Tesis Doctorals - Departament - Teoria Econòmica

URI permanent per a aquesta col·leccióhttps://hdl.handle.net/2445/43019

Estadístiques

Examinar

Mostrant 1 - 20 de 22

La nueva política regional: el papel de los gobiernos locales
(Universitat de Barcelona, 1988) Termes, Montserrat; Costas Comesaña, Antón; Universitat de Barcelona. Departament de Teoria Econòmica
[spa] La investigación está estructurada en tres partes. En la primera se aborda el estudio de la política regional tradicional, así como sus bases teóricas. Pretendemos con ello tener un punto de partida que nos permita comprender, después, la naturaleza e intensidad de las mutaciones que la crisis económica ha producido tanto en esas políticas regionales como en sus bases teóricas. En definitiva, se busca disponer de un "estado de la cuestión" en los inicios de la crisis. En la segunda parte de la investigación analizamos los cambios en la concepción de la política regional y el nuevo protagonismo de las autoridades locales. Nos gustaría añadir que si bien son muchos los países europeos que cuentan con un gran número de actuaciones de esta índole, no ha ocurrido lo mismo en España. La falta de tradición, el cambio político u otros motivos podrían ser la explicación de este hecho. Por ello, la parte más empírica de nuestra investigación se centra en la ciudad de Barcelona cuyo gobierno local participa de estas ideas y que ha emprendido importantes medidas de fomento y reactivación de la vida económica que están en la línea de la hipótesis que se pretende contrastar. Somos conscientes que por lo novedoso del tema en nuestro país es difícil ser riguroso pero, al menos, el intento no debiera ser infructuoso. El tema no queda cerrado. Por las cuestiones de financiación de los entes locales y de coordinación con las políticas comunitarias y nacionales no se ha entrado de forma profunda. El camino queda, pues, abierto para su posterior examen y extensión de forma que pueda ser completado el estudio y conocimiento de los ejes de actuación de los gobiernos locales.
Equity and utilisation of primary, specialist and dental health services in Spain
(Universitat de Barcelona, 2004-05-06) Stoyanova, Alexandrina Petrova; Rodríguez Martínez, Marisol, 1951-; Costa i Font, Joan; Universitat de Barcelona. Departament de Teoria Econòmica
[eng] Although public health expenditure in Spain still account for more than 70% of all health expenditures, the importance of private financing in health care has risen over the last decades. The continued growth of private health expenditures is considered to have adverse consequences for equity in the access and utilization of health care services. Regarding the increase of out-of-pocket payments for complementary to the public sector health care, the main concern is that the poor members of the society are likely to reduce (or even not use at all) their utilization of health products and services more than the better-off. This may result in violation of the principle of horizontal equity, according to which people with similar needs should be treated equally, irrespective of their income. With respect to expenditures on private health insurance premia and on other health services that are substitutes to the ones provided by the public sector, the most important consideration is that those expenditures may ensure access to health services of a different "quality". The topics studied in this thesis follow up on the general knowledge about inequity in health and health care delivery by trying to study more in depth bow some aspects of private health care financing affect equity in the context of the mainly public Spanish Health Care System. Especially, we address the following three issues: a) the potential inequalities in the pattern of utilization of health care services due to socio-economic factors and not to differences in health; b) the determinants of the demand for private health insurance; c) the inequalities in dental health and dental care utilization. At chapter two we try to shed light into the investigation of differential patterns of utilization of physician services by populations subgroups that is emerging in a number of studies. Using Spanish data coming from the 1997 National Health Survey, we try to explain the distinct role of the type of insurance on the choice between specialists and GPs and its intertwining with the choice between private and public providers. We estimate a two-stages probit to conclude that differences in the insurance access is the main determinant of both the choice of provider and the type of physician contacted, giving rise to very different patterns of consumption of generalists and specialists visits. People with only public insurance access goes 2.8 times to the generalist per one time that they visit a specialist; individuals with duplicate coverage have a ratio of GP/specialists visits equal to 1.4 (the combination being public GP and private specialist) and people with only private insurance access actually have an "inverted" pattern of visits: they contact specialists more often than GPs - that it is against cost control, common sense and basic epidemiological recommendations. Age, sex and health also have a distinct and interesting impact on these choices. Finally, equity concerns based on the implied assumption that specialist care is superior to generalist care are discussed. Given that the type of insurance access appeared to be the main determinant of the choice of health care provider, we present a more comprehensive analysis of the decision to purchase voluntary health insurance in chapter three. In Spain the statutory health coverage already fulfils the basic function of health insurance, which is to smooth the financial risks associated with uncertain future health care costs. Consequently, the purchase of VHI must be motivated by other factors like inflexibilities of the public sector, private rooms in hospitals, personalised care, and different attributes of "quality". Approximately, 11% of the population buys supplemental private health insurance in Spain. The theoretical model behind the analysis is that of risk averse individuals who maximise their expected utility. We model the purchase decision based on individual and household characteristics as well as public and private health sector supply variables using data from the panel of the Spanish Family Expenditures Survey and other sources. Our results show that the decision is actually significantly influenced by a wide range of those variables. The importance of price is discussed by analysing the impact of the tax reform introduced in 1999 by which the existing tax deduction on individually bought private insurance policies was removed and employer-paid policies were instead fiscally favoured, according to our results, with success. In chapter two we studied the utilization of health services included in the public health benefits package, but for which some people buy supplementary health coverage. In chapter four, we analyze inequalities in the utilization of health services altogether excluded from the public finance and provision, that is, dental services. We employ the concentration index approach, which although commonly used in the research of income-related inequality in health and health care, has but never been applied to analyze inequity in dental health and dental care utilization before. The data (as in the empirical analysis in chapter two) comes from the 1997 Spanish Health Survey. Our findings confirm the hypothesis of the existence of significant income-related inequity in the distribution of good dental health favouring the better off. Regarding the analysis of equity in the utilization of dental care, we find significant pro-rich inequity in the utilization of dental services. Finally, the results from the analysis of inequities in the utilization of specific types of dental care reveals that preventive care (like diagnostics and teeth cleanings), basic restorative care and aesthetic services are concentrated among the wealthier segments of the population, while oral surgery (tooth extractions)-the cheapest way of treating a damaged tooth besides being the only one provided by the public sector - is the only type of dental care with unequal distribution favouring the poor. The existence of inequities in dental health and dental services utilization is to be expected in a system where high treatment prices, usually paid out-of-pocket, constitute an important barrier to access care. Including dental services, or at least preventive dental care, in the package of publicly provided health services may be the right policy to adopt.
