Embryologically derived markers of neurodevelopment: Sulcal pits and facial shape as windows into sex-specific signatures of psychotic disorders

dc.contributor.advisorFatjó-Vilas Mestre, Mar
dc.contributor.advisorMartínez Abadías, Neus, 1978-
dc.contributor.authorHostalet Chavarria, Noemi
dc.contributor.otherUniversitat de Barcelona. Departament de Biologia Evolutiva, Ecologia i Ciències Ambientals
dc.date.accessioned2026-07-03T14:53:25Z
dc.date.available2026-07-03T14:53:25Z
dc.date.issued2025-12-19
dc.description.abstract[eng] Psychotic disorders are characterized by early neurodevelopmental alterations shaped by genetic and environmental factors acting during critical periods of maturation. Identifying precise, temporally sensitive markers of neurodevelopment is therefore essential for elucidating their etiology and improving diagnoses. Grounded in the neurodevelopmental hypothesis of schizophrenia, this thesis investigates direct and indirect embryologically derived markers of brain development, sulcal pits and facial shape, and examines how they vary across diagnoses and sex, spanning the continuum from health to disease. In Section 1, sulcal pits, the deepest points of the brain cortex that emerge during fetal brain cortical folding and remain relatively stable across lifespan, were explored as direct markers of early brain development. Through a systematic review, we highlighted their reliability as markers that follow a determined developmental sequence and are altered across neurodevelopmental conditions. In subsequent analyses in healthy individuals, we demonstrated that sulcal pits patterns capture sex-specific cortical organization, with males showing a higher sulcal pits frequency and stronger associations with cortical surface area and cortical thickness than females. Furthermore, we reported differences in sulcal pits depth profiles between sexes in brain regions emerging at different developmental timings during gestation. Next, we examined sulcal pits patterns in schizophrenia using sulcal graphs, an approach that captures the global organization of cortical folding across hemispheres and lobes based on sulcal pits features such as three-dimensional position, depth, topology, and sulcal basin area. Patients exhibited increased heterogeneity, particularly across the frontal, temporal, and parietal lobes. When analyzing the divergence in sulcal pits patterns relative to healthy individuals, males with schizophrenia showed differences in the frontal lobe, which tended to be associated with clinical symptom severity. On the other hand, females showed a significant divergent pattern relative to healthy individuals in the parietal lobe, independently of clinical symptoms. To explore the biological pathways associated with the specific sulcal pits patterns in patients with schizophrenia in a sex-specific manner, we assessed the covariation patterns between the heterogeneity of sulcal pits and transcriptional gene expression data. Differences in the heterogeneity of sulcal pits were associated with genes enriched in processes related to sodium ion transport and nervous system development in males. While in females, these differences were associated with genes enriched in the central nervous system development, aligning with the neurodevelopmental hypothesis of schizophrenia. Considering the shared embryological origins and molecular signaling pathways of the brain and the face, Section 2 examined facial shape as an indirect neurodevelopmental marker. First, our systematic review of 3D image based morphometric studies revealed consistent facial dysmorphologies across schizophrenia, bipolar disorder, and autism spectrum disorders, reflecting deviations of facial shape in neurodevelopmental disorders. These findings highlighted the potential of 3D image-based methods and geometric morphometrics to capture subtle yet significant facial shape differences associated with neurodevelopmental processes. Second, the comparative facial shape analysis between patients with schizophrenia and bipolar disorder with sex and age matched controls confirmed diagnosis- and sex-specific facial shape alterations in both disorders. Specifically, patients with schizophrenia showed smaller mouths and more separate eyes, a finding consistent with the hypertelorism associated with the disorder in previous studies. Patients with bipolar disorder presented larger distances on the upper part of the face (between the nose and eyes, and between the extremes of the eyes); and larger distances on the lower part of the face (between the mouth and the nose). In all groups, except for females with bipolar disorder, our simulation analyses confirmed that these specific morphometric patterns were not due to the variation of facial shape in the general population but to diagnosis status. The analyses integrating facial shape and neuroanatomical measures revealed an association between global facial shape and cortical surface area and volume exclusively in males with schizophrenia, pointing towards a diagnosis- and sex-dependent developmental association between the face and the brain. Across the two sections, this thesis underscores the importance of incorporating biological sex as a key factor in the identification of neurodevelopmental markers of psychosis. Future directions of this thesis point toward expanding the neurodevelopmental framework of schizophrenia by integrating evolutionary, prenatal, and sex/gender-related dimensions. Linking sulcal pits patterns with evolutionary genetic markers such as Human Accelerated Regions, places psychotic disorders within the context of human brain evolution and its trade-offs between brain plasticity and developmental instability. As markers of developmental instability, facial and brain asymmetry arise as promising candidates. At the same time, the inclusion of prenatally developed tissues such as the placenta and dermatoglyphics in future research holds potential to disentangle prenatal developmental processes influencing vulnerability to psychotic disorders that extend beyond the brain and the face. Although this thesis focused on biological sex, the results underscore the necessity of integrating gender-related dimensions in future research to better capture the complex interplay between biological and sociocultural factors shaping vulnerability to psychosis. Overall, this work provides novel insights into the sex-specific and developmental bases of psychotic disorders, demonstrating how the integration of brain and facial markers can refine our understanding of the disorders. Moving toward a multilevel, evolutionarily contextualized model of neurodevelopment will deepen our understanding of the etiology of psychotic disorders allowing the development of early detection and prevention strategies.
