Articles publicats en revistes (CRAI-UB)

URI permanent per a aquesta col·leccióhttps://diposit.ub.edu/handle/2445/13682

Estadístiques

Examinar

Mostrant 1 - 20 de 65

Els Llibres de text del fons del CRAI (Centre de Recursos per a l’Aprenentatge i la Investigació) de la Universitat de Barcelona: una proposta de catalogació
(ICE Universitat de Barcelona, 2025-10-14) Salvadó Figueras, Anna
L’article descriu com ha estat l’experiència de la catalogació d’un dels fons més peculiars del CRAI Biblioteca del Campus de Mundet de la Universitat de Barcelona: els llibres de text. En primer lloc i de manera molt sintètica es fa una incursió en el món de llibre de text i una aproximació conceptual tant a nivell nacional com internacional. Seguidament, es presenta la proposta de catalogació i es presta especial atenció a una de les tres fases de la catalogació: la indexació. Es conclou deixant constància de la importància que té per la qualitat de la recuperació d’informació mantenir la uniformitat en el llenguatge documental, i tenir coneixements sobre el marc historiogràfic i l’organització del sistema educatiu de l’època. Aquestes prescripcions s’han d’entendre com a pràctiques locals adaptades a les característiques especials dels fons del CRAI (Centre de Recursos per a l’Aprenentatge i la Investigació).
Biblioteques patrimonials a Catalunya (2022-2023)
(Observatori de Biblioteques, Llibres i Lectura. Universitat de Barcelona, 2025-06-23) Caballer Albareda, Gemma; Moré, Laura; Muxella Prat, Imma; Nicolau Payàs, Anna
En aquesta edició de l’Anuari comencem centrant-nos en dos temes especialment rellevants. El primer significa l’assoliment d’una fita molt important: el 40è aniversari de la creació del Catàleg Col·lectiu del Patrimoni Bibliogràfic de Catalunya (CCPBC), que esdevé una bona oportunitat per mirar enrere i valorar la feina feta. El segon aspecte en què hem focalitzat l’atenció ens anima a mirar cap al futur: és la incidència que pot tenir la intel·ligència artificial en l’àmbit de les biblioteques patrimonials, una qüestió encara incerta, però que l’any 2023 va generar una gran expectació. Un cop valorades aquestes qüestions, passem revista a les diferents iniciatives engegades amb la voluntat de facilitar l’accés i la difusió dels rics fons patrimonials que formen part de les institucions catalanes. Aquest intent d’aproximació a les múltiples i diverses accions portades a terme vol esdevenir un baròmetre de la salut del nostre sector, un àmbit que, com es pot comprovar, es continua caracteritzant per un gran dinamisme i vitalitat, bona mostra de la preocupació i l’interès que genera el patrimoni bibliogràfic que gestionem.
Carrera de fondo para normalizar la aceptación de fondos documentales en la Universitat de Barcelona
(Universidad de Castilla-La Mancha, 2023-10-26) Boscaro, Roberta; Cañellas Terradellas, Núria; Casals Parladé, Judit; Fabeiro, Rosa, 1968-; Vernet Munte, Teresa
[spa] Esa experiencia pretende dar a conocer los fondos documentales custodiados en la Universidad pero que no han sido generados por la propia universidad, sino que son donaciones de productores externos. Sumando esfuerzos entre el equipo de la Oficina de Archivo Histórico y Patrimonio Documental (OAHPD) que aporta los criterios de descripción archivística y la herramienta de gestión de archivo UBDOC y el equipo del CRAI bibliotecas en cuanto a descripción y custodia, se ponen éstos a disposición de la ciudadanía. Ello ha llevado, como efecto colateral, a la búsqueda de un consenso para establecer una normativa suficientemente amplia que permita establecer criterios homogéneos para gestionar las propuestas de donaciones de fondos documentales a la Universidad de Barcelona.