La interacción entre comercio internacional y crecimiento económico
(Universitat de Barcelona, 2006-02-06) Pigem i Vigo, Mònica; Manresa, Antonio, 1954-; Universitat de Barcelona. Departament de Teoria Econòmica
[spa] El objetivo principal de la tesis es tratar de responder a dos preguntas teóricas motivadas por determinados hechos empíricos: ¿puede el comercio internacional llegar a difundir el crecimiento sostenido a una economía estancada? Y en caso afirmativo ¿a través de qué mecanismos?. Para ello, el trabajo se estructura en cuatro capítulos y un apartado de conclusiones. En el primero, de carácter introductorio, se presenta la literatura existente de comercio internacional y crecimiento económico, exponiendo cómo se encuadran los objetivos del trabajo en este marco teórico y empírico. Para poder responderá a las dos principales cuestiones que motivan la tesis se desarrollan a continuación cuatro modelos teóricos de crecimiento económico y comercio internacional repartidos en los capítulos dos, tres y cuatro. En todos los casos presentados se comparan las tasas de crecimiento de los países en autarquía con aquellas que alcanzan en un marco de libre comercio. Evaluando los resultados obtenidos en los diferentes modelos, nos permite concluir que los efectos que genera el comercio internacional puede llegar a ser suficientemente importantes como para transmitir crecimiento sostenido a una economía estancada. Del mismo modo identificamos dos mecanismos económicos de difusión: la evolución de los términos de intercambio, cada vez más favorables a la economía estancada, y el aumento del volumen comercial, cuando los términos de intercambio son constantes.
Efectos del envejecimiento de la población sobre el ahorro
(Universitat de Barcelona, 1995) Patxot, Concepció; García-Durán, José A.; Universitat de Barcelona. Departament de Teoria Econòmica
[spa] En esta tesis efectuamos un análisis de las consecuencias económicas del envejecimiento de la población, fundamentalmente sobre el ahorro. Para ello, en primer lugar se revisan las teorías del comportamiento del consumidor, con especial referencia a los mayores de 65 años. En segundo lugar, se contrasta empíricamente el comportamiento ahorrador de los mayores de 65 años en España, comparándolo con el resto de la población. Se analiza también el papel del ahorro colocado en sistemas de previsión privados, la sustituibilidad del mismo con otras formas de ahorro y su posible papel en la crisis financiera de la Seguridad Social, debida al envejecimiento de la población. Para este último análisis se utiliza instrumental teórico y se hace, también, algún análisis empírico.
Roles estratégicos de las filiales de las multinacionales industriales en Cataluña
(Universitat de Barcelona, 2002-07-22) Miravitlles Matamoros, Paloma; Solà i Solà, Joaquim; Universitat de Barcelona. Departament de Teoria Econòmica
[spa] Esta investigación tiene como principal objetivo identificar el comportamiento estratégico de las multinacionales industriales extranjeras presentes en Cataluña. Mientras existen numerosos estudios que tratan estos aspectos para filiales situadas en otros países -por ejemplo, el Reino Unido (Taggart, 1998), Canadá (White y Poynter, 1984) y Escocia (Young, Hood y Dunlop, 1988)-, todavía no existe ningún estudio referido a Cataluña. La presente investigación pretende cubrir dicho vacío analizando qué tipos de roles estratégicos asumen las filiales catalanas de las multinacionales industriales extranjeras, así como determinar su evolución a lo largo del tiempo. Este análisis puede contribuir a una mejor comprensión de los efectos de las estrategias de las corporaciones multinacionales sobre la industria y la economía catalana. La tesis se estructura en ocho capítulos. En el primero capítulo, se expone el estado de la cuestión sobre las estrategias de internacionalización de las empresas. En el segundo capítulo se lleva a cabo una aproximación cuantitativa sobre la presencia de las multinacionales extranjeras en el sector industrial catalán; esta estimación corresponde al período 1971-2000. En los capítulos tercero, cuarto y quinto se exponen la metodología empleada en la investigación y el modelo utilizado para el análisis y las características de las empresas objeto de estudio. En los capítulos seis y siete se exponen los resultados de la investigación en términos de los diversos roles estratégicos de las filiales catalanas en el momento actual así como su evolución desde su implantación en Cataluña. El trabajo concluye con un capítulo de resumen y conclusiones, en el que se exponen las principales aportaciones de la investigación, junto con las consideraciones finales y las implicaciones de los distintos roles estratégicos sobre la industria catalana, así como las futuras líneas de investigación.
Teories sobre l'explotació dels recursos naturals renovables: una aplicació al cas de la pesca a Catalunya
(Universitat de Barcelona, 1987) Franquesa i Artés, Ramon; Hortalà i Arau, Joan, 1940-; Universitat de Barcelona. Departament de Teoria Econòmica
[spa] Tras una revisión de las teorías sobre recursos naturales renovables, a partir de la base biológica que las sustenta se procede a una crítica de algunos de sus aspectos: definición de esfuerzo pesquero, revisión del papel de cambio tecnológico, influencia de los elementos técnicos de la producción en la formación de precios, influencia de la tasa de interés, papel de las formas de propiedad sobre la racionalidad en la gestión, criterios generales en las medidas de política económica de gestión de recurso, etc. La base teórica apuntada servirá para avanzar en los siguientes capítulos en el análisis del recurso renovable “pesca marítima” en el marco de la zona litoral de Catalunya. para ello, y tras una introducción en el contexto general de la explotación pesquera y el marco geográfico y ecológico de la costa de Catalunya, se pasa al análisis de los datos recopilados del año 1934 al 1984, recogidos en el segundo volumen. Tras una interpretación del significado de la información recogida sobre los modelos se trata de establecer los óptimos de esfuerzo pesquero en los distritos del litoral catalán. Se consideran asimismo algunos aspectos como el carácter general de la comercialización en origen, de la demanda de los consumidores o el régimen socio-laboral de la fuerza de trabajo. Finalmente se dedica un capítulo al análisis de la regulación jurídica y administrativa de la explotación pesquera a nivel internacional, de CEE, de Estado y de gobierno autonómico, para pasar a relacionar las conclusiones y recomendaciones que se extraen del trabajo emprendido.
