Tresors bibliogràfics a la Biblioteca de la Universitat de Barcelona (2001)

Abstract

Ens trobem reunits a la Universitat de Barcelona, que acull amb goig la docta assemblea del Congrés Internacional de Bibliofília i li presenta una mostra de les riqueses bibliòfiles i bibliogràfiques que reuneix en el seu si. La bibliofília pot semblar als ulls profans un col·leccionisme de persones amb possibles. Però sabem de sobres que és molt més. El col·leccionista simplement recull el més possible del que li fa goig de conservar. El bibliòfil no es limita de cap manera a aplegar llibres en nombre. En busca la qualitat, la que li ve del text, o de l'autor, o de les il·lustracions que pot dur o també de la riquesa i l'art de la relligadura. Com s'ha dit, la bibliofília és fruit del refinament cultural. Una biblioteca, i menys una d'universitària, no és de per si una entitat bibliòfila. Si ho ha esdevingut ha estat quasi sempre per raons col·laterals. La de la Universitat de Barcelona, per exemple, posseeix un grapat considerable d'obres que farien les delícies de molts bibliòfils. En gran part li han arribat fruit del treball d'amants dels llibres que per evitar que a la seva mort les seves col·leccions es desmembressin les havien donat en vida a biblioteques conventuals barcelonines, molt sovint amb dues condicions. Que el convent no desmembrés la col·lecció i que la guardés no exclusivament per ús dels membres del convent, sinó que la posés al servei dels estudiosos. Els convents ho compliren de manera que fins a l'hora de la supressió dels convents el 1835, les úniques biblioteques públiques de Barcelona eren biblioteques conventuals. En ser suprimits els convents, a conseqüència de les lleis desamortitzadores, els seus béns anaren a parar a mans de l'Estat, que diposità les biblioteques conventuals de la ciutat a la biblioteca de la universitat. Per això podem afirmar que la biblioteca de la Universitat de Barcelona és l'hereva de diversos bibliòfils, sobretot de l'època de l'humanisme, del renaixement i del barroc. Els llibres presentats a l'exposició en són una mostra. Hi trobem des de llibres que pertanyien a famílies reials, volums prominents de diversos personatges de l'humanisme català, com els canonges Josep Jeroni Besora i Manuel de Montsuar, tots dos presidents de la Generalitat de Catalunya pel braç eclesiàstic, el bisbe i cardenal Jeroni Margarit, l'arxiver reial Pere Miquel Carbonell, o el dominicà P. Tomàs Ripoll. L'exposició l'hem estructurada en cinc seccions: El món clàssic i religiós, La terra, el cel i la medicina, La ciència i l'art, El goig de viure i Les belles arts.