Ordre dels pronoms febles d’objecte directe i indirecte en el parlar de Manacor

Abstract

[eng] Mallorca Catalan is one of the most differentiated varieties of Catalan. As a consecutive dialect, it is the only one that keeps the traditional order of the weak pronouns of accusative + dative, typical of the ancient Catalan. In fact, in the rest of varieties, these forms follow the opposite order (dative + accusative) — the established by the normative — as a result of a linguistic change. For this reason, is thought to be necessary to study the current situation of the weak pronouns of Mallorca Catalan. On the other hand, the variation between generations and gender has also been studied. In order to have samples of the real use of the language, a reduced group of informants from Manacor has been interviewed. These samples have proved the presence of a linguistic change, at least in the variety of Manacor, as well as the existence of a generational variation.

[cat] El català de Mallorca és una de les varietats més diferenciades dins del mosaic lingüístic català. Com a dialecte consecutiu, és l’únic que manté l’ordre tradicional dels pronoms febles d’acusatiu + datiu, propi del català antic. De fet, en la resta de varietats aquests pronoms segueixen l’ordre oposat (datiu + acusatiu) — l’establert per la normativa— com a conseqüència d’un canvi lingüístic intern a la llengua. Per aquest motiu, s’ha considerat oportú estudiar l’estat actual del mallorquí pel que fa a l’ordre dels pronoms febles d’objecte directe i indirecte. D’altra banda, també s’han analitzat dos possibles tipus de variació lingüística: variació generacional i variació segons el sexe dels parlants. Amb l’objectiu de tenir mostres de l’ús real de la llengua, s’ha entrevistat un conjunt reduït d’informants del municipi de Manacor. Aquestes mostres han permès provar la presència d’un canvi lingüístic que opera, almenys, en la varietat del manacorí, així com també l’existència d’una clara variació generacional.