La pena privativa de llibertat: una aproximació de la teoria econòmica. Aplicació al sistema penitenciari català
(Universitat de Barcelona, 1998-12-21) Arranz Estévez, Fernando; Hortalà i Arau, Joan, 1940-; Universitat de Barcelona. Departament de Teoria Econòmica
[spa] En este trabajo se revisan las principales aportaciones del quálinis económico del delito evaluando la aplicabilidad de sus principales condiciones. A partir de nuevas hipótesis, se qualitan las nuevas conclusiones que se derivan, a partir de los cuales se elabora un modelo de aplicación eficiente de la pena de libertad. Un modelo econométrico en la tercera parte permite validar las conclusiones obtenidas
European energy markets integration and its effects on prices and efficiency of electricity producing firms
(Universitat de Barcelona, 2016-01-26) Armada Ramírez, Ferran; Solà i Solà, Joaquim; Universitat de Barcelona. Departament de Teoria Econòmica
[eng] In this work we investigate the effect of energy (electricity) market integration in Europe and its effects on electricity prices and efficiency improvements in electricity producing firms. We first describe at detail the electricity sector, the role of electricity markets, the main characteristics of electricity as a commodity as well as the main features of this particular and strategic sector, we speak about the evolution of consumption of electricity in developed countries and particularly in Spain. In the second chapter, we address extensively the most recent round of reforms approved for the European electricity markets, known as the third energy package. We speak of the actors that were relevant for such approval their preferred outcomes and the final result of the bargaining process. To do this we use qualitative methods to venture beyond description of what happened and to explain the conditions that rendered the entire process be favourable for the European Commission proposal of reform. In the third chapter of the dissertation we deal with the issue of electricity prices in European countries. We propose a group of variables as drivers of electricity prices, we discuss the relationship that these variables might have with electricity prices and we conduct an analysis in which we set up a model to test the possible relation of these drivers with the prices paid by industrial and household costumers. In particular we test the relationship that might exist between the suppliers’ ownership and the prices charged to final consumers, as well as the quantity of primary energy available and the exchanges of electricity or the concentration of the electricity markets and the amount of renewable energy supplied in the different European countries. To test our model and the relationship of the proposed drivers with net prices we constructed a panel data that covers the years from 2001 to 2010 a few years before and after the second and the third energy packages, the last major reform packages in European countries. Finally in Chapter 4 we focus on dealing with what we consider to be one of the most important consequences of liberalizing the electricity sector, which are the possible changes in the firms’ efficiency. Particularly we focus in internal efficiency, that is, the more efficient ways that power plants may find to continue with their activity in a more competitive context. Said in a different way, due the increasing competition because of the liberalization measures, producers of electricity must adjust their production methods to keep been competitive or even gain competitiveness, this, in turn, is connected with gains in consumers welfare. In this case we first make a review of the best and most used methods to assess changes in the performance (efficiency) of firms, we set up a database that takes in account three different years of 130 power plants in eighteen European countries, sixteen of them European Union members and two non-EU members but important partners in what concerns to electricity markets (Norway and Switzerland); the three years taken in account are 2004, 2009 and 2013, the database is not a panel data, but observations made in three different points in time to tests each of the years while the results are used to calculate the Malmquist indexes that will give tell us how firms move relative to the frontier and if the frontier is actually moving.
Essays on the Mexican stock market
(Universitat de Barcelona, 2016-07-14) Amador Ambriz, César; Patxot, Concepció; Gómez-Puig, Marta; Universitat de Barcelona. Departament de Teoria Econòmica
[eng] This thesis can be seen as a collection of three papers analyzing several facets of the Mexican stock market, each of them with their own objectives, hypothesis and methodology. The objective of the first chapter is to determine if in México the financial sector causes economic growth as postulated in the “supply leading hypothesis”. According to the results, VEC and ADL models confirm that the stock market causes economic growth, whereas only the VEC estimates confirm that banks contribute to growth. Causality is unidirectional. The second chapter of this work analyzes the impact in profitability of affiliated firms to a business group and listed in the Mexican stock exchange. The aim of this chapter is twofold: a) provide evidence if affiliated firms are more profitable and b) if firms belonging to a business group carry out the rent extraction practice known as tunneling. This work presents evidence from a large data collection covering all the firms still and once listed in the local stock market from 1990 to 2012. Consequently, is important to mention that an unbalanced panel is utilized, and to avoid endogeneity bias the Generalized Method of Moments that allow the use of instruments is employed. According to the results, firms affiliated to business groups tend to have higher levels of profitability, however during recessions they carry out the practice of tunneling. Although this is undesirable, is pertinent to say that this phenomenon is not permanent. The objective of chapter 3 is to present evidence that market return is the only pricing factor needed for modeling stock returns. The Transfer Function Model was designed to exploit the structure of current and lagged information of one explanatory variable and the ARIMA terms. This work can offer a new methodology for price discovery that improves the market model estimations.
