Articles publicats en revistes (CRAI-UB)

Permanent URI for this collectionhttps://hdl.handle.net/2445/13682

Statistics

Browse

Now showing 1 - 20 of 68

Enabling the Reuse of Personal Data in Research: A Classification Model for Legal Compliance
(CODATA, 2026-05-15) Mata i Noguera, Eduard; Ortiz Uroz, Ruben; Labastida i Juan, Ignasi, 1970-
Inspired by a proposal made almost 10 years ago, this paper presents a model for classifying personal data to inform researchers on how to manage it. The classification is based on the principles of the European General Data Protection Regulation (GDPR) and its implementation under Spanish law. The paper also describes the conditions in which personal data should be stored and accessed to ensure compliance with data protection regulations and to safeguard privacy. The authors developed the work collaboratively with the library (CRAI) and the Data Protection Office of the University of Barcelona. The outcomes of this collaboration were a decision tree for researchers and a list of requirements for research data repositories to ensure personal data is stored and accessed securely. This proposal is aligned with the FAIR principles and the commitment to responsible open science practices.
Citizen science contributions to sustainable urban transformation, urban sustainability and urban planning: A systematic literature review
(Elsevier, 2026-07-01) Bonhoure, Isabelle; Guba, Beate; Peer, Christian; Labastida i Juan, Ignasi, 1970-; Perelló, Josep, 1974-
Urban areas face complex sustainability challenges that demand new approaches to knowledge production. While citizen science (CS) is increasingly recognised as a promising avenue in scientific research, its specific contributions to urban sustainability, sustainable urban transformation, and urban planning remain insufficiently synthesised. This systematic literature review analyses academic publications that explicitly reference CS to clarify its current and potential roles in these domains. Our review identifies a marked increase in scholarly attention—between 2022 and 2024—reflecting the growing recognition of CS as a valuable approach for addressing urban sustainability issues. Using the bibliometric-network tool VOSviewer, we reveal three major thematic clusters: (1) biodiversity, ecology, and conservation; (2) methodologies and practices; and (3) humans and communities. Well-established strands, especially in biodiversity and conservation, highlight the long-standing integration of CS into species monitoring, ecological assessment, and food-production initiatives. The role of citizens emerges as highly diverse, ranging from experiential experts to collaborative data producers. More recent work points to emerging interdisciplinary applications linking community engagement with environmental health, public health, and climate change. Despite this momentum, key gaps remain. These include the limited participation of underserved communities as well as still weak integration with environmental and climate-justice frameworks. Addressing these gaps is critical for fulfilling the transformative role that supranational bodies already assign to CS in tackling contemporary urban sustainability challenges.
La Biblioteca del Pavelló de la República, un referent per a l’estudi del moviment obrer
(Grup d'Estudi d'Història de la Cultura i dels Intel·lectuals (GEHCI) (UB), 2005) Giralt i Esteve, Olga; Prades-Artigas, Lourdes, 1967-
El fons de la Biblioteca del Pavelló de la República de la Universitat de Barcelona és un referent obligatori per a l’estudi del moviment obrer dels segles XIX i XX a Catalunya, a l’Estat espanyol i a diversos països tant d’Europa com d’Amèrica del Sud. L’integra una extensa col·lecció de monografies, de publicacions periòdiques i de documentació d’arxiu, així com també un nombre força important de material gràfic (cartells, adhesius, làmines...) i audiovisual (enregistraments sonors).
Els Llibres de text del fons del CRAI (Centre de Recursos per a l’Aprenentatge i la Investigació) de la Universitat de Barcelona: una proposta de catalogació
(ICE Universitat de Barcelona, 2025-10-14) Salvadó Figueras, Anna
