Llibres / Capítols de llibre (Treball Social)
URI permanent per a aquesta col·leccióhttps://hdl.handle.net/2445/98721
Examinar
Enviaments recents
Mostrant 1 - 12 de 12
- Llibre(Re)pensando los retos alimentarios desde las Ciencias Sociales: contextos de precarización, respuestas y actuaciones(Editorial UOC, 2019) Llobet Estany, Marta; Durán Monfort, Paula; Magaña, Claudia R.; Muñoz Garcia, AraceliEl libro que usted tiene en sus manos constituye un esfuerzo colectivo y académico de reflexión sobre la situación de precarización alimentaria que viven muchas personas en España desde el surgimiento de la crisis económica en el año 2008. Una propuesta que, en este sentido, pretende analizar las desigualdades existentes en materia de alimentación, visibilizar las estrategias desarrolladas por los individuos o distintos grupos poblacionales para hacerle frente y abordar las respuestas que se plantean desde la mirada holística de un hecho social total como es la alimentación, y a partir del diálogo que proponemos entre las diferentes disciplinas de las Ciencias Sociales.
Part del llibreSquatting Cycles in Barcelona: Identities, Repression and the Controversy of Institutionalisation(Palgrave Macmillan, 2018) Debelle, Galvão; Cattaneo, Claudio; González García, Robert; Barranco Font, Oriol; Llobet Estany, MartaSquatting in the metropolitan area of Barcelona is analysed here by distinguishing protest cycles and larger sociopolitical contexts. The authors identify different social movements related to both squatted social centres (SSCs) and housing struggles. Why have SSCs hardly ever been institutionalised? How do SSCs differ from squatting for housing? This chapter examines how specific political opportunity structures shape squatters’ tactics and orientations. In particular, three relevant contexts are highlighted-legislative changes, global mobilisations, and the emergence of social movements at the national level. In addition, the authors discuss how state repression narrowed the political opportunities for squatting.- Part del llibrePamplona: Neighbourhood Children Services—A Grassroots and Local Council Initiative(Springer, 2016) Aguilar Hendrickson, Manuel; Llobet Estany, MartaThe Neighbourhood Children Services in Pamplona are social activities aimed at the prevention of social problems amongst children in Pamplona. They are the result of a movement of community associations that developed leisure activities for children and of their integration into the local government structure of social services, while retaining a specific way of working. They show a blurring of limits between practitioners, volunteers and service users, who in fact become co-producers of services. It also shows some of the ambivalence that may be found in social innovation projects. Born out of an initiative of grassroots associations, it was integrated into the municipal structure due to its effectiveness and efficiency by local authorities who did not have much initial sympathy for such organisations. It has been criticised by advocates both of traditional public responsibility on the left and of a more corporate approach to service management on the right, but it has been able to find support on both sides of the political spectrum for different, sometimes opposite reasons.
- Part del llibreLas experiencias de las personas sin hogar sobre los servicios de atención en Barcelona(Editorial Dykinson, S. L., 2024) Llobet Estany, Marta; Boixadòs, Adela; Muñoz Garcia, Araceli; Sancho Salido, Jordi; Campomar, BelénLa revisión de la literatura revela la existencia de dos generaciones distintas en los estudios sobre los dispositivos destinados a la atención de las personas sin hogar. El primer paradigma se centra en el análisis cuantitativo de la oferta de servicios, explorando su adecuación y los desafíos operativos desde la perspectiva de administradores y expertos del sector (Atkinson, 1996; Cabrera, 2000; Culhane y Kuhn, 1998; Glisson et al., 2001). En contraste, existe una segunda corriente que enfatiza la percepción de las personas sin hogar respecto a estos servicios, empleando metodologías biográficas y etnográficas que permiten capturar sus experiencias vividas y percepciones (Beaugard et al., 2024; Bruneteaux, 2007; Clifford et al., 2019; Fajardo, 2010; Flatau, 2007; Greene et al., 2023; Joseph, 2003; 2005; Norman y Pauly, 2013; Padgett et al., 2023; Pichon, 1996; Seal, 2008; Whiteford, 2011).