Essays on atmospheric emissions and environmental policy
(Universitat de Barcelona, 2015-11-30) Rocchi, Paola; Serrano, Mònica (Serrano Gutiérrez); Roca Jusmet, Jordi; Universitat de Barcelona. Departament de Teoria Econòmica
El problema de la contaminación atmosférica es una de las preocupaciones principales sobre el daño de los efectos de actividades humanas sobre el entorno. Algunos gases liberados en la atmósfera sabida como gases invernaderos (GHG) tienen un efecto global, contribuyendo al cambio climático. Un número creciente de estudios científicos procura cuantificar y predecir los efectos posibles de calentamiento global, y ellos a menudo concluyen que estos podrían ser sumamente serios. Los riesgos asociados al cambio climático claramente necesitan un esfuerzo internacional para ser afrontado. El objetivo de esta tesis es proporcionar algunas pruebas empíricas para enriquecer el debate sobre la evolución de emisiones y sobre los instrumentos de política que podrían reducir la contaminación atmosférica. Un primer ensayo analiza la evolución de emisiones GHG y emisiones de acidificación para Italia, en los años 1995-2005. El objetivo es destacar como factores diferentes económicos han conducido la evolución de emisiones italianas. Los factores principales considerados son el crecimiento económico, el desarrollo de una tecnología que permite a un camino más ecológico de producción, y la estructura de consumo. El conocimiento del papel de determinantes diferentes es provechoso de entender los instrumentos eficaces políticos que permitirían para reducir presiones ambientales. El ensayo dos y tres analiza una política de la Unión Europea específica, la Directiva de Impuestos de Energía (ETD), los impuestos ambientales se aprobaron en 2003 que afecta el precio de productos de energía. En 2011, la Comisión Europea propuso una nueva versión del ETD para aumentar la eficacia del instrumento por tarifas más altas y menos exenciones. Sin embargo, en mayo de 2012 el Parlamento europeo no aprobó la oferta de Comisión. Estos estudios simulan el efecto que la reforma habría tenido sobre el nivel de precios, de ser puestos en práctica. El objetivo es deshacerse la luz sobre los motivos posibles que causaron la tentativa de mejorar este instrumento al fracaso. El último ensayo se refiere al debate corriente en cuanto al ajuste de impuesto de frontera de carbón motivado (CBTA). CBTA son tarifas aplicadas a importaciones diseñadas para evitar las desventajas de política de reducción de emisión cuando sólo una o pocas regiones (las regiones de disminución) los ponen en práctica. Por CBTA las regiones de disminución se nivelan el tratamiento diferente aplicado a productos domésticos e importados. Por una multiregión y el análisis de multisector calculamos y comparamos dos sistemas posibles CBTA que Unión Europea podría poner en práctica para complementar un impuesto hipotético de carbón aplicado a productos domésticos. Los resultados en el país y el nivel de producto contribuyen mejor entienden los efectos de este instrumento y añadir la información al debate político sobre ello.
Development Patterns in Multi-Sector Growth Models
(Universitat de Barcelona, 2016-01-15) Cruz González, Bernabé Edgar; Raurich, Xavier; Manresa, Antonio, 1954-; Universitat de Barcelona. Departament de Teoria Econòmica
Common patterns of structural change in the sectoral composition of production, consumption and labor force are observed across countries during the economic development process. These patterns of change consist mainly of a large shift of employment, production and consumption from agriculture to manufacturing, and then from manufacturing to the service sector. This process of structural transformation or structural change has been extensively documented. Empirical evidence shows that the decline in the employment share of agriculture and the increase in employment share of service is a systematic feature in both developed and developing countries. In this regard, there is a growing literature that investigates the economic factors explaining both economic growth and structural change in a general equilibrium framework. Based on their assumptions on the structure of preferences and the sectoral production technologies, models of structural change are classified in two broad approaches: the demand and the supply explanations of structural change. The demand-based explanation emphasizes the role of changes in the composition of the demand on structural change. In this branch of the literature, demand changes are based on the assumption of cross-sector differences in income-elasticity of the demand. Therefore, structural change is driven by the Engel law: as income rises, demand for agriculture goods decreases and less labor is demanded in the agriculture sector to produce goods. Thus, labor moves to those sectors that are facing an increasing demand for goods and services. Consequently, the shares of employment and value added in agriculture decrease as income increases, which is consistent with empirical evidence. The supply-based explanation emphasizes the role of technological differences across sectors to explain structural transformations. In this branch of the literature, sectoral differences in the growth rates of total factor productivity (TFP), on the one hand, and sectoral differences in physical capital intensity, on the other hand, drive structural change. In the first case, when there are only sectoral differences in the pace of technological progress, less labor is required to produce goods in the progressive sectors (those sectors with the highest TFP growth rates) and labor moves from the progressive to the stagnant sectors (those sectors with the lowest TFP growth rates). In the second case, as capital deepening takes place, less labor is demanded to produce goods in the capital-intensive sectors and labor moves from these sectors to the labor-intensive ones. This thesis contributes to the literature on economic growth and structural change by analyzing three novel mechanisms. The three self-contained chapters of this Thesis analyze the effects non-constant technological progress, human capital accumulation, and changes in the uses of time on structural change and their implications on economic growth. The first chapter analyses the effect of technological adoption on structural change. The observed differences in the patterns of industrialization are explained based on sectoral differences in the adoption of technologies. This chapter makes to clear contributions to related literature. First, a technological adoption function is estimated at the sectoral level. Second, the equilibrium of a model of structural change with non-constant biased technological change is characterized. The comparison with the results obtained in the literature show that this model with adoption has a better performance in explaining the patterns of structural change. The second chapter analyses the effect of human capital accumulation on the sectoral composition of employment. To this end, it develops a multisector growth model with human capital accumulation. The main contribution is to show that the initial imbalance between physical and human capital determines the patterns of structural change. The analysis of this chapter is challenging, which shows the huge capacity of Edgar to work with different growth models. The third chapter analyses how the increase in leisure time contributes to explain the rise of the service sector. This chapter makes three contributions. First, using input-output data, it measures the size and evolution of the sector of recreational services. These are services consumed during the leisure time. It is shown that the increase in the time devoted to leisure is parallel to the increase in the consumption of recreational services. Second, a multisector exogenous growth model is used to show that taking into account the interaction between leisure and recreational services improves the performance of multisector growth models in explaining the patterns of structural change. Finally, this model is used to show that labor income taxes may explain cross-country differences in both leisure time and the sectoral composition of employment.
