Fractals en sistemes químico-físics: electrodeposició

Abstract

Durant la passada dècada ha estat del tot reconegut pels científics en general, i els físics, químics, biòlegs, etc., en particular, que la majoria de les estructures que formen part del seu camp d'estudi posseeixen un tipus bastant especial de complexitat geomètrica. Aquest interès va sorgir amb el treball de B. Mandelbrot (Mandelbrot, 1977; 1982; 1989) el qual va recalcar les similituds de les propietats geomètriques particulars complexos amb les costes dels continents, les branques dels arbres o les superfícies dels núvols. El1 va introduir el nom fractal per a aquestes formes complexes per expressar que es poden caracteritzar per una dimensionalitat fraccionària (fractal). Amb el desenvolupament de la recerca en aquesta direcció, la llista dels exemples de fractals ha esdevingut extraordinàriament gran, i inclou tot tipus d'estructures, des d'agregats microscòpics fins a cúmuls de galàxies.