Amb motiu del tancament d'estiu, la validació de documents es reprendrà a partir del 28 d'agost de 2026. Disculpeu les molèsties.
Con motivo del cierre de verano, la validación de documentos se reanudará a partir del 28 de agosto de 2026. Disculpad las molestias
Due to the summer closure, document validation will resume starting August 28, 2026. We apologize for any inconvenience.

Tesis Doctorals - Departament - Salut Pública

URI permanent per a aquesta col·leccióhttps://hdl.handle.net/2445/42957

 Estadístiques

Examinar

Enviaments recents

Mostrant 1 - 20 de 54
  • Miniatura
    logoOpenAccessTesi
    Estudi dels polimorfismes genètics de les glutatió S-transferases (GSTM1, GSTM3, GSTT1 i GSTP1) i de l'epòxid hidrolasa microsomal (EPHX1) com a factors moduladors dels efectes carcinogènics
    (Universitat de Barcelona, 2002-01-01) Piqué Benages, Maria Esther; Corbella i Corbella, Jacint, 1937-; To i Figueras, Jordi; Universitat de Barcelona. Departament de Salut Pública
    [cat] La majoria dels processos cancerígens són esporàdics (adquirits), és a dir que no estan relacionats amb l’herència, i solen estar causats per l'exposició a agents carcinògens.. Tant el càncer de pulmó com el de laringe en són un exemple en l'etiologia d'aquests dos tipus de càncer destaca el fum del tabac com a principal factor involucrat en el desenvolupament del càncer de pulmó í com un factor molt important en el de laringe. El fum del tabac és una barreja complexa, en la que hi ha identificats aproximadament de 4.000 a 6.000 compostos diferents (IARC, 1986). Entre ells es troben productes químics d'elevada carcinogenitat com és el cas deis hidrocarburs policíclics aromàtics. Molts d'aquests compostos, els quals esdevenen també contaminants ambientals, estan en forma de precarcinógens, és a dir que necessiten patir un procés de bioactivació endògena per adquirir el potencial tòxic i esdevenir els veritables responsables de la mutagènesi, activació oncogènica i inici del procés de carcinogènesi. La bioactivació deis precarcinògens del fum del tabac, així com la deis contaminants ambientals, té lloc a través del metabolisme deis propis tòxics dins de l'organisme, en el qual hi ha implicats enzims com els citocroms P450 o l'epòxid hidrolasa que pertanyen al metabolisme de fase l. La família de les glutatió S-transferases (GSTs)1 enzíms que pertanyen al metabolisme de fase 11, intervenen en la desactivació deis metabòlits electròfils generats en les reaccions de fase l. Els polimorfismes genètícs deis enzims implicats en la biotransformació són un dels majors factors involucrats en la variabilitat individual en el metabolisme deis xenobiòtics, modificant el balanç activació/desactivacíó dels tòxics i esdevenint, potser, factors moduladors dels efectes carcinogènic. s. En la present tesi s'estudiaran els gens polimòrfics de les glutatió-S-tranferases (EC 2.5.1.18): GSTM1, GSTM3, GSTT1, GSTP1 i el de l'epòxid hidrolasa microsomal (EC 3.3.2.3) EPHX1 en els exons 3 i 4, en una població de malalts de càncer de pulmó, una població de malalts de càncer de laringe i una població de fumadors sans. L'anàlisi deis polimorfismes genètics es realitzarà per PCR en l'ADN extret a partir de leucòcits obtinguts de sang perifèrica. Mitjançant l’anàlisi de freqüències l'objectiu és esclarir la possible implicació d'aquests polimorfismes en la modulació de la susceptibilitat al càncer de pulmó i de laringe.
  • Miniatura
    logoOpenAccessTesi
    Estudio de los VNTR's: YNZ22, 3'APO-B y D1S80 mediante la técnica PCR, evaluación de su rendimiento médico-legal en la población catalana
    (Universitat de Barcelona, 1995-03-20) Sánchez García, Cristina; Huguet Ramia, Emili; Gené Badia, Manuel; Universitat de Barcelona. Departament de Salut Pública i Legislació Sanitària
    [spa] Se han estudiado las frecuencias alélicas y genotípicas de los polimorfismos YNZ22, 3'APO-B y D1S80 en la población catalana utilizando la técnica de PCR. A) YNZ22: De un total de 326 individuos se han obtenido 56 genotipos distintos formados por la combinación de 14 alelos que contienen de 1 a 15 unidades de repetición. B) 3'APO-B: A partir de 308 individuos estudiados se han obtenido 50 genotipos distintos formados por la combinación de 16 alelos que contienen de 29 a 55 unidades de repetición. C) D1S80: De 425 individuos estudiados se han obtenido 83 genotipos distintos formados por la combinación de 26 alelos que contienen de 15 a 40 unidades de repetición. Estos resultados se han utilizado para evaluar el rendimiento de los tres polimorfismos en el campo de la medicina legal y forense, tanto en criminalística como en el estudio biológico de la paternidad. Se han realizado estudios comparativos con otras poblaciones mundiales, para valorar la utilidad de estos polimorfismos como marcadores poblacionales.
  • Miniatura
    logoOpenAccessTesi
    Tabaquisme i tercera edat a Catalunya
    (Universitat de Barcelona, 1990-03-21) Nebot i Adell, Carme; Salleras i Sanmartí, Lluís; Universitat de Barcelona. Departament de Salut Pública i Legislació Sanitària
    [spa] El presente estudio aporta datos al conocimiento del hábito tabáquico en Catalunya. Se trata de un estudio de prevalencia, realizado sobre una muestra de 1600 individuos, dividida en dos estratos, institucionalizados y no institucionalizados, de 800 individuos cada uno. El método de muestreo ha sido bietápico, estratificado y aleatorio por conglomerados. La única condición para entrar en el estudio ha sido tener cumplidos los 65 años de edad. El sistema de recogida de datos ha sido un cuestionario diseñado “ad-hoc”. Los resultados arrojan una proporción de indivíduos fumadores del 14,2%, de ex-fumadores del 23,1%, y de no fumadores del 62,7%. La distribución por tipo de centro nos muestra que es en los centros abiertos (clubs), donde hay una mayor proporcion de fumadores, siendo en los centros cerrados (residencias) donde se fuma menos. La mayoria de individuos consultados manifiesta su disconformidad de poder fumar en lugares públicos. Los hombres fuman más que las mujeres, con una diferencia estadistícamente significativa. Así también hallamos diferencia estadistícamente significativa al comparar el hábito con la edad, fumando en mayor proporción los individuos más jóvenes.
  • Miniatura
    logoOpenAccessTesi
    Aspectes sanitaris de l'Hospital de la Santa Creu de Vic durant la guerra civil espanyola : 1936-1939
    (Universitat de Barcelona, 2002-01-01) Vilaseca Llobet, Josep Ma.; Escudé i Aixelà, Manuel M.; Universitat de Barcelona. Departament de Salut Pública
    [cat] La tesi consta de dos objectius principals d'investigació: 1- L'estudi de I'impacte de la guerra civil en I'estructura i funcionament de I'Hospital de la Santa Creu de Vic (HSC). 2- L'anàlisi del registre de malalts ingressats des de l'1 de gener de 1936 fins el 31 de març de 1939. Els objectius secundaris són els següents: 1.1. Estudiar les conseqüèncles derivades de la constitució en hospital comarcal 1.2. Investigar si I'esclat de la guerra afecta I'HSC 1.3. Estudiar I'impacte de la guerra civil en I'edifici de I'HSC, el seu personal i la seva activitat assistencial i científica 1.4. Estudiar les peculiaritats de la situació de guerra en relació a I'HSC i les transformacions socio-sanitàries vigatanes 1.5. Estudiar la transformació sanitària i social esdevinguda amb el final de la guerra i les seves repercussions en relació a I'HSC 2.1. Estudiar els pacients ingressats a I'HSC principalment a través de les variables sexe, edat, professió, procedència, data d'ingrés, metge i diagnostic 2.2. Estudiar els diaqnóstics més rellevants Es podrien definir unes aportacions colaterals, però ja apareixen implícites en el text. La intenció de la tesi és obtenir una primera aproximació a I'estudi de I'impacte de la guerra civil en I'HSC i el seu entorn. Per tant, l'anàlisi en profunditat de cadascún deis temes tractats no és el que es pretén. Prioritzo la visió global per sobre de la particular pels següents motius: • manca d'estudis previs • voluntat d'harmonitzar síntesi i totalitat • necessitat d'obrir línies per a futures investigacions • limitar I'extensió de la tesi La importància de la tesi és remarcable, al meu entendre, en dos aspectes: • completar el gruix del coneixement sobre aspectes sanitaris i socials de la guerra civil espanyola del segle XX a Catalunya. • encetar I'estudi i divulgació de la historia recent de I'HSC a la ciutat de Vic i la seva àrea d'influéncia En definitiva, la tesi pretén omplir un buit de coneixement que, per la seva transcendència tant local com nacional, mereixia una investigació acurada.
