Una empresa cotonera catalana: la fábrica de 'la Rambla' de Vilanova, 1841-1861

Abstract

Pierre Vilar ha reconstituït els mecanismes de 1''engegada' (takeoff) catalana del segle XVIII. Increment demogràfic i esplendor agrari durant la primera meitat de la centúria, forçant l'inici dels intercanvis ámb l'estranger; crisi d'aquest comerç i compensació en l'àmbit del tràfic colonial americà; dificultats finiseculars i orientació de la burgesia mercantil cap als negocis industrials. Recolzat en el baix preu dels grans, el fort increment de la població entre 1715 i 1735 es tradueix en un descens del salari agrícola i un augment dels ingressos dels senyors, amb millora de la producció i de la productivitat agràries. La gran puja afecta principalment la viticultura, afavorida per una forta demanda exterior. La participació de la burgesia barcelonina en els arrendaments d'aquells ingressos permet de canalitzar una part considerable dels capitals formats al camp cap a les activitats mercantils. L'acumulació comercial ve a reforçar, d'aquesta manera, la primitiva acumulació agrària. Cap a mitjans del segle, però, un nou desequilibri entre homes i recursos (per la reducció, a benefici de la vinya, del terreny destinat als cereals) torna a introduir la crisi demogràfica. Uns vint anys més tard, cap a 1770-1775, l'oferta de mà d'obra acusa el cop. Contràriament a allò que va passar en la primera meitat de segle, els sous augmenten, la renda disminueix i els capitals s'han d'orientar cap a una altra activitat: la fabricació d'indianes.