Unraveling the drivers of diatom diversity and community structure in mires: integrating methodological, experimental and theoretical approaches
| dc.contributor.advisor | Gomà Martínez, Joan | |
| dc.contributor.advisor | Pérez Haase, Aaron | |
| dc.contributor.author | Gonzalez Saldías, Fernanda | |
| dc.contributor.other | Universitat de Barcelona. Departament de Biologia Evolutiva, Ecologia i Ciències Ambientals | |
| dc.date.accessioned | 2026-07-10T14:36:44Z | |
| dc.date.embargoEndDate | info:eu-repo/date/embargoEnd/2027-01-20 | |
| dc.date.issued | 2026-01-20 | |
| dc.description.abstract | [eng] Mires are peat-forming wetlands typical of cold and temperate areas. In the European alpine mountain ranges, mires are spatially heterogeneous and function as isolated habitats. Despite being fragile and exposed to anthropogenic disturbances, they support high levels of biodiversity, including diverse diatom communities. Diatoms, ubiquitous microalgae, are particularly sensitive to environmental change and are therefore widely used as bioindicators due to their passive dispersal and environmental sensitivity. In mires, diatom assemblages often include a high proportion of rare and threatened species, making diatom species especially vulnerable to environmental change. Traditional diatom studies rely on morphological identification, a time-consuming and expertise-dependent approach. DNA metabarcoding offers a promising alternative, enabling semi-automated, cost-effective, and objective assessments of diatom diversity and community composition. Mires thus provide valuable ecosystems in which to study dispersal mechanisms, species sorting, the effects of environmental filtering, and human impact. This doctoral thesis investigates the processes of community assembly and the factors that influence diatom communities in mountain mires at various spatial scales. In addition, it evaluates the usefulness and representativeness of universal genetic markers at the community level for detecting environmental responses in diatom assemblages. The thesis is organized into three main chapters. Chapter 1 examines the direct effects of livestock pressure on diatom biodiversity and community composition using a field exclusion experiment. The results suggest that, while alpha diversity remains relatively stable, high grazing pressure alters community composition, indicating a degree of ecological resilience. Nevertheless, these communities include many vulnerable or endangered species. Livestock presence increases habitat fragmentation and soil compaction, intensifying environmental stress and underscoring the importance of mire conservation, as diatom communities stand out as indicators of environmental change. In this chapter, the relationship between diatoms and environmental variables was assessed. pH was identified as the main driver of diatom community structure, with a threshold around pH 5.5 playing a pivotal role. Chapter 2 compares morphological and molecular approaches (utilizing the markers COI and 18s rRNA) for diatom identification in estimating alpha and beta diversity, and examines the associated ecological patterns. A high degree of congruence was observed between the methods used to capture beta diversity and detect environmental gradients in both alpha and beta diversity. Diatom communities were primarily influenced by pH, magnesium (Mg), and temperature. A hump-shaped response in alpha diversity was observed, with tipping points around pH 5.5–6.5. Although molecular methods effectively capture community patterns, they tend to underestimate species richness and Shannon diversity compared to morphological identification. Chapter 3 applies phylogenetic (βNTI) and taxonomic (RCBray) null models to disentangle the relative contributions of stochastic and deterministic processes (ecological drift, environmental selection, and dispersal) to diatom community assembly at local, landscape, and regional scales. The results revealed a spatial gradient in assembly mechanisms: homogenizing dispersal dominates at local scales, while ecological drift and heterogeneous selection prevail at broader scales. These findings highlight the dynamic interplay between stochastic and deterministic forces in shaping diatom biodiversity and emphasize the scale dependence of community assembly processes in freshwater ecosystems. Overall, this thesis sheds light on the processes that occur within diatom communities in mountain mires at different spatial scales. The main processes are dispersion and environmental selection. pH consistently had the greatest impact on the structure and composition of diatom species. Diatom communities were characterized by a high level of species diversity, including many rare and vulnerable species. | |
