Ballar sense gravetat o la insuportable lleugeresa de l'ésser

Abstract

M'hi jugo el que sigui. La vostra primera aproximació a la física newtoniana contenia la fórmula P = mg, acompanyada d'un pla inclinat. I és que, quan parlem de forces, la gravetat figura en primer terme. No obstant això, si ens situem en un marc purament experimental, són la dansa i altres «arts del moviment» que posen al límit la relació entre l'ésser humà i la gravetat. Ho fan i ho han fet de molt diverses maneres però trobo especialment pertinents, per la seva estreta relació amb la ciència, les experiències a bord de vols parabòlics. Avions comercials especialment redissenyats s'enlairen fins al límit de l'atmosfera. Des d'aquella alçada i durant una desena de segons, el tripulant levita lliurement per l'interior de la nau. Esgotat el lapse de temps, aquest percep sobtadament i amb tots els seus òrgans la brutalitat d'una força el doble d'intensa que la de la gravetat.