Tesis Doctorals - Departament - Salut Pública

URI permanent per a aquesta col·leccióhttps://hdl.handle.net/2445/42957

Estadístiques

Examinar

Mostrant 1 - 20 de 54

Estudi dels polimorfismes genètics de les glutatió S-transferases (GSTM1, GSTM3, GSTT1 i GSTP1) i de l'epòxid hidrolasa microsomal (EPHX1) com a factors moduladors dels efectes carcinogènics
(Universitat de Barcelona, 2002-01-01) Piqué Benages, Maria Esther; Corbella i Corbella, Jacint, 1937-; To i Figueras, Jordi; Universitat de Barcelona. Departament de Salut Pública
[cat] La majoria dels processos cancerígens són esporàdics (adquirits), és a dir que no estan relacionats amb l’herència, i solen estar causats per l'exposició a agents carcinògens.. Tant el càncer de pulmó com el de laringe en són un exemple en l'etiologia d'aquests dos tipus de càncer destaca el fum del tabac com a principal factor involucrat en el desenvolupament del càncer de pulmó í com un factor molt important en el de laringe. El fum del tabac és una barreja complexa, en la que hi ha identificats aproximadament de 4.000 a 6.000 compostos diferents (IARC, 1986). Entre ells es troben productes químics d'elevada carcinogenitat com és el cas deis hidrocarburs policíclics aromàtics. Molts d'aquests compostos, els quals esdevenen també contaminants ambientals, estan en forma de precarcinógens, és a dir que necessiten patir un procés de bioactivació endògena per adquirir el potencial tòxic i esdevenir els veritables responsables de la mutagènesi, activació oncogènica i inici del procés de carcinogènesi. La bioactivació deis precarcinògens del fum del tabac, així com la deis contaminants ambientals, té lloc a través del metabolisme deis propis tòxics dins de l'organisme, en el qual hi ha implicats enzims com els citocroms P450 o l'epòxid hidrolasa que pertanyen al metabolisme de fase l. La família de les glutatió S-transferases (GSTs)1 enzíms que pertanyen al metabolisme de fase 11, intervenen en la desactivació deis metabòlits electròfils generats en les reaccions de fase l. Els polimorfismes genètícs deis enzims implicats en la biotransformació són un dels majors factors involucrats en la variabilitat individual en el metabolisme deis xenobiòtics, modificant el balanç activació/desactivacíó dels tòxics i esdevenint, potser, factors moduladors dels efectes carcinogènic. s. En la present tesi s'estudiaran els gens polimòrfics de les glutatió-S-tranferases (EC 2.5.1.18): GSTM1, GSTM3, GSTT1, GSTP1 i el de l'epòxid hidrolasa microsomal (EC 3.3.2.3) EPHX1 en els exons 3 i 4, en una població de malalts de càncer de pulmó, una població de malalts de càncer de laringe i una població de fumadors sans. L'anàlisi deis polimorfismes genètics es realitzarà per PCR en l'ADN extret a partir de leucòcits obtinguts de sang perifèrica. Mitjançant l’anàlisi de freqüències l'objectiu és esclarir la possible implicació d'aquests polimorfismes en la modulació de la susceptibilitat al càncer de pulmó i de laringe.
Tabaquisme i tercera edat a Catalunya
(Universitat de Barcelona, 1990-03-21) Nebot i Adell, Carme; Salleras i Sanmartí, Lluís; Universitat de Barcelona. Departament de Salut Pública i Legislació Sanitària
[spa] El presente estudio aporta datos al conocimiento del hábito tabáquico en Catalunya. Se trata de un estudio de prevalencia, realizado sobre una muestra de 1600 individuos, dividida en dos estratos, institucionalizados y no institucionalizados, de 800 individuos cada uno. El método de muestreo ha sido bietápico, estratificado y aleatorio por conglomerados. La única condición para entrar en el estudio ha sido tener cumplidos los 65 años de edad. El sistema de recogida de datos ha sido un cuestionario diseñado “ad-hoc”. Los resultados arrojan una proporción de indivíduos fumadores del 14,2%, de ex-fumadores del 23,1%, y de no fumadores del 62,7%. La distribución por tipo de centro nos muestra que es en los centros abiertos (clubs), donde hay una mayor proporcion de fumadores, siendo en los centros cerrados (residencias) donde se fuma menos. La mayoria de individuos consultados manifiesta su disconformidad de poder fumar en lugares públicos. Los hombres fuman más que las mujeres, con una diferencia estadistícamente significativa. Así también hallamos diferencia estadistícamente significativa al comparar el hábito con la edad, fumando en mayor proporción los individuos más jóvenes.
