Embargament
Document embargat fins el 2026-09-22Tipus de document
TesiVersió
Versió publicadaData de publicació
Tots els drets reservats
Si us plau utilitzeu sempre aquest identificador per citar o enllaçar aquest document: https://hdl.handle.net/2445/229017
The planetary diet, and plant-based foods lower cardiometabolic biomarkers for cardiovascular disease: Evidence from large cohort studies, and a systematic review and meta-analysis
Títol de la revista
Autors
Director/Tutor
ISSN de la revista
Títol del volum
Recurs relacionat
Resum
[eng] In 2019, the EAT-Lancet Commission recommended the Planetary Health diet as a dietary pattern designed to improve cardiovascular health while enhancing environmental sustainability. Given that adolescence is a critical period for establishing dietary habits, the influence of the Planetary Health diet as a public health strategy stands out to transform long-standing lifestyles, cardiovascular risk, and sustainable eating. However, evidence regarding this plant-based dietary pattern, especially concerning cardiometabolic risk indicators, in adolescents is limited. Hence, this thesis assesses, whether these cardiovascular risk factors are associated with the Planetary Health Diet Index (PHDI), which measures adherence to the Planetary Health Diet, within a cohort of 886 adolescents in Spain during 4-years of follow-up.
On the other hand, the Planetary Health diet promotes the daily intake of fruits and vegetables. Including tomatoes in both the Mediterranean diet and the Planetary Health diet is clearly an appealing strategy to enhance cardiometabolic health through lifestyle interventions, especially dietary changes. However, clinical discrepancies have been observed in the evaluation of tomato consumption and cardiovascular risk biomarkers like blood pressure in clinical trials. Tomato's bioactive compounds are of interest due to their potential health benefits; these compounds include carotenoids (e.g. lycopene, β-carotene, lutein, and phytoene), flavonoids (e.g. naringenin and p-coumaric acid), vitamins (e.g. vitamin A and C), dietary fiber (e.g. lignin and polysaccharides), and micronutrients (e.g. potassium). In this area, the thesis focused on two specific research approaches. The first approach involved examining the association between tomato consumption and the risk of hypertension in a Mediterranean cohort of 7,056 elderly individuals with high cardiovascular risk, who were monitored for a period of three years. Second, We conducted a meta-analysis of 10 randomized clinical trials (n= 514) evaluating the pooled effect of tomato-based products on cardiometabolic risk biomarkers including: body composition (body weight, body mass index and waist circumference), blood pressure, lipid profiles (High-density lipoprotein cholesterol, low-density lipoprotein cholesterol, total cholesterol, and triglycerides) and glucose metabolism parameters (plasma glucose and insulin) in adults. The PRISMA guidelines were used for this methodology. We used Stata (StataCorp LP, TX, USA) version 16.1 for each analysis in this thesis. Prior permission from both cohorts were asked to manage their database and to conduct the observational analysis.
The results indicate that following a higher adherence to the PHDI is inversely associated with risk reduction of high blood pressure, and increased plasma glucose, triglycerides, total cholesterol, and non-high-density lipoprotein cholesterol in adolescents. These results achieved statistical significance in both genders, and mainly in females. Meanwhile, high adherence to this dietary pattern is longitudinally associated with reductions of glucose, triglycerides, and body mass index (z-score) levels when evaluated as continuous variables
Meanwhile, our results show that tomato consumption may play a helpful clinical role in the prevention and management of hypertension, especially in those with mildly elevated blood pressure levels, by reducing oxidative stress and enhancing anti-inflammatory responses.
Consumption of a large-sized tomato is associated with lower risk of new-onset high blood pressure in older adults at high cardiovascular disease risk.
Pooled results from assessment of the included studies, in the systematic review and meta-analysis, show no evidence of the effect that processed tomato products outweigh the effect of fresh tomatoes or habitual diet on cardiometabolic biomarkers (body composition, blood pressure, lipid profiles and glucose metabolism parameters) in healthy adults. Further research is required, including long-term high-quality nutritional studies to gather evidence of tomatoes and cardiovascular health.
