Projectes Finals de Carrera - Geologia

URI permanent per a aquesta col·leccióhttps://hdl.handle.net/2445/4621

Projectes de final de carrera de la Facultat de Geologia de la UB.

Estadístiques

Examinar

Mostrant 1 - 6 de 6

Estudi geomorfològic de la colada de la Fageda d'en Jordà i geoquímica de l'episodi magmàtic del Croscat
(2013-06) Milian Bel, Gerard; Aulinas Juncà, Meritxell; Gisbert Pinto, Guillem; Gimeno Torrente, Domingo
El volcà Crostat, situat a la zona volcànica de la Garrotxa dins la província volcànica del NE de Catalunya, és el darrer vestigi de l’activitat volcànica al NE de la península Ibèrica. La seva proximitat temporal ha permès que les estructures tant del con com de la colada que va formar estiguin avui en dia en un bon estat de conservació. En aquest treball es presenta un estudi de la colada que cobreix la Fageda d’en Jordà basat en la identificació, descripció, classificació i interpretació dels tòssols, que afloren de manera molt abundant en tota aquesta zona. La classificació dels tòssols mitjançant la nomenclatura utilitzada en estudis previs de colades bàsiques tipus Aa, ha permès distingir tres tipus de tòssols: focals, distributary i satellite. Tot aquest estudi ens aporta nova informació sobre diferents aspectes de la colada com ara direcció de flux, paleorelleu o la seva interacció amb aigua en determinades zones. Per complementar aquest treball també s’ha proposar un estudi geoquímic de resultats propis amb la anàlisis geoquímica per FRX de 12 mostres de la colada, i resultats previs realitzats i facilitats pel mateix autor, F. Di Traglia et al. (2008). Aquesta segona part del treball s’ha realitzat per a determinar la homogeneïtat química dels materials durant les diferents fases eruptives del volcà i observar-ne possibles canvis composicionals. Malgrat la idea inicial, per una incidència en el procés d’anàlisis FRX no s’ha pogut disposar dels resultats per a les mostres pròpies. Tot i així, s’ha treballat amb les facilitades per F. Di Traglia corresponents a piroclastos del con del Croscat per determinar el grau de variació composicional d’aquestes al llarg de l’episodi eruptiu, i complir així amb bona part de l’objectiu inicial. Els resultats mostren una homogeneïtat composicional molt significativa al llarg de l’erupció. Les petites variacions observades es poden atribuir a processos de cristal·lització fraccionada.
Caracterización mineralógica del perfil laterítico de Ni de Loma Ortega, República Dominicana
(2009-06-11T09:42:43Z) Gallardo Alonso, Tamara; Tauler i Ferré, Esperança; Proenza Fernández, Joaquín Antonio
En este trabajo se ha caracterizado mineralógicamente y geoquímicamente dos sondeos (969-0303, sondeo estéril y 954-0307, sondeo fértil) de un perfil laterítico de Loma Ortega (República Dominicana), especialmente la zona que corresponde a la saprolita y protolito. La empresa Falcondo Xstrata Nickel tiene el propósito de explotar el horizonte saprolítico de Loma Ortega. El objetivo principal de este trabajo es aportar nuevos datos que ayuden a una explotación rentable. Para llevar a cabo este objetivo se han utilizado las técnicas analíticas siguientes: microscopía óptica, difracción de rayos X (DRX), microscopía electrónica con analizador de energías (SEM-EDS) y la microsonda electrónica (EMPA). El horizonte saprolítico del sondeo 969-0303, está formado en la parte superior por: cuarzo, lizardita, óxidos de Mn y esmectita ferruginosa y la parte inferior por: lizardita y esmectita ferruginosa, principalmente. El horizonte saprolítico del sondeo 954-0307 está formado por: goethita, lizardita y maghemita. En el primer sondeo las fases minerales con contenido en Ni son: las esmectitas y los óxidos de Mn y en el segundo sondeo es la lizardita, respectivamente. El sondeo 969-0303 estudiado corresponde a un depósito de lateritas tipo arcillas. Presenta un tramo esmectítico desarrollado con minerales portadores de Ni, pero con porcentajes bajos. El sondeo 954-0307 estudiado corresponde a un depósito de lateritas tipo silicatos hidratados. El cual presenta un tramo saprolítico muy desarrollado y enriquecido en minerales portadores de Ni.