Estudio de los VNTR's: YNZ22, 3'APO-B y D1S80 mediante la técnica PCR, evaluación de su rendimiento médico-legal en la población catalana
(Universitat de Barcelona, 1995-03-20) Sánchez García, Cristina; Huguet Ramia, Emili; Gené Badia, Manuel; Universitat de Barcelona. Departament de Salut Pública i Legislació Sanitària
[spa] Se han estudiado las frecuencias alélicas y genotípicas de los polimorfismos YNZ22, 3'APO-B y D1S80 en la población catalana utilizando la técnica de PCR. A) YNZ22: De un total de 326 individuos se han obtenido 56 genotipos distintos formados por la combinación de 14 alelos que contienen de 1 a 15 unidades de repetición. B) 3'APO-B: A partir de 308 individuos estudiados se han obtenido 50 genotipos distintos formados por la combinación de 16 alelos que contienen de 29 a 55 unidades de repetición. C) D1S80: De 425 individuos estudiados se han obtenido 83 genotipos distintos formados por la combinación de 26 alelos que contienen de 15 a 40 unidades de repetición. Estos resultados se han utilizado para evaluar el rendimiento de los tres polimorfismos en el campo de la medicina legal y forense, tanto en criminalística como en el estudio biológico de la paternidad. Se han realizado estudios comparativos con otras poblaciones mundiales, para valorar la utilidad de estos polimorfismos como marcadores poblacionales.
Aspectes sanitaris de l'Hospital de la Santa Creu de Vic durant la guerra civil espanyola : 1936-1939
(Universitat de Barcelona, 2002-01-01) Vilaseca Llobet, Josep Ma.; Escudé i Aixelà, Manuel M.; Universitat de Barcelona. Departament de Salut Pública
[cat] La tesi consta de dos objectius principals d'investigació: 1- L'estudi de I'impacte de la guerra civil en I'estructura i funcionament de I'Hospital de la Santa Creu de Vic (HSC). 2- L'anàlisi del registre de malalts ingressats des de l'1 de gener de 1936 fins el 31 de març de 1939. Els objectius secundaris són els següents: 1.1. Estudiar les conseqüèncles derivades de la constitució en hospital comarcal 1.2. Investigar si I'esclat de la guerra afecta I'HSC 1.3. Estudiar I'impacte de la guerra civil en I'edifici de I'HSC, el seu personal i la seva activitat assistencial i científica 1.4. Estudiar les peculiaritats de la situació de guerra en relació a I'HSC i les transformacions socio-sanitàries vigatanes 1.5. Estudiar la transformació sanitària i social esdevinguda amb el final de la guerra i les seves repercussions en relació a I'HSC 2.1. Estudiar els pacients ingressats a I'HSC principalment a través de les variables sexe, edat, professió, procedència, data d'ingrés, metge i diagnostic 2.2. Estudiar els diaqnóstics més rellevants Es podrien definir unes aportacions colaterals, però ja apareixen implícites en el text. La intenció de la tesi és obtenir una primera aproximació a I'estudi de I'impacte de la guerra civil en I'HSC i el seu entorn. Per tant, l'anàlisi en profunditat de cadascún deis temes tractats no és el que es pretén. Prioritzo la visió global per sobre de la particular pels següents motius: • manca d'estudis previs • voluntat d'harmonitzar síntesi i totalitat • necessitat d'obrir línies per a futures investigacions • limitar I'extensió de la tesi La importància de la tesi és remarcable, al meu entendre, en dos aspectes: • completar el gruix del coneixement sobre aspectes sanitaris i socials de la guerra civil espanyola del segle XX a Catalunya. • encetar I'estudi i divulgació de la historia recent de I'HSC a la ciutat de Vic i la seva àrea d'influéncia En definitiva, la tesi pretén omplir un buit de coneixement que, per la seva transcendència tant local com nacional, mereixia una investigació acurada.
Mejora de la seguridad clínica del paciente intoxicado a partir del cumplimiento de los indicadores de calidad en toxicología clínica
(Universitat de Barcelona, 2010-09-22) Puiguriguer Ferrando, Jordi; Nogué Xarau, Santiago; Universitat de Barcelona. Departament de Salut Pública
[spa] La tesis pretende analizar la calidad asistencial ofrecida a los intoxicados atendidos durante un año en un hospital universitario mediante la evaluación sistemática de los indicadores de calidad vigentes. A partir de los resultados se evalúa la seguridad clínica en la asistencia prestada y la posibilidad de detección de aspectos de mejora en la misma.
