Fitxers
Embargament
Document embargat fins el 2027-03-27Tipus de document
TesiVersió
Versió publicadaData de publicació
Tots els drets reservats
Si us plau utilitzeu sempre aquest identificador per citar o enllaçar aquest document: https://hdl.handle.net/2445/230233
The Role of Models as Feedback in Individual and Collaborative Revision: Insights from Process- and Product-Oriented Perspectives
Títol de la revista
Autors
Director/Tutor
ISSN de la revista
Títol del volum
Recurs relacionat
Resum
[eng] Written feedback is a ubiquitous instructional tool in L2 writing classrooms, despite ongoing debate over its contribution to language development (Bitchener & Ferris, 2012; Ferris, 1999; Truscott, 1996). While early studies have predominantly focused on its impact on learners’ accuracy, its potential to facilitate L2 learning remains under-explored (Manchón, 2011a; Manchón & Vasylets, 2019), particularly within individual and collaborative revision processes (Muhammad Mujtaba et al., 2021). Drawing on L2 feedback processing theories alongside team cognition and sociocultural perspectives, this dissertation investigates the language learning potential of model-based feedback in L2 writing. Grounded in these three frameworks, the study addresses three key research questions across both individual and collaborative revision conditions: (a) how the two revision conditions differ in noticing and depth of processing during feedback comparison, (b) how the two conditions differ in the incorporations of features from model-based feedback into subsequent drafts, and (c) what effect the two model-based revision conditions have on L2 writing production.
The study employed a quasi-experimental design involving 75 senior high school students at an intermediate English proficiency level in China. All participants completed a four-stage picture story writing task: an individual composing stage (Stage A), a model-based feedback comparison stage (Stage B), and two individual rewriting stages (Stages C and D). During Stage B, participants were divided into two groups: an Individual Revision Group (IndG; n = 39), which independently revised their drafts using model-based feedback, and a Collaborative Revision Group (CollG; n = 36), which revised their writing in pairs. To measure noticing and depth of processing during Stage B, the notes that students in both groups made when comparing their writing with the model text were analyzed. In the case of collaborative revision, noticing was further examined through audio recordings of three subgroups. Incorporations were then assessed by comparing writing samples, written notes, and audio recordings with the model text. Finally, all writing samples were analyzed for overall writing quality, as well as complexity, accuracy, and fluency.
According to the results, during Stage B, students primarily focused on content-related features, although the results for depth of processing were mixed. Collaborative dialogues offered richer insights into noticing than written notes. While the CollG reported fewer features, they consistently achieved a higher incorporation percentage of reported features than the IndG. Both groups also integrated features from the model text that had not been reported in the noticing table, particularly those related to content, with collaborative revision leading to a greater number of such incorporations. Regarding accuracy of incorporations, the IndG showed a higher percentage of correct incorporations than the CollG in Stage D. Overall writing quality improved across drafts for both groups. he CollG showed notable gains in lexical and syntactic complexity, while the IndG showed an increase in grammatical accuracy. Fluency increased in both groups, with the IndG completing the rewriting more quickly than the CollG in Stage C.
The findings are discussed in light of L2 feedback theories and previous empirical research evidence. This study contributes to the growing body of literature on the language learning potential of written feedback by demonstrating that intentional feedback processing not only supports L2 learning but also improves L2 writing performance. Particularly, collaborative revision shows distinct advantages in fostering deeper feedback processing and promoting gains in lexical and syntactic complexity, while individual revision appeared to better support long-term accuracy. Together, these findings highlight the complementary pedagogical value of individual and collaborative revision in enhancing the effectiveness of written feedback.