dc.description.abstract[cat] Els trastorns psicòtics es caracteritzen per alteracions del neurodesenvolupament primerenc influenciades per factors genètics i ambientals que actuen durant períodes crítics de maduració. Identificar marcadors del neurodesenvolupament precisos i sensibles a les diferents finestres temporals és, per tant, essencial per comprendre’n l’etiologia i millorar-ne el diagnòstic. Basada en la hipòtesi del neurodesenvolupament de l’esquizofrènia, aquesta tesi investiga marcadors del desenvolupament cerebral d’origen embriològic, tant directes com indirectes, els sulcal pits i la morfologia facial, i examina com varien segons el diagnòstic i el sexe, abastant el continu des de la salut fins a la malaltia. A la Section 1, els sulcal pits, els punts més profunds del còrtex cerebral que emergeixen durant el plec cortical fetal i romanen relativament estables al llarg de la vida, s’han explorat com a marcadors directes del desenvolupament cerebral primerenc. Mitjançant una revisió sistemàtica, es s’ha establit el seu potencial com a marcadors que segueixen una seqüència de desenvolupament determinada i que es troben alterats en diverses condicions del neurodesenvolupament. En anàlisis amb individus sans, es va demostrar que els patrons de sulcal pits reflecteixen una organització cortical específica de sexe, els homes mostrant una major freqüència de sulcal pits i associacions més fortes amb l’àrea de superficie i gruix cortical que les dones. També es van observar diferències en els perfils de profunditat dels sulcal pits entre sexes en regions cerebrals que emergeixen en moments diferents del desenvolupament gestacional. Tot seguit, es van examinar els patrons de sulcal pits en pacients amb esquizofrènia utilitzant grafos, permetent captar l’organització global del plegament cortical als hemisferis i lòbuls, basant-se en la posició tridimensional, la profunditat, la topologia i l’àrea del sulcal basin. Els pacients van mostrar més heterogeneïtat als lòbuls frontal, temporal i parietal. En analitzar la divergència dels patrons de sulcal pits respecte als individus sans, els homes amb esquizofrènia van mostrar diferències al lòbul frontal, associades a la gravetat dels símptomes clínics, i les dones van presentar un patró divergent significatiu al lòbul parietal, independent dels símptomes. Per investigar les vies biològiques associades a aquests patrons, s’avaluen covariacions entre les diferències en heterogeneïtat dels sulcal pits i dades d’expressió transcriptòmica. En homes, les diferències d’heterogeneitat s’associen a gens vinculats al transport de sodi i al desenvolupament del sistema nerviós; en dones, a gens implicats en el desenvolupament del sistema nerviós central, en línia amb la hipòtesi del neurodesenvolupament. La Section 2 examina la forma facial com a marcador indirecte del neurodesenvolupament, considerant l’origen embriològic compartit del cervell i la cara. La revisió sistemàtica d’estudis de morfometria facial 3D revela dismorfologies en esquizofrènia, trastorn bipolar i trastorns de l’espectre autista, destacant el potencial de les tècniques 3D i de la morfometria geomètrica per captar diferències subtils en la forma facial associades a desviacions del neurodesenvolupament. En segon lloc, l’anàlisi de la forma facial de pacients amb esquizofrènia i trastorn bipolar, i controls, va confirmar alteracions específiques segons el diagnòstic i el sexe. Es van detectar diferències subtils en la forma facial: els pacients amb esquizofrènia mostraven boques més petites i ulls més separats, coherent