Carregant...
Fitxers
Tipus de document
TesiVersió
Versió publicadaData de publicació
Si us plau utilitzeu sempre aquest identificador per citar o enllaçar aquest document: https://hdl.handle.net/2445/217133
Ecoacústica del gall fer Tetrao urogallus al Pirineu català
Títol de la revista
Autors
Director/Tutor
ISSN de la revista
Títol del volum
Resum
[cat] La comunicació animal té lloc en ambients amb un paisatge sonor específic, compost pels sons generats pels éssers vius (biofonia), els sons d'origen antròpic com el de la maquinària o els cotxes (antropofonia) i el so generat pels elements com el vent, la pluja o els terratrèmols (geofonia). A causa de les interferències que aquest paisatge sonor i les característiques de l'entorn físic poden causar durant la comunicació animal, els animals adopten estratègies que optimitzen la transmissió del seu missatge. El missatge que cada individu envia a la resta dels individus a través de les seves vocalitzacions, tant intra com interespecífiques, té importància en el dia a dia dels animals, tant amb finalitats territorials com reproductives. Els sons generats pels animals contenen característiques d'estructura, durada, espectre i intensitat que donen als animals una signatura vocal que els distingeix d'altres individus. Hem trobat que les característiques de la veu dels mascles de gall fer Tetrao urogallus que componen la signatura vocal individual són aquelles que fan referència a la freqüència i la durada dels components de la seva veu. D'aquesta manera, els individus es poden identificar i diferenciar entre si a través de les seves característiques bioacústiques. Aquesta informació es pot utilitzar en el futur per crear identificadors automàtics que diferencien a escala individual les vocalitzacions enregistrades amb gravadores autònomes. Les dades obtingudes mitjançant monitoratge acústica passiva, tant a escala individual com d'espècie, també poden ser útils per al monitoratge de la biodiversitat. Això requereix un protocol de mostreig bioacústic òptim que cobreixi una zona de mostreig ben definida i que proporcioni gravacions d'alta qualitat. Per aconseguir- ho, cal calcular la distància de propagació i la distància de detecció dels senyals acústics. Això es pot fer coneixent el valor real d'amplitud (dB) i les característiques del micròfon. Vam ser capaços de determinar per primera vegada l'amplitud real de la veu d'un mascle tot obtenint la distància de propagació i la distància de detecció del seu so. Aquesta informació es pot utilitzar per planificar protocols de mostreig bioacústic amb qualsevol mena de micròfon per obtenir les dades acústiques necessàries a efectes de monitoratge. L'estructura de l'hàbitat pot influir en la persistència d'una determinada espècie en una zona per diferents vies, incloent-hi l'alteració de la disponibilitat d'aliments o la provisió de refugis entre d'altres. En aquest sentit, hem explorat com les característiques de la
propagació del so en un entorn també poden jugar un paper determinant en la persistència del gall fer en parcel·les forestals prèviament ocupades, facilitant o deteriorant la comunicació. Per investigar-ho, vam comparar l'estructura forestal i les propietats de propagació del so en parcel·les forestals ocupades i abandonades. Les característiques de propagació del so dels llocs abandonats poden afectar la comunicació dels individus creant distorsió i emmascarament del senyal acústic per reverberació excessiva i presència de soroll de fons. Per tant, els nostres resultats suggereixen que la gestió forestal del gall fer no només hauria d'afavorir una estructura forestal per proporcionar refugi i menjar, sinó també per mantenir les propietats d'hàbitat acústic adequades per millorar la seva comunicació.
Descripció
Matèries (anglès)
Citació
Citació
JORDI TORRES, Olga. Ecoacústica del gall fer Tetrao urogallus al Pirineu català. [consulta: 4 de desembre de 2025]. [Disponible a: https://hdl.handle.net/2445/217133]