| dc.description.abstract | [spa] Las turberas son humedales formadores de turba típicos de las zonas frías y templadas. En las cordilleras alpinas europeas, las turberas son espacialmente heterogéneas y funcionan como hábitats aislados. A pesar de ser frágiles y estar expuestos a perturbaciones antropogénicas, albergan altos niveles de biodiversidad, incluidas diversas comunidades de diatomeas. Las diatomeas, microalgas omnipresentes, son especialmente sensibles a los cambios medioambientales y, por lo tanto, se utilizan ampliamente como bioindicadores debido a su dispersión pasiva y su sensibilidad medioambiental. En las turberas, las comunidades de diatomeas suelen incluir una alta proporción de especies raras y amenazadas, lo que hace que las especies de diatomeas sean especialmente vulnerables al cambio medioambiental. Los estudios tradicionales sobre diatomeas se basan en la identificación morfológica, un enfoque que requiere mucho tiempo y conocimientos especializados. El metabarcoding de ADN ofrece una alternativa prometedora, ya que permite realizar evaluaciones semiautomatizadas, rentables y objetivas de la diversidad y la composición de las comunidades de diatomeas. Por lo tanto, las turberas constituyen ecosistemas valiosos para estudiar los mecanismos de dispersión, la clasificación de especies, los efectos del filtrado ambiental y el impacto humano. Esta tesis doctoral investiga los procesos de formación de comunidades y los factores que influyen en las comunidades de diatomeas en las turberas de montaña a diversas escalas espaciales. Además, evalúa la utilidad y representatividad de los marcadores genéticos universales a nivel comunitario para detectar respuestas ambientales en los conjuntos de diatomeas. La tesis se organiza en tres capítulos principales. El capítulo 1 examina los efectos directos de la presión del ganado sobre la biodiversidad y la composición de las comunidades de diatomeas mediante un experimento de exclusión sobre el terreno. Los resultados sugieren que, aunque la diversidad alfa se mantiene relativamente estable, una alta presión de pastoreo altera la composición de la comunidad, lo que indica un cierto grado de resiliencia ecológica. No obstante, estas comunidades incluyen muchas especies vulnerables o en peligro de extinción. La presencia de ganado aumenta la fragmentación del hábitat y la compactación del suelo, lo que intensifica el estrés medioambiental y subraya la importancia de la conservación de las turberas, ya que las comunidades de diatomeas destacan como indicadores del cambio medioambiental. En este capítulo se evaluó la relación entre las diatomeas y las variables medioambientales. Se identificó el pH como el principal factor determinante de la estructura de la comunidad de diatomeas, con un umbral en torno a pH 5,5 que desempeña un papel fundamental. El capítulo 2 compara los enfoques morfológicos y moleculares (utilizando marcadores COI y ARN ribosómico 18S) para la identificación de diatomeas en la estimación de la diversidad alfa y beta, y examina los patrones ecológicos asociados. Se observó un alto grado de congruencia entre los métodos utilizados para capturar la diversidad beta y detectar gradientes ambientales tanto en la diversidad alfa como en la beta. Las comunidades de diatomeas se vieron influidas principalmente por el pH, el magnesio (Mg) y la temperatura. Se observó una respuesta en forma de joroba en la diversidad alfa, con puntos de inflexión en torno a un pH de 5,5-6,5. Aunque los métodos moleculares capturan eficazmente los patrones de la comunidad, tienden a subestimar la riqueza de especies y la diversidad de Shannon en comparación con la identificación morfológica. El capítulo 3 aplica modelos nulos filogenéticos (βNTI) y taxonómicos (RCBray) para desentrañar las contribuciones relativas de los procesos estocásticos y deterministas (deriva ecológica, selección ambiental y dispersión) al ensamblaje de la comunidad de diatomeas a escala local, paisajística y regional. Los resultados revelaron un gradiente espacial en los mecanismos de ensamblaje: la dispersión homogeneizante domina a escala local, mientras que la deriva ecológica y la selección heterogénea prevalecen a escalas más amplias. Estos hallazgos ponen de relieve la interacción dinámica entre las fuerzas estocásticas y deterministas en la configuración de la biodiversidad de las diatomeas y enfatizan la dependencia de la escala de los procesos de ensamblaje de comunidades en los ecosistemas de agua dulce. En general, esta tesis arroja luz sobre los procesos que tienen lugar dentro de las comunidades de diatomeas en las turberas de montaña a diferentes escalas espaciales. Los principales procesos son la dispersión y la selección ambiental. El pH tuvo sistemáticamente el mayor impacto en la estructura y composición de las especies de diatomeas. Las comunidades de diatomeas se caracterizaron por un alto nivel de diversidad de especies, incluyendo muchas especies raras y vulnerables. | |