Aplicació de models d'efectes aleatoris en l'epidemiologia quantitativa
(Universitat de Barcelona, 2016-01-13) Casals i Toquero, Martí; Carrasco Jordan, Josep Lluís; Langohr, Klaus; Universitat de Barcelona. Departament de Salut Pública
[cat] L'objectiu d'aquesta tesi és analitzar i comparar els procediments de models amb efectes aleatoris a partir de dos exemples reals, un relacionat amb les lesions d'un esport de contacte, i l'altre amb la supervivència d'un estudi longitudinal en una població gitana. En el primer capítol es fa èmfasi a certes limitacions que ens podem trobar i d'aquesta manera presentar models més sofisticats davant dissenys més complexes. En el segon capítol s'introdueixen els models amb efectes aleatoris, es revisa i avalua la qualitat de la informació aportada respecte l'anàlisi dels Generalized Linear Mixed Model (GLMM) en articles de medicina clínica. En el tercer capítol es compara el rendiment de l'estimació dels paràmetres del GLMM a través de tres filosofies estadístiques (marginal likelihood, hierarchical likelihood, Bayesian analysis) via estudis de simulació. En aquest mateix capítol s’ajusta un model GLMM per conèixer les associacions amb factors de risc en lesions d'un esport de contacte per així iniciar programes de prevenció i control de lesions en aquest esport. En el quart capítol s'introdueixen els models de supervivència amb efectes aleatoris o frailty models i es centra en els models de supervivència semiparamètrics. Finalment, en el darrer capítol s’inclou el resum de la tesi i les principals conclusions de la tesi.
Violencia de pareja: detección, personalidad y bloqueo de la huida
(Universitat de Barcelona, 2014-07-17) Torres Giménez, Anna; Ascaso Terrén, Carlos; García Esteve, Luisa; Universitat de Barcelona. Departament de Salut Pública
[spa] El objetivo general de esta tesis fue avanzar en el conocimiento de la violencia de pareja, su detección, factores asociados, y sus consecuencias. De un modo más específico, con la presente tesis se pretendía proporcionar herramientas validadas en nuestra población para la detección de la violencia de pareja en el ámbito sanitario, explorar la relación entre personalidad y victimización por violencia de pareja, y estudiar los motivos de bloqueo de la huida, escape o ruptura de la relación con el maltratador. Se diseñó un estudio de casos y controles para la validación en el ámbito sanitario de cuatro cuestionarios de violencia de pareja: Index of Spouse Abuse (ISA; Hudson y cols., 1981), Psychological Maltreatment of Women Inventory – short form (PMWI-SF; Tolman, 1999), Woman Abuse Screening Tool (WAST; Brown y cols., 1996), y Partner Violence Screen (PVS; Feldhaus y cols., 1997). La muestra se reclutó en centros de primaria y centros especializados en violencia de pareja. Los cuatro cuestionarios demostraron ser válidos para la identificación de la violencia de pareja en el ámbito sanitario, y mostraron unos excelentes valores de concordancia. Los puntos de corte óptimos para la identificación del maltrato fueron de 12 para el ISA, 24 para el PMWI-SF, 14 para el WAST, y 1 para el PVS. Como objetivo secundario, se analizaron la estructura factorial y las propiedades psicométricas del ISA. Se obtuvo una estructura empírica de dos factores: uno que incluía los ítems de violencia de pareja física, y otro que incluía predominantemente los ítems de violencia de pareja psicológica. Se evaluó la asociación entre victimización por violencia de pareja y rasgos de la personalidad mediante un estudio transversal compuesto de mujeres expuestas a maltrato y mujeres sin historia de maltrato, controlando el efecto de la sintomatología depresiva. Para ello, se administró el cuestionario Dimensional Assessment of Personality Pathology-Basic Questionnaire (DAPP-BQ; Livesley y cols., 2009), para la evaluación de la personalidad, y el Beck Depression Inventory (BDI-II; Beck et al., 1996), para la evaluación de la sintomatología depresiva. Las mujeres expuestas a violencia de pareja presentaron mayores puntuaciones en problemas con la intimidad y menores puntuaciones en rechazo, en comparación con las mujeres sin historia de maltrato. La intensidad del maltrato se asoció a una mayor distorsión cognitiva, suspicacia, expresividad restringida, y problemas con la intimidad, mientras que la duración del maltrato se asoció a un menor rechazo. Con el objetivo de evaluar los motivos percibidos de permanencia con el agresor en la situación de maltrato se desarrolló la Escala de Bloqueo de la Huida en Situaciones de Maltrato (EBHSM). Esta escala fue administrada a una muestra de mujeres víctimas de violencia de pareja con el objetivo de analizar sus propiedades psicométricas. La escala mostró una estructura empírica de 6 factores: problemas socioeconómicos (PS), apego y miedo al abandono (AM), culpabilización y resignación (CS), impacto en los hijos (IH), miedo al daño y preocupación por la pareja (MD), y sensación de confusión (SC). En resumen, con esta tesis doctoral se aporta evidencia que permite mejorar la identificación del maltrato de pareja y de los motivos de bloqueo de la huida, así como enriquecer los conocimientos sobre la relación entre personalidad y victimización por maltrato doméstico.