Two to Tango: Trust, Taxation and the Economics of Environmental Policy
(Universitat de Barcelona, 2015-06-22) Carattini, Stefano; Roca Jusmet, Jordi; Baranzini, Andrea; Universitat de Barcelona. Departament de Teoria Econòmica
[eng] This thesis examines the question of environmental dilemmas from both a local and a global perspective. It explores the open question of cooperation in the climate commons and provides evidence in favor of a key role of trust in spurring cooperation in global dilemmas. Given the potential for cooperation in both local and global environmental dilemmas, this thesis explores the rationales for the limited diffusion of environmental taxes. It encompasses the issues of effectiveness and public acceptability in local and global situations and concludes that what most likely hampers the implementation of environmental taxes is the general public’s perception of ineffectiveness rather than any empirical ineffectiveness. Finally, it provides new insights on how to overcome this barrier to effective policymaking tackling local and global externalities. Overall, this thesis sheds new light on the question of environmental dilemmas. It examines from different perspectives the issues related with the application of market-based instruments to environmental externalities and provides original evidence-based insights to the political economy of commons. While different in terms of methodology, all chapters share the same behavioral implications. Individuals may be willing to play cooperatively in environmental dilemmas if they trust others to do so. That is, people's reticence to environmental taxes most likely stems from a general suspicion with respect to the taxes themselves rather than from a pure unwillingness to cooperate. This thesis provides the literature with a better understanding of cooperation and policy formation in the environmental arena, bringing to the issue both a touch of optimism, by underlying the importance of social norms, and a touch of pessimism, by recalling the endogeneity of environmental policy and emphasizing the obstacles to its acceptability. With no spirit of cooperation, the future would not look very bright for environmental taxation. There is no surprise though, it always takes two to tango.
Essays on the optimal choice of exchange rate regime in emerging countries
(Universitat de Barcelona, 2014-04-25) Marí del Cristo, María Lorena; Gómez-Puig, Marta; Universitat de Barcelona. Departament de Teoria Econòmica
[eng] This thesis comprises three empirical studies about the consequences of full dollarization for three major economic factors: (1) the exchange rate pass-through, (2) fiscal sustainability, and (3) bond market behavior. The main contributions of this thesis are first, to show that two of the most cited benefits of full dollarization can be called into question in the Ecuadorian economy; and second, making a comparative analysis between dollarized and non dollarized countries, to highlight an advantage of full dollarization: it may to some extent isolate the real economy from financial shocks
Diferencias salariales en España: datos, teorías y contrastación empírica.
(Universitat de Barcelona, 2007-06-14) Madariaga Sánchez, Rafael; González Calvet, Josep; Universitat de Barcelona. Departament de Teoria Econòmica
La estructura salarial ha cobrado especial importancia como objeto de estudio en la economía laboral desde la década de 1980. Desde el punto de vista teórico han proliferado los modelos sobre la determinación de los salarios. Desde el punto de vista empírico se ha constatado un aumento de la desigualdad, especialmente remarcable entre los trabajadores más y menos cualificados. El trabajo revisa los modelos teóricos walrasianos y no walrasianos sobre la determinación de los salarios (capital humano, diferencias compensadoras, salarios de eficiencia, modelos de internos y externos y modelos de negociación y sindicatos) y sus implicaciones para la estructura salarial. Utilizando datos de las Encuestas de Estructura Salarial de 1995 y 2002 (datos individuales sobre ingresos, características de los trabajadores, de los puestos de trabajo y de las empresas) se analiza la evolución de las diferencias salariales entre ambos periodos y se contrastan las principales implicaciones de los modelos teóricos. Los datos disponibles permiten contrastar la importancia de dos de las condiciones de trabajo -la duración de la jornada laboral y la existencia de turnos-, del tamaño de la empresa, y del tipo de convenio laboral existente. Por último, analizamos el efecto de las primas salariales sobre la antigüedad de los trabajadores.
Anàlisi econòmica dels aparcaments per a turismes. Estudi concret de l'aparcament residencial a la ciutat de Barcelona.
(Universitat de Barcelona, 2000-12-05) Poblet Farrés, M. Cristina; García-Durán, José A.; Universitat de Barcelona. Departament de Teoria Econòmica
La primera part d'aquesta tesi realitza l'estui econòmic dels aparcaments per a turismes en l'àmbit urbà descrit per l'economia urbana i, en concret, la realitzada per la branca del transport urbà. Ja en la segona part, s'analitza la situació de l'aparcament a la ciutat de Barcelona, tant pel que fa als factors determinants com a la distribució de l'oferta. Finalment, amb l'estudi empíric de les dades de l'evolució dels preus dels aparcaments en habitatges de nova construcció tanquem el cercle de l'evolució del present treball.
Habitatge, localització residencial i contraurbanització: una anàlisi des de la teoria econòmica
(Universitat de Barcelona, 2000-11-17) Mascarilla i Miró, Oscar; Hortalà i Arau, Joan, 1940-; Universitat de Barcelona. Departament de Teoria Econòmica