Nous reptes, noves solucions: la transformació digital a les biblioteques universitàries catalanes
(Col·legi Oficial de Bibliotecaris-Documentalistes de Catalunya, 2023) Casaldàliga, Núria; Casals Parladé, Judit
[cat] L’article és una reflexió sobre com els processos de transformació digital afecten les biblioteques universitàries en la provisió de serveis i en l’experiència de l’usuari. Primer es proposa una breu definició sobre el concepte de transformació digital i com aquesta s’emmarca en les polítiques europees, en les estratègies institucionals i en l’estructura organitzativa de les universitats. S’analitza l’impacte de la transformació digital en l’actualitat en tres àmbits diferents: en el suport a la docència i a l’aprenentatge; en el suport a la recerca i a la ciència oberta i en els espais físics de les biblioteques. S’afegeix un apartat sobre la definició de nous perfils professionals amb la incorporació de noves habilitats i formació en competències digitals. A tall de conclusió, es fa un balanç entre els beneficis que aportarà completar la transformació digital a les biblioteques i alguns aspectes que poden frenar la seva implementació.
Des del CRAI Biblioteca de Matemàtiques i Informàtica de la UB [2023]
(Societat Catalana de Matemàtiques, 2023-02) Angela i Gambús, Roger
Les biblioteques universitàries experimenten una transformació constant, impulsada per nous mètodes educatius i per les necessitats canviants dels seus usuaris. Zones que abans es destinaven gairebé en exclusiva a dipositar el fons, evolucionen ara posant les persones al centre. Les col·leccions úniques i els dipòsits —propis o consorciats— permeten conservar i garantir l’accés als documents i, alhora, alliberar àrees per replantejar-les. No en va, l’objectiu 1.1 del Pla Estratègic del CRAI 2019-2022 és “potenciar l’espai físic: crear nous espais i redissenyar els ja existents”.
La història amagada al fons personal de Pere Bosch i Gimpera
(Universitat Oberta de Catalunya, 2022-07) Anglada Lara, Ramon; Boscaro, Roberta
Cada fons d’arxiu personal ens explica tot un seguit d’històries que van molt més enllà de la figura del seu creador, la seva activitat professional, el període històric en què es va desenvolupar o l’impacte que va tenir a la societat de la qual formava part. I això és el que es vol desgranar a les properes línies, les petites històries amagades darrere d’aquest fons d’arxiu d’un dels arqueòlegs i prehistoriadors catalans més destacats d’inicis de segle XX.
Biblioteques patrimonials a Catalunya (2020-2021)
(Observatori de Biblioteques, Llibres i Lectura., 2022-09-25) Caballer Albareda, Gemma; Moré, Laura; Muxella Prat, Imma; Nicolau Payàs, Anna
[cat] En aquesta edició de l’Anuari analitzem el paper que han tingut les biblioteques i centres patrimonials durant la pandèmia de la COVID-19 que, encara amb més força que en períodes anteriors, ha situat les persones en el centre d’atenció. L’anàlisi de les accions que es van dur a terme permet afirmar que han estat molt actives i han engegat múltiples projectes que han fet possible l’accés a les seves col·leccions i que han augmentat la seva presència a Internet. D’una banda, s’ha pogut constatar la renovació dels seus llocs web, que han afavorit l’accés a les biblioteques digitals i, de l’altra, la creació i difusió de continguts nous i el suport a la publicació de diferents materials, des d’articles científics fins a documentals o altres productes audiovisuals. Finalment, la presència a les xarxes socials i els projectes transversals han crescut durant aquest període i es presenten com a línies que es consoliden.