Estudi dels mecanismes eruptius del volcà Puig de la Garrinada (Olot)
(2009-01-23T08:37:17Z) Gisbert Pinto, Guillem; Gimeno Torrente, Domingo
En aquest treball s'ha dut a terme un estudi detallat de la seqüència vulcanoestratigràfica que forma el con del volcà Puig de la Garrinada, situat a la població Olot, mitjançant l'observació d'un aflorament creat al marge del con durant la construcció d¿un bloc de pisos. L'objectiu principal és la descripció dels materials trobats i les unitats que formen, així com la interpretació dels mecanismes eruptius que van funcionar durant l'erupció d'aquest volcà. L'interès d'aquest estudi radica en que és un dels primers que es fan sobre aquest con en particular, aportant així informació per a posteriors estudis d'aquest centre eruptiu i d'altres volcans que hagin tingut funcionaments eruptius similars. L'estudi inclou treball de camp, gabinet i laboratori. El treball de camp va consistir en l'observació in situ de la seqüència vulcanoestratigràfica i la recollida de mostres per a la seva posterior anàlisis. El treball de laboratori es va centrar en l'estudi morfològic dels piroclastos tant amb binocular com amb microscopi electrònic de rastreig, fent-se també observacions amb el microscopi petrogràfic i anàlisis geoquímiques dels principals grups de materials estudiats. Finalment, el treball de gabinet va consistir en fer la cerca bibliogràfica necessària per poder interpretar les observacions fetes i proposar una reconstrucció de la seqüència eruptiva del Puig de la Garrinada. L'observació amb binocular i microscopi electrònic de rastreig ha permès la caracterització de 7 poblacions de piroclastos o materials que són: piroclastos juvenils fluidals i no fluidals, lítics accidentals, escòries oxidades, escòries amb pel·lícula oxidada, cristalls i recobriments superficials. Les observacions al microscopi petrogràfic han revelat que el magma es va originar al mantell superior, just per sota de l'escorça, i que durant els primers estadis de l'erupció possiblement hi havia una làmina d'aigua poc profunda que refredava ràpidament els materials emesos. Finalment, la geoquímica ha permès caracteritzar el magma com a basanita i basalt alcalí sòdic. Com a resultat de tota la feina feta s'ha pogut finalment proposar un model dels mecanismes eruptius de la Garrinada. L'erupció va començar amb una emissió estromboliana de bombes i altres piroclastos que va començar a formar l'edifici volcànic. Després d'un període d'emissió molt intensa, el flux de magma ascendent va disminuir, i amb ell el nivell del magma dins el conducte eruptiu. Fruit d'aquest descens, l'aigua present en un aqüífer piroclàstic situat sota les colades superiors del Pla d'Olot va poder penetrar al conducte eruptiu en petites quantitats, donant uns petits polsos d'activitat freatomagmàtica que van donar lloc a la formació de fluxos i onades piroclàstiques. A continuació, degut a un descens sobtat de la columna de magma hi va haver una entrada massiva d'aigua al conducte, donant-se una important interacció freatomagmàtica que va generar un flux piroclàstic humit el dipòsit del qual arriba als dos metres de potència, sent l'episodi freatomagmàtic més important dins la seqüència estudiada. Fruit d'aquest event, l'aqüífer va quedar bastant esgotat. Això, junt amb un descens del flux de magma i del nivell superior d'aquest, que va quedar a l'alçada de l'aqüífer, va afavorir que des d'aleshores i fins al final de la seqüència la poca aigua que arribés al conducte eruptiu es posés en contacte amb els laterals o la superfície de la columna de magma donant lloc a petits polsos freatomagmàtics que generaven petites onades piroclàstiques seques o humides, els dipòsits de les quals es troben finament laminats.