[cat] El 2019, la Comissió EAT-Lancet va recomanar la dieta Planetària com un patró dietètic saludable dissenyat per millorar la salut cardiovascular i millorar la sostenibilitat ambiental. Atès que l'adolescència és un període crític per establir hàbits dietètics, destaca la influència de la dieta Planetària com a estratègia de salut pública per transformar estils de vi, millorant el risc cardiovascular i promovent l'alimentació sostenible. No obstant això, l'evidència sobre aquest patró dietètic basat en plantes, especialment pel que fa als indicadors de risc cardiometabòlic en adolescents és limitada. Per tant, aquesta tesi avalua si aquests biomarcadors de risc cardiovascular estan associats amb el Planetary Health Diet Index (PHDI), una puntuació per mesurar l'adherència a la dieta de Salut Planetària, en una cohort de 886 adolescents a Espanya durant 4-anys de seguiment. D'altra banda, la dieta Planetària promou la ingesta diària de fruites i verdures. Incorporar el consum de tomàquet tant en la dieta Mediterrània com en la dieta Planetària és clarament una proposta culinàriament atractiva per promoure la salut cardiometabòlica a través d'intervencions d'estil de vida, en particular la dieta. No obstant, s'han observat discrepàncies clíniques en l'avaluació del consum de tomàquet i biomarcadors de risc cardiovascular com la pressió arterial en assajos clínics. Els compostos bioactius del tomàquet són d'interès a causa dels seus potencials beneficis per a la salut; aquests compostos inclouen carotenoides (per exemple, licopè, β-carotè, luteïna i fitoè), flavonoides (per exemple, naringenina i àcid p-coumaric), vitamines (per exemple, vitamina A i C), fibra dietètica (per exemple, lignina i polisacàrids), i micronutrients (per exemple, potassi). En aquest àmbit, aquesta tesi es va centrar en dos enfocaments. En primer lloc, avaluar l'associació entre el consum de tomàquet i el risc d'hipertensió en una cohort mediterrània de 7.056 individus amb alt risc cardiovascular, amb un seguiment de 3 anys. En segon lloc, vam realitzar una metaanàlisi de 10 assaigs clínics aleatoris (n= 514) avaluant l'efecte conjunt dels productes a base de tomàquet sobre biomarcadors de risc cardiometabòlic, incloent: composició corporal (pes corporal, índex de massa corporal i circumferència abdominal), pressió arterial, perfils lipídics (colesterol de lipoproteïnes d'alta densitat, colesterol total i triglicèrids) i paràmetres del metabolisme de la glucosa (glucosa plasmàtica i insulina) en adults. Per a aquesta metodologia es van utilitzar les directrius PRISMA. Es va utilitzar la versió 16.1 de Stata (Stata-Corp LP, Tx. USA) per els anàlisis estadístic d’aquesta tesi. Es va demanar permís previ d'ambdues cohorts per gestionar la seva base de dades i dur a terme l'anàlisi observacional. Els resultats mostren que una major adherència al PHDI s'associa inversament amb el risc de pressió arterial alta, l'augment de la glucosa plasmàtica, els triglicèrids, el colesterol total i el colesterol de lipoproteïna no d'alta densitat en adolescents. Aquests resultats van aconseguir una significació estadística en tota la població, amb una associació més robusta en les noies. Mentrestant, l'alta adherència a aquest patró dietètic s'associa longitudinalment amb reduccions de glucosa, triglicèrids i nivells d'índex de massa corporal (z-score) quan s'avalua com a variables contínues. Finalment, els nostres resultats mostren que el consum de tomàquet pot tenir un paper clínic útil en la prevenció i maneig de la hipertensió, especialment en aquells amb nivells de pressió arterial lleugerament elevats, reduint l'estrès oxidatiu i millorant les respostes antiinflamatòries. El consum d'un tomàquet s'associa amb un menor risc de pressió arterial alta de nou inici en adults ambalt risc de malaltia cardiovascular. Els resultats derivats dels estudis inclosos en la revisió sistemàtica i meta-anàlisi no mostren cap evidència de que l'efecte dels productes de tomàquet processats superin l'efecte dels tomàquets frescos a la dieta habitual en biomarcadors cardiometabòlics (composició corporal, pressió arterial, perfils lipídics i paràmetres del metabolisme de la glucosa) en adults sans. Es requereix més recerca, incloent estudis randomitzats amb intervencions d'alta qualitat a llarg termini per generar més evidencia sobre els productes de tomàquets i la salut cardiovascular.