[cat] La tesi aproxima les anàlisis en economia de l'habitatge amb els móns de l'economia regional i urbana i pretén bastir a la comunitat científica de nous instruments d'anàlisi econòmica del bé habitatge i del funcionament del mercat residencial en un context de moviments centrífugs de la població i de l'activitat econòmica, des de les grans ciutats cap a assentaments urbans perifèrics (contraurbanització).Defensem la tesi que la contraurbanització continuarà i s'accentuarà a mesura que la "nova economia" i "la nova dinàmica econòmica global", ambdues lligades a les noves tecnologies i a l'us d'internet, es consolidin i generalitzin, atès que afebleixen les economies d'aglomeració. Tanmateix, aquest nou paradigma que plantegem, ens porta a discutir la tesi segons la qual les grans aglomeracions urbanes siguin els únics centres econòmics rellevants. En un entorn de gran terciarització de la societat i dins aquesta nova "era de la informació", s'accentua un canvi en l'estil de vida dels individus i en les estructures dels mercats residencial i laboral, atès que els costos de transport i accessibilitat tendeixen a reduir-se significativament, mentre que la motorització de la població, les noves telecomunicacions i la progressiva implantació de les noves formes de treball permeten habitar la distància. Així, es pot predir un suavitzament progressiu del nivell jeràrquic dels sistemes urbans, com conseqüència de l'aparició d'aquests nous elements antijeràrquics en els nous processos econòmics i territorials, accentuant la diversificació espacial del sistema productiu i residencial tot implicant un procés de reasignació de recursos en l'espai a través de processos d'arbitratge.En aquest marc el preu del sòl i habitatge, i en concret la consideració de l'individu vers més espai residencial a menor preu i menys diseconomies de congestió, es constitueix com la força centrífuga rellevant que origina el concepte de "ciutat difusa" o "ciutat regió" en termes funcionals. Els actors del fenomen de contraurbanització per tant, a banda de les empreses, són individus que no troben la relació preu-qualitat de l'habitatge desitjada dins una aglomeració urbana en les primeres etapes del cicle vital i per aquells que en una etapa posterior, bàsicament en períodes d'estabilitat econòmica i de formació familiar, tenen el desig de millora i d'ajust de preferències residencials i opten per la reposició residencial.D'altra banda atenent els plantejaments abans esmentats l'anàlisi teòrica que plantegem també fa una anàlisi del procés d'arbitratge en el mercat residencial que reassigna la població seguint criteris de maximització d'utilitat, tot considerant que accions estatals, com la recent liberalització del mercat del sòl o l'establiment de determinades infraestructures de comunicacions, poden accentuar aquesta reasignació de recursos en l'espai de manera que proposem que els criteris d'avaluació de projectes públics tinguin en compte el principi de neutralitat i compensació espacial.Alhora, hem considerat el paper dels costos de transport i d'accessibilitat entre les localitzacions residencial i laboral, lligant els enfocaments de l'economia urbana derivada d'Alonso (amb T(x) com costos intraurbans) amb els de la nova geografia econòmica de Krugman (amb "tau" com costos interurbans). La irrupció de les innovacions tecnològiques en telecomunicacions, el teletreball, internet, la digitalització, en aquests models i en un marc de globalització equival a una tendència dels costos (T(x) i "tau") a reduir-se significativamente implicant una reducció dels beneficis d'aglomeració. Les conseqüències que se'n deriven són un procés d'arbitratge entre els diferents submercats residencials d'una àrea urbana funcional incidint en la difusió de la urbanització i propiciant una tendència cap a la convergència en preus de l'habitatge dins aquesta.Empíricament hem considerat l'àrea funcional de Barcelona com el concepte de ciutat a tenir en compte en termes de ser un únic mercat residencial,perquè la xarxa urbana de municipis que el configuren són substitutius imperfectes entre ells, en termes de localització residencial de l'individu. En concret, l'àrea funcional que plantegem la configuren els municipis de la Regió Metropolitana de Barcelona (RMB) i d'altres fora d'aquesta, com ara Manresa, Igualada i Vic, però que hi tenen una accessibilitat, ràpida i fàcil.Hem optat per un estudi empíric indicatiu de la revelació de preferències a partir de l'observació de les eleccions dels individus en relació a les variables del mercat residencial que els individus tenen en compte quan opten per una localització residencial diferent a la laboral, entenent que si ambdues localitzacions són diferents i l'individu no opta per mudar-se prop de la localització laboral és per què revela preferida la localització residencial. En aquest sentit, observant les eleccions residencials esmentades podem estimar les preferències subjacents en què es basen i que han generat tals eleccions.Els resultats de l'anàlisi han estat coherents amb el marc teòric plantejat en el treball. Així, eIs resultats de l'estimació demostren que el sòl més proper al "central business district" (CBD), que representa Barcelona i municipis continus de l'AMB, és el que té associats menors temps de desplaçament, essent preferit en igualtat de condicions, i per tant, és el més demandat i el més car. Alhora, la gran aglomeració de l'activitat econòmica en aquest nucli implica una competència entre eIs diversos usos del sòl (comercial, oficines o habitatge) que incrementa el seu preu, implicant la dispersió residencial cap a la perifèria residencial substitutiva. Relacionat amb els dos arguments esmentats el model demostra la següent relació: El sòl i per tant l'habitatge, és més car a les zones de major activitat econòmica; un determinat espai està formada per submercats residencials definits per àrees urbanes funcionals amb unes característiques pròpies dins la jerarquia de xarxes urbanes i amb unes fronteres que es van difuminant progressivament a mesura que ens allunyem del CBD.
Cicle econòmic en la manufactura catalana (1983-1995): convergència microeconòmica amb Europa i influència de la política monetària en el marge empresarial a partir de la base de dades comunitària B.A.C.H.
(Universitat de Barcelona, 1999-02-16) Tremosa i Balcells, Ramon, 1965-; Hortalà i Arau, Joan, 1940-; Universitat de Barcelona. Departament de Teoria Econòmica
[cat] A) Capítol 1. Com a inici del treball es presenta una síntesi de les principals teories que sobre el cicle econòmic han estat formulades. Seguidament, s'hi descriuen algunes de les relacions que s'han observat entre el cicle econòmic, el marge empresarial i la política monetària (amb una extensió referida al tipus de canvi). Tot resumint, s'ha teoritzat fins ara que el benefici és clarament procíclic, que el tipus, d'interès es relaciona inversament amb el benefici (i també amb el cicle), que el tipus de canvi serveix de mecanisme de transmissió del cicle econòmic a escala internacional i que els preus industrials no són inflacionistes.B) Capítol 2. Aquesta part descriptiva comença amb un breu estat de situació de la manufactura catalana, en tant que objecte de l'estudi. Tot seguit, es presenten les dues bases de dades fetes servir en aquest capítol. La primera prové de la Central de Balanços del Banc d'Espanya, que realitza unes consolidacions comptables del Balanç de Situació i