L'ensenyament superior a Catalunya en el segle XVII

Abstract

L'ensenyament superior a Catalunya en el segle XVII, com a d'altres llocs del món occidental, és deutor de la dinàmica cultural medieval i de la legislació tridentina. La revifalla cultural que significa l'Escolàstica del segle XIII, que es desenvolupa a l'entorn de la Universitat de París i poc temps després a la de Salamanca, es consolida i s'eixampla a d'altres ciutats de forma sostinguda durant l'Humanisme i el Renaixement. A Trento, sobretot en la darrera etapa (1562-1563), hi trobem ja l'experiència del creixement dels estudis al regne de Castella i en especial la figura del col·legi, que en part serà aprofitada per a imaginar el seminari conciliar, és a dir, segons les normes del Concili. Molts dels bisbes presents al Concili -sobretot a la darrera etapa, celebrada entre 1561-1563- tenien la ferma voluntat d'elevar el nivell intel·lectual del clergat -secular i regular- convençuts com estaven que la ignorància dels «pastors» estava a la base de la defecció de molts catòlics i fins i tot dels propis preveres passats a les diverses reformes, avui dia anomenades protestants. La conversió reformadora es vinculava a recuperar la missió del pastor, que ha de donar bones pastures a les ovelles, i per tant cal tenir un clergat de nivell que pugui, mitjançant la predicació -ordinària i extraordinària- i la catequesi, formar i modelar el poble cristià enfortint-lo davant les doctrines herètiques.