  • Miniatura
    logoOpenAccessTesi
    Mejora de la seguridad clínica del paciente intoxicado a partir del cumplimiento de los indicadores de calidad en toxicología clínica
    (Universitat de Barcelona, 2010-09-22) Puiguriguer Ferrando, Jordi; Nogué Xarau, Santiago; Universitat de Barcelona. Departament de Salut Pública
    [spa] La tesis pretende analizar la calidad asistencial ofrecida a los intoxicados atendidos durante un año en un hospital universitario mediante la evaluación sistemática de los indicadores de calidad vigentes. A partir de los resultados se evalúa la seguridad clínica en la asistencia prestada y la posibilidad de detección de aspectos de mejora en la misma.
  • Miniatura
    logoOpenAccessTesi
    Aplicació de models d'efectes aleatoris en l'epidemiologia quantitativa
    (Universitat de Barcelona, 2016-01-13) Casals i Toquero, Martí; Carrasco Jordan, Josep Lluís; Langohr, Klaus; Universitat de Barcelona. Departament de Salut Pública
    [cat] L'objectiu d'aquesta tesi és analitzar i comparar els procediments de models amb efectes aleatoris a partir de dos exemples reals, un relacionat amb les lesions d'un esport de contacte, i l'altre amb la supervivència d'un estudi longitudinal en una població gitana. En el primer capítol es fa èmfasi a certes limitacions que ens podem trobar i d'aquesta manera presentar models més sofisticats davant dissenys més complexes. En el segon capítol s'introdueixen els models amb efectes aleatoris, es revisa i avalua la qualitat de la informació aportada respecte l'anàlisi dels Generalized Linear Mixed Model (GLMM) en articles de medicina clínica. En el tercer capítol es compara el rendiment de l'estimació dels paràmetres del GLMM a través de tres filosofies estadístiques (marginal likelihood, hierarchical likelihood, Bayesian analysis) via estudis de simulació. En aquest mateix capítol s’ajusta un model GLMM per conèixer les associacions amb factors de risc en lesions d'un esport de contacte per així iniciar programes de prevenció i control de lesions en aquest esport. En el quart capítol s'introdueixen els models de supervivència amb efectes aleatoris o frailty models i es centra en els models de supervivència semiparamètrics. Finalment, en el darrer capítol s’inclou el resum de la tesi i les principals conclusions de la tesi.
  • Miniatura
    logoOpenAccessTesi
    Violencia de pareja: detección, personalidad y bloqueo de la huida
    (Universitat de Barcelona, 2014-07-17) Torres Giménez, Anna; Ascaso Terrén, Carlos; García Esteve, Luisa; Universitat de Barcelona. Departament de Salut Pública
    [spa] El objetivo general de esta tesis fue avanzar en el conocimiento de la violencia de pareja, su detección, factores asociados, y sus consecuencias. De un modo más específico, con la presente tesis se pretendía proporcionar herramientas validadas en nuestra población para la detección de la violencia de pareja en el ámbito sanitario, explorar la relación entre personalidad y victimización por violencia de pareja, y estudiar los motivos de bloqueo de la huida, escape o ruptura de la relación con el maltratador. Se diseñó un estudio de casos y controles para la validación en el ámbito sanitario de cuatro cuestionarios de violencia de pareja: Index of Spouse Abuse (ISA; Hudson y cols., 1981), Psychological Maltreatment of Women Inventory – short form (PMWI-SF; Tolman, 1999), Woman Abuse Screening Tool (WAST; Brown y cols., 1996), y Partner Violence Screen (PVS; Feldhaus y cols., 1997). La muestra se reclutó en centros de primaria y centros especializados en violencia de pareja. Los cuatro cuestionarios demostraron ser válidos para la identificación de la violencia de pareja en el ámbito sanitario, y mostraron unos excelentes valores de concordancia. Los puntos de corte óptimos para la identificación del maltrato fueron de 12 para el ISA, 24 para el PMWI-SF, 14 para el WAST, y 1 para el PVS. Como objetivo secundario, se analizaron la estructura factorial y las propiedades psicométricas del ISA. Se obtuvo una estructura empírica de dos factores: uno que incluía los ítems de violencia de pareja física, y otro que incluía predominantemente los ítems de violencia de pareja psicológica. Se evaluó la asociación entre victimización por violencia de pareja y rasgos de la personalidad mediante un estudio transversal compuesto de mujeres expuestas a maltrato y mujeres sin historia de maltrato, controlando el efecto de la sintomatología depresiva. Para ello, se administró el cuestionario Dimensional Assessment of Personality Pathology-Basic Questionnaire (DAPP-BQ; Livesley y cols., 2009), para la evaluación de la personalidad, y el Beck Depression Inventory (BDI-II; Beck et al., 1996), para la evaluación de la sintomatología depresiva. Las mujeres expuestas a violencia de pareja presentaron mayores puntuaciones en problemas con la intimidad y menores puntuaciones en rechazo, en comparación con las mujeres sin historia de maltrato. La intensidad del maltrato se asoció a una mayor distorsión cognitiva, suspicacia, expresividad restringida, y problemas con la intimidad, mientras que la duración del maltrato se asoció a un menor rechazo. Con el objetivo de evaluar los motivos percibidos de permanencia con el agresor en la situación de maltrato se desarrolló la Escala de Bloqueo de la Huida en Situaciones de Maltrato (EBHSM). Esta escala fue administrada a una muestra de mujeres víctimas de violencia de pareja con el objetivo de analizar sus propiedades psicométricas. La escala mostró una estructura empírica de 6 factores: problemas socioeconómicos (PS), apego y miedo al abandono (AM), culpabilización y resignación (CS), impacto en los hijos (IH), miedo al daño y preocupación por la pareja (MD), y sensación de confusión (SC). En resumen, con esta tesis doctoral se aporta evidencia que permite mejorar la identificación del maltrato de pareja y de los motivos de bloqueo de la huida, así como enriquecer los conocimientos sobre la relación entre personalidad y victimización por maltrato doméstico.