Prácticas de Cuidado y Percepciones de Maltrato en Personas Mayores Institucionalizadas
(Universitat de Barcelona, 2015-01-29) Figueredo Borda, Natalle; Zabalegui Yárnoz, Adelaida; Paredes Della Croce, Mariana; Universitat de Barcelona. Departament de Salut Pública
[spa] La institucionalización de las personas mayores con distintas patologías y niveles de dependencia se ha generalizado, siendo las residencias un lugar donde un número significativo de personas pasan los años finales de su vida. El cuidado de las personas mayores parece estar influido por factores como la formación, información, apoyo emocional, social y económico de los cuidadores, entre otros. En Uruguay el 19% de la población ha alcanzado 60 años o más. Gran parte de las necesidades de cuidado de la población, no han sido satisfechas por el Estado en este país. La salida de las mujeres al mercado laboral, sumado a los cambios demográficos, la crisis económica y las transformaciones del Estado han acentuado las necesidades de cuidado no satisfechas, causando un indiscutible déficit de cuidado. Entre las opciones de cuidado que pueden tener las personas mayores fuera del hogar, se encuentran los centros de larga estancia donde se localiza el 2% de los mayores institucionalizados de Uruguay. En estas instituciones, las relaciones entre cuidadores y personas cuidadas surgidas desde la práctica del cuidado son desconocidas en el contexto uruguayo. El objetivo de esta investigación se centró en explorar y comprender desde la perspectiva de los actores las prácticas de cuidado a personas mayores en los de Centros de Larga Estancia. Se desarrolló un estudio cualitativo con enfoque etnográfico. Se recogieron datos de nueve residencias para personas mayores de Uruguay, ubicadas al norte, centro y sur del país. Se realizaron un total de veintitrés entrevistas cualitativas a los diferentes actores del cuidado en la residencia: personas mayores residentes, cuidadores y gestores. Los criterios de inclusión fueron: estar en condiciones de salud física y mental que les habilite a comprender y responder las preguntas para proporcionar información, y tener un vínculo de un mínimo de seis meses con la residencia. Se utilizaron técnicas de entrevista en profundidad y observación participante. La recolección de datos y análisis constituyeron un proceso continuo y se estuvo alerta a temas emergentes. Se efectuó análisis de contenido siguiendo las etapas de identificación de temas, desarrollo de conceptos y proposiciones, codificación y refinamiento de la comprensión del fenómeno. A partir del análisis emergen los temas percepción del cuidado y situaciones que afectan a cuidadores, gestores y residentes en centros de larga estancia, siendo el sufrimiento y el maltrato hacia los residentes uno de los hallazgos más relevantes. En estos temas se identifican categorías que revelan la percepción de necesidades insatisfechas tanto en cuidadores como en residentes, relaciones de compromiso, de intercambio de afecto entre residentes y cuidadores, así como de reconocimiento hacia la tarea de cuidar, haciendo que el cuidado se perpetúe por parte de los cuidadores. El cuidado de los mayores en las residencias estudiadas, revela acontecimientos no descritos anteriormente, como el manejo de situaciones delicadas y en ocasiones, la falta de apoyo de la dirección de la institución para resolverlas. El hermetismo en torno a las experiencias dentro de las residencias impide conocer cuestiones vitales para mejorar el cuidado de las personas que allí residen. Varios aspectos confluyen para vincular conductas inadecuadas: la falta de una normativa sobre seguridad y calidad del cuidado, de un modelo de cuidado, de formación de los cuidadores, de controles, así como la falta de apoyo hacia el personal en situaciones que tienen repercusiones psicológicas y espirituales. De esta forma, la perspectiva de la propia vejez en los gestores y cuidadores se percibe con incertidumbre.