L’article descriu com ha estat l’experiència de la catalogació d’un dels fons més peculiars del CRAI Biblioteca del Campus de Mundet de la Universitat de Barcelona: els llibres de text. En primer lloc i de manera molt sintètica es fa una incursió en el món de llibre de text i una aproximació conceptual tant a nivell nacional com internacional. Seguidament, es presenta la proposta de catalogació i es presta especial atenció a una de les tres fases de la catalogació: la indexació. Es conclou deixant constància de la importància que té per la qualitat de la recuperació d’informació mantenir la uniformitat en el llenguatge documental, i tenir coneixements sobre el marc historiogràfic i l’organització del sistema educatiu de l’època. Aquestes prescripcions s’han d’entendre com a pràctiques locals adaptades a les característiques especials dels fons del CRAI (Centre de Recursos per a l’Aprenentatge i la Investigació).
Biblioteques patrimonials a Catalunya (2022-2023)
(Observatori de Biblioteques, Llibres i Lectura. Universitat de Barcelona, 2025-06-23) Caballer Albareda, Gemma; Moré, Laura; Muxella Prat, Imma; Nicolau Payàs, Anna
En aquesta edició de l’Anuari comencem centrant-nos en dos temes especialment rellevants. El primer significa l’assoliment d’una fita molt important: el 40è aniversari de la creació del Catàleg Col·lectiu del Patrimoni Bibliogràfic de Catalunya (CCPBC), que esdevé una bona oportunitat per mirar enrere i valorar la feina feta. El segon aspecte en què hem focalitzat l’atenció ens anima a mirar cap al futur: és la incidència que pot tenir la intel·ligència artificial en l’àmbit de les biblioteques patrimonials, una qüestió encara incerta, però que l’any 2023 va generar una gran expectació. Un cop valorades aquestes qüestions, passem revista a les diferents iniciatives engegades amb la voluntat de facilitar l’accés i la difusió dels rics fons patrimonials que formen part de les institucions catalanes. Aquest intent d’aproximació a les múltiples i diverses accions portades a terme vol esdevenir un baròmetre de la salut del nostre sector, un àmbit que, com es pot comprovar, es continua caracteritzant per un gran dinamisme i vitalitat, bona mostra de la preocupació i l’interès que genera el patrimoni bibliogràfic que gestionem.
Carrera de fondo para normalizar la aceptación de fondos documentales en la Universitat de Barcelona
(Universidad de Castilla-La Mancha, 2023-10-26) Boscaro, Roberta; Cañellas Terradellas, Núria; Casals Parladé, Judit; Fabeiro, Rosa, 1968-; Vernet Munte, Teresa
[spa] Esa experiencia pretende dar a conocer los fondos documentales custodiados en la Universidad pero que no han sido generados por la propia universidad, sino que son donaciones de productores externos. Sumando esfuerzos entre el equipo de la Oficina de Archivo Histórico y Patrimonio Documental (OAHPD) que aporta los criterios de descripción archivística y la herramienta de gestión de archivo UBDOC y el equipo del CRAI bibliotecas en cuanto a descripción y custodia, se ponen éstos a disposición de la ciudadanía. Ello ha llevado, como efecto colateral, a la búsqueda de un consenso para establecer una normativa suficientemente amplia que permita establecer criterios homogéneos para gestionar las propuestas de donaciones de fondos documentales a la Universidad de Barcelona.
Nous reptes, noves solucions: la transformació digital a les biblioteques universitàries catalanes
(Col·legi Oficial de Bibliotecaris-Documentalistes de Catalunya, 2023) Casaldàliga, Núria; Casals Parladé, Judit
[cat] L’article és una reflexió sobre com els processos de transformació digital afecten les biblioteques universitàries en la provisió de serveis i en l’experiència de l’usuari. Primer es proposa una breu definició sobre el concepte de transformació digital i com aquesta s’emmarca en les polítiques europees, en les estratègies institucionals i en l’estructura organitzativa de les universitats. S’analitza l’impacte de la transformació digital en l’actualitat en tres àmbits diferents: en el suport a la docència i a l’aprenentatge; en el suport a la recerca i a la ciència oberta i en els espais físics de les biblioteques. S’afegeix un apartat sobre la definició de nous perfils professionals amb la incorporació de noves habilitats i formació en competències digitals. A tall de conclusió, es fa un balanç entre els beneficis que aportarà completar la transformació digital a les biblioteques i alguns aspectes que poden frenar la seva implementació.
Des del CRAI Biblioteca de Matemàtiques i Informàtica de la UB [2023]
(Societat Catalana de Matemàtiques, 2023-02) Angela i Gambús, Roger