  • Miniatura
    logoOpenAccessTesi
    Prácticas de Cuidado y Percepciones de Maltrato en Personas Mayores Institucionalizadas
    (Universitat de Barcelona, 2015-01-29) Figueredo Borda, Natalle; Zabalegui Yárnoz, Adelaida; Paredes Della Croce, Mariana; Universitat de Barcelona. Departament de Salut Pública
    [spa] La institucionalización de las personas mayores con distintas patologías y niveles de dependencia se ha generalizado, siendo las residencias un lugar donde un número significativo de personas pasan los años finales de su vida. El cuidado de las personas mayores parece estar influido por factores como la formación, información, apoyo emocional, social y económico de los cuidadores, entre otros. En Uruguay el 19% de la población ha alcanzado 60 años o más. Gran parte de las necesidades de cuidado de la población, no han sido satisfechas por el Estado en este país. La salida de las mujeres al mercado laboral, sumado a los cambios demográficos, la crisis económica y las transformaciones del Estado han acentuado las necesidades de cuidado no satisfechas, causando un indiscutible déficit de cuidado. Entre las opciones de cuidado que pueden tener las personas mayores fuera del hogar, se encuentran los centros de larga estancia donde se localiza el 2% de los mayores institucionalizados de Uruguay. En estas instituciones, las relaciones entre cuidadores y personas cuidadas surgidas desde la práctica del cuidado son desconocidas en el contexto uruguayo. El objetivo de esta investigación se centró en explorar y comprender desde la perspectiva de los actores las prácticas de cuidado a personas mayores en los de Centros de Larga Estancia. Se desarrolló un estudio cualitativo con enfoque etnográfico. Se recogieron datos de nueve residencias para personas mayores de Uruguay, ubicadas al norte, centro y sur del país. Se realizaron un total de veintitrés entrevistas cualitativas a los diferentes actores del cuidado en la residencia: personas mayores residentes, cuidadores y gestores. Los criterios de inclusión fueron: estar en condiciones de salud física y mental que les habilite a comprender y responder las preguntas para proporcionar información, y tener un vínculo de un mínimo de seis meses con la residencia. Se utilizaron técnicas de entrevista en profundidad y observación participante. La recolección de datos y análisis constituyeron un proceso continuo y se estuvo alerta a temas emergentes. Se efectuó análisis de contenido siguiendo las etapas de identificación de temas, desarrollo de conceptos y proposiciones, codificación y refinamiento de la comprensión del fenómeno. A partir del análisis emergen los temas percepción del cuidado y situaciones que afectan a cuidadores, gestores y residentes en centros de larga estancia, siendo el sufrimiento y el maltrato hacia los residentes uno de los hallazgos más relevantes. En estos temas se identifican categorías que revelan la percepción de necesidades insatisfechas tanto en cuidadores como en residentes, relaciones de compromiso, de intercambio de afecto entre residentes y cuidadores, así como de reconocimiento hacia la tarea de cuidar, haciendo que el cuidado se perpetúe por parte de los cuidadores. El cuidado de los mayores en las residencias estudiadas, revela acontecimientos no descritos anteriormente, como el manejo de situaciones delicadas y en ocasiones, la falta de apoyo de la dirección de la institución para resolverlas. El hermetismo en torno a las experiencias dentro de las residencias impide conocer cuestiones vitales para mejorar el cuidado de las personas que allí residen. Varios aspectos confluyen para vincular conductas inadecuadas: la falta de una normativa sobre seguridad y calidad del cuidado, de un modelo de cuidado, de formación de los cuidadores, de controles, así como la falta de apoyo hacia el personal en situaciones que tienen repercusiones psicológicas y espirituales. De esta forma, la perspectiva de la propia vejez en los gestores y cuidadores se percibe con incertidumbre.
  • Miniatura
    logoOpenAccessTesi
    Evaluación de los errores de medicación notificados antes y después de la implantación de un sistema informatizado de prescripción/validación/preparación/administración en oncohematología. Impacto sobre la calidad del proceso asistencial y seguridad de los pacientes
    (Universitat de Barcelona, 2014-10-22) Creus Baró, Natàlia; Codina Jané, Carles; Trilla García, Antoni; Universitat de Barcelona. Departament de Salut Pública
    [spa] 1) INTRODUCCiÓN: Los errores de medicación y sus consecuencias negativas, los acontecimientos adversos por medicamentos, constituyen un problema de salud pública debido a su gran impacto tanto clínico como económico. Dicho impacto se magnifica con los errores de medicación en quimioterapia ya que son fármacos con un margen terapéutico muy estrecho y un error de dosis puede conllevar toxicidad grave (incluso muerte del paciente) o falta de respuesta terapéutica. Existen muchas recomendaciones de Sociedades Científicas y en la literatura centradas en la prevención de los errores de medicación y todas ellas abogan por la implantación de sistemas de prescripción electrónica como una medida de seguridad. 2) HIPÓTESIS Y OBJETIVOS: La implantación de un sistema informatizado de prescripción/validación/preparación/ administración de quimioterapia comporta una mejora de la seguridad y de la calidad del proceso asistencial de los pacientes onco-hematológicos en un Hospital de tercer nivel. Los objetivos planteados son: a) describir y analizar los errores de medicación que se producen en el circuito de atención al paciente ambulatorio onco-hematológico (“CPOE and medication safety”), b) evaluar el sistema de PE implantado en función de sus prestaciones (“CPOE qualitative evaluation”). c) evaluar el impacto de la implantación del sistema de PE sobre la adherencia y adecuación a las guías clínicas de los protocolos antiémeticos (“CPOE and adherence to guidellnes”) y d) evaluación en función de la satisfacción de sus usuarios y usabilidad (“CPOE and user satisfaction and usability”). 3) MATERIAL Y MÉTODOS: Se llevó a cabo un estudio retrospectivo, observacional y descriptivo de evaluación de los errores de medicación notificados en el sistema de notificación voluntaria de errores de medicación del Hospital, antes y después de la intervención. El estudio se desarrolló en dos fases de 15 meses cada una. Se evaluaron los errores de medicación en función de sus características: gravedad del error, tipo de error, proceso/s de la cadena terapéutica en que ocurrió el error, causas del error, fármacos implicados en el error y estamento notificador. Como objetivos secundarios se evaluaron las prestaciones del sistema de PE de quimioterapia, la adherencia y adecuación de protocolos antieméticos prescritos y finalmente la satisfacción de los usuarios. 4) RESULTADOS: Durante el periodo de estudio se notificaron un total de 210 incidentes o errores de medicación, 115 en el periodo pre implantación y 95 en el periodo pon-implantación, constatando una disminución del 18% de los errores de medicación notificados voluntariamente. La mayor parte de los errores detectados se originaron en el proceso de prescripción (n=83, 72,2%), al que le siguieron los procesos de transcripción/validación (n=24, 20,9%) y preparación (n=8, 7%). Esta distribución varió en la de fase post-implantación, reduciéndose los errores iniciados en la prescripción a un 32,6% (n=31), manteniéndose los errores de transcripción/validación (n=23, 24,2%) y aumentando los errores de preparación al 29,5% (n=28). El tipo de error más frecuente detectado en la primera fase del estudio fue la dosis incorrecta en un 64,5% (n=74) y las principales causas los despistes, lapsus (n=36, 31,3%) y el error en el cálculo de dosis o pauta (n=34, 29,6%). la implantación del sistema de PE comportó una disminución del 60% de dicho tipo de error (n;24), así como de las causas, reduciéndose los errores por despistes, lapsus a 14 (14,7%) y los errores de cálculo de dosis o pauta a 6 (6,3%). la gran mayoría de los errores notificados en ambas fases no llegaron al paciente (96,5% y 94,7% respectivamente). Los criterios seguidos para la selección de la herramienta implantada cabe considerarlos como correctos. La principal limitación de Genomi, derivada de ser una aplicación departamental, fue la falta de comunicación/integración con el principal sistema de la información del Hospital y la falta de desarrollado y capacidad de mejora una vez la herramienta estuvo implantada. la implantación del sistema de PE comportó un aumento tanto de la prescripción del tratamiento antiemético profiláctico asociado a la quimioterapia como de la adherencia de dicho tratamiento a las guías clínicas. En general, los usuarios se mostraron satisfechos con la herramienta informática (valoración global media de 5,8 sobre 7). 5) CONCLUSIÓN: La implantación de un sistema de PE de quimioterapia supuso una mejora de la seguridad y de la calidad del proceso asistencial del paciente onco-hematológico.
