Les aspiracions internacionals del catalanisme després de la Gran Guerra. El cas de la reconstrucció de Belloy-en-Santerre (1919-1923)

Abstract

Durant el mes de juliol de 2016 l'aleshores conseller d'Afers Estrangers, Relacions Institucionals i Transferència de la Generalitat de Catalunya, Raül Romeva, participà en un homenatge als voluntaris catalans que van lluitar a França durant la Primera Guerra Mundial1. L'homenatge es trobava inscrit en els actes de commemoració del centenari de la batalla del Somme, sens dubte una de les més importants i terribles d'aquell conflicte mundial. L'homenatge es va dur a terme a la petita localitat francesa de Belloy-en- Santerre (el Nord-Pas-de-Calais/Picardia). En aquesta vila el 4 de juliol de 1916 s'hi produí la batalla del Somme entre les tropes franceses i les alemanyes que va provocar milers de baixes entre els dos exèrcits. En aquell combat tingueren un protagonisme destacat els soldats que formaven la Legió Es- trangera de l'exèrcit francès, la qual estava integrada per persones de diferents nacionalitats: txecs, eslovacs, balcànics, entre d'altres, i també catalans. Com a resultat de la batalla hi van perdre la vida uns nou-cents combatents, una vintena dels quals foren catalans. I, també pertanyents a la Legió Estrangera francesa, com a voluntaris, perderen la vida el català Camil Campanyà i el nord-americà Alan Seeger.