Les biblioteques universitàries experimenten una transformació constant, impulsada per nous mètodes educatius i per les necessitats canviants dels seus usuaris. Zones que abans es destinaven gairebé en exclusiva a dipositar el fons, evolucionen ara posant les persones al centre. Les col·leccions úniques i els dipòsits —propis o consorciats— permeten conservar i garantir l’accés als documents i, alhora, alliberar àrees per replantejar-les. No en va, l’objectiu 1.1 del Pla Estratègic del CRAI 2019-2022 és “potenciar l’espai físic: crear nous espais i redissenyar els ja existents”.
La història amagada al fons personal de Pere Bosch i Gimpera
(Universitat Oberta de Catalunya, 2022-07) Anglada Lara, Ramon; Boscaro, Roberta
Cada fons d’arxiu personal ens explica tot un seguit d’històries que van molt més enllà de la figura del seu creador, la seva activitat professional, el període històric en què es va desenvolupar o l’impacte que va tenir a la societat de la qual formava part. I això és el que es vol desgranar a les properes línies, les petites històries amagades darrere d’aquest fons d’arxiu d’un dels arqueòlegs i prehistoriadors catalans més destacats d’inicis de segle XX.
Biblioteques patrimonials a Catalunya (2020-2021)
(Observatori de Biblioteques, Llibres i Lectura., 2022-09-25) Caballer Albareda, Gemma; Moré, Laura; Muxella Prat, Imma; Nicolau Payàs, Anna
[cat] En aquesta edició de l’Anuari analitzem el paper que han tingut les biblioteques i centres patrimonials durant la pandèmia de la COVID-19 que, encara amb més força que en períodes anteriors, ha situat les persones en el centre d’atenció. L’anàlisi de les accions que es van dur a terme permet afirmar que han estat molt actives i han engegat múltiples projectes que han fet possible l’accés a les seves col·leccions i que han augmentat la seva presència a Internet. D’una banda, s’ha pogut constatar la renovació dels seus llocs web, que han afavorit l’accés a les biblioteques digitals i, de l’altra, la creació i difusió de continguts nous i el suport a la publicació de diferents materials, des d’articles científics fins a documentals o altres productes audiovisuals. Finalment, la presència a les xarxes socials i els projectes transversals han crescut durant aquest període i es presenten com a línies que es consoliden.
Bibliotecària de suport a l’edició de revistes científiques
(Col.legi Oficial de Bibliotecaris-Documentalistes de Catalunya, 2022) Masdeu Canyelles, Gemma
Cartes als Reis Mags per continuar un estudi iniciat fa cent anys
(Associació Catalana de Premsa Comarcal (ACPC), 2021) Anglada Lara, Ramon; Boscaro, Roberta
Les cartes d’Alella formen part del projecte del Centre de Recursos per a l’Aprenentatge i la Investigació de la Universitat de Barcelona
El patrimonio bibliográfico de la Universidad de Barcelona: la Colección del CRAI Biblioteca de Reserva (CRAI Biblioteca de Reserva de la Universidad de Barcelona)
(Sociedad Española de Documentación e Información Científica, 2021-04) Verger, Neus, 1964-
Para inaugurar la participación del Centro de Recursos para el Aprendizaje y la Investigación (CRAI) de la Universidad de Barcelona en la Revista Archivoz dentro del apartado de Joyas documentales, proponemos un paseo histórico y descriptivo de la colección patrimonial bibliográfica de libros antiguos de esta institución: el CRAI Biblioteca de Reserva. A modo preliminar, sin embargo, hay que citar las otras colecciones del CRAI que también custodian fondos de naturaleza patrimonial y que esperemos que en algún momento presenten bien su conjunto, bien alguna colección específica, bien alguna pieza concreta, en posteriores participaciones en la revista. Me refiero principalmente a los CRAI Biblioteca de Letras, Pabellón de la República y Bellas Artes.Después de este inciso, y volviendo al CRAI Biblioteca de Reserva de la UB, diremos que es la biblioteca que custodia, describe y difunde los fondos anteriores a 1820, aunque como veremos más adelante, en el caso de grabados y manuscritos, esta fecha se extiende durante todo el siglo XIX.
La impronta de Pedro Montserrat en el herbario BCN (Universidad de Barcelona)
(Asociación de Herbarios Ibero-Macaronésicos, 2021) Vicens Fandos, Josep; Guàrdia i Rúbies, Roser; Sànchez-Cuxart, Antoni; Gómez Garreta, Ma. Amelia; Molero i Briones, Julià