Evaluación de los errores de medicación notificados antes y después de la implantación de un sistema informatizado de prescripción/validación/preparación/administración en oncohematología. Impacto sobre la calidad del proceso asistencial y seguridad de los pacientes
(Universitat de Barcelona, 2014-10-22) Creus Baró, Natàlia; Codina Jané, Carles; Trilla García, Antoni; Universitat de Barcelona. Departament de Salut Pública
[spa] 1) INTRODUCCiÓN: Los errores de medicación y sus consecuencias negativas, los acontecimientos adversos por medicamentos, constituyen un problema de salud pública debido a su gran impacto tanto clínico como económico. Dicho impacto se magnifica con los errores de medicación en quimioterapia ya que son fármacos con un margen terapéutico muy estrecho y un error de dosis puede conllevar toxicidad grave (incluso muerte del paciente) o falta de respuesta terapéutica. Existen muchas recomendaciones de Sociedades Científicas y en la literatura centradas en la prevención de los errores de medicación y todas ellas abogan por la implantación de sistemas de prescripción electrónica como una medida de seguridad. 2) HIPÓTESIS Y OBJETIVOS: La implantación de un sistema informatizado de prescripción/validación/preparación/ administración de quimioterapia comporta una mejora de la seguridad y de la calidad del proceso asistencial de los pacientes onco-hematológicos en un Hospital de tercer nivel. Los objetivos planteados son: a) describir y analizar los errores de medicación que se producen en el circuito de atención al paciente ambulatorio onco-hematológico (“CPOE and medication safety”), b) evaluar el sistema de PE implantado en función de sus prestaciones (“CPOE qualitative evaluation”). c) evaluar el impacto de la implantación del sistema de PE sobre la adherencia y adecuación a las guías clínicas de los protocolos antiémeticos (“CPOE and adherence to guidellnes”) y d) evaluación en función de la satisfacción de sus usuarios y usabilidad (“CPOE and user satisfaction and usability”). 3) MATERIAL Y MÉTODOS: Se llevó a cabo un estudio retrospectivo, observacional y descriptivo de evaluación de los errores de medicación notificados en el sistema de notificación voluntaria de errores de medicación del Hospital, antes y después de la intervención. El estudio se desarrolló en dos fases de 15 meses cada una. Se evaluaron los errores de medicación en función de sus características: gravedad del error, tipo de error, proceso/s de la cadena terapéutica en que ocurrió el error, causas del error, fármacos implicados en el error y estamento notificador. Como objetivos secundarios se evaluaron las prestaciones del sistema de PE de quimioterapia, la adherencia y adecuación de protocolos antieméticos prescritos y finalmente la satisfacción de los usuarios. 4) RESULTADOS: Durante el periodo de estudio se notificaron un total de 210 incidentes o errores de medicación, 115 en el periodo pre implantación y 95 en el periodo pon-implantación, constatando una disminución del 18% de los errores de medicación notificados voluntariamente. La mayor parte de los errores detectados se originaron en el proceso de prescripción (n=83, 72,2%), al que le siguieron los procesos de transcripción/validación (n=24, 20,9%) y preparación (n=8, 7%). Esta distribución varió en la de fase post-implantación, reduciéndose los errores iniciados en la prescripción a un 32,6% (n=31), manteniéndose los errores de transcripción/validación (n=23, 24,2%) y aumentando los errores de preparación al 29,5% (n=28). El tipo de error más frecuente detectado en la primera fase del estudio fue la dosis incorrecta en un 64,5% (n=74) y las principales causas los despistes, lapsus (n=36, 31,3%) y el error en el cálculo de dosis o pauta (n=34, 29,6%). la implantación del sistema de PE comportó una disminución del 60% de dicho tipo de error (n;24), así como de las causas, reduciéndose los errores por despistes, lapsus a 14 (14,7%) y los errores de cálculo de dosis o pauta a 6 (6,3%). la gran mayoría de los errores notificados en ambas fases no llegaron al paciente (96,5% y 94,7% respectivamente). Los criterios seguidos para la selección de la herramienta implantada cabe considerarlos como correctos. La principal limitación de Genomi, derivada de ser una aplicación departamental, fue la falta de comunicación/integración con el principal sistema de la información del Hospital y la falta de desarrollado y capacidad de mejora una vez la herramienta estuvo implantada. la implantación del sistema de PE comportó un aumento tanto de la prescripción del tratamiento antiemético profiláctico asociado a la quimioterapia como de la adherencia de dicho tratamiento a las guías clínicas. En general, los usuarios se mostraron satisfechos con la herramienta informática (valoración global media de 5,8 sobre 7). 5) CONCLUSIÓN: La implantación de un sistema de PE de quimioterapia supuso una mejora de la seguridad y de la calidad del proceso asistencial del paciente onco-hematológico.