amb l’hipertelorisme descrit prèviament en el trastorn, mentre que els pacients amb trastorn bipolar presentaven distàncies més grans a la part superior de la cara (entre nas i ulls, i entre els extrems dels ulls) i també a la part inferior (entre boca i nas). Excepte en dones amb trastorn bipolar, les anàlisis de simulacions indiquen que aquests patrons no es deuen a la variabilitat poblacional sinó al diagnòstic. Integrant forma facial i mesures neuroanatòmiques, s’identifica una associació entre la forma facial global i àrea i volum corticals exclusivament en homes amb esquizofrènia, suggerint una relació dependent del sexe i del diagnòstic entre cara i cervell. Aquesta aquesta tesi subratlla la importància d’incorporar el sexe biològic com a factor clau en la identificació de marcadors del neurodesenvolupament de la psicosi. Les línies futures apunten a ampliar el marc del neurodesenvolupament en l’esquizofrènia integrant dimensions evolutives, prenatals i relacionades amb el sexe/gènere. L’estudi dels patrons de sulcal pits en relació amb marcadors genètics evolutius, com les Human Accelerated Regions, permet situar els trastorns psicòtics en el context de l’evolució del cervell humà i en relació a la plasticitat i inestabilitat del desenvolupament. Atès el seu potencial com a marcadors d’inestabilitat, l’asimetria facial i cerebral emergeixen com a candidats prometedors. Igualment, la inclusió de teixits desenvolupats prenatalment, com la placenta i els dermatoglifs, ajudaria a desentranyar processos prenatals que contribueixen a la vulnerabilitat psicòtica més enllà del cervell i la cara. Tot i centrar-se en el sexe biològic, els resultats evidencien la necessitat d’integrar dimensions de gènere per comprendre la interacció entre factors biològics i socioculturals que modelen la vulnerabilitat a la psicosi. En conjunt, s’aporten noves perspectives sobre les bases del neurodesenvolupament dels trastorns psicòtics específiques de sexe, demostrant com la integració de marcadors cerebrals i facials pot refinar-ne la comprensió. Avançar cap a un model multivell i evolutivament contextualitzat del neurodesenvolupament permetrà aprofundir en l’etiologia d’aquests trastorns i contribuir al desenvolupament d’estratègies de detecció precoç i prevenció.
dc.format.extent281 p.
dc.format.mimetypeapplication/pdf
dc.identifier.tdxhttps://hdl.handle.net/10803/697855
dc.identifier.urihttps://hdl.handle.net/2445/230438
dc.language.isoeng
dc.publisherUniversitat de Barcelona
dc.rightscc by-nc (c) Hostalet Chavarria, Noemi, 2025
dc.rights.accessRightsinfo:eu-repo/semantics/openAccess
dc.rights.urihttp://creativecommons.org/licenses/by-nc/4.0/
dc.sourceTesis Doctorals - Departament - Biologia Evolutiva, Ecologia i Ciències Ambientals
dc.subject.classificationNeurobiologia del desenvolupament
dc.subject.classificationPsicopatologia
dc.subject.classificationEscorça cerebral
dc.subject.classificationAnatomia comparada
dc.subject.classificationDiferenciació sexual
dc.subject.otherDevelopmental neurobiology
dc.subject.otherPathological psychology
dc.subject.otherCerebral cortex
dc.subject.otherComparative anatomy
dc.subject.otherSex differentiation
dc.titleEmbryologically derived markers of neurodevelopment: Sulcal pits and facial shape as windows into sex-specific signatures of psychotic disorders
dc.typeinfo:eu-repo/semantics/doctoralThesis
dc.typeinfo:eu-repo/semantics/publishedVersion

Fitxers

Paquet original

Mostrant 1 - 1 de 1
Carregant...
Miniatura
Nom:
NHC_PhD_THESIS.pdf
Mida:
25.9 MB
Format:
Adobe Portable Document Format