Neotectónica de la falla de Carboneras en la Serrata (Níjar): Estudio paleosismológico de la Ladera NO situada en la transversal de la Serrata, a la altura del Pecho de los Cristos (350m)
(2008-12-01T13:08:40Z) Prada Dacasa, Manuel; Masana, Eulàlia
La falla de Carboneras está situada al SE de la península Ibérica, es el producto de la convergencia entre la placa euroasiática y la africana, y forma parte del Sistema de Cizalla de las Béticas Orientales. Aunque no registra una sismicidad histórica e instrumental importante, sí que muestra en superficie evidencias geomorfológicas de tectónica reciente que la hacen merecedora de su estudio. La zona donde mejor se observan estas evidencias es en la Serrata, una pequeña sierra de orientación NE-SO compuesta principalmente por materiales volcánicos del Neógeno, que se encuentra delimitada por dos trazas de la falla de Carboneras. El objetivo de este estudio ha sido realizar un análisis paleosismológico en una transversal de la Serrata a la altura del monte Pecho de los Cristos (350m), para poder conocer los movimientos más recientes de la falla y su comportamiento. La fotointerpretación ha permitido centrar el estudio más detallado en 3 localidades de la Ladera NO de esta transversal, donde se observan mejores condiciones: mayor concentración de sedimentos recientes y mayores evidencias de tectónica activa. La metodología empleada consta de una microtopografía a escala 1:1.000 que ha servido para cartografiar la zona de una de las dos trincheras que, seguidamente, se han excavado en la Ladera NO. El estudio de la deformación encontrada en los sedimentos de estas trincheras más, los datos que ha aportado el corte geológico de un afloramiento natural de la Ladera NO, junto con los datos obtenidos en superficie, han permitido realizar varias interpretaciones sobre el movimiento de la falla en esta zona. Los resultados obtenidos en los cortes y esquemas de trincheras, sugieren que se trata de una falla inversa. Y los datos de superficie, que presenta una componente direccional levógira. Además, los resultados de las dataciones realizadas permiten correlacionar temporalmente las unidades sediementarias de las trincheras y delimitar el movimiento sísmico más reciente entre los 75,4 ka (BP) y los 36,9 ka (BP). Los datos obtenidos en la Ladera NO se han comparado con los de otros trabajos de Moreno (en preparación), realizados en una zona muy próxima a la Ladera NO, Los Trances. La comparación de los resultados de ambas zonas concluye que la falla de Carboneras se ha comportado de manera muy similar en las zonas mencionadas, debido a que en las trincheras de Los Trances los materiales afectados presentan edades muy similares a los que hay en las trincheras de la Ladera NO.
Caracterització petrofísica i reconstrucció de la geometria de cossos sedimentaris mitjançant la tècnica LIDAR aplicat a un sector del ventall fluvial d'Osca
(2008-10-27T08:30:36Z) Calvo Tortajada, Rubén; Ramos Guerrero, Emilio; Arbués, Pau
Els avenços tecnològics i l'evolució de la ciència estan estretament relacionats, i la incorporació de noves eines en els diferents camps d'investigació es dona contínuament. La tècnica que motiva aquest treball és el LIDAR (Ligh Detection And Ranging), i es mira d'incorporar en l'estudi de cossos sedimentaris amb l'objectiu de modelitzar anàlegs aflorants de reservoris d'hidrocarburs. Els principis físics i de funcionament de la tècnica són molt senzills. Un emissor genera polsos de raig làser que viatgen fins a la superfície d'estudi, s'hi reflecteixen i retornen cap a un receptor. Per obtenir la distància entre el punt de la superfície i la posició de presa de dades el temps total d'anada i tornada es divideix entre dos i es multiplica per la velocitat de la llum. L'escàner làser va escombrant la superfície i acabem obtenint