  • Miniatura
    logoOpenAccessTesi
    Estat immunitari enfront de les malaties immunoprevenibles dels treballadors sanitaris a Catalunya
    (Universitat de Barcelona, 2014-10-27) Urbiztondo Perdices, Luis Carlos; Domínguez García, Àngela; Universitat de Barcelona. Departament de Salut Pública
    [cat] INTRODUCCIÓ Els treballadors sanitaris estan més exposats a agents infecciosos que la resta de la població. Poden actuar com a font d'infecció per als pacients, altres professionals i els seus propis familiars. El professional sanitari vacunat es protegeix ell mateix i la seva família; protegeix els usuaris, especialment els més vulnerables; protegeix els altres treballadors sanitaris; garanteix el funcionament dels serveis sanitaris; té un rol exemplar per a la resta dels sanitaris i la població general. Tots els centres sanitaris han de preveure la vacunació dels treballadors sanitaris com una part important de la prevenció de riscos laborals. HIPÒTESIS Hi ha treballadors sanitaris susceptibles a malalties prevenibles amb vacunacions. La cobertura de vacunació enfront les malalties immunoprevenibles que es poden transmetre en els centres sanitaris és baixa o insuficient en els treballadors sanitaris. Els Antecedents de malaltia o confirmació serològica d’immunitat són mal coneguts. Els treballadors sanitaris susceptibles no estan ben identificats. Sistemes d’informació heterogenis i probablement insuficients. OBJECTIUS Conèixer el grau de protecció dels professionals sanitaris en front les malalties immunoprevenibles recomanades. Investigar la prevalença de sanitaris amb anticossos protectors enfront del xarampió, la rubèola, la parotiditis, la varicel•la, el tètanus, la diftèria i la tos ferina Investigar la relació entre la seroprevalença d’anticossos i les característiques sociodemogràfiques i laborals Conèixer els procediment utilitzats per les empreses proveïdores de serveis de salut per saber l’estat immunitari dels professionals i les intervencions que realitzen per garantir la protecció dels treballadors i els pacients. METODOLOGIA 1. Un qüestionari dirigit als gerents i responsables dels serveis de prevenció de riscos laborals de tots els centres sanitaris públics de Catalunya per conèixer el procediment utilitzat en el centre amb relació a la prevenció de les malalties immunoprevenibles del personal que hi treballa. 2. Un estudi de marcadors serològics en una mostra de treballadors sanitaris de Catalunya. Comprovar en aquesta mateixa mostra el sistema de registre de les vacunacions rebudes. RESULTATS I DISCUSSIÓ 1. Qüestionari dirigit als serveis de prevenció Hi a una baixa implantació de registres. Únicament una tercera part dels serveis de prevenció disposaven de registres de vacunació informatitzats. El 32,8% dels serveis de prevenció tenien registres amb dades relacionades amb l’hepatitis B i la grip, el 31,8% amb el tètanus i la diftèria, el 18,5% amb la varicel•la, el 17,9% amb el xarampió, el 16,4% amb la rubèola i el 13,8% amb la parotiditis. La informació és incomplerta i sistemes poc estandarditzats. Hi ha diferències en les cobertures vacunals en els treballadors sanitaris segons les vacunes. Cal millorar els registres de vacunacions. 2. Estudi serològic La tercera part dels TS no disposaven de carnet de vacunacions. No hi ha associació significativa entre els antecedents d’infecció o vacunació informats i els resultats serològics. El percentatge total de treballadors sanitaris amb anticossos positius va ser: 98% contra el xarampió, 97,2 contra la rubèola, 87,5 contra la parotiditis, 94,9% contra el virus de la varicel•la-zoster, 93,9 contra el tètanus, 46,4% contra la diftèria i 51,7% contra els antígens de Bordetella pertussis. Amb l’excepció de l’edat, no s’ha trobat relació significativa entre els resultats de les serologies i cap altra variable estudiada (Sexe, categoria laboral, tipus de centre). La informació disponible no proporciona evidencies d’immunitat en situacions en les que es requereix disposar d’aquest tipus d’informació amb rapidesa per evitar que es produeixi transmissió nosocomial (per exemple en situacions de brots de xarampió). L’estudi serològic dels treballadors sanitaris és necessari per detectar i vacunar els susceptibles.
  • Miniatura
    logoOpenAccessTesi
    Aplicació dels models de Thrustone i de Bradely-Terry a l’anàlisi de dades “ranking” obtingudes de mesures de preferència en escala ipsativa.
    (Universitat de Barcelona, 2013-11-04) Girabent i Farrés, Montserrat; Campos Bonilla, Begoña; Universitat de Barcelona. Departament de Salut Pública
    [cat] La recerca va néixer de l’interès de mesurar les preferències dels individus quan se’ls demana que ordenin una llista d’opcions, ja siguin conductes o objectes, obtenint així dades rànquing. Això determina que l’individu està forçat a establir un ordre entre les seves preferències, donant lloc al que es coneix com a escala de mesura ipsativa ordinal. Aquest tipus de mesura té com a avantatge front a la d’escala normativa, com Likert, que disminueix la probabilitat del conegut problema d’ “acquiescense bias” i s’elimini l’efecte “halo and horn”. Per altre banda, la principal característica del vector de respostes es que la suma dels seus components serà sempre una mateixa constant i això dificulta l’anàlisi de les dades. El primer objectiu fou el de revisar els models estadístics per analitzar dades rànquing mesurades en escala ipsativa que donen informació sobre el procés discriminador. El segon fou estendre aquests quan es tenen mesures repetides de l’elecció dels individus respecte les seves preferències i/o quan es consideren covariables referents a característiques dels propis individus o de les alternatives a ordenar. La primera teoria que marca l’ús d’una escala ipsativa és la llei dels judicis comparatius de Thurstone (1927), on es postula que quan a un individu se li demana que emeti un judici es produeix un procés discriminador en el contínuum psicològic. És en aquesta escala continua no observada en la que rau el interès a fi de veure el perfil de preferències en termes d’ordre i distància entre les opcions. La metodologia avaluada per a trobar les solucions en escala d’interval continua, es va fonamentar en dues aproximacions. La primera, treballada per el grup de Böckenholt (1991-2006) es base en els models clàssics desenvolupats per Thurstone al 1931. En aquesta les observacions ordenades s’expressen com a diferències de les variables latents subjacents a cada un dels ítems de comparació. Així, imposant les restriccions proposades per Maydeu-Olivares (2005) a la matriu de covariàncies, s’obté un cas particular d’un model d’equacions estructural (SEM). Aquest permet estimar les mitjanes de les variables latents que correspondran a la posició de cada opció en l’escala continua d’interval. Si bé, la solució depèn de que es compleixi la condició de normalitat de les variables latents i l’algorisme no troba solució a partir de cert nombre d’opcions. A més el model no permet modelar situacions de mesures repetides. En la segona aproximació es troben els treballs del grup de Dittrich (1998-2012) basats en els models de Bradley-Terry (BTM) del 1952. Els BTM consideren que la distribució de cada un dels judicis aparellats segueix una llei Binomial. Així, treballant directament amb la taula de contingències, es pot expressar la funció de versemblança com un model log-lineal general (LLBTM). És a partir d’aquest segon model, i de les seves extensions per a covariables que proposem l’extensió pel cas de mesures repetides. Les diferents propostes metodològiques es van provar tant per dades simulades com en dos exemples reals de l’àmbit de l’educació en ciències de la salut. En un, s’estudien les preferències sobre l’estil d’aprenentatge (Test Canfield) d’estudiants de medicina i en l’altre es valora si l’opinió dels estudiants de fisioteràpia sobre les activitats d’autoaprenentatge és diferent abans i després de realitzar-les. Com a conclusions, • La diferència entre les aproximacions de Thurstone y Bradley-Terry rau en la distribució que segueix la funció de versemblança. • El model LLBTM permet incorporar modificacions a les condicions d’aplicació que donen lloc a cada una de les extensions del model que incorporen covariables. • El model LLBTM permet una extensió en la que la comparació entre les opcions no sigui independent donant lloc als models per a mesures repetides
  • Miniatura
    logoOpenAccessTesi
    Epidemiología y diagnóstico de Calodium hepaticum y parásitos intestinales en áreas remotas amazónicas
    (Universitat de Barcelona, 2014-02-24) Queiroga Gonçalves, Alessandra; Ascaso Terrén, Carlos; Universitat de Barcelona. Departament de Salut Pública
