Filling knowledge gaps in coralligenous assemblages: from citizen science to spatial models

dc.contributor.advisorLinares Prats, Cristina
dc.contributor.advisorGarrabou i Vancells, Joaquim
dc.contributor.authorFiguerola Ferrando, Laura
dc.contributor.otherUniversitat de Barcelona. Departament de Biologia Evolutiva, Ecologia i Ciències Ambientals
dc.date.accessioned2026-05-20T06:29:08Z
dc.date.available2026-05-20T06:29:08Z
dc.date.issued2025-07-21
dc.description.abstract[eng] Knowledge of habitats, species’ distributions, and their health status is crucial for enhancing their conservation and management plans. This is especially urgent in the current era of rapid environmental change driven by anthropogenic activities. Marine habitat-forming (MHF) species play a fundamental role in some of the most diverse, but highly impacted, marine ecosystems, such as coral reefs, macroalgal forests, seagrasses, and temperate reefs. In the Mediterranean Sea, several research groups focus their investigations on coralligenous MHF species, one of the most important habitats hosting a high associated biodiversity. However, the inconsistencies, lack of standardisation, and data fragmentation across different sources hinder their applicability in developing robust and broad-scale conservation strategies. This thesis takes an innovative approach by combining different methodologies to advance our understanding of the distribution and conservation status of MHF species at various geographical scales, with a specific focus on Mediterranean coralligenous assemblages. To achieve this objective, we integrated macrogenetic patterns, open-access and collaborative databases, rapid assessment methods, citizen science, and spatial modelling tools. The results demonstrate that, at the global scale, the macrogenetic pattern of animal and plant MHF species (based on > 9000 georeferenced records from 140 species) exhibits a bimodal latitudinal trend that is influenced by taxonomy but disconnected from the current network of Marine Protected Areas (MPAs), despite a positive correlation with species diversity. At the scale of the Mediterranean Sea, a synthesis of existing knowledge on coralligenous MHF macroinvertebrates – including cnidarians, poriferans, and bryozoans (based on > 8600 georeferenced records of 451 species) – provided the foundation for the development of CorMedNet, an open-access and collaborative database. The analysis of the compiled data highlighted a geographic bias towards the North-Western (NW) Mediterranean, with research efforts primarily focused on a limited number (14) of species, and restricted mainly to species distribution data. Demographic and population genetics data remained underrepresented, along with long-term studies (> 10 years). In terms of assessing the conservation status of MHF coralligenous species, we developed the Mortality Rapid Assessment Method (MRAM) – based on the percentage of affected colonies or individuals in a population – as a valuable and cost-effective tool applicable at broad spatial, temporal, and taxonomical scales, that can be also carried out by non-scientific personnel such as managers and trained volunteers. Notably, citizen science volunteers demonstrated significant improvements in data precision and accuracy when applying the MRAM after just one training session, achieving similar results to those obtained by scientists. These findings underscored the importance of proper training, expert validation, robust and standardised sampling protocols, and a well-structured platform to ensure the success of long-term marine citizen science projects. Finally, we explored the potential habitat suitability of four key Mediterranean gorgonians (Eunicella singularis, Eunicella cavolini, Paramuricea clavata, and Corallium rubrum) using an ensemble Ecological Niche Model that incorporated occurrence data from both scientific and citizen science sources. Our findings indicated higher habitat suitability in the NW Mediterranean, with roughness and bottom temperature identified as the primary drivers of their distribution. In contrast, the poorly sampled South-Eastern (SE) Mediterranean exhibited low habitat suitability, although this estimate is associated with higher model uncertainty. The combined potential distribution estimates covered a quarter of Mediterranean shallow and mesophotic waters, with only 19% of this estimation located inside MPAs. This thesis provides an integrated perspective that enhances the understanding of MHF species, particularly those from Mediterranean coralligenous assemblages. We identify the key factors that determine their distribution at different scales, and establish a framework to support their effective conservation by: i) the development of an open-access, collaborative database to continually gather information from different sources at the Mediterranean Sea scale; ii) the identification of priority areas for future research and targeted conservation efforts; and iii) the strengthening of the link between science and society while raising awareness among citizen-science volunteers. In this thesis, we emphasise the importance of integrating multiple approaches to gain a deeper understanding of species distribution and their health status to advance in the conservation and management of marine biodiversity in the ongoing climate crisis.