[spa] La retroalimentación escrita es una herramienta común en las clases de escritura en un segundo idioma (L2), a pesar del continuo debate sobre su contribución al desarrollo del lenguaje (Bitchener & Ferris, 2012; Ferris, 1999; Truscott, 1996). Aunque los estudios iniciales se centraron en su efectividad en la precisión de los estudiantes, su potencial para facilitar el aprendizaje de L2 sigue estando poco explorado (Manchón, 2011a; Manchón & Vasylets, 2019), especialmente en los procesos de revisión individual y colaborativa (Muhammad Mujtaba et al., 2021). Basada en las teorías sobre el procesamiento de la retroalimentación en L2, así como en perspectivas de cognición en equipo y socioculturales, esta tesis estudia el potencial de la retroalimentación basada en modelos. Fundamentada en estos tres marcos teóricos, el estudio responde a tres preguntas de investigación en condiciones de revisión individual y colaborativa: (a) cómo difieren las dos condiciones de revisión en la atención y la calidad de procesamiento durante la comparación de retroalimentación, (b) cómo difieren las dos condiciones en la incorporación de elementos del texto modelo a la producción escrita posterior, y (c) qué efecto tienen los dos condiciones de revisión basados en modelos sobre la produción escrita en L2. Se empleó un diseño cuasi-experimental con 75 estudiantes de secundaria en China con un nivel intermedio de inglés. Todos los participantes realizaron una tarea de redacción con imágenes en cuatro etapas: una etapa de composición individual (Etapa A), una etapa de comparación con el texto modelo (Etapa B), y dos etapas de reescritura individual (Etapas C y D). En la Etapa B, los participantes se dividieron en dos grupos: un grupo de revisión individual (IndG; n = 39), que revisó sus textos con el texto modelo individualmente, y un grupo de revisión colaborativa (CollG; n = 36), que revisó su redacción en parejas. Para poder medir la atención y la calidad de procesamiento durante la Etapa B, se analizaron los comentarios que los estudiantes de ambos grupos anotaron al comparar su redacción con el texto modelo. En el caso de la revisión colaborativa, la atención también se examinó con las grabaciones de audio de tres parejas de estudiantes. Además, las incorporaciones se evaluaron comparando las redacciones, las notas escritas y la grabaciones de audio con el texto modelo. Finalmente, se analizó la calidad general de las redacciones como también la complejidad, precisión y fluidez. Según los resultados del estudio, durante la Etapa B, los estudiantes se enfocaron principalmente en elementos de contenido, aunque los resultados sobre la profundidad del procesamiento fueron mixtos. Los diálogos colaborativos ofrecieron más información sobre la atención que las notas escritas. Aunque el CollG registró menos elementos comparados, proporcionalmente incorporó un mayor porcentaje de elementos en sus escritos en las Etapas C y D. Ambos grupos también integraron elementos que no habían sido registrados, especialmente los elementos de contenido. La revisión colaborativa, en particular, condujo a un mayor número de estas incorporaciones. En cuanto a la precisión de las incorporaciones, el IndG mostró un mayor porcentaje de incorporaciones correctas que el CollG en la Etapa D. En términos generales, la calidad general de los textos mejoró en ambos grupos, aunque el CollG mejoró más en complejidad léxica y sintáctica, mientras que el IndG mostró un aumento en la precisión gramatical. La fluidez aumentó en ambos grupos mientras que el IndG completó la reescritura con menos tiempo que el CollG en la Etapa C. Este estudio contribuye a la literatura sobre el potencial de aprendizaje de la retroalimentación escrita al demonstrar que procesar la retroalimentación con intención ayuda a aprender el idioma y mejora la escritura en L2. En particular, la revisión colaborativa fomenta un procesamiento más profundo y promueve mejoras en la complejidad léxica y sintáctica, mientras que la revisión individual parece favorecer una mayor precisión a largo plazo. En conjunto, estos resultados tienen implicaciones pedagógicas sobre la revisíon individual y colaborativa en el campo de la retroalimentación escrita.
