sistèmica de parella, s’ha observat que més de la meitat dels pacients han realitzat un canvi clínicament significatiu en la reducció dels símptomes, sobretot aquells que tenien una bona qualitat de la relació a l’inici de la teràpia. Mitjançant la grandària de l’efecte s’ha observat que aquests pacients i les seves parelles han realitzat canvis rellevants en la percepció interpersonal com millorar l’autoestima del pacient, que el cònjuge no deprimit tingui una visió positiva de la parella, sentir-se comprès i construir-se de forma
semblant, aspectes que podrien contribuir a identificar els mecanismes de canvi d’aquesta teràpia. Finalment, el conjunt d’informació obtinguda mitjanant la Graella de Parella posa de manifest que pot ser un instrument útil tant per la investigació com per la pràctica clínica.
Les aportacions d’aquesta tesi poden contribuir a cohesionar i millorar l’estudi de la percepció interpersonal en les parelles, a ampliar el coneixement respecte la qualitat i el funcionament de les relacions de parella, i a promoure aplicacions pràctiques per a la intervenció terapèutica en parelles i depressió.
Descripció
Matèries (anglès)
Citació
Citació
SALLA MARTÍNEZ, Marta. Percepció Interpersonal en les Parelles, Qualitat de la Relació i llur Influència en l’Èxit de la Teràpia Sistèmica de la Depressió. [consulta: 29 de novembre de 2025]. [Disponible a: https://hdl.handle.net/2445/203672]