- Part del llibreCommunal Housing First con perspectiva de género. La transformación de la práctica profesional en Barcelona(Editorial Dykinson, S. L., 2024) Llobet Estany, Marta; Cartoixa Garcia, Jezabel; Batle Cladera, Susana; Boixadòs, Adela; Muñoz Garcia, Araceli; Serrano-Miguel, Mercedes; García Bernardos, Ángela; Campomar, BelénEn el ámbito del sinhogarismo, las investigaciones y los relatos de las mujeres que se encuentran en esta situación constatan las diferencias respecto a las experiencias vividas, las necesidades y los retos en los procesos de recuperación. Las reivindicaciones apuntan a recursos de atención diseñados más allá de una mirada androcéntrica que permitan otras formas de transitar la salida de esta situación y garanticen un acceso paritario al abanico de posibilidades del ser.
- LlibreQuadern Enllaç 2025. Per a la formació i sensibilització sobre la diversitat afectivosexual, de gènere i familiar en l'envelliment(Fundació Enllaç, 2025) Casas Martí, Joan; Boixadòs, Adela; Mesquida, Josep Maria; Valencia Gálvez, Lorena; Cañabate, Pilar; Canet Martínez, VicentEl Quadern Enllaç 2025 és una guia pedagògica elaborada per la Fundació Enllaç i un equip de professionals i investigadors/es —majoritàriament professorat de Treball Social de la Universitat de Barcelona— vinculats a la recerca, la docència i l’acció social en l’àmbit de la diversitat i l’envelliment. El seu objectiu és promoure la formació i la sensibilització sobre la diversitat afectivosexual, de gènere i familiar en l’envelliment, oferint eines conceptuals i pràctiques per a professionals dels àmbits social, sanitari i educatiu. El quadern combina reflexió teòrica i propostes aplicades per construir entorns segurs, inclusius i respectuosos amb els drets de les persones grans LGTBIQA+. A través de nou capítols, aborda qüestions com la comprensió de la diversitat i la interseccionalitat; la perspectiva del curs de vida en l’anàlisi de l’envelliment; el paper històric i actual de les entitats LGTBIQA+ (amb especial atenció a la Fundació Enllaç); el marc normatiu i els drets a Catalunya; la situació social i les condicions de vida del col·lectiu; l’acompanyament i les soledats; la participació i les decisions anticipades. El volum es completa amb materials didàctics i recursos per preservar la memòria del col·lectiu i afavorir la reflexió i la pràctica professional. Amb un estil proper, divulgatiu i rigorós, el Quadern Enllaç 2025 vol esdevenir una eina de referència per a la formació i la intervenció en diversitat, drets i envelliment, posant en valor la memòria, el benestar, la defensa i la presència activa de les persones grans LGTBIQA+.
- Part del llibreCuidados en red: transformaciones y retos de la atención social en salud mental(Tirant lo Blanch, 2023-05) Serrano-Miguel, Mercedes; Pié Balaguer, Assumpció; Alegre-Agís, ElisaEn las sociedades occidentales contemporáneas, el sufrimiento mental es a menudo pensado y abordado desde lo individual, quedando como secundarias las condiciones sociales, culturales y ambientales del sujeto. Esta visión monolítica de los malestares mentales, propia del Modelo Médico Hegemónico, no contempla que el comportamiento humano sea producto de las interacciones entre el cuerpo-físico y el cuerpo-social, reduciendo los fenómenos mentales a cerebrales. Sin embargo, los sujetos se construyen a través de una interacción dinámica entre la biología, la cultura, la sociedad y los eventos biográficos, entre otras circunstancias vitales, estructurales, materiales y simbólicas que deben tenerse en cuenta para un abordaje complejo y holístico de los procesos de “salud/enfermedad/atención”. Con todo, la entrada de una “enfermedad crónica” en una unidad familiar, conlleva problemas de convivencia, alteraciones en las dinámicas familiares y una enorme sobrecarga de cuidados para las familias, especialmente para mujeres y madres que ven afectada su salud física y emocional, sus condiciones económicas y sus relaciones sociales. Por ello, revisar cómo se están desarrollando los cuidados y la atención informal (desde la familiar en particular) es fundamental para problematizar el impacto del modelo actual de salud mental en la vida cotidiana de las personas afectadas y sus familias cuidadoras, a quienes les ha sido delegada la responsabilidad de atender y gestionar gran parte de la terapéutica.