    [spa] Introducción: Las infecciones por parásitos transmitidos por vía fecal-oral son frecuentes en áreas remotas de la Amazonia. No obstante, la epidemiología de estos parásitos en la Amazonia y la validez de técnicas de laboratorio tradicionales empleadas en el diagnóstico permanecen hasta hoy poco estudiadas. Objetivos: Estudio 1: Estudiar la dinámica de la transmisión de Calodium hepaticum en una comunidad rural del municipio de Presidente Figueiredo, estado del Amazonas, Brasil; Estudio 2: Estimar la prevalencia de parásitos intestinales y estudiar factores de riesgo para las infecciones por helmintos en una cuidad remota (Barcelos) del municipio de Barcelos, estado del Amazonas; Estudio 3: Evaluar el desempeño de dos técnicas de sedimentación espontánea (Técnica de sedimentación espontánea de Lutz -SST- y Paratest) para el diagnóstico de parásitos intestinales. Material y métodos: Para el estudio 1 se analizaron muestras de heces de 135 personas (y 2 perros) y tejido hepático de un pecarí. Las heces de los perros fueron recogidas del jardín de los domicilios de personas que presentaron infección espuria por C. hepaticum. Fueron investigados los hábitos alimentarios de la población. Para el estudio 2, un estudio transversal fue realizado con 594 personas de 137 domicilios. Fueron recogidos datos socio-demográficos y características de los domicilios. En el estudio 3, una única muestra de heces de 143 individuos fue evaluada realizando tres réplicas para cada prueba. Fueron evaluados los resultados de la homogeneidad y concordancia entre réplicas y entre pruebas. La sensibilidad y especificidad fueron estimadas usando un modelo de clase latente bayesiano. Resultados: Estudio 1: La incidencia poblacional de infección espuria fue del 6.7% (IC 95%: 2.08 - 11.24) y la intradomiciliar entre el 50 a 83.3%. El riesgo de infección espuria fue 10 veces mayor en personas que consumen hígado de mamífero silvestre (P = 0.02). El hígado del pecarí y una muestra de heces de perro presentaron huevos de C. hepaticum. El consumo del hígado infectado fue identificado como la causa de las infecciones espurias diagnosticadas en uno de los domicilios. Estudio 2: Las prevalencias de Ascaris lumbricoides, anquilostoma, complejo Entamoeba histolytica, Trichuris trichiura y multiparasitosis por helmintos fueron del 53.4%, 27.1%, 13.6%, 8.8% y 24.6%, respectivamente. Los principales factores de riesgo detectados fueron no tener letrina (OR= 1.71, IC 95% 1.05 - 2.78) para la infección por A. lumbricoides; ser varón (OR= 2.43, IC 95% 1.58 - 3.75) y tener suelo de tierra o madera en el domicilio (OR= 1.74, IC 95% 1.04 - 2.90) para la infección por anquilostoma; finalmente ser varón para la infección múltiple por helmintos (OR= 2.26, IC 95% 1.30 - 3.93). Fueron identificados cuatro barrios con mayor riesgo de infección por helmintos. Estudio 3: Ambas pruebas presentaron una alta repetibilidad para la detección de parásitos intestinales exceptuando para Blastocystis spp. y anquilostoma. La concordancia entre pruebas fue alta (coeficiente de correlación de concordancia, 0.72 - 0.88) excepto para Blastocystis spp., anquilostoma y T. trichiura. Las dos pruebas presentaron una baja sensibilidad (39.4% - 49.2% para SST, 35.8% - 53.8% para Paratest) y una alta especificidad (93.2% - 97.2%). Conclusiones: Hemos descrito una alta incidencia intradomiciliar de C. hepaticum relacionada al hábito de comer hígado de mamífero silvestre y este mecanismo de transmisión fue importante en la dinámica de transmisión del helminto en la comunidad. La identificación de factores de riesgo y barrios de mayor riesgo de infección por helmintos en la ciudad puede ayudar en la implementación de medidas específicas para el control de las infecciones. Las dos técnicas de sedimentación presentaron elevada repetibilidad y concordancia en general, baja sensibilidad y elevada especificidad para el diagnóstico de parásitos intestinales.
  • Miniatura
    logoOpenAccessTesi
    Estudio de los decomisos de sustancias psicoactivas en los centros penitenciarios de Catalunya (1991-2010)
    (Universitat de Barcelona, 2013-10-30) Fuente Capdevila, Blanca de la; To i Figueras, Jordi; Universitat de Barcelona. Departament de Salut Pública
    [spa] En el “Estudio de los decomisos de sustancias psicoactivas en los centros penitenciarios de Catalunya (1991-2010)" se examinan las tendencias de las incautaciones provenientes de los mismos analizadas en el Laboratorio Territorial de Drogas. Los datos se agrupan respecto al número y a la naturaleza de los decomisos para determinar los patrones de demanda, y por consiguiente de consumo de los internos. Los resultados se analizan de forma global considerando todos los centros y de forma detallada para cuatro de ellos con población reclusa diferenciada, para determinar si existen diferencias entre ellos. La información obtenida se compara con las encuestas disponibles en población penitenciaria, tanto a nivel español como a nivel europeo. Paralelamente se analizaron las aprehensiones de cocaína recibidas durante el año 2010 para determinar su riqueza y la presencia de adulterantes. El objetivo era establecer posibles diferencias en función de si estaban destinados a los internos o a la población general.
  • Miniatura
    logoOpenAccessTesi
    Evidència científica en l’ús dels antídots
    (Universitat de Barcelona, 2012-01-31) Corominas Garcia, Núria; Nogué Xarau, Santiago; Soy Muner, Dolors; Universitat de Barcelona. Departament de Salut Pública
    [cat]L’objectiu principal d’aquesta tesi es identificar i avaluar l’evidència científica, pel que fa a l’eficàcia i seguretat, que recolza l’ús dels següents antídots inclosos a la Guia d’antídots de l’Hospital Clínic (GAHC): Anticossos Fab antidigoxina en la intoxicació per digoxina, Flumazenil per revertir els efectes centrals de la sobredosificació per benzodiazepines, Fomepizol en la intoxicació per la ingesta de metanol i etilenglicol, Hidroxocobalamina en la intoxicació per cianur, i N-acetilcisteïna en la intoxicació per paracetamol. L’objectiu secundari es constatar que les recomanacions d’ús, establertes en la GAHC dels antídots revisats són les adequades en base a la millor evidència científica disponible. La metodologia seguida ha estat: 1) descripció dels antídots avaluats i els tòxics sobre els que actuen, 2) selecció de l’evidència científica mitjançant una cerca bibliogràfica en PubMed completant la cerca amb altres recursos electrònics com Trip Database i UpTodate, 3) determinació de la qualitat dels estudis utilitzant les plantilles del Scottish Intercollegiate Guidelines Network (SIGN) per a tots els estudis i de l’Agencia de Evaluación de Teconologias Sanitarias del Pais Vasco (Osteba) pels estudis de series de casos, 4) elaboració de les taules d’evidència amb la informació més rellevant dels estudis i, 5) assignació del nivell d’evidència segons el sistema de gradació del SIGN. L’evidència científica de l’ús dels anticossos Fab antidigoxina en la intoxicació digitàlica greu es basa en estudis observacionals de series de casos. La qualitat d’aquests estudis és baixa mostrant resultats favorables quan a la neutralització de la cardiotoxicitat provocada per la digoxina. Els anticossos Fab antidigoxina son ben tolerats amb una mínima incidència de reaccions adverses. L’evidència científica de l’ús de flumazenil en la intoxicació aguda per benzodiazepines es basa en diversos assaigs clínics i en un metanàlisi de qualitat metodològica intermèdia. Flumazenil produeix reaccions adverses de lleus a moderades. S’observa una major incidència de nàusees i vòmits així com un risc augmentat de convulsions en les intoxicacions mixtes de benzodiazepines i antidepressius tricíclics. L’evidència científica de l’ús de fomepizol en la intoxicació aguda per metanol i etilenglicol es poc sòlida basada en estudis observacionals de series de casos. Fomepizol es un fàrmac ben tolerat amb un mínim d’efectes adversos transitoris i de gravetat moderada. L’evidència científica de l’ús de la hidroxocobalamina en la intoxicació per cianur es insuficient i de qualitat limitada ja que es basa en estudis de series de casos. La hidroxocobalamina es ben tolerada el que permet que pugui ser administrada de forma empírica. L’evidència científica de l’ús de la N-acetilcisteïna en la prevenció de l’hepatotoxicitat induïda per la sobredosi de paracetamol es poc sòlida basada, majoritàriament, en estudis observacionals de series de casos. La NAC administrada per via endovenosa pot produir reaccions anafilactoides, generalment lleus, i que responen a la suspensió momentània de la perfusió o al tractament simptomàtic. En general, les recomanacions en l’ús d’ANTICOSSOS ANTIDIGITAL, FLUMAZENIL, FOMEPIZOL, HIDROXOCOBALAMINA i N-ACETILCISTÏNA, estan basades en una evidència científica de nivell baix, representada per estudis observacionals que no compleixen els estàndards de qualitat metodològica establerts pel procediment de medicina basada en l’evidència. La inclusió dels antídots revisats a la GAHC, amb les especificacions d’ús allà definides, es justifica en base a la millor evidència científica disponible, que tot i mancada de solidesa, s’orienta cap a un increment de l’eficàcia d’aquests medicaments sense un cost addicional de toxicitat.