[cat] La retroalimentació escrita és una eina comuna en les classes d'escriptura en un segon idioma (L2), malgrat el continu debat sobre la seva contribució al desenvolupament del llenguatge (Bitchener & Ferris, 2012; Ferris, 1999; Truscott, 1996). Tot i que els estudis inicials es van centrar en la seva efectivitat en la precisió dels estudiants, el seu potencial per facilitar l'aprenentatge de L2 continua estant poc explorat (Manchón, 2011a; Manchón & Vasylets, 2019), especialment en els processos de revisió individual i col·laborativa (Muhammad Mujtaba et al., 2021). Basada en les teories sobre el processament de la retroalimentació en L2, així com en perspectives de cognició en equip i socioculturals, aquesta tesi estudia el potencial de la retroalimentació basada en models. Fonamentada en aquests tres marcs teòrics, l'estudi respon a tres preguntes de recerca en condicions de revisió individual i col·laborativa: (a) com difereixen les dues condicions de revisió en l'atenció i la qualitat de processament durant la comparació de retroalimentació, (b) com difereixen les dues condicions en la incorporació d'elements del text model a la producció escrita posterior, i (c) quin efecte tenen les dues condicions de revisió basats en models sobre la produció escrita en L2. Es va utilitzar un disseny quasi-experimental amb 75 estudiants de secundària a la Xina amb un nivell intermedi d'anglès. Tots els participants van realitzar una tasca de redacció amb imatges en quatre etapes: una etapa de composició individual (Etapa A), una etapa de comparació amb el text model (Etapa B), i dues etapes de reescriptura individual (Etapes C i D). A l'Etapa B, els participants es van dividir en dos grups: un grup de revisió individual (IndG; n = 39), que va revisar els seus textos amb el text model individualment, i un grup de revisió col·laborativa (CollG; n = 36), que va revisar la seva redacció en parelles. Per poder mesurar l' atenció i la qualitat de processament durant l' Etapa B, es van analitzar els comentaris que els estudiants d' ambdós grups van anotar en comparar la seva redacció amb el text model. En el cas de la revisió col·laborativa, l'atenció també es va examinar amb les gravacions d'àudio de tres parelles d'estudiants. A més, les incorporacions es van avaluar comparant les redaccions, les notes escrites i les gravacions d'àudio amb el text model. Finalment, es va analitzar la qualitat general de les redaccions com també la complexitat, precisió i fluïdesa. Segons els resultats de l'estudi, durant l'Etapa B, els estudiants es van enfocar principalment en elements de contingut, tot i que els resultats sobre la profunditat del processament van ser mixtos. Els diàlegs col·laboratius van oferir més informació sobre l'atenció que les notes escrites. Tot i que el CollG va registrar menys elements comparats, proporcionalment va incorporar un major percentatge d' elements en els seus escrits en les Etapes C i D. Ambdós grups també van integrar elements que no havien estat registrats, especialment els elements de contingut. La revisió col·laborativa, en particular, va conduir a un major nombre d'aquestes incorporacions. Pel que fa a la precisió de les incorporacions, l' IndG va mostrar un major percentatge d' incorporacions correctes que el CollG en l' Etapa D. En termes generals, la qualitat general dels textos va millorar en tots dos grups, tot i que el CollG va millorar més en complexitat lèxica i sintàctica, mentre que l'IndG va mostrar un augment en la precisió gramatical. La fluïdesa va augmentar en tots dos grups mentre que l'IndG va completar la reescriptura amb menys temps que el CollG a l'Etapa C. Aquest estudi contribueix a la literatura sobre el potencial d' aprenentatge de la retroalimentació escrita en demonstrar que processar la retroalimentació amb intenció ajuda a aprendre l' idioma i millora l' escriptura en L2. En particular, la revisió col·laborativa fomenta un processament més profund i promou millores en la complexitat lèxica i sintàctica, mentre que la revisió individual sembla afavorir una major precisió a llarg termini. En conjunt, aquests resultats tenen implicacions pedagògiques sobre la revisió individual i col·laborativa en el camp de la retroalimentació escrita.