- LlibreEl trabajo social en acción: Prácticas profesionales en los Servicios Sociales Básicos. Un estudio de caso de Tarragona (2011-2016 )(Col·legi Oficial de Treball Social de Catalunya, 2021-11) Sánchez Castiñeira, SergiEsta investigación explora cómo las trabajadoras sociales de los servicios sociales de primària tratan de proporcionar apoyo a personas usuarias que se encuentran en situaciones dramáticas de vulnerabilidad económica y social. Las profesionales despliegan una gran riqueza de conocimientos y de habilidades (que no siempre resulta evidente) para responder a situaciones urgentes y extremas. A pesar de este nivel de compromiso y de creatividad, la escasez y, a veces, la ineficacia de los recursos y servicios, así como un contexto socioeconómico difícil, provocan que muchas veces la intervención profesional tenga un carácter más paliativo que empoderador. Esta mirada sistemática a la práctica del trabajo social evidencia que, en ocasiones, el mundo académico genera unas explicaciones y unas metodologías desconectadas de la realidad. Ciertamente, ante unas necesidades sociales complejas que se presentan con carácter de urgencia, las intervenciones realmente disponibles a menudo tienen un carácter imperfecto y a veces transgresor. En realidad, la sociedad delega sobre las trabajadoras sociales múltiples responsabilidades, que a veces resultan contradictorias y que a menudo son imposibles de alcanzar. Durante las entrevistas de investigación, las trabajadoras sociales han expresado estos límites del trabajo social con una lucidez extraordinaria, tal vez propiciada por los dilemas éticos y las tensiones emocionales derivadas de tener que intervenir a diario en situaciones humanas complicadas y desesperadas. El estudio concluye, primero, que hay que establecer políticas de rentas garantizadas, así como incrementar la autonomía profesional frente a las dinámicas burocráticas y de presión asistencial prevalentes en los servicios sociales básicos. En segundo lugar, el objetivo manifiesto de poner el interés de la persona en el centro de la intervención debe significar también que los procesos de mejora de la calidad de los servicios sociales incluyen explícitamente las opiniones y las experiencias de las usuarias. Por último, el trabajo social no puede comprenderse únicamente como una práctica con connotaciones técnicos o relacionales, ya que la acción profesional siempre tiene un impacto en términos de opresión y de justicia social.
- LlibreEl treball social en acció: Pràctica professional en els serveis socials bàsics. Un estudi de cas de Tarragona (2011-2016).(Col·legi Oficial de Treball Social de Catalunya, 2021-11) Sánchez Castiñeira, SergiAquest estudi explora com les treballadores socials dels serveis socials bàsics tracten de proporcionar suport a persones usuàries que es troben en situacions dramàtiques de vulnerabilitat econòmica i social. Les professionals despleguen una gran riquesa de coneixements i d’habilitats (que no sempre resulta evident) per respondre a situacions urgents i extremes. Malgrat aquest nivell de compromís i de creativitat, l’escassetat i a vegades la ineficàcia dels recursos i serveis, així com un context socioeconòmic difícil, provoquen que la intervenció professional tingui un caràcter més pal·liatiu que empoderador. Aquesta mirada sistemàtica a la pràctica del treball social evidencia que, a vegades, el món acadèmic genera unes explicacions i unes metodologies desconnectades de la realitat. Certament, davant unes necessitats socials complexes que es presenten amb caràcter d’urgència, les intervencions realment disponibles sovint tenen un caràcter imperfecte i a vegades transgressor. En realitat, la societat delega sobre les treballadores socials múltiples responsabilitats, que a vegades resulten contradictòries i que sovint són impossibles d’assolir. Durant les entrevistes d’investigació, les treballadores socials han expressat aquests límits del treball social amb una lucidesa extraordinària, potser propiciada pels dilemes ètics i les tensions emocionals derivades d’haver d’intervenir a diari en situacions humanes complicades i desesperades. L’estudi conclou, primer, que cal establir polítiques de rendes garantides, així com incrementar l’autonomia professional enfront de dinàmiques burocràtiques i de la pressió assistencial als serveis socials bàsics. En segon lloc, l’objectiu manifest de posar l’interés de la persona al centre de la intervenció, ha de significar també que el processos de millora de la qualitat dels serveis socials incloguin explcícitament les experiències i les opinions de les usuàries. Per últim, el treball social no pot comprendre’s únicament com una pràctica amb connotacions tècnics o relacionals, atès que l’acció professional sempre té un impacte en termes d’opressió i de justícia social.