  • Miniatura
    logoOpenAccessTesi
    Aportación analítica al proceso de atención al paciente intoxicado. Experiencia en la Unidad de Toxicología Clínica del Hospital Universitario Son Dureta
    (Universitat de Barcelona, 2012-09-28) Castanyer Puig, Bartomeu; Nogué Xarau, Santiago; Universitat de Barcelona. Departament de Salut Pública
    [spa] La premisa de partida de esta Tesis Doctoral es que la Unidad de Toxicologia Clinica (UTC) del Hospital Universitari Son Dureta(HUSD), entendida como instrumento funcional y vertebrador de los profesionales de diferentes Servicios hospitalarios con interés profesional en el ámbito de la Toxicología, puede actuar como elemento generador de las condiciones favorables para desarrollar métodos y estrategias orientadas a la mejora global del proceso asistencial del paciente intoxicado. En dicha Unidad, el Registro de Intoxicados es el instrumento principal para estructurar, planificar, monitorizar y evaluar los trabajos realizados tanto en el campo asistencial como en el docente e investigador. La segunda premisa es que la participación del analista clínico como miembro activo de la UTC no se limita a intervenir en la identificación, cuantificación y confirmación de los productos tóxicos y sus metabolitos en muestras biológicas, en la interpretación toxico-cinética del resultado analítico obtenido y en el asesoramiento de la solicitud de pruebas analíticas, sino que también participa en todas las fases del proceso de atención al intoxicado. Atendiendo a estas premisas, las hipótesis que se formulan en este trabajo son las siguientes: 1. El registro de pacientes intoxicados con especial atención en sus aspectos analíticos, es una herramienta válida para aportar conocimiento sobre la realidad epidemiológica de nuestro entorno y sobre la utilización de los recursos analíticos, tanto los específicamente toxicológicos como los meramente complementarios. 2. El conocimiento que posee el médico asistencial sobre la utilidad, condicionamientos y limitaciones de algunas determinaciones analíticas utilizadas en el intoxicado agudo, concretamente sobre las pruebas de cribado de drogas de abuso en orina, es limitado y susceptible de mejora. 3. En la intoxicación por paracetamol, es posible mejorar el tratamiento del paciente mediante el diseño y la utilización de herramientas simples basadas en parámetros farmacocinéticos del paracetamol. Los objetivos generales que se propone alcanzar esta Tesis Doctoral son los siguientes: 1. Adecuar racionalmente la cartera de servicios del laboratorio de la UTC del HUSD/HUSE en base al conocimiento obtenido con los resultados del registro de los pacientes intoxicados agudos, para poder ofrecer una respuesta analítica toxicológica específica adecuada a los tóxicos más prevalentes en nuestra área asistencial. 2. Medir la importancia que los facultativos que atienden a los intoxicados otorgan al laboratorio en el proceso diagnóstico y terapéutico y valorar sus conocimientos sobre algunos aspectos básicos de determinadas pruebas de laboratorio. 3. Establecer si mediante el cociente entre dos determinaciones de paracetamol en suero es posible predecir el riesgo de hepatotoxicidad y si la determinación de paracetamol en orina en la población pediátrica es útil para detectar la ingesta de este fármaco. Estudiados los resultados obtenidos con los materiales y métodos utilizados en esta Tesis como conclusiones de la misma se destaca en primer lugar que el estudio de los datos del registro ha conseguido conocer la realidad de la epidemiologia de la intoxicación en nuestro entorno geográfico lo que ha permitido dirigir los objetivos del laboratorio a la consecución de los medios, tanto instrumentales como humanos, capaces de mejorar sustancialmente la respuesta a las necesidades clínicas evidenciadas, incrementado la capacidad de detección y/o cuantificación analítica de los tóxicos presentes en nuestra muestra, tanto la del grupo TOP 50 como la del grupo TOP DRUGS. Asimismo, las encuestas realizadas han permitido valorar objetivamente el grado de conocimiento que poseen los clínicos que atienden a enfermos intoxicados sobre diferentes aspectos relativos a la toxicología analítica, y se han obtenido orientaciones que han facilitado conocer con una base objetiva lo que se espera del laboratorio, y cómo valora el clínico solicitante al laboratorio y los resultados analíticos suministrados. En relación a la intoxicación por Paracetamol, la estimación de la semivida del PCT en los casos en que no es posible aplicar el nomograma de Rumack-Mattew, posibilita obtener de manera rápida y fácil una información objetiva útil que permite valorar la adecuación o no de instaurar el tratamiento específico, y que aporta un dato complementario útil en la valoración pronostica de la intoxicación por PCT. Asimismo la determinación de PCT en orina ha mostrado ser una herramienta útil para descartar una ingesta de PCT en las 24 horas previas, por lo que resulta adecuada su inclusión en el algoritmo de actuación del paciente pediátrico con sospecha de intoxicación aguda por PCT. Como conclusión final, se indica que la creación, el mantenimiento y el desarrollo de la UTC en nuestro Hospital ha sido el instrumento funcional vertebrador y generador de las condiciones necesarias para el desarrollo de trabajos e investigaciones en el campo de la Toxicología Clínica, actuando como elemento aglutinador de los profesionales de diferentes Servicios hospitalarios con interés en el ámbito de la Toxicología Clínica.
  • Miniatura
    logoOpenAccessTesi
    La Tuberculosi a Catalunya, des del segon terç del segle XIX, a la meitat del segle XX
    (Universitat de Barcelona, 2011-09-08) Miret i Cuadras, Pere; Corbella i Corbella, Jacint, 1937-; Universitat de Barcelona. Departament de Salut Pública
    [cat] S’estudia l’evolució de les idees que tenien els metges a Catalunya en el segle XIX i en la segona meitat del segle XX. Per aquest estudi s’ha analitzat el contingut dels escrits, publicacions, memòries, discursos d’ingrés a la Reial Acadèmia de Medicina, Actes del Primer Congrés Internacional de Barcelona, monografies, revistes mèdiques, i textos, que tracten de tuberculosi, publicats entre 1832 i 1950. Les Memòries Manuscrites són la principal font d’informació que existeix en el segon terç del segle XIX (1830 – 1870) En l’últim terç del segle XIX i fins l’any 1921, les més importants són la Gaceta Médica Catalana, i el llibre de Ponències del Primer Congres Internacional de Barcelona de 1910. En l’últim període fins a 1950, els textos i les revistes mencionades en l’estudi. En els cent anys que van des de mitjans del segle XIX a la meitat del segle XX, la tisi ha estat la malaltia infecciosa amb més mortalitat a Catalunya. La concentració de persones a la ciutat procedents de zones rurals en començar la industrialització, les males condicions socials, l’amuntegament de persones en habitatges deficients, les fàbriques antihigièniques, la llarga jornada de treball, facilitaren el contagi, l’esclat de la malaltia i s’assoliren taxes de 50 morts anuals de tisi, per cada 10.000 habitants. El nucli bàsic de l’estudi és conèixer les idees que tenien els metges sobre les diferents presentacions clíniques de la tuberculosi, el bacil de Koch, la seva procedència, importància etiològica, patogenicitat, les formes de transmissió de la malaltia, les possibilitats de contagi, i la possible eficàcia dels nombrosos tractaments aplicats. En el període estudiat cap tractament havia estat capaç de curar la tuberculosi. Des de finals dels anys vint, amb la col•lapsoterapia curaven alguns tuberculosos amb caverna, que sense aquesta tècnica haurien mort, però les seves indicacions eren limitades. La cura senatorial era una mesura indirecta i inespecífica que afavoria la capacitat defensiva de l’organisme, i que va millorar els resultats quan va incloure la col•lapsoterapia, però l’efectivitat real com demostren alguns estudis, era escassa i l’estància en el sanatori suposava la ruïna per a moltes famílies. Tots els sèrums, vacunes, tuberculines, cossos immunitzants, sals d’or, tiosulfats, etc., no tingueren més utilitat que la de contribuir a conservar l’esperança dels malalts. Les mesures higièniques, aïllament, destrucció de l’esput, separació del nadó dels pares tuberculosos, afavoriren el descens de la tuberculosi. La vacuna BCG de Calmette-Guerin preparada amb un bacil boví, provoca la mateixa immunitat cel•lular parcial, que l’infecció natural. No evita el contagio de la tuberculosi, però disminueix la possibilitat de desenvolupar la malaltia en els infectats. A Catalunya, la vacuna BCG introduïda i popularitzada per Sayé s’aplicà des de 1921 fins a 1980. Actualment no té utilitat en els països desenvolupats perquè la infecció en la primera infància és pràcticament inexistent. Els tuberculosos estaven hospitalitzats, quan ho estaven, en sales comuns barrejats amb traumatitzats, operats, tífics, cirrosis, xarampió, etc. En 1910 s’inaugurà a l’Hospital Clínic la primera sala exclusiva per a tísics amb catorze llits. Des d’aquest moment es va intentar aïllar els tuberculosos, i aquest mateix any s’inaugurà el primer sanatori a Catalunya amb vint-i-cinc llits i successivament n’aparegueren d’altres, però el nombre de llits era molt inferior al de malalts, i la tuberculosi tot i que disminuïa progressivament, va conservar una alta incidència i una alta mortalitat, fins a l’aparició dels quimioteràpics i el coneixement de les combinacions de drogues, que han permès la curació de la pràctica totalitat dels cassos, si s’apliquen correctament.