[spa] La retroalimentación escrita es una herramienta común en las clases de escritura en un segundo idioma (L2), a pesar del continuo debate sobre su contribución al desarrollo del lenguaje (Bitchener & Ferris, 2012; Ferris, 1999; Truscott, 1996). Aunque los estudios iniciales se centraron en su efectividad en la precisión de los estudiantes, su potencial para facilitar el aprendizaje de L2 sigue estando poco explorado (Manchón, 2011a; Manchón & Vasylets, 2019), especialmente en los procesos de revisión individual y colaborativa (Muhammad Mujtaba et al., 2021). Basada en las teorías sobre el procesamiento de la retroalimentación en L2, así como en perspectivas de cognición en equipo y socioculturales, esta tesis estudia el potencial de la retroalimentación basada en modelos. Fundamentada en estos tres marcos teóricos, el estudio responde a tres preguntas de investigación en condiciones de revisión individual y colaborativa: (a) cómo difieren las dos condiciones de revisión en la atención y la calidad de procesamiento durante la comparación de retroalimentación, (b) cómo difieren las dos condiciones en la incorporación de elementos del texto modelo a la producción escrita posterior, y (c) qué efecto tienen los dos condiciones de revisión basados en modelos sobre la produción escrita en L2. Se empleó un diseño cuasi-experimental con 75 estudiantes de secundaria en China con un nivel intermedio de inglés. Todos los participantes realizaron una tarea de redacción con imágenes en cuatro etapas: una etapa de composición individual (Etapa A), una etapa de comparación con el texto modelo (Etapa B), y dos etapas de reescritura individual (Etapas C y D). En la Etapa B, los participantes se dividieron en dos grupos: un grupo de revisión individual (IndG; n = 39), que revisó sus textos con el texto modelo individualmente, y un grupo de revisión colaborativa (CollG; n = 36), que revisó su redacción en parejas. Para poder medir la atención y la calidad de procesamiento durante la Etapa B, se analizaron los comentarios que los estudiantes de ambos grupos anotaron al comparar su redacción con el texto modelo. En el caso de la revisión colaborativa, la atención también se examinó con las grabaciones de audio de tres parejas de estudiantes. Además, las incorporaciones se evaluaron comparando las redacciones, las notas escritas y la grabaciones de audio con el texto modelo. Finalmente, se analizó la calidad general de las redacciones como también la complejidad, precisión y fluidez. Según los resultados del estudio, durante la Etapa B, los estudiantes se enfocaron principalmente en elementos de contenido, aunque los resultados sobre la profundidad del procesamiento fueron mixtos. Los diálogos colaborativos ofrecieron más información sobre la atención que las notas escritas. Aunque el CollG registró menos elementos comparados, proporcionalmente incorporó un mayor porcentaje de elementos en sus escritos en las Etapas C y D. Ambos grupos también integraron elementos que no habían sido registrados, especialmente los elementos de contenido. La revisión colaborativa, en particular, condujo a un mayor número de estas incorporaciones. En cuanto a la precisión de las incorporaciones, el IndG mostró un mayor porcentaje de incorporaciones correctas que el CollG en la Etapa D. En términos generales, la calidad general de los textos mejoró en ambos grupos, aunque el CollG mejoró más en complejidad léxica y sintáctica, mientras que el IndG mostró un aumento en la precisión gramatical. La fluidez aumentó en ambos grupos mientras que el IndG completó la reescritura con menos tiempo que el CollG en la Etapa C. Este estudio contribuye a la literatura sobre el potencial de aprendizaje de la retroalimentación escrita al demonstrar que procesar la retroalimentación con intención ayuda a aprender el idioma y mejora la escritura en L2. En particular, la revisión colaborativa fomenta un procesamiento más profundo y promueve mejoras en la complejidad léxica y sintáctica, mientras que la revisión individual parece favorecer una mayor precisión a largo plazo. En conjunto, estos resultados tienen implicaciones pedagógicas sobre la revisíon individual y colaborativa en el campo de la retroalimentación escrita.