Estat immunitari enfront de les malaties immunoprevenibles dels treballadors sanitaris a Catalunya
(Universitat de Barcelona, 2014-10-27) Urbiztondo Perdices, Luis Carlos; Domínguez García, Àngela; Universitat de Barcelona. Departament de Salut Pública
[cat] INTRODUCCIÓ Els treballadors sanitaris estan més exposats a agents infecciosos que la resta de la població. Poden actuar com a font d'infecció per als pacients, altres professionals i els seus propis familiars. El professional sanitari vacunat es protegeix ell mateix i la seva família; protegeix els usuaris, especialment els més vulnerables; protegeix els altres treballadors sanitaris; garanteix el funcionament dels serveis sanitaris; té un rol exemplar per a la resta dels sanitaris i la població general. Tots els centres sanitaris han de preveure la vacunació dels treballadors sanitaris com una part important de la prevenció de riscos laborals. HIPÒTESIS Hi ha treballadors sanitaris susceptibles a malalties prevenibles amb vacunacions. La cobertura de vacunació enfront les malalties immunoprevenibles que es poden transmetre en els centres sanitaris és baixa o insuficient en els treballadors sanitaris. Els Antecedents de malaltia o confirmació serològica d’immunitat són mal coneguts. Els treballadors sanitaris susceptibles no estan ben identificats. Sistemes d’informació heterogenis i probablement insuficients. OBJECTIUS Conèixer el grau de protecció dels professionals sanitaris en front les malalties immunoprevenibles recomanades. Investigar la prevalença de sanitaris amb anticossos protectors enfront del xarampió, la rubèola, la parotiditis, la varicel•la, el tètanus, la diftèria i la tos ferina Investigar la relació entre la seroprevalença d’anticossos i les característiques sociodemogràfiques i laborals Conèixer els procediment utilitzats per les empreses proveïdores de serveis de salut per saber l’estat immunitari dels professionals i les intervencions que realitzen per garantir la protecció dels treballadors i els pacients. METODOLOGIA 1. Un qüestionari dirigit als gerents i responsables dels serveis de prevenció de riscos laborals de tots els centres sanitaris públics de Catalunya per conèixer el procediment utilitzat en el centre amb relació a la prevenció de les malalties immunoprevenibles del personal que hi treballa. 2. Un estudi de marcadors serològics en una mostra de treballadors sanitaris de Catalunya. Comprovar en aquesta mateixa mostra el sistema de registre de les vacunacions rebudes. RESULTATS I DISCUSSIÓ 1. Qüestionari dirigit als serveis de prevenció Hi a una baixa implantació de registres. Únicament una tercera part dels serveis de prevenció disposaven de registres de vacunació informatitzats. El 32,8% dels serveis de prevenció tenien registres amb dades relacionades amb l’hepatitis B i la grip, el 31,8% amb el tètanus i la diftèria, el 18,5% amb la varicel•la, el 17,9% amb el xarampió, el 16,4% amb la rubèola i el 13,8% amb la parotiditis. La informació és incomplerta i sistemes poc estandarditzats. Hi ha diferències en les cobertures vacunals en els treballadors sanitaris segons les vacunes. Cal millorar els registres de vacunacions. 2. Estudi serològic La tercera part dels TS no disposaven de carnet de vacunacions. No hi ha associació significativa entre els antecedents d’infecció o vacunació informats i els resultats serològics. El percentatge total de treballadors sanitaris amb anticossos positius va ser: 98% contra el xarampió, 97,2 contra la rubèola, 87,5 contra la parotiditis, 94,9% contra el virus de la varicel•la-zoster, 93,9 contra el tètanus, 46,4% contra la diftèria i 51,7% contra els antígens de Bordetella pertussis. Amb l’excepció de l’edat, no s’ha trobat relació significativa entre els resultats de les serologies i cap altra variable estudiada (Sexe, categoria laboral, tipus de centre). La informació disponible no proporciona evidencies d’immunitat en situacions en les que es requereix disposar d’aquest tipus d’informació amb rapidesa per evitar que es produeixi transmissió nosocomial (per exemple en situacions de brots de xarampió). L’estudi serològic dels treballadors sanitaris és necessari per detectar i vacunar els susceptibles.
