L'àlgebra vectorial en la geometria i la física del nou batxilerat

Abstract

De la programació de l'àrea de matemàtiques del nou batxillerat (DOGC núm. 2181 de 13.3.1996), els físics no podem deixar de constatar el notable creixement de la importància relativa de l'estudi del càlcul vectorial en dues i tres dimensions. Considerem que és una elecció encertada, ja que poques àrees de la matemàtica mostren una connexió tan immediata amb la realitat física que ens envolta: ens movem en un espai de tres dimensions i gran part de les magnituds físiques (posicions, velocitats, acceleracions, forces, camps electromagnètics, etc.) són vectors. La crònica deficiència o el retard de les matemàtiques que tant dificulta l'ensenyament de la física pot quedar substancialment disminuït. D'aquesta connexió amb la física, l'ensenyament de la matemàatica en sortirà també beneficiada, ja que, com apuntava Bertrand Russell: 'una de les dues raons per les quals els alumnes sense una innata inclinació envers les matemàtiques són conduits a odiar-les és que no són mostrades com a base de tot el nostre coneixement científic, tant teòric com pràctic: no es mostra a l'alumne, de manera convincent, que tot allò que podem entendre del món i allò que podem fer amb les màquines, ho podem entendre i fer gràcies a les matemàtiques' (pag. vii, Clifford, 1955).