del Compte de Pèrdues i Guanys de totes les empreses que anualment hi col·laboren. Atesa la importància de l'economia catalana en el conjunt de l'Estat, la Direcció General de Programació Econòmica de la Conselleria d'Economia i Finances (en col.laboració amb el Departament d'Economia de l'Empresa de la Universitat Autònoma de Barcelona), elabora des de 1983 les mateixes consolidacions per a l'empresa catalana (el resultat n'és l' "Informe anual de l'empresa catalana"). La segona base de dades és la comunitària B.A.C.H. ("Bank for the Accounts of Companies Harmonised"), que homologa els estats financers dels diversos Bancs Centrals europeus, per tal de fer possible les comparacions entre els diferents països col·laboradors. En aquest segon capítol ha estat feta l'adaptació dels estats financers agregats de l'empresa catalana al format del projecte B.A.C.H. en els tretze anys considerats (aquesta adaptació ha estat feta per sectors i subsectors d'activitat, dimensió i titularitat de les empreses).L'estudi i les comparacions de les diferents ràtios inclouen l'anàlisi de la rendibilitat i dels seus principals determinants (el marge brut, en tant que invers del cost laboral unitari, i la productivitat del capital); la gestió dels actius (referida als comptes d'existències i tresoreria, així com també als del grup 4 del Pla General Comptable) i l'anàlisi de l'estructura financera (amb especial èmfasi en l'autofinançament i en les despeses financeres). Dels resultats, eh destaca que la major part de les ràtios de la manufactura catalana presenten una major oscil·lació que les ràtios europees (augmenten més i disminueixen més en les expansions i recessions, respectivament: aquest seria el fonament del perquè s'observa el mateix comportament en termes de magnituds agregades en l'àmbit macroeconòmic). O bé que l'autofinançament és sempre superior en l'empresa catalana, per bé que les despeses financeres en el període 1991-93 més que duplicaren les europees.En darrer terme, s'hi presenta un estudi de la convergència microeconòmica, tot establint paral.lelismes entre els àmbits d'anàlisi microeconòmic i macroeconòmic: així, s'observa que en els períodes en què hi ha convergència macroeconòmica (aproximació entre el PIB per habitant a Europa) coincideixen justament amb els què s'observa convergència en l'àmbit empresarial (aproximació entre les rendibilitats de l'actiu net de les empreses manufactureres europees).C) Capítol 3. A partir de la informació referida a la rendibilitat de l'actiu net de l'explotació de la empresa manufacturera, disponible en un període de tretze anys per a cinc països europeus, es pretén de quantificar la influència que hi hagjn pogut exercir diferents variables de l'àmbit macroeconòmic en el període 1983-1995. Així doncs, en el model teòric proposat s'han considerat com a variables explicatives de la rendibilitat la producció industrial, els preus industrials (tant de la producció final com de les matèries primeres), el tipus d'interès i el tipus de canvi. Els models economètrics resultants, que han estat estimats a partir d'un model inicial de variables fictícies multiplicatives, han permès de contrastar diverses hipòtesis teòriques. D'aquestes en destaquen dues: primera, els elevats tipus d'interès i l'apreciat tipus de canvi de la pesseta (resultat de l'entrada massiva de capital estranger) perjudicaven greument la rendibilitat de les empreses O. Muns, 1993); i segona, la política del ministre Solchaga del període 1988-1993, que hauria provocat un efecte expulsió d'inversió privada i exportacions per part de la despesa pública, perjudicava més l'economia catalana que la de la resta de l'Estat (J. Trigo, 1992).Els resultats obtinguts permeten d'establir una clara relació positiva entre la producció industrial i la rendibilitat (a escala europea); una neutralitat d'efectes dels preus industrials sobre la mateixa (també per a tots els països europeus); una significació dels preus de les matèries primeres significativa només en la rendibilitat alemanya; una relació negativa entre el tipus d'interès i la rendibilitat (amb desiguals impactes entre les manufactures catalana i de la resta d'Espanya enfront d'una mateixa política monetària) i, darrerament, una relació negativa entre l'apreciació del tipus de canvi i la rendibilitat (també amb desiguals impactes entre les dues manufactures ibèriques considerades).
Liberalización Comercial y Localización Industrial en México
(Universitat de Barcelona, 2009-07-13) Hernández González, Izabel Diana; Paluzie, Elisenda; Pons Novell, Jordi; Universitat de Barcelona. Departament de Teoria Econòmica
[spa] El objetivo de este trabajo es analizar el impacto de la liberalización comercial en la distribución espacial de la actividad manufacturera en México de 1981 a 2004. Además, se pretende verificar si la evolución del patrón de localización se comporta de acuerdo con las predicciones de las Teorías del Comercio Internacional y la Nueva Geografía Económica. El propósito es dar explicación a los siguientes cuestionamientos: ¿cómo ha cambiado la especialización de los estados del país?, ¿de qué forma ha evolucionado el patrón de localización de la Industria Manufacturera? y ¿cuáles son los factores que determinan la localización industrial en México?.Los principales resultados del Análisis Descriptivo son por un lado, que los niveles de Especialización Regional para la mayoría de los estados disminuyen, a partir del TLCAN, este indicador aumenta en estados de las regiones Norte, Centro y Periferia, por tanto, se sustenta la hipótesis de Krugman (1991) que las regiones se encontrarán más especializadas cuando se realiza un acuerdo de integración (TLCAN). Por su parte, el grado de Localización Industrial en México presenta una disminución, confirmando la predicción de Krugman y Livas (1996) y la expectativa de Hanson (1997) que ante la apertura comercial las industrias disminuirán sus niveles de concentración. Sin embargo, a partir del TLCAN los niveles de localización permanecen casi sin movimiento.Los resultados del Análisis Empírico indican que las economías de escala y la intensidad en el uso de inputs intermedios nacionales son los factores que de manera más importante explican la Localización Industrial Absoluta en México, como lo predice la Nueva Teoría del Comercio y la Nueva Geografía Económica. Asimismo, se verifica la teoría de Krugman y Livas (1996) que establece que con la liberalización de los mercados las integraciones verticales se vuelven menos importantes para la explicación de la localización de la industria.