Bibliotecària de suport a l’edició de revistes científiques
(Col.legi Oficial de Bibliotecaris-Documentalistes de Catalunya, 2022) Masdeu Canyelles, Gemma
Cartes als Reis Mags per continuar un estudi iniciat fa cent anys
(Associació Catalana de Premsa Comarcal (ACPC), 2021) Anglada Lara, Ramon; Boscaro, Roberta
Les cartes d’Alella formen part del projecte del Centre de Recursos per a l’Aprenentatge i la Investigació de la Universitat de Barcelona
El patrimonio bibliográfico de la Universidad de Barcelona: la Colección del CRAI Biblioteca de Reserva (CRAI Biblioteca de Reserva de la Universidad de Barcelona)
(Sociedad Española de Documentación e Información Científica, 2021-04) Verger, Neus, 1964-
Para inaugurar la participación del Centro de Recursos para el Aprendizaje y la Investigación (CRAI) de la Universidad de Barcelona en la Revista Archivoz dentro del apartado de Joyas documentales, proponemos un paseo histórico y descriptivo de la colección patrimonial bibliográfica de libros antiguos de esta institución: el CRAI Biblioteca de Reserva. A modo preliminar, sin embargo, hay que citar las otras colecciones del CRAI que también custodian fondos de naturaleza patrimonial y que esperemos que en algún momento presenten bien su conjunto, bien alguna colección específica, bien alguna pieza concreta, en posteriores participaciones en la revista. Me refiero principalmente a los CRAI Biblioteca de Letras, Pabellón de la República y Bellas Artes.Después de este inciso, y volviendo al CRAI Biblioteca de Reserva de la UB, diremos que es la biblioteca que custodia, describe y difunde los fondos anteriores a 1820, aunque como veremos más adelante, en el caso de grabados y manuscritos, esta fecha se extiende durante todo el siglo XIX.
La impronta de Pedro Montserrat en el herbario BCN (Universidad de Barcelona)
(Asociación de Herbarios Ibero-Macaronésicos, 2021) Vicens Fandos, Josep; Guàrdia i Rúbies, Roser; Sànchez-Cuxart, Antoni; Gómez Garreta, Ma. Amelia; Molero i Briones, Julià
Pedro Montserrat Recoder (1918-2017) obtuvo la licenciatura en Ciencias Naturales en la Universidad de Barcelona en 1945 y ese mismo año inició su tesis doctoral en la Facultad de Farmacia de dicha universidad, bajo la dirección del profesor T. Mariano Losa. Disfrutaba de una beca del Instituto de Biología Aplicada y tenía a su cargo las prácticas de Fanerogamia de la Facultad de Farmacia. Al año siguiente pasó a ser becario del Instituto Botánico de Barcelona y continuó con la misma docencia en dicha facultad hasta 1950. Profesor y doctorando se plantearon la exploración conjunta de la flora del eje pirenaico-cantábrico y realizaron numerosas expediciones que generaron una ingente cantidad de pliegos. Éstos se conservaron mayoritariamente en el entonces herbario BCF de la Facultad de Farmacia y desde 2001 pasaron a formar parte de las colecciones del herbario BCN, al fusionarse con el BCC de la Facultad de Biología de la misma universidad. Desgraciadamente una parte importante de los pliegos de las campañas de dichos botánicos durante este periodo quedaron solo parcialmente procesados, con sucintas etiquetas “provisionales que por desgracia quedaron como definitivas” (Montserrat, 1994). En estas etiquetas la localidad de recolección suele ser incompleta, también a veces la fecha y raramente figura el recolector. Consciente de ello y para paliar este escollo, en 1983 el mismo P. Montserrat transcribió mecanográficamente los datos de sus libretas de campo en unos utilísimos folios de los que existe copia en el herbario BCN...
Des de la biblioteca: millores al CRAI, via un TFG
(Institut d'Estudis Catalans, 2021) Angela i Gambús, Roger
Des del CRAI Biblioteca de Matemàtiques i Informàtica de la UB [2020]
(Societat Catalana de Matemàtiques, 2020-09) Garrich Ribera, Montserrat
Cada any els alumnes de la Facultat de Matemàtiques i Informàtica de la Universitat de Barcelona organitzen la jornada anomenada Matefest-Infofest amb tot un programa ple de xerrades, tallers, visites i activitats. Des del curs 2017–2018, la biblioteca també s’ha afegit a la jornada, i organitza exposicions bibliogràfiques adreçades al públic novell però interessat en les dues especialitats de la facultat.
