Història de l'arqueologia catalana. Formació i estabilització (1907-1975)

Abstract

A diferència del moviment sorgit al principi del segle XIX arran de l'interès polític que es desfermà a Europa per definir les estructures ideològiques dels nous estats nacionals després del Congrés de Viena, un procés que culminà amb la creació de les primeres col·leccions arqueològiques en els museus nacionals com a mostra de les arrels dels moviments identitaris, a Catalunya, tot i les descripcions de troballes i monuments fetes als segles XVI, XVII i XVIII, no va ser fins a finals del segle XIX quan s'estengué l'afany pel coneixement del passat derivat de les influències de la ciència prehistòrica francesa, dels debats sobre l'evolució humana que sacsejà la societat britànica arran dels enfrontaments entre evolucionistes i creacionistes, i de la difusió dels treballs de l'escola escandinava d'arqueologia que permetien definir i classificar les tipologies materials de la prehistòria i la protohistòria europees vinculant-les amb els textos clàssics.