Aplicació dels models de Thrustone i de Bradely-Terry a l’anàlisi de dades “ranking” obtingudes de mesures de preferència en escala ipsativa.
(Universitat de Barcelona, 2013-11-04) Girabent i Farrés, Montserrat; Campos Bonilla, Begoña; Universitat de Barcelona. Departament de Salut Pública
[cat] La recerca va néixer de l’interès de mesurar les preferències dels individus quan se’ls demana que ordenin una llista d’opcions, ja siguin conductes o objectes, obtenint així dades rànquing. Això determina que l’individu està forçat a establir un ordre entre les seves preferències, donant lloc al que es coneix com a escala de mesura ipsativa ordinal. Aquest tipus de mesura té com a avantatge front a la d’escala normativa, com Likert, que disminueix la probabilitat del conegut problema d’ “acquiescense bias” i s’elimini l’efecte “halo and horn”. Per altre banda, la principal característica del vector de respostes es que la suma dels seus components serà sempre una mateixa constant i això dificulta l’anàlisi de les dades. El primer objectiu fou el de revisar els models estadístics per analitzar dades rànquing mesurades en escala ipsativa que donen informació sobre el procés discriminador. El segon fou estendre aquests quan es tenen mesures repetides de l’elecció dels individus respecte les seves preferències i/o quan es consideren covariables referents a característiques dels propis individus o de les alternatives a ordenar. La primera teoria que marca l’ús d’una escala ipsativa és la llei dels judicis comparatius de Thurstone (1927), on es postula que quan a un individu se li demana que emeti un judici es produeix un procés discriminador en el contínuum psicològic. És en aquesta escala continua no observada en la que rau el interès a fi de veure el perfil de preferències en termes d’ordre i distància entre les opcions. La metodologia avaluada per a trobar les solucions en escala d’interval continua, es va fonamentar en dues aproximacions. La primera, treballada per el grup de Böckenholt (1991-2006) es base en els models clàssics desenvolupats per Thurstone al 1931. En aquesta les observacions ordenades s’expressen com a diferències de les variables latents subjacents a cada un dels ítems de comparació. Així, imposant les restriccions proposades per Maydeu-Olivares (2005) a la matriu de covariàncies, s’obté un cas particular d’un model d’equacions estructural (SEM). Aquest permet estimar les mitjanes de les variables latents que correspondran a la posició de cada opció en l’escala continua d’interval. Si bé, la solució depèn de que es compleixi la condició de normalitat de les variables latents i l’algorisme no troba solució a partir de cert nombre d’opcions. A més el model no permet modelar situacions de mesures repetides. En la segona aproximació es troben els treballs del grup de Dittrich (1998-2012) basats en els models de Bradley-Terry (BTM) del 1952. Els BTM consideren que la distribució de cada un dels judicis aparellats segueix una llei Binomial. Així, treballant directament amb la taula de contingències, es pot expressar la funció de versemblança com un model log-lineal general (LLBTM). És a partir d’aquest segon model, i de les seves extensions per a covariables que proposem l’extensió pel cas de mesures repetides. Les diferents propostes metodològiques es van provar tant per dades simulades com en dos exemples reals de l’àmbit de l’educació en ciències de la salut. En un, s’estudien les preferències sobre l’estil d’aprenentatge (Test Canfield) d’estudiants de medicina i en l’altre es valora si l’opinió dels estudiants de fisioteràpia sobre les activitats d’autoaprenentatge és diferent abans i després de realitzar-les. Com a conclusions, • La diferència entre les aproximacions de Thurstone y Bradley-Terry rau en la distribució que segueix la funció de versemblança. • El model LLBTM permet incorporar modificacions a les condicions d’aplicació que donen lloc a cada una de les extensions del model que incorporen covariables. • El model LLBTM permet una extensió en la que la comparació entre les opcions no sigui independent donant lloc als models per a mesures repetides