Llibres a les biblioteques universitàries
(Societat Catalana de Matemàtiques, 2020-02) Monge, Montserrat; Garrich Ribera, Montserrat; Flaquer, Gemma
Parlem de llibres: Llibres de matemàtica a les biblioteques universitàries de la UAB, UB i UPC
La biblioteca de la Facultat de Matemàtiques i Informàtica de la UB
(Societat Catalana de Matemàtiques, 2020-02) Garrich Ribera, Montserrat
El CRAI Biblioteca de Matemàtiques i Informàtica de la Universitat de Barcelona ha publicat l’exposició virtual “Lluís A. Santaló. De Girona a l’Argentina”, que és així accessible a través del web. [https://crai.ub.edu/ca/coneix-el-crai/biblioteques/biblioteca-matematiques/exposicio-virtual-matematics-catalans-lluis-a-santalo-de-girona-a-l-argentina]
Biblioteques patrimonials a Catalunya (2018-2019)
(Observatori de Biblioteques, Llibres i Lectura., 2020) Caballer Albareda, Gemma; Moré, Laura; Muxella Prat, Imma; Nicolau Payàs, Anna
[cat] En aquesta edició de l’ANUARI destaquen un parell de tendències en l’àmbit de les biblioteques i centres patrimonials. La primera és la innovació, amb exemples d’experiències en què els bibliotecaris surten de la seva zona de confort per col·laborar amb altres investigadors al mateix nivell, aportant la seva expertesa i potenciant la utilització de les col·leccions que custodien, i generant continguts. Parlant també d’innovació, les humanitats digitals es consoliden amb múltiples projectes o grups de treball o espais de creació, com els digital labs, que contribueixen a democratitzar el patrimoni. La segona tendència que apuntem és la reuti-lització del patrimoni digital. La digitalització ha estat una bona eina de difusió del patrimoni, però els usos encara són molt limitats i se circumscriuen majoritàriament en els àmbits acadèmics i erudits. Cal trobar nous usos del patrimoni digital i això segurament requerirà de partenariats amb agents molt diversos, que siguem més flexibles i creatius, i sobretot que hi hagi un marc legal clar que ho reguli. Finalment, l’article repassa les principals novetats en matèria de formació, recerca, difusió i publicacions al llarg del bienni 2018-2019.
Measuring Research: What Everyone Needs to Know. Oxford University Press. Sugimoto, C. R., & Larivière, V. 2018. (Ressenya)
(Universidad de Murcia, 2019-10-03) Marín Queral, Imma
Reseña de Measuring Research: What Everyone Needs to Know, de Sugimoto y Larivière, pequeño manual que ofrece una panorámica de los orígenes, herramientas, indicadores, situación actual y retos de la evaluación de la investigación.
Licensing FAIR data for reuse
(The MIT Press, 2020-01-31) Labastida i Juan, Ignasi, 1970-; Margoni, Thomas
The last letter of the FAIR acronym stands for Reusability. Data and metadata should be made available with a clear and accessible usage license. But, what are the choices? How can researchers share data and allow reusability? Are all the licenses available for sharing content suitable for data? Data can be covered by different layers of copyright protection making the relationship between data and copyright particularly complex. Some research data can be considered as a work and therefore covered by full copyright while other data can be in the public domain due to their lack of originality. Moreover, a collection of data can be protected by special rights in Europe to acknowledge the investment in time and money in obtaining, presenting, arranging or verifying the data. The need of using a license when sharing data comes from the fact that, under current copyright laws, when rights exist, the absence of any legal notice must be understood as the default 'all rights reserved' regime. Unless an exception applies, the authorisation of right holders is necessary for reuse. Right holders could use any text to state the reusability of data but it is advisable to use some of the existing licenses, and especially the ones that are suitable for data and databases. We hope that with this paper we can bring some clarity in relation to the rights involved when sharing research data.
