Deconstruint la normativitat dels cossos: un programa d’intervenció psicosocial per abordar la vivència del cos en dones grans des d’una perspectiva de gènere

Abstract

A la nostra societat, existeix una producció de normativitat de les estètiques dels cossos femenins, és a dir, una normalitat relativa a la forma i l’aspecte del cos de les dones, que estigmatitzen l’envelliment i promouen l’eterna joventut, l’ideal de cos prim i/o la hiper-sexualització com a normes de gènere femení (Guerra, 2013). Els mitjans de comunicació promouen els discursos edatistes fomentant les pressions cap a les dones grans per esforçar-se a ser eternament joves i primes, cosa que té conseqüències negatives envers la satisfacció amb els seus cossos, (Grippo i Hill, 2008; Hurd, 2008; Lewis i Cachelin, 2001; Marshall i Lengyel, 2012; Slevin, 2010), la qual cosa afecta el seu benestar psicològic i la seva qualitat de vida. Així doncs, en aquest treball es pretén abordar la vivència del cos en les dones grans, ja que el cos és el primer element visible que permet reconèixer o definir una persona com a “gran”, on es fan visibles les marques del pas del temps, estigmatitzades i negades a la nostra societat i, per tant, és la senyal que pot disparar estereotips tant de gènere com d’edat. A més, és en els cossos on han estat construïdes les múltiples opressions del sistema patriarcal, del colonialisme, del racisme, la misogínia, la lesbofòbia, etc. Així que és sobre els cossos on habiten tots els efectes d’aquests sistemes d’opressió. A més, el cos ha estat un element oblidat en el camp de la gerontologia i en la recerca social en general. La gran majoria d’intervencions que es troben sobre el cos no van dirigides específicament al col·lectiu de dones grans (Farrell, Shafran, i Lee, 2006). Per tant, aquest treball sorgeix de la necessitat de plantejar una intervenció psicosocial per a dones, lesbianes i trans grans que ofereixi un espai de seguretat per a compartir experiències, emocions i malestars entorn al cos. El programa pretén reflexionar sobre com viuen i habiten el seu cos i repensar, deconstruir i discutir sobre les estructures que limiten l’experiència corporal, com ara, els models de feminitat amb què han estat socialitzades, el sistema de gènere binari, capacista i racista o els estereotips. Es duran a terme 11 sessions de 3 hores cada una amb una freqüència setmanal que utilitzaran una metodologia vivencial i participativa. Es posarà atenció a diversos aspectes que travessen la corporalitat, com l’aparença, la vida diària, les normes de gènere, la salut i la malaltia, la interseccionalitat de l’edat, gènere i cultura, i la sexualitat. Amb l’administració pre i post intervenció de diferents escales i preguntes dissenyades per l’autora, s’esperen obtenir uns resultats significatius en quan a l’augment de consciència i satisfacció corporal, la reducció d’estereotips, l’augment de coneixement sobre els mitjans de comunicació, l’augment de consciència sobre els privilegis i les opressions que travessen els nostres cossos, de les pressions socials i d’aspectes i missatges limitadors en relació a la vivència i expressió de la corporalitat, reduir la interiorització dels ideals d’aparença de la societat actual i les pors envers els canvis corporals. És necessària més investigació sobre com afecten i es tradueixen tots aquests aspectes a les realitats físiques i socials diàries de les dones grans (Hurd, 2008), així com l’elaboració de programes d’intervenció psicosocials que tractin aquestes temàtiques.