Antipsychotic Use in Schizophrenia in Catalonia: A Real-World Comparative Effectiveness Study of Adherence Trajectories and Clinical Outcomes Using PADRIS-PRESTO Population-Based Administrative Data

Abstract

[eng] Medication non-adherence in schizophrenia remains one of the most significant barriers to effective treatment, contributing to relapse, psychiatric hospitalisation, and deteriorating quality of life. Long-acting injectable antipsychotics have been proposed as a strategy to improve adherence by eliminating the need for daily self-administration, yet real-world evidence on the longitudinal trajectory of adherence following a witch from oral formulations remains limited. This study uses administrative dispensing data from the PADRIS-PRESTO cohort in Catalonia to characterise monthly adherence trajectories in patients with schizophrenia who transitioned from oral antipsychotics to long-acting injectables between 2015 and 2017. Time series clustering was applied to a final cohort of 1,025 patients, identifying four clinically distinct adherence trajectory groups: LAI Improvers, Chronically Adherent patients, Early Dropouts, and Moderate Improvers. Analysis of psychiatric healthcare contacts in the 12 months surrounding the switch revealed that LAI Improvers experienced the largest reductions in emergency department visits, psychiatric hospitalizations, and outpatient contacts. These findings suggest that the clinical benefit of switching to long-acting injectables is strongly concentrated in patients with previously poor oral adherence, and that longitudinal trajectory analysis offers a more informative framework for evaluating treatment switches than conventional binary adherence metrics.

[cat] L'incompliment terapèutic en l'esquizofrènia continua sent un dels principals obstacles per a un tractament efectiu, contribuint al risc de recaiguda, l'hospitalització psiquiàtrica i el deteriorament de la qualitat de vida dels pacients. Els antipsicòtics injectables de llarga durada s'han proposat com una estratègia per millorar l'adherència en eliminar la necessitat d'autoadministració diària, tot i que l'evidència en condicions de pràctica clínica real sobre l'evolució longitudinal de l'adherència després del canvi des de formulacions orals continua sent limitada. Aquest estudi utilitza dades de dispensació farmacèutica de la cohort PADRIS-PRESTO de Catalunya per caracteritzar les trajectòries mensuals d'adherència en pacients amb diagnòstic d'esquizofrènia que van transitar d'antipsicòtics orals a injectables de llarga durada entre 2015 i 2017. Es va aplicar un algoritme de clustering de sèries temporals a una cohort final de 1.025 pacients, identificant quatre grups clínicament diferenciats: Milloradors amb LAI, Adherents crònics, Abandonadors primerencs i Milloradors moderats. L'anàlisi dels contactes psiquiàtrics en els 12 mesos al voltant del canvi va revelar que els milloradors amb LAI van experimentar les reduccions més grans en visites a urgències, hospitalitzacions psiquiàtriques i visites ambulatòries. Aquests resultats suggereixen que el benefici clínic del canvi a injectables de llarga durada es concentra principalment en pacients amb adherència oral prèviament deficient, i que l'anàlisi de trajectòries longitudinals ofereix un marc més informatiu per avaluar els canvis de tractament que les mètriques binàries d'adherència convencionals.