The 'A' of FAIR - As Open as Possible, as Closed as Necessary
(The MIT Press, 2020-01-31) Landi, Annalisa; Thompson, Mark; Giannuzzi, Viviana; Bonifazi, Fedele; Labastida i Juan, Ignasi, 1970-; Bonino da Silva Santos, Luiz Olavo; Roos, Marco
In order to provide responsible access to health data by reconciling benefits of data sharing with privacy rights and ethical and regulatory requirements, Findable, Accessible, Interoperable and Reusable (FAIR) metadata should be developed. According to the H2020 Program Guidelines on FAIR Data, data should be 'as open as possible and as closed as necessary', 'open' in order to foster the reusability and to accelerate research, but at the same time they should be 'closed' to safeguard the privacy of the subjects. Additional provisions on the protection of natural persons with regard to the processing of personal data have been endorsed by the European General Data Protection Regulation (GDPR), Reg (EU) 2016/679, that came into force in May 2018. This work aims to solve accessibility problems related to the protection of personal data in the digital era and to achieve a responsible access to and responsible use of health data. We strongly suggest associating each data set with FAIR metadata describing both the type of data collected and the In order to provide responsible access to health data by reconciling benefits of data sharing with privacy rights and ethical and regulatory requirements, Findable, Accessible, Interoperable and Reusable (FAIR) metadata should be developed. According to the H2020 Program Guidelines on FAIR Data, data should be 'as open as possible and as closed as necessary', 'open' in order to foster the reusability and to accelerate research, but at the same time they should be 'closed' to safeguard the privacy of the subjects. Additional provisions on the protection of natural persons with regard to the processing of personal data have been endorsed by the European General Data Protection Regulation (GDPR), Reg (EU) 2016/679, that came into force in May 2018. This work aims to solve accessibility problems related to the protection of personal data in the digital era and to achieve a responsible access to and responsible use of health data. We strongly suggest associating each data set with FAIR metadata describing both the type of data collected and the accessibility conditions by considering data protection obligations and ethical and regulatory requirements. Finally, an existing FAIR infrastructure component has been used as an example to explain how FAIR metadatacould facilitate data sharing while ensuring protection of individuals.
FAIR Principles: Interpretations and Implementation Considerations
(The MIT Press, 2020-01-31) Jacobsen, Annika; Miranda Azevedo, Ricardo de; Juty, Nick; Batista, Dominique; Coles, Simon J.; Cornet, Ronald; Courtot, Mélanie; Crosas, Mercè; Dumontier, Michel; Evelo Chris, T.; Goble, Carole; Guizzardi, Giancarlo; Kryger-Hansen, Karsten; Hasnain, Ali; Hettne, Kristina; Heringa, Jaap; Hooft, Rob W. W.; Imming, Melanie; Jeffery, Keith G.; Kaliyaperumal, Rajaram; Kersloot, Martijn G.; Kirkpatrick, Christine R.; Kuhn, Tobias; Labastida i Juan, Ignasi, 1970-; Magagna, Barbara; McQuilton, Peter; Meyers, Natalie; Montesanti, Annalisa; van-Reisen, Mirjam; Rocca-Serra, Philippe; Pergl, Robert; Sansone, Susanna-Assunta; Bonino da Silva Santos, Luiz Olavo; Schneider, Juliane; Strawn, George; Thompson, Mark; Waagmeester, Andra; Weigel, Tobias; Wilkinson, Mark D.; Willighagen, Egon
The FAIR principles have been widely cited, endorsed and adopted by a broad range of stakeholders since their publication in 2016. By intention, the 15 FAIR guiding principles do not dictate specific technological implementations, but provide guidance for improving Findability, Accessibility, Interoperability and Reusability of digital resources. This has likely contributed to the broad adoption of the FAIR principles, because individual stakeholder communities can implement their own FAIR solutions. However, it has also resulted in inconsistent interpretations that carry the risk of leading to incompatible implementations. Thus, while the FAIR principles are formulated on a high level and may be interpreted and implemented in different ways, for true interoperability we need to support convergence in implementation choices that are widely accessible and (re)-usable. We introduce the concept of FAIR implementation considerations to assist accelerated global participation and convergence towards accessible, robust, widespread and consistent FAIR implementations. Any self-identified stakeholder community may either choose to reuse solutions from existing implementations, or when they spot a gap, accept the challenge to create the needed solution, which, ideally, can be used again by other communities in the future. Here, we provide interpretations and implementation considerations (choices and challenges) for each FAIR principle.

El Dipòsit Digital ha actualitzat el programari. Qualsevol incidència que trobeu si us plau contacteu amb dipositdigital@ub.edu.

Examinar

Enviaments recents