Pedro Montserrat Recoder (1918-2017) obtuvo la licenciatura en Ciencias Naturales en la Universidad de Barcelona en 1945 y ese mismo año inició su tesis doctoral en la Facultad de Farmacia de dicha universidad, bajo la dirección del profesor T. Mariano Losa. Disfrutaba de una beca del Instituto de Biología Aplicada y tenía a su cargo las prácticas de Fanerogamia de la Facultad de Farmacia. Al año siguiente pasó a ser becario del Instituto Botánico de Barcelona y continuó con la misma docencia en dicha facultad hasta 1950. Profesor y doctorando se plantearon la exploración conjunta de la flora del eje pirenaico-cantábrico y realizaron numerosas expediciones que generaron una ingente cantidad de pliegos. Éstos se conservaron mayoritariamente en el entonces herbario BCF de la Facultad de Farmacia y desde 2001 pasaron a formar parte de las colecciones del herbario BCN, al fusionarse con el BCC de la Facultad de Biología de la misma universidad. Desgraciadamente una parte importante de los pliegos de las campañas de dichos botánicos durante este periodo quedaron solo parcialmente procesados, con sucintas etiquetas “provisionales que por desgracia quedaron como definitivas” (Montserrat, 1994). En estas etiquetas la localidad de recolección suele ser incompleta, también a veces la fecha y raramente figura el recolector. Consciente de ello y para paliar este escollo, en 1983 el mismo P. Montserrat transcribió mecanográficamente los datos de sus libretas de campo en unos utilísimos folios de los que existe copia en el herbario BCN...
Des de la biblioteca: millores al CRAI, via un TFG
(Institut d'Estudis Catalans, 2021) Angela i Gambús, Roger
Des del CRAI Biblioteca de Matemàtiques i Informàtica de la UB [2020]
(Societat Catalana de Matemàtiques, 2020-09) Garrich, Montserrat
Cada any els alumnes de la Facultat de Matemàtiques i Informàtica de la Universitat de Barcelona organitzen la jornada anomenada Matefest-Infofest amb tot un programa ple de xerrades, tallers, visites i activitats. Des del curs 2017–2018, la biblioteca també s’ha afegit a la jornada, i organitza exposicions bibliogràfiques adreçades al públic novell però interessat en les dues especialitats de la facultat.
Llibres a les biblioteques universitàries
(Societat Catalana de Matemàtiques, 2020-02) Monge, Montserrat; Garrich, Montserrat; Flaquer, Gemma
Parlem de llibres: Llibres de matemàtica a les biblioteques universitàries de la UAB, UB i UPC
La biblioteca de la Facultat de Matemàtiques i Informàtica de la UB
(Societat Catalana de Matemàtiques, 2020-02) Garrich, Montserrat
El CRAI Biblioteca de Matemàtiques i Informàtica de la Universitat de Barcelona ha publicat l’exposició virtual “Lluís A. Santaló. De Girona a l’Argentina”, que és així accessible a través del web. [https://crai.ub.edu/ca/coneix-el-crai/biblioteques/biblioteca-matematiques/exposicio-virtual-matematics-catalans-lluis-a-santalo-de-girona-a-l-argentina]
Biblioteques patrimonials a Catalunya (2018-2019)
(Observatori de Biblioteques, Llibres i Lectura., 2020) Caballer Albareda, Gemma; Moré, Laura; Muxella Prat, Imma; Nicolau Payàs, Anna
[cat] En aquesta edició de l’ANUARI destaquen un parell de tendències en l’àmbit de les biblioteques i centres patrimonials. La primera és la innovació, amb exemples d’experiències en què els bibliotecaris surten de la seva zona de confort per col·laborar amb altres investigadors al mateix nivell, aportant la seva expertesa i potenciant la utilització de les col·leccions que custodien, i generant continguts. Parlant també d’innovació, les humanitats digitals es consoliden amb múltiples projectes o grups de treball o espais de creació, com els digital labs, que contribueixen a democratitzar el patrimoni. La segona tendència que apuntem és la reuti-lització del patrimoni digital. La digitalització ha estat una bona eina de difusió del patrimoni, però els usos encara són molt limitats i se circumscriuen majoritàriament en els àmbits acadèmics i erudits. Cal trobar nous usos del patrimoni digital i això segurament requerirà de partenariats amb agents molt diversos, que siguem més flexibles i creatius, i sobretot que hi hagi un marc legal clar que ho reguli. Finalment, l’article repassa les principals novetats en matèria de formació, recerca, difusió i publicacions al llarg del bienni 2018-2019.
Measuring Research: What Everyone Needs to Know. Oxford University Press. Sugimoto, C. R., & Larivière, V. 2018. (Ressenya)
(Universidad de Murcia, 2019-10-03) Marín Queral, Imma
Reseña de Measuring Research: What Everyone Needs to Know, de Sugimoto y Larivière, pequeño manual que ofrece una panorámica de los orígenes, herramientas, indicadores, situación actual y retos de la evaluación de la investigación.

Browse

Recent Submissions