El CRAI romandrà tancat del 24 de desembre de 2025 al 6 de gener de 2026. La validació de documents es reprendrà a partir del 7 de gener de 2026.
El CRAI permanecerá cerrado del 24 de diciembre de 2025 al 6 de enero de 2026. La validación de documentos se reanudará a partir del 7 de enero de 2026.
From 2025-12-24 to 2026-01-06, the CRAI remain closed and the documents will be validated from 2026-01-07.
 

Col·lecció Quaderns d'Art i Natura - eBooks - (Publicacions i Edicions UB)

URI permanent per a aquesta col·leccióhttps://hdl.handle.net/2445/128405

 Estadístiques

Examinar

Enviaments recents

Mostrant 1 - 4 de 4
  • Miniatura
    logoOpenAccessLlibre
    Història d'un Gaudí ocult : l’estendard de l’Orfeó Feliuà
    (Edicions de la Universitat de Barcelona, 2024) Sala, Teresa-M. (Teresa Montserrat); Jové, Xavier
    L’estendard de l’Orfeó Feliuà és una obra única, de singular bellesa, que fou creada a principis del segle XX com a insígnia d’un dels cors de la població de Sant Feliu de Codines. Si en l’àmbit de les arts decoratives establir l’autoria dels objectes acostuma a ser difícil, la vida atzarosa d’aquest artefacte ho feu del tot impossible durant dècades, perquè quedà arraconat i no s’arribà a utilitzar mai. La plaqueta metàl·lica del revers de l’ensenya, amb la marca de la casa Hoyos, Esteva i Cia., ha estat clau a l’hora de determinar que es tractava d’una peça original d’Antoni Gaudí, autor que hi deixà la seva empremta artística dotant-la d’un ric llenguatge simbòlic, unes formes de base orgànica, una gran diversitat de materials i una dimensió corpòria sorprenent, amb volums capriciosos. Aquest llibre recompon el procés creatiu de l’obra —des de la concepció i el disseny de l’arquitecte, fins a l’execució formal al taller del seu col·laborador habitual, Claudi Hoyos—, desxifra el significat dels símbols gaudinians i, amb la col·laboració de Francesc Garriga, explica el complex itinerari històric de l’únic dels quatre estendards dissenyats per Antoni Gaudí que ha perdurat en el temps.
  • Miniatura
    logoOpenAccessLlibre
    Del llibre que Lluís Domènech i Montaner no va escriure
    (Edicions de la Universitat de Barcelona, 2023) Domènech i Girbau, Lluís, 1940-; Sala, Teresa-M. (Teresa Montserrat); Domènech i Montaner, Lluís, 1849-1923
    Aquesta edició és un recull de textos i imatges escollits dels materials aplegats per al llibre que Lluís Domènech i Montaner volia fer sobre el romànic a Catalunya, un projecte inconclús que, a parer nostre, encara mereix algunes consideracions. Amb motiu del centenari de la mort de l’arquitecte, ens vam plantejar aquest «Quadern d’Art i Natura» com una extensió del treball fet per Enric Granell i Antoni Ramon. Hi trobareu un «Quadern de pelegrinatge artístic» amb quatre revisitacions simbòliques organitzades per a la commemoració de l’Any Domènech i Montaner a Sant Pere de Rodes (Alt Empordà), a les esglésies de Sant Pere del Burgal i Santa Maria d’Àneu (Pallars Sobirà), a les esglésies de la Vall de Boí (Alta Ribagorça) i a Sant Pere de Montgrony (Ripollès), acompanyat de la transcripció parcial dels apunts manuscrits per a la introducció històrica del llibre que l’arquitecte no va acabar.
  • Miniatura
    logoOpenAccessLlibre
    Poètiques de la natura. Espais per a l’espiritualitat
    (Edicions de la Universitat de Barcelona, 2018) Sala, Teresa-M. (Teresa Montserrat); Gras Valero, Irene
    Aquest quadern aborda la condició de la naturalesa com a font inexhaurible d’inspiració artística i la configuració per part dels creadors d’un imaginari poètic, simbòlic i oníric. En el tombant del segle XIX al XX, en plena època de la industrialització, es definí un nou sentit espiritual de la naturalesa, fruit de la influència del Romanticisme i del simbolisme, i alhora es creà un marc de convivència d’aquesta visió amb una altra de materialista, que reduïa la idea de natura a una dimensió del tot tangible i mesurable. A Poètiques de la natura s’estudia com la necessitat de protegir espais del territori i la reformulació de valors espirituals van ser l’essència d’aquest moment. Així mateix, s’hi mostra un repertori de joguines fabricades a partir d’elements naturals que esdevenen artefactes ecològics de difícil conservació i s’hi destaca la importància que assolí la joguina industrial o econòmica arran del debat entre art i indústria. Clou el volum una reflexió sobre els corrents estètics, que oscil·laren entre dos pols: el concepte de mimesi i el de símbol, amb els quals enllacen les figures de Maurice Maeterlinck i Adrià Gual.
  • Miniatura
    logoOpenAccessLlibre
    Visions dels Pirineus: entre la Renaixença i el Modernisme
    (Edicions de la Universitat de Barcelona, 2017) Sala, Teresa-M. (Teresa Montserrat)
    Visions dels Pirineus inicia la col·lecció Quaderns d’Art i Natura amb un recorregut que arrela en la Renaixença i creix durant el Modernisme, moment en què s’origina un determinat relat sobre el territori que té ingredients de descoberta, d’estudi científic i valoració patrimonial, però sobretot de ruta excursionista. Els camins inspiradors que poetes, artistes, excursionistes i científics van recórrer componen una espècie de retaule format per impressions, dibuixos, imatges, fragments literaris, pensaments... En aquestes pàgines l’eix vertebrador són les visions, que tant poden venir del camp de les ciències i les lletres com de les arts, de manera que la selecció discorre per diverses formes de veure i interpretar el paisatge.