un núvol compost de milions de punts que representa, amb precisió centimètrica i posició georeferenciada, la geometria de l'objecte escanejat. Aquest treball té dos clars objectius. Per una banda busca el desenvolupament d'una metodologia òptima per l'anàlisi i interpretació de dades LIDAR en afloraments de sèries detrítiques i, per altra banda, pretén utilitzar aquesta metodologia, tot integrant dades geomètriques i sedimentològiques, per realitzar un estudi arquitectural de l'aflorament de Montearagón, situat uns 11 Km al NE d'Osca i pertanyent al Ventall Fluvial d'Osca. El primer que s'ha fet és intentar aïllar els cossos sorrencs de la resta dels materials de l'aflorament sense informació d'interès per aquest treball. Per aconseguir-ho s'han digitalitzat sobre fotografies, i amb el suport visual dels núvols de punts, els cossos sorrencs i posteriorment s'han seleccionat els punts que els representen al núvol, eliminant la resta. Aquesta digitalització no és una feina trivial, i la diversa problemàtica patida es comenta al treball. Per tal de no generar un model purament geomètric, s'han aixecat diverses columnes estratigràfiques a cossos de totes les tipologies presents. La integració dels diferents tipus de dades ha servit per, en primer lloc, classificar tots els cossos sorrencs en diverses tipologies seguint la classificació que va establir Hirst (1991) i que respon a característiques geomètriques i, en segon lloc, realitzar una avaluació sedimentològica del seu potencial com a reservori d'hidrocarburs. Ha quedat aquí demostrat que el LIDAR és una tècnica molt útil i amb un futur força prometedor en la modelització d'afloraments de cossos sedimentaris. Mitjançant futures campanyes i un software més especialitzat pel tractament geològic de núvols de punts, la metodologia LIDAR de ben segur oferirà grans prestacions analítiques en un futur proper.
Estudio de fallas activas en la Cordillera Bética Oriental entre 3º-0º O y 36º30'-38º30' N
(2008-07-04) Gil de la Iglesia, Alba; Khazaradze, Giorgi
Se estudian fallas de la Cordillera Bética Oriental, entre 3º-0º O y 36º30'-38º30' N, una de las zonas más activas de la Península Ibérica, debido a la convergencia entre las placas Africana y Eurasia que provoca el movimiento de la Zona de Cizalla Trans- Alborán, formada por las fallas de Bajo Segura, Carrascoy, Alhama de Murcia, Palomares y Carboneras. Por su proximidad y por ser límite entre las unidades tectónicas de la Cordillera Bética, también se han estudiado las fallas de Crevillente y la Norbética. La actividad de las fallas se ha estudiado a partir de los datos de terremotos registrados desde 1900. Su comportamiento cinemático se ha deducido de los mecanismos focales a partir del registro instrumental, pero la escasedad de terremotos de magnitud superior a 3.5 Mw impide caracterizar correctamente las fallas del Bajo Segura, Crevillente y Norbética. Se ha completado el estudio con datos de GPS de la red CuaTeNeo, pero esta red se circunscribe a las fallas de Carboneras, Palomares y Alhama de Murcia, hecho que impide que se pueda determinar el comportamiento sísmico de las fallas de Crevillente y Norbética. A partir de los datos se han determinado los comportamientos sísmicos para Carboneras, Palomares y Alhama de Murcia. Para todas ellas se han registrado movimientos extensivos (0.9, 0.8 y 0.3 mm/año respectivamente) y de desgarre siniestro para Palomares y Alhama de Murcia (0.6 y 0.2 mm/año) y diestro para Carboneras (1.5 mm/año), si bien los datos insuficientes para esta falla provocan errores muy elevados. Se ha determinado la magnitud máxima potencial para las tres fallas en aproximadamente 7.4 Mw, si bien debe considerarse orientativa al no haberse incluido los errores registrados por los GPS. Por esta razón se recomienda un estudio GPS más intenso en la zona de Carboneras y su extensión hasta Crevillente.

Examinar

Enviaments recents