| dc.description.abstract | [cat] Les molleres són aiguamolls formadors de torba típics de zones fredes i temperades. A les serralades alpines europees, les molleres són espacialment heterogènies i funcionen com a hàbitats aïllats. Tot i ser fràgils i exposades a pertorbacions antropogèniques, acullen alts nivells de biodiversitat, incloent-hi comunitats diverses de diatomees. Les diatomees, microalgues ubiqües, són particularment sensibles al canvi ambiental i, per això, s’utilitzen àmpliament com a bioindicadors, a causa de la seva dispersió passiva i sensibilitat ambiental. A les molleres, els assemblatges de diatomees sovint inclouen una elevada proporció d’espècies rares i amenaçades, fet que les fa especialment vulnerables al canvi ambiental. Els estudis tradicionals de diatomees es basen en la identificació morfològica, un enfocament que requereix molt de temps i coneixement especialitzat. El metabarcòding de l’ADN ofereix una alternativa prometedora, permetent una avaluació semi-automatitzada, rendible i objectiva de la diversitat i composició de les comunitats de diatomees. Així, les molleres són ecosistemes valuosos per estudiar els mecanismes de dispersió, la selecció d’espècies, els efectes del filtratge ambiental i l’impacte humà. Aquesta tesi doctoral investiga els processos de muntatge de comunitats i els factors que influeixen en les comunitats de diatomees a les molleres de muntanya en diverses escales espacials. A més, avalua la utilitat i representativitat dels marcadors genètics universals a nivell comunitari per detectar respostes ambientals en els comunitats de diatomees. La tesi s’organitza en tres capítols principals. El capítol 1 examina els efectes directes del pressió de bestiar sobre la biodiversitat i la composició de les comunitats de diatomees mitjançant un experiment de camp amb exclusió. Els resultats suggereixen que, malgrat que la diversitat alfa es manté relativament estable, una pressió elevada de pasturatge altera la composició comunitària, indicant un cert grau de resiliència ecològica. No obstant això, aquestes comunitats inclouen moltes espècies vulnerables o en perill. La presència de bestiar augmenta la fragmentació de l’hàbitat i la compactació del sòl, intensificant l’estrès ambiental i posant en relleu la importància de la conservació de les molleres, ja que les comunitats de diatomees destaquen com a indicadors del canvi ambiental. En aquest capítol, es va avaluar la relació entre les diatomees i les variables ambientals. Es va identificar el pH com el principal determinant de l’estructura de la comunitat de diatomees, amb un llindar al voltant de pH 5,5 com a factor clau. El capítol 2 compara els enfocaments morfològic i molecular (amb l’ús dels marcadors COI i 18S rRNA) per a la identificació de diatomees en l’estimació de la diversitat alfa i beta, i examina els patrons ecològics associats. Es va observar un alt grau de congruència entre els mètodes per capturar la diversitat beta i detectar gradients ambientals tant en la diversitat alfa com beta. Les comunitats de diatomees estaven influenciades principalment pel pH, el magnesi (Mg) i la temperatura. Es va observar una resposta en forma de corba (hump-shaped) en la diversitat alfa, amb punts d’inflexió entre pH 5,5 i 6,5. Tot i que els mètodes moleculars capten eficaçment els patrons comunitaris, tendeixen a infraestimar la riquesa d’espècies i la diversitat de Shannon en comparació amb la identificació morfològica. El capítol 3 aplica models nuls filogenètics (βNTI) i taxonòmics (RCBray) per desentrellar les contribucions relatives dels processos estocàstics i deterministes (deriva ecològica, selecció ambiental i dispersió) en el muntatge de comunitats de diatomees a escala local, de paisatge i regional. Els resultats van revelar un gradient espacial en els mecanismes d’assemblatge: la dispersió homogeneïtzadora domina a escala local, mentre que la deriva ecològica i la selecció heterogènia predominen a escales més àmplies. Aquests resultats posen de manifest la interacció dinàmica entre forces estocàstiques i deterministes en la configuració de la biodiversitat de diatomees i subratllen la dependència espacial dels processos de muntatge de comunitats en ecosistemes d’aigua dolça. En conjunt, aquesta tesi aporta llum sobre els processos que tenen lloc dins les comunitats de diatomees en molleres de muntanya a diferents escales espacials. Els principals processos identificats són la dispersió i la selecció ambiental. El pH va tenir, de manera consistent, l'impacte més important sobre l'estructura i composició de les espècies de diatomees. Les comunitats de diatomees es caracteritzaven per una elevada diversitat específica, incloent-hi moltes espècies rares i vulnerables. | |
| dc.embargo.lift | 2027-01-20 | |
| dc.format.extent | 223 p. | |
| dc.format.mimetype | application/pdf | |
| dc.identifier.tdx | https://hdl.handle.net/10803/697893 | |
| dc.identifier.uri | https://hdl.handle.net/2445/230601 | |
| dc.language.iso | eng | |
| dc.publisher | Universitat de Barcelona | |
| dc.rights | (c) Gonzalez Saldías, Fernanda, 2026 | |
| dc.rights.accessRights | info:eu-repo/semantics/embargoedAccess | |
| dc.source | Tesis Doctorals - Departament - Biologia Evolutiva, Ecologia i Ciències Ambientals | |
| dc.subject.classification | Limnologia | |
| dc.subject.classification | Ecologia vegetal | |
| dc.subject.classification | Diatomees | |
| dc.subject.classification | Associacions vegetals | |
| dc.subject.classification | Torba | |
| dc.subject.other | Limnology | |
| dc.subject.other | Plant ecology | |
| dc.subject.other | Diatoms | |
| dc.subject.other | Plant communities | |
| dc.subject.other | Peat | |
| dc.title | Unraveling the drivers of diatom diversity and community structure in mires: integrating methodological, experimental and theoretical approaches | |
| dc.type | info:eu-repo/semantics/doctoralThesis | |
| dc.type | info:eu-repo/semantics/publishedVersion |
Fitxers
Paquet original
1 - 1 de 1