  • Miniatura
    logoOpenAccessTesi
    Aspectes sanitaris dels arxius parroquials de la Vall del Tenes (Baronia de Montbui) durant els segles XVII i XVIII
    (Universitat de Barcelona, 1995-05-26) Heimann Cella, Miquel; Calbet i Camarasa, Josep M. (Josep Maria), 1935-; Universitat de Barcelona. Departament de Salut Pública
    [cat] El present estudi és el fruit de la investigació feta en funció dels llibres sagramentals dels arxius de cinc parròquies corresponents als termes de L'Ametlla del Vallés. Bigues, Llissà de Munt, Palaudàries i Sant Feliu de Codines. Totes corresponen a la comarca del Vallés Oriental. Aquest treball s'enquadra dins la línia de recerca oberta per Josep M. Calbet i Camarasa i Jacint Corbella i Corbella amb el seu “Diccionari Biogràfic dels Metges CataIans" (1981), i per Manuel Camps i Clemente i Manuel Camps i Surroca amb la monografia sobre els “Aspectes sanitaris de l’arxiu de Sant Joan de Lleida al segle XVII” (1983). La present tesi forma part doncs d'un treball molt ambiciós, en el que tinc l'honor de participar. Cal investigar la major part dels llibres sagramentals de tota Catalunya, i així tindrem una visió històrica de la nostra medicina que no podem obtenir per cap altre mitjà. Tenim un especial interès en conéixer els professionals que ens van precedir I que van viure situacions històriques delicades, que van desenvolupar la seva tasca d'una forma rudimentària i que ningú no ha recordat. Per altra part creiem també que cal fer una aproximació a la societat d’aquella època per saber com van viure i van treballar, quina era la patologia d'aquests pobles i les seves causes de mort. Els objectius principals han estat: - Coneixement del personal sanitari: Metges, cirurgians, apotecaris, adroguers i llevadores. - Estudi de la mort: Violenta, natural documentada i natural sospitosa. - Les deduccions secundàries: Estudi poblacional, estudi d'epidèmies i de la infància abandonada. Què ha aportat la tesi? - Presentació i elaboració d'unes dades des d'un punt de vista sanitari. - Existència d’un estament sanitari amb un cert reconeixement social. - Evidència d'una mortalitat violenta d'origen divers. morts sobtades i morts naturals. - Detectar períodes de mortalitat elevada. Destaquem la presència elevada d’estrangers en determinats moments. També demostrarem els pocs períodes de pau que viu el Principat. Conclusions S'han valorat principalment els següents aspectes: 1.- Registre del personal sanitari: 138 (31 Metges; 43 Cirurgians; 34 Apotecaris; 9 Adroguers; 21 Llevadores). 2.- Dades sobre mecanismes i causes de mort, principalment les de tipus mèdico-legals: Violentes: 90; documentades: 298; sospitoses: 68. 3.- S' han estudiat 41.859 registres: Naixements: 21.763; matrimonis: 4.747; òbits: 15.349. 4.- Aspectes sobre la mortalitat infantil 5.- Aspectes demogràfics (natalitat, nupcialitat i mortalitat) i nombre de fills per matrimoni: 4,19 6.- Estudi sobre fets epidèmics. 7.- Estudi de les principals nissagues: 8 8.- Estudi de la infància abandonada: 0, 72%
  • Miniatura
    logoOpenAccessTesi
    Bases per a la central de resultats i garanties del sector hospitalari de Catalunya.
    (Universitat de Barcelona, 2008-07-17) Ruiz Garcia, Boi; Asenjo Sebastián, Miguel Ángel; Universitat de Barcelona. Departament de Salut Pública
    [cat] Malgrat els esforços pressupostaris que es realitzen en el marc dels sistemes sanitaris de caràcter universal i gratuït, el cost dels serveis que es presten supera sempre els recursos disponibles. En totes les anàlisis apareixen dues vies de possible solució, o bé aïllades o bé compartides, segons el pensament polític que les defensa. De la primera via, que passa per un increment dels recursos que financin el sistema, tothom discuteix únicament sobre el com i no sobre el què. No serà objecte d'aquest treball tractar sobre aquesta qüestió. La segona, cercaria millores de gestió, i en un sentit ampli, l'optimització dels recursos disponibles. Aquesta darrera via fa imprescindible instruments de mesura i sempre un referent estàndard. La posada en marxa d'un instrument d'avaluació, analitzat i proposat des del món acadèmic, pot eliminar debats de vegades massa ideològics, o fins i tot interessats i demagògics, al darrere dels quals sovint s'amaguen simplement ineficiències. Pot servir per fer sentir veritablement corresponsables a tots els actors del sistema: pacients, professionals, gestors, polítics, etc. La corresponsabilitat és cada cop més necessària en un moment en què l'estat del benestar a nivell europeu està subjecte a un profund debat que porta a parlar permanentment de la seva sostenibilitat. Finalment, pot ajudar a fer que tothom interioritzi la gestió eficiente dels recursos com a un veritable valor social. Massa vegades s'ha demonitzat l'excedent, com si aquest estigués renyit amb el bon servei assistencial, quan tots sabem que molt sovint és al contrari. En la segona via exposada, com a possible solució a la diferencia entre les necessitats assistencials i les disponibilitats econòmiques, que és la de la gestió òptima, la major dificultat es troba en determinar i mesurar quins són els paràmetres de bona o menys bona utilització dels recursos disponibles. Aquesta tesi vol contribuir a trobar l'instrument bàsic necessari. En els sistemes sanitaris els centres hospitalaris concentren la part més important de recursos tecnològics i humans i per tant consumeixen la major part dels recursos econòmics. La funció principal que és l'atenció especialitzada als malalts, es pot determinar en l'espai i el temps, i en referència a un procés concret. Fruit d'aquesta funció concreta, els denominats hospitals d'aguts ofereixen resultats a curt termini objectivables i mesurables, tant sanitaris com econòmics. La posada en marxa d'un instrument adequat pot resoldre molts aspectes de debat i discussió basats en el principi de la temptació de la innocència entre els diferents grups d'interès que s'hi troben implicats: pacients, professionals i tècnics, gestors, administració i polítics. En el món clínic podem parlar d'un ampli consens entorn a la denominada medicina, basada en l'evidència. Per altre banda pot relegar a anecdòtica -o no- la titularitat jurídica de les entitats, la seva gestió sota el dret administratiu o el dret privat o el model de relacions laborals. Ha de servir tanmateix per determinar quan la gestió d'una entitat ha de ser intervinguda per garantir la seva continuïtat i l'eficiència, i com el sistema ha de gaudir d'uns recursos finalistes per complir aquesta funció, sense que la seva utilització paradòxicament afavoreixi la ineficiència o els resultats dolents. Aquest fet ha perpetuat crisis hospitalàries en el temps que ha de suportar tot el sistema, en el seu perjudici i en el dels ciutadans en el seu conjunt. Per tal d'analitzar instruments i proposar un per al sistema sanitari que embranqui les tres potes necessàries, és a dir, la mesura dels resultats, els recursos necessaris en cas de crisi i el mecanisme d'intervenció, hem pres com a referència el sector financer i els seus sistemes de garanties per establir analogies, que no extrapolacions. Tot i el risc que s'interpreti com una frivolitat, si tres coses hi ha a la vida: salut, diners i amor, com diu la cançó, els ciutadans malalts, principi i fi dels hospitals, han de tenir garanties similars sobre l'atenció que reben com la que tenen sobre els diners que depositen als bancs i caixes d'estalvi, i respecte com veuen protegides les seves relacions de parella, quan aquestes es trenquen. Caldrà doncs analitzar els instruments que el sector financer utilitza per oferir les garanties necessàries al titular d'un dipòsit, per veure si és possible conceptualment proposar instruments i nivells de responsabilitat per garantir la sostenibilitat dels centres hospitalaris des de l'eficiència, que vol dir dues coses inseparables: rebre els recursos que són necessaris i utilitzar-los bé. Aquest treball pretén demostrar que és possible construir l'instrument bàsic que permeti objectivar els resultats obtinguts pels hospitals, utilitzant indicadors homologats per la literatura i sense crear un nou sistema d'informació, simplement fer servir els registres i indicadors existents en el sistema sanitari a Catalunya. Aquest instrument ha de permetre la comparació, la creació d'estàndards i l'establiment dels criteris que determinin mesures cautelars o d'intervenció d'un centre pels seus resultats. La contribució des de la neutralitat del món acadèmic pot ser determinant.