dc.description.abstract[cat] El coneixement sobre els hàbitats, la distribució de les espècies, i el seu estat de salut, és essencial per millorar la seva conservació, així com optimitzar els plans de gestió – un repte especialment urgent en l’actual era de canvi ambiental provocat per les activitats antropogèniques. Les espècies formadores d’hàbitat marines (MHF, per les seves sigles en anglès), juguen un paper fonamental en alguns dels ecosistemes marins més diversos, però també més impactats, com els esculls de corall, els boscos de macroalgues, les praderies de fanerògames, o els esculls temperats. Al mar Mediterrani, diferents grups de recerca centren les seves investigacions en les espècies MHF del coral·ligen, un dels hàbitats més importants que acull una biodiversitat associada excepcional. Malauradament, les inconsistències d’informació, la falta d’estandardització, i la fragmentació de les dades al llarg de diferents fonts, emmascara la seva aplicabilitat per desenvolupar estratègies de conservació robustes i a gran escala. Aquesta tesi adopta un enfocament innovador combinant diverses metodologies per aprofundir en el coneixement sobre la distribució i l’estat de conservació de les espècies MHF a diferents escales geogràfiques, amb un èmfasi especial al coral·ligen de la Mediterrània. Per tal d’assolir aquest objectiu, hem integrat patrons macrogenètics, bases de dades obertes i col·laboratives, mètodes d’avaluació ràpida, ciència ciutadana i eines de modalització espacial. Els resultats principals demostren que, a escala global, el patró macrogenètic d’espècies MHF d’animals i plantes (basat en més de 9000 registres georeferenciats de 140 espècies) dibuixa una distribució latitudinal bimodal influenciada per la taxonomia, però desconnectada de l’actual xarxa d’Àrees Marines Protegides, malgrat que es correlaciona positivament amb la riquesa d’espècies. A escala del mar Mediterrani, una síntesi del coneixement actual de les espècies MHF de macroinvertebrats – incloent cnidaris, porífers, i briozous (basat en més de 8600 registres georeferenciats de 451 espècies) va proporcionar els fonaments per desenvolupar CorMedNet, una base de dades col·laborativa i de lliure accés. L’anàlisi de les dades recopilades a CorMedNet va destacar un biaix geogràfic cap al nord-oest de la Mediterrània, on els esforços de recerca es centraren sobretot a un nombre limitat (14) d’espècies, i es mostraren restrictius sobretot a dades de distribució. La informació de demografia i genètica de poblacions va romandre poc representada, juntament amb els estudis a llarg termini (> 10 anys). Per tal d’avaluar l’estat de conservació de les espècies MHF del coral·ligen, vàrem desenvolupar el Mètode d’Avaluació Ràpida de la Mortalitat (MRAM, per les seves sigles en anglès) – basat en el percentatge de colònies o individus afectats dins d’una població – com una eina valuosa i rendible, aplicable a àmplies escales espacials, temporals i taxonòmiques, i que pot ser implementat tant per personal científic com per gestors o voluntaris formats. De forma destacable, els voluntaris de ciència ciutadana van millorar significativament la seva precisió i exactitud de les dades en aplicar el MRAM després d’una sola sessió de formació, assolint resultats comparables als obtinguts pels científics. Aquests resultats van posar de manifest la importància d’una formació adequada, de la validació per experts, de protocols de mostreig robustos i estandarditzats, així com d’una plataforma ben estructurada per garantir l’èxit dels projectes de ciència ciutadana marina a llarg termini. Per acabar, vam explorar l’hàbitat idoni potencial de quatre de les espècies de gorgònies claus de la Mediterrània (Eunicella singularis, Eunicella cavolini, Paramuricea clavata, i Corallium rubrum) mitjançant un Model de Nínxol Ecològic d’assemblatge que integrava dades d’ocurrència procedents de fonts científiques i de ciència ciutadana. Els resultats indicaren una major idoneïtat d’hàbitat al llarg del nord-oest del mar Mediterrani, modelada principalment per la rugositat del terreny i la temperatura del fons marí com les variables que expliquen millor la seva distribució. En canvi, al sud-est del mar Mediterrani – una regió escassament mostrejada – es va detectar una baixa idoneïtat d’hàbitat, tot i que aquesta estimació va presentar una incertesa associada del model més elevada. Les estimacions combinades de la distribució potencial de les quatre espècies van assolir una quarta part de les aigües poc profundes i mesofòtiques de la Mediterrània, però només un 19% d’aquestes es va trobar dins d’Àrees Marines Protegides. Aquesta tesi ofereix una perspectiva integradora que millora el coneixement sobre les espècies MHF, especialment aquelles del coral·ligen de la Mediterrània. Identifiquem els factors clau que determinen la seva distribució a diferents escales i establim un marc que recolza la seva conservació efectiva mitjançant: 1) el desenvolupament d’una base de dades col·laborativa i de lliure accés per recollir de forma contínua informació de diferents fonts de dades a escala del mar Mediterrani; 2) la identificació d’àrees prioritàries per investigacions futures i esforços de conservació específics; i, 3) el reforçament de la connexió entre la ciència i la societat, augmentant la conscienciació dels voluntaris de ciència ciutadana. Els resultats d’aquesta tesi posen de manifest la importància d’integrar diferents enfocaments per aconseguir aprofundir en la comprensió de la distribució i l’estat de salut d’espècies clau, amb l’objectiu d’avançar en la conservació i la gestió de la biodiversitat marina en el context de l’actual crisi climàtica.
dc.format.extent451 p.
dc.format.mimetypeapplication/pdf
dc.identifier.tdxhttps://hdl.handle.net/10803/697514
dc.identifier.urihttps://hdl.handle.net/2445/229615
dc.language.isoeng
dc.publisherUniversitat de Barcelona
dc.rightscc by-nc (c) Figuerola Ferrando, Laura, 2025
dc.rights.accessRightsinfo:eu-repo/semantics/openAccess
dc.rights.urihttp://creativecommons.org/licenses/by-nc/4.0/
dc.sourceTesis Doctorals - Departament - Biologia Evolutiva, Ecologia i Ciències Ambientals
dc.subject.classificationOceanografia
dc.subject.classificationGeologia submarina
dc.subject.classificationBiologia de la conservació
dc.subject.classificationHàbitat (Ecologia)
dc.subject.classificationCoralls
dc.subject.classificationCiència ciutadana
dc.subject.otherOceanography
dc.subject.otherSubmarine geology
dc.subject.otherConservation biology
dc.subject.otherHabitat (Ecology)
dc.subject.otherCorals
dc.subject.otherCitizen science
dc.titleFilling knowledge gaps in coralligenous assemblages: from citizen science to spatial models
dc.typeinfo:eu-repo/semantics/doctoralThesis
dc.typeinfo:eu-repo/semantics/publishedVersion

Fitxers

Paquet original

Mostrant 1 - 1 de 1
Carregant...
Miniatura
Nom:
LFF_PhD_THESIS.pdf
Mida:
54.62 MB
Format:
Adobe Portable Document Format