Carregant...
Tipus de document
TesiVersió
Versió publicadaData de publicació
Llicència de publicació
Si us plau utilitzeu sempre aquest identificador per citar o enllaçar aquest document: https://hdl.handle.net/2445/103975
Factors de confusió en el diagnòstic de narcolepsia
Títol de la revista
Autors
Director/Tutor
ISSN de la revista
Títol del volum
Recurs relacionat
Resum
[cat] La narcolèpsia és una malaltia crònica causada per un dèficit d’hipocretina de probable etiologia autoimmune. El diagnòstic es basa en la clínica, els estudis electrofisiològics i les proves biològiques. Hi ha altres malalties que comparteixen símptomes amb la narcolèpsia, com pot ser la somnolència diürna excessiva, que també podem observar en pacient amb síndrome d’apnea/hipopnea del son (SAHS), o les al·lucinacions, que també es poden observar en pacients amb esquizofrènia. En quant a les proves electrofisiològiques, el diagnòstic s’estableix objectivant inicis de son en REM (SOREMP) en el test de latències múltiples del son (TLMS). Es sap que la possibilitat de presentar son REM no és igual durant tot el dia, però això no es contempla a l’hora de realitzar un TLMS. Hem estudiat una població de 153 pacients amb narcolèpsia atesos a l’Hospital Clínic de Barcelona. S’ha analitzat la coexistència de SAHS analitzant pacients amb un índex d’apnea/hipopnea (AHI) ≥ 10 i s’ha mirat la resposta d’aquests pacients al tractament amb CPAP i també si la presència d’aquestes apnees havia retardat el diagnòstic de narcolèpsia. Hem vist que el SAHS es presenta en el 24,8% de pacients amb narcolèpsia, que retarda significativament el diagnòstic de narcolèpsia i que la resposta al tractament amb CPAP és escassa. En aquesta mateixa població s’ha mirat la distribució de SOREMP durant el TLMS i si aquesta és homogènia o no, veient que hi ha un descens signiticatiu del nombre de SOREMP en la quarta becaina, i pensem que això hauria de tenir-se en compte a l’hora de realitzar l’exploració, especialment si se n’usen versions escurçades. D’altra banda s’ha estudiat la prevalença de narcolèpsia en una sèrie de 378 pacients amb esquizofrènia o trastorn esquizoafectiu de l’Hospital Parc Taulí. Aquest estudi s’ha realitzat en diverses etapes. En primer lloc s’ha passat un breu qüestionari per a detectar la presència de símptomes narcoleptiformes. Aquells en els que s’ha sospitat la presència d’aquests símptomes (n 24) s’ha realitzat una anamnesi més completa i s’ha obtingut una mostra de sèrum per a determinació d’HLA. En aquells amb HLA positiu per narcolèpsia (n 5) s’ha ofert realitzar una determinació d’hipocretina-1 en líquid cefaloraquidi, en els que ha estat normal. El nostre estudi no recolza la hipòtesi que aquestes dues entitats estiguin relacionades. També hem vist que la prevalença d’hipersòmnia és molt baixa en la nostra mostra de pacients, i, en la major part dels casos, està clarament relacionat amb l’inici de la malaltia psiquiàtrica o la possible coexistència d’un trastorn respiratori del son.
Matèries (anglès)
Citació
Col·leccions
Citació
SANSA FAYOS, Gemma. Factors de confusió en el diagnòstic de narcolepsia. [consulta: 12 de desembre de 2025]. [Disponible a: https://hdl.handle.net/2445/103975]