- Llibre50+LGTB Informe. Personas Mayores Lesbianas, Gais, Trans y Bisexuales en la ciudad de Barcelona(Boira Editorial. Lleida, 2017-12) Mesquida, Josep Maria; Quiroga, Violeta; Boixadòs, AdelaLa investigación que se presenta se enmarca en el estudio de las necesidades sociales de las personas lesbianas, gays, bisexuales y trans mayores de 50 años de la ciudad de Barcelona. Se trata de un estudio que combina metodologías cuantitativas y cualitativas que fue realizado los años 2015 y 2016. Recoge información referente a los factores de riesgo y de protección que afectan al colectivo en las dimensiones: salud, social y relacional.
- Llibre50+LGTB Informe. Persones Grans Lesbianes, Gais, Trans i Bisexuals a la ciutat de Barcelona(Boira Editorial. Lleida, 2016-02) Mesquida, Josep Maria; Quiroga, Violeta; Boixadòs, AdelaLa recerca que es presenta s’emmarca en l’estudi de les necessitats socials de les persones lesbianes, gais, bisexuals i trans més grans de 50 anys de la ciutat de Barcelona. També tenim en compte la realitat de les persones intersex, queer o qualsevol altre que no vulgui identificar-se com a heterosexual, però fem servir al llarg del text l’acrònim LGTB, ja que és el més acceptat a escala nacional i internacional. Per altra banda, utilitzem el concepte trans per referir-nos a les persones transsexuals, transgèneres, travestis i altres que facin referència a identitats de gènere no normatives (Missé, 2012). Només hem mantingut la paraula transsexual quan hem incorporat aportacions de la literatura internacional que ens han servit per confeccionar algunes de les preguntes del qüestionari o quan hem fet referència a la situació d’aquestes persones en moments històrics diferents de l’actual.
- Llibre50+LGTB Relats de Vida. Persones Grans Lesbianes, Gais, Trans i Bisexuals a la ciutat de Barcelona(Boira Editorial. Lleida, 2016-02) Quiroga, Violeta; Mesquida, Josep Maria; Boixadòs, AdelaUs presentem el que considerem petits retalls de la vida d’algunes de les persones que han participat en la recerca 50+LGTB. Persones grans lesbianes, gais, transsexuals i bisexuals a la ciutat de Barcelona. Aquestes narracions complementen el document que mostra i explica les dades procedents del treball i a través d’aquestes el que volem és donar valor a les biografies de les persones participants més enllà de l’anàlisi sistemàtica del seu contingut. Parlem de retalls de vida perquè justament el que mostren són alguns dels moments viscuts per les persones protagonistes. Concretament, ens parlen vuit persones d’entre 54 i 86 anys, que comparteixen amb els lectors parts de les seves vides, els seus desitjos, les seves dificultats, els seus amors, les seves lluites i les seves pèrdues. Són les històries explicades per dues dones lesbianes, tres homes gais i tres persones trans que ens han cedit les seves paraules. Són històries que ens parlen de resistències, de dignitats, de territoris i de camins dels quals fins no fa gaires anys no existien mapes, ni dreceres ni indicadors. Els relats que es presenten estan ordenats per grup de pertinença i per edat de les persones, de les més grans a les més joves.