  • Miniatura
    logoOpenAccessTesi
    Aportaciones a la epidemiologia y a las manifestaciones clínicas de las sobredosis causadas por la cocaina y las nuevas drogas de diseño
    (Universitat de Barcelona, 2010-06-02) Galicia Paredes, Miguel Ángel; Nogué Xarau, Santiago; Miró i Andreu, Òscar; Universitat de Barcelona. Departament de Salut Pública
    [spa] De los datos disponibles en la actualidad, se puede concluir que el consumo de sustancias de abuso genera un número importante de problemas de salud, de presentación aguda o crónica. Las consecuencias del consumo prolongado de diferentes sustancias, y su repercusión sobre la salud del consumidor o de su entorno social son bien conocidas (enfermedades en ADVP, marginalidad de zonas de comercio de sustancias, políticas dirigidas a disminuir el tráfico de sustancias). Sin embargo no hay tantos estudios que muestren el impacto que las sobredosis de cocaína y otras drogas de abuso tienen sobre los servicios de urgencias hospitalarios, y que definan el perfil del consumidor simultáneo de diferentes sustancias. Por ello se han planteado las siguientes hipótesis de trabajo: La prevalencia de consultas por sobredosis de cocaína en los servicios de urgencias hospitalarias ha aumentado en los últimos años. 1. El éxtasis líquido o ácido gamma-hidroxibutírico (GHB) es una nueva causa de sobredosis de droga de abuso y de coma de origen desconocido en nuestro medio. 2. En las intoxicaciones por GHB, los síntomas son más severos en pacientes que consumen el GHB junto con otras sustancias de abuso que en los que lo consumen como sustancia única. 3. Los cuadros graves de sobredosis de anfetaminas reconsultan a los servicios de urgencias con más frecuencia que los leves. Por tanto, el objetivo principal de esta tesis es evaluar la epidemiología y el cuadro clínico de las sobredosis de cocaína y de diferentes drogas de diseño que se atienden en un servicio de urgencias hospitalario. Para conseguir el objetivo principal se plantean una serie de objetivos secundarios: 1. Analizar la evolución en el tiempo de las características epidemiológicas, clínicas y toxicológicas de las consultas urgentes relacionadas con el consumo de la cocaína. 2. Describir el perfil epidemiológico y las características clínicas de los intoxicados por GHB atendidos en los servicios de urgencias hospitalarias, diferenciando entre los consumidores de GHB aislado y los que lo consumen junto con otras sustancias de abuso. 3. Describir las características clínico-epidemiológicas de las consultas urgentes relacionadas con el consumo de éxtasis y determinar la tasa de reconsulta y los factores relacionados en los pacientes asistidos por consumo de éxtasis.
  • Miniatura
    logoOpenAccessTesi
    Avaluació d'una intervenció domiciliària en malalts amb insuficiència cardíaca
    (Universitat de Barcelona, 2010-03-24) Morcillo Serra, César; Delás, Jordi; Prat Marín, Andrés; Universitat de Barcelona. Departament de Salut Pública
    [cat] Resum tesi: Avaluació d'una intervenció domiciliaria en malalts amb insuficiència cardíaca. INTRODUCCIÓ I OBJECTIUS: Ens hem proposat avaluar les diferències en ingressos hospitalaris, visites al servei d'urgències, costos econòmics i la qualitat de vida, després d'una intervenció educativa a pacients amb insuficiència cardíaca (IC), en el domicili una setmana després de l'alta, realitzada per personal d'infermeria. MÈTODES: Els pacients ingressats per IC sistòlica en els serveis de cardiologia i medicina interna van ser distribuïts, mitjançant una taula de nombres aleatoris, en un grup que va rebre la intervenció educativa i altre grup control que va ser atès de forma convencional. RESULTATS: a) PRIMER TREBALL: Aquest treball recull el seguiment durant 6 mesos dels primers 70 pacients inclosos des del mes de juliol de l'any 2001 fins a novembre del 2002. Es van distribuir en dos grups; el grup de 34 pacients que va rebre la intervenció educativa, comparat amb el grup de 36 pacients que no la va rebre, va tenir en terme mitjà menys visites a urgències (0,21 vs. 1,33; p<0.001), menys ingressos hospitalaris (0,09 vs. 0,94; p<0.001) i amb un menor cost per individu (diferència ajustada: 1190,9 ; p<0,001). La salut percebuda va millorar de forma significativa en el grup d'intervenció. També es va observar una disminució significativa de la mortalitat (2 vs. 11; p <0.01). b) SEGON TREBALL: Aquest treball mostra els resultats del seguiment durant 24 mesos de 106 pacients. El grup de 42 pacients que va rebre la intervenció educativa, comparat amb el grup de 64 pacients que no la va rebre, va tenir en terme mitjà menys visites a urgències (0,68 vs. 2,00; p 0,000) i menys ingressos hospitalaris (0,68 vs. 1,71; p 0,000) que el grup control. L'anàlisi de les diferències de mortalitat va mostrar una reducció de la mateixa, però no de forma significativa (14 (46,67%) vs. 31 (55,36%); p 0,45). I amb un menor cost per individu ( 671,56 per persona vs. 2154,24; p 0,001) i una tendència a la milloria en la salut percebuda. c) TERCER TREBALL: Aquest treball ha avaluat la utilitat del qüestionari Minnesota Living With Heart Failure Questionnaire (MLWHFQ) en la qualitat de vida de pacients amb IC, comparant-lo amb el SF-36 i altres variables clíniques, i veure la seva sensibilitat al canvi davant una intervenció. Hem avaluat 99 pacients (70 varons i 29 dones), amb una mitjana d'edat de 78 anys. Hem trobat una correlació discordant entre la puntuació del MLWHFQ i SF-36 inicial (p 0,01, r = -0,41) i final (p 0,01, r = -0,45). També es correlaciona amb l'índex de Barthel (p 0,02, r = -0,23), classe funcional (p 0,01, r = 0,37) i nombre de fàrmacs (p 0,04, r = 0,2). El fet de rebre la intervenció disminueix la puntuació del MLWHFQ 34 punts (a menor puntuació millor qualitat de vida; p=0,0001), i augmenta la puntuació del SF-36, 17 punts el sumari físic i 16 el sumari mental (a major puntuació millor qualitat de vida; p=0,001). Les puntuacions del MLWHFQ inicial i final es relacionen amb el nombre d'ingressos en 6 mesos (r = 0,92 i r = 0,47 respectivament, p<0,002). CONCLUSIONS: Aquest senzill programa educatiu, basat en una única visita efectuada una setmana després de l'alta hospitalària en el domicili del pacient, disminueix el nombre d'ingressos hospitalaris, les visites al servei d'urgències i la mortalitat, i l'efecte es manté fins a 24 mesos després de la intervenció (excepte per la mortalitat). És una opció assistencial cost-efectiva i millora la QV en pacients amb IC sistòlica. El MLWHFQ és un instrument vàlid, doncs es correlaciona amb la classe funcional i amb el SF-36, i és sensible als canvis de salut ja que es correlaciona amb el pronòstic dels pacients.