[cat] La retroalimentació escrita és una eina comuna en les classes d'escriptura en un segon idioma (L2), malgrat el continu debat sobre la seva contribució al desenvolupament del llenguatge (Bitchener & Ferris, 2012; Ferris, 1999; Truscott, 1996). Tot i que els estudis inicials es van centrar en la seva efectivitat en la precisió dels estudiants, el seu potencial per facilitar l'aprenentatge de L2 continua estant poc explorat (Manchón, 2011a; Manchón & Vasylets, 2019), especialment en els processos de revisió individual i col·laborativa (Muhammad Mujtaba et al., 2021). Basada en les teories sobre el processament de la retroalimentació en L2, així com en perspectives de cognició en equip i socioculturals, aquesta tesi estudia el potencial de la retroalimentació basada en models. Fonamentada en aquests tres marcs teòrics, l'estudi respon a tres preguntes de recerca en condicions de revisió individual i col·laborativa: (a) com difereixen les dues condicions de revisió en l'atenció i la qualitat de processament durant la comparació de retroalimentació, (b) com difereixen les dues condicions en la incorporació d'elements del text model a la producció escrita posterior, i (c) quin efecte tenen les dues condicions de revisió basats en models sobre la produció escrita en L2. Es va utilitzar un disseny quasi-experimental amb 75 estudiants de secundària a la Xina amb un nivell intermedi d'anglès. Tots els participants van realitzar una tasca de redacció amb imatges en quatre etapes: una etapa de composició individual (Etapa A), una etapa de comparació amb el text model (Etapa B), i dues etapes de reescriptura individual (Etapes C i D). A l'Etapa B, els participants es van dividir en dos grups: un grup de revisió individual (IndG; n = 39), que va revisar els seus textos amb el text model individualment, i un grup de revisió col·laborativa (CollG; n = 36), que va revisar la seva redacció en parelles. Per poder mesurar l' atenció i la qualitat de processament durant l' Etapa B, es van analitzar els comentaris que els estudiants d' ambdós grups van anotar en comparar la seva redacció amb el text model. En el cas de la revisió col·laborativa, l'atenció també es va examinar amb les gravacions d'àudio de tres parelles d'estudiants. A més, les incorporacions es van avaluar comparant les redaccions, les notes escrites i les gravacions d'àudio amb el text model. Finalment, es va analitzar la qualitat general de les redaccions com també la complexitat, precisió i fluïdesa. Segons els resultats de l'estudi, durant l'Etapa B, els estudiants es van enfocar principalment en elements de contingut, tot i que els resultats sobre la profunditat del processament van ser mixtos. Els diàlegs col·laboratius van oferir més informació sobre l'atenció que les notes escrites. Tot i que el CollG va registrar menys elements comparats, proporcionalment va incorporar un major percentatge d' elements en els seus escrits en les Etapes C i D. Ambdós grups també van integrar elements que no havien estat registrats, especialment els elements de contingut. La revisió col·laborativa, en particular, va conduir a un major nombre d'aquestes incorporacions. Pel que fa a la precisió de les incorporacions, l' IndG va mostrar un major percentatge d' incorporacions correctes que el CollG en l' Etapa D. En termes generals, la qualitat general dels textos va millorar en tots dos grups, tot i que el CollG va millorar més en complexitat lèxica i sintàctica, mentre que l'IndG va mostrar un augment en la precisió gramatical. La fluïdesa va augmentar en tots dos grups mentre que l'IndG va completar la reescriptura amb menys temps que el CollG a l'Etapa C. Aquest estudi contribueix a la literatura sobre el potencial d' aprenentatge de la retroalimentació escrita en demonstrar que processar la retroalimentació amb intenció ajuda a aprendre l' idioma i millora l' escriptura en L2. En particular, la revisió col·laborativa fomenta un processament més profund i promou millores en la complexitat lèxica i sintàctica, mentre que la revisió individual sembla afavorir una major precisió a llarg termini. En conjunt, aquests resultats tenen implicacions pedagògiques sobre la revisió individual i col·laborativa en el camp de la retroalimentació escrita.
Matèries (anglès)
Citació
Citació
ZHANG, Lijun. The Role of Models as Feedback in Individual and Collaborative Revision: Insights from Process- and Product-Oriented Perspectives. [consulted: 10 of September of 2026]. Available at: https://hdl.handle.net/2445/230233