[cat] El 2019, la Comissió EAT-Lancet va recomanar la dieta Planetària com un patró dietètic saludable dissenyat per millorar la salut cardiovascular i millorar la sostenibilitat ambiental. Atès que l'adolescència és un període crític per establir hàbits dietètics, destaca la influència de la dieta Planetària com a estratègia de salut pública per transformar estils de vi, millorant el risc cardiovascular i promovent l'alimentació sostenible. No obstant això, l'evidència sobre aquest patró dietètic basat en plantes, especialment pel que fa als indicadors de risc cardiometabòlic en adolescents és limitada. Per tant, aquesta tesi avalua si aquests biomarcadors de risc cardiovascular estan associats amb el Planetary Health Diet Index (PHDI), una puntuació per mesurar l'adherència a la dieta de Salut Planetària, en una cohort de 886 adolescents a Espanya durant 4-anys de seguiment. D'altra banda, la dieta Planetària promou la ingesta diària de fruites i verdures. Incorporar el consum de tomàquet tant en la dieta Mediterrània com en la dieta Planetària és clarament una proposta culinàriament atractiva per promoure la salut cardiometabòlica a través d'intervencions d'estil de vida, en particular la dieta. No obstant, s'han observat discrepàncies clíniques en l'avaluació del consum de tomàquet i biomarcadors de risc cardiovascular com la pressió arterial en assajos clínics. Els compostos bioactius del tomàquet són d'interès a causa dels seus potencials beneficis per a la salut; aquests compostos inclouen carotenoides (per exemple, licopè, β-carotè, luteïna i fitoè), flavonoides (per exemple, naringenina i àcid p-coumaric), vitamines (per exemple, vitamina A i C), fibra dietètica (per exemple, lignina i polisacàrids), i micronutrients (per exemple, potassi). En aquest àmbit, aquesta tesi es va centrar en dos enfocaments. En primer lloc, avaluar l'associació entre el consum de tomàquet i el risc d'hipertensió en una cohort mediterrània de 7.056 individus amb alt risc cardiovascular, amb un seguiment de 3 anys. En segon lloc, vam realitzar una metaanàlisi de 10 assaigs clínics aleatoris (n= 514) avaluant l'efecte conjunt dels productes a base de tomàquet sobre biomarcadors de risc cardiometabòlic, incloent: composició corporal (pes corporal, índex de massa corporal i circumferència abdominal), pressió arterial, perfils lipídics (colesterol de lipoproteïnes d'alta densitat, colesterol total i triglicèrids) i paràmetres del metabolisme de la glucosa (glucosa plasmàtica i insulina) en adults. Per a aquesta metodologia es van utilitzar les directrius PRISMA. Es va utilitzar la versió 16.1 de Stata (Stata-Corp LP, Tx. USA) per els anàlisis estadístic d’aquesta tesi. Es va demanar permís previ d'ambdues cohorts per gestionar la seva base de dades i dur a terme l'anàlisi observacional. Els resultats mostren que una major adherència al PHDI s'associa inversament amb el risc de pressió arterial alta, l'augment de la glucosa plasmàtica, els triglicèrids, el colesterol total i el colesterol de lipoproteïna no d'alta densitat en adolescents. Aquests resultats van aconseguir una significació estadística en tota la població, amb una associació més robusta en les noies. Mentrestant, l'alta adherència a aquest patró dietètic s'associa longitudinalment amb reduccions de glucosa, triglicèrids i nivells d'índex de massa corporal (z-score) quan s'avalua com a variables contínues. Finalment, els nostres resultats mostren que el consum de tomàquet pot tenir un paper clínic útil en la prevenció i maneig de la hipertensió, especialment en aquells amb nivells de pressió arterial lleugerament elevats, reduint l'estrès oxidatiu i millorant les respostes antiinflamatòries. El consum d'un tomàquet s'associa amb un menor risc de pressió arterial alta de nou inici en adults ambalt risc de malaltia cardiovascular. Els resultats derivats dels estudis inclosos en la revisió sistemàtica i meta-anàlisi no mostren cap evidència de que l'efecte dels productes de tomàquet processats superin l'efecte dels tomàquets frescos a la dieta habitual en biomarcadors cardiometabòlics (composició corporal, pressió arterial, perfils lipídics i paràmetres del metabolisme de la glucosa) en adults sans. Es requereix més recerca, incloent estudis randomitzats amb intervencions d'alta qualitat a llarg termini per generar més evidencia sobre els productes de tomàquets i la salut cardiovascular.
Matèries (anglès)
Citació
Citació
MURCIA LESMES, David Eduardo. The planetary diet, and plant-based foods lower cardiometabolic biomarkers for cardiovascular disease: Evidence from large cohort studies, and a systematic review and meta-analysis. [consulted: 21 of May of 2026]. Available at: https://hdl.handle.net/2445/229017