Anàlisi econòmica i recursos no renovables
(Universitat de Barcelona, 1996-04-16) Solà i Solà, Joaquim; Hortalà i Arau, Joan, 1940-; Universitat de Barcelona. Departament de Teoria Econòmica
Aquesta tesi és el resultat d'una preocupació per la funció i la importància dels recursos naturals en l'activitat econòmica. A les facultats s'ensenya el funcionament de l'activitat econòmica des de diferents perspectives -micro, macro ,posant l'èmfasi en la producció i el consum, i admetent de manera implícita que aquests processos es poden dur a terme de manera indefinida. S'atorga poca importància a la base material sobre la que es realitza l'activitat econòmica, i els recursos naturals, que constitueixen l'element imprescindible dels processos productius, sovint tenen un caràcter exogen.Amb el desenvolupament de la ciència econòmica s'han consolidat diferents aproximacions analítiques per explicar el funcionament dels mercats dels béns normals (reproduïbles) així com la determinació dels preus. Una pregunta rellevant, és, doncs, si aquests mateixos esquemes serveixen per explicar el funcionament dels mercats i la determinació dels preus en el cas dels recursos no renovables, i situant-nos un xic més enllà, si la pròpia ciència econòmica disposa d'instruments vàlids per afrontar l'anàlisi d'aquests recursos.La meva idea és que és necessari tractar els recursos naturals (en aquest cas els recursos no renovables) com a béns econòmics. Si als economistes ens interessen els recursos naturals és precisament perquè són uns béns que acompleixen funcions econòmiques, i que per tant, són objecte de producció (els més heterodoxes dirien extracció) i intercanvi (encara que tinguin unes propietats físiques especials). Com aquests recursos tenen una dimensió econòmica es justifica la seva anàlisi en termes econòmics. Un dels objectius d'aquest treball és precisament mostrar que dins de la ciència econòmica existeixen enfocaments que permeten fer-ho amb garanties.La tesi s'estructura en set capítols. En el capítol primer es presenta una visió retrospectiva sobre el tractament que han rebut els recursos naturals dins de la ciència econòmica des dels seus orígens fins a l'actualitat. En el capítol segon s'exposen les principals contribucions de l'anàlisi neoclàssica dels recursos no renovables, que es desenvolupa amb les aportacions de Gray i Hotelling sobre la teoria de l'esgotament. El tercer capítol es dedica a les implicacions pràctiques de la teoria econòmica neoclàssica dels recursos no renovables. Una de les qüestions que més debat suscita sobre els recursos no renovables és la de la seva escassedat física. I més concretament, de quina manera evoluciona aquesta escassedat al llarg del temps, aspecte que es discuteix en el capítol quart. En el capítol cinquè s'analitzen les conseqüències econòmiques de l'escassedat física dels recursos no renovables. En els dos darrers capítols el treball adopta un enfocament diferent i se centra plenament en els aspectes positius. L'objectiu és analitzar com funcionen els mercats dels recursos no renovables i quins són els principals elements que influeixen en els preus. Aquí una distinció essencial és la del curt, mig i llarg termini, ja que els factors determinants són diferents en cada cas. L'anàlisi de la formació dels preus en el curt termini es du a terme en el capitol sisè, en el que s'aplica l'esquema marshallià a l'àmbit dels recursos no renovables amb les variants que són inherents a aquesta activitat. En el capítol setè i últim, s'analitza l'evolució dels preus d'un recurs no renovable en el mig termini a partir de les teories que proporciona la ciència econòmica, exercici que es du a terme pel cas concret del petroli.
Análisis de la apertura comercial en México mediante modelos multisectoriales, 1970-93.
(Universitat de Barcelona, 2003-06-10) Chapa Cantú, Joana Cecilia; González Calvet, Josep; Universitat de Barcelona. Departament de Teoria Econòmica
En esta tesis se analiza y calcula el impacto de la apertura comercial mexicana y el efecto marginal del TLCAN sobre la estructura productiva, niveles de actividad y redistribución de recursos. Esta política es analizada en un entorno de interdependencia general, implementando tres modelos multisectoriales y estáticos: Modelo Input-Output, Modelo Lineal SAM o de Multiplicadores Contables y un Modelo de Equilibrio General Computable (MEGC). El Modelo Input-Ouput permite calcular indicadores de dependencia productiva, empleo asociado al comercio exterior y el impacto en precios para 72 actividades económicas y se estudia su conducta en el periodo 1970-93. Para introducir el flujo circular de la renta al análisis, se construye una matriz de contabilidad social (SAM) que replica la economía mexicana de 1993. En este caso, la agricultura es separada en: granos y otros productos agrícolas. La relevancia de esta subdivisión estriba en que el sector granos contiene productos "sensibles" que, en el marco del TLCAN, no serán comerciados libremente hasta el 2009. Con base a la SAM se formula el Modelo de Multiplicadores Contables que determina el poder generador de renta nacional para 73 ramas de actividad económica. Por otro lado, una versión agregada de 9 sectores es utilizada para calibrar el MEGC.Los resultados sugieren que las economías mexicana y estadounidense se han hecho más complementarias. Están interrelacionadas por el intercambio de productos intermedios y finales, pero principalmente, algunos sectores mexicanos se han especializado en la exportación de productos maquilados. De esta manera, indirectamente, México provee de mano de obra barata a Estados Unidos. En este sentido, la industria maquiladora ha jugado un papel protagónico en el cambio estructura de la economía mexicana. A esta actividad productiva están asociados los más altos efectos multiplicadores en empleo y precios. Aunque su impacto sobre la renta nacional es relevante, éste es menor que el de otros sectores porque la maquila no abastece sus inputs intermedios en el mercado mexicano, todos ellos los importa temporalmente del exterior.Así también, el MEGC determina que el impacto en los precios relativos juega a favor de la manufactura con alto efecto expansión sobre el empleo (incluye a la maquila), permitiendo observar como el trabajo y capital se desplazan a este sector.La agricultura y ganadería tienen alto efecto sobre la renta nacional, pero bajo impacto en precios cuando los aranceles son eliminados. Esto se debe a que nuestro análisis no considera las barreras no arancelarias que son muy importantes en estos sectores.Sin embargo, explotamos la utilidad del MEGC y simulamos que la producción doméstica de estos sectores era completamente sustituida por importaciones. De esta manera, el modelo simula el ajuste en la economía mexicana: si los granos nacionales son negativamente afectados por el TLCAN o si la ganadería sigue mostrando la conducta observada en el periodo posterior a la puesta en marcha del acuerdo norteamericano (en el periodo 1993-99, sus importaciones se incrementaron 51.3% y sus exportaciones se redujeron un 31.9%).Los ejercicios sugieren que el efecto de la ganadería es más relevante que el de los granos, ya que en 1993, la ganadería era considerada una manufactura intermedia, compraba y vendía inputs intermedios con mayor intensidad que el sector promedio.

Examinar

Enviaments recents