Epidemiología y diagnóstico de Calodium hepaticum y parásitos intestinales en áreas remotas amazónicas
(Universitat de Barcelona, 2014-02-24) Queiroga Gonçalves, Alessandra; Ascaso Terrén, Carlos; Universitat de Barcelona. Departament de Salut Pública
[spa] Introducción: Las infecciones por parásitos transmitidos por vía fecal-oral son frecuentes en áreas remotas de la Amazonia. No obstante, la epidemiología de estos parásitos en la Amazonia y la validez de técnicas de laboratorio tradicionales empleadas en el diagnóstico permanecen hasta hoy poco estudiadas. Objetivos: Estudio 1: Estudiar la dinámica de la transmisión de Calodium hepaticum en una comunidad rural del municipio de Presidente Figueiredo, estado del Amazonas, Brasil; Estudio 2: Estimar la prevalencia de parásitos intestinales y estudiar factores de riesgo para las infecciones por helmintos en una cuidad remota (Barcelos) del municipio de Barcelos, estado del Amazonas; Estudio 3: Evaluar el desempeño de dos técnicas de sedimentación espontánea (Técnica de sedimentación espontánea de Lutz -SST- y Paratest) para el diagnóstico de parásitos intestinales. Material y métodos: Para el estudio 1 se analizaron muestras de heces de 135 personas (y 2 perros) y tejido hepático de un pecarí. Las heces de los perros fueron recogidas del jardín de los domicilios de personas que presentaron infección espuria por C. hepaticum. Fueron investigados los hábitos alimentarios de la población. Para el estudio 2, un estudio transversal fue realizado con 594 personas de 137 domicilios. Fueron recogidos datos socio-demográficos y características de los domicilios. En el estudio 3, una única muestra de heces de 143 individuos fue evaluada realizando tres réplicas para cada prueba. Fueron evaluados los resultados de la homogeneidad y concordancia entre réplicas y entre pruebas. La sensibilidad y especificidad fueron estimadas usando un modelo de clase latente bayesiano. Resultados: Estudio 1: La incidencia poblacional de infección espuria fue del 6.7% (IC 95%: 2.08 - 11.24) y la intradomiciliar entre el 50 a 83.3%. El riesgo de infección espuria fue 10 veces mayor en personas que consumen hígado de mamífero silvestre (P = 0.02). El hígado del pecarí y una muestra de heces de perro presentaron huevos de C. hepaticum. El consumo del hígado infectado fue identificado como la causa de las infecciones espurias diagnosticadas en uno de los domicilios. Estudio 2: Las prevalencias de Ascaris lumbricoides, anquilostoma, complejo Entamoeba histolytica, Trichuris trichiura y multiparasitosis por helmintos fueron del 53.4%, 27.1%, 13.6%, 8.8% y 24.6%, respectivamente. Los principales factores de riesgo detectados fueron no tener letrina (OR= 1.71, IC 95% 1.05 - 2.78) para la infección por A. lumbricoides; ser varón (OR= 2.43, IC 95% 1.58 - 3.75) y tener suelo de tierra o madera en el domicilio (OR= 1.74, IC 95% 1.04 - 2.90) para la infección por anquilostoma; finalmente ser varón para la infección múltiple por helmintos (OR= 2.26, IC 95% 1.30 - 3.93). Fueron identificados cuatro barrios con mayor riesgo de infección por helmintos. Estudio 3: Ambas pruebas presentaron una alta repetibilidad para la detección de parásitos intestinales exceptuando para Blastocystis spp. y anquilostoma. La concordancia entre pruebas fue alta (coeficiente de correlación de concordancia, 0.72 - 0.88) excepto para Blastocystis spp., anquilostoma y T. trichiura. Las dos pruebas presentaron una baja sensibilidad (39.4% - 49.2% para SST, 35.8% - 53.8% para Paratest) y una alta especificidad (93.2% - 97.2%). Conclusiones: Hemos descrito una alta incidencia intradomiciliar de C. hepaticum relacionada al hábito de comer hígado de mamífero silvestre y este mecanismo de transmisión fue importante en la dinámica de transmisión del helminto en la comunidad. La identificación de factores de riesgo y barrios de mayor riesgo de infección por helmintos en la ciudad puede ayudar en la implementación de medidas específicas para el control de las infecciones. Las dos técnicas de sedimentación presentaron elevada repetibilidad y concordancia en general, baja sensibilidad y elevada especificidad para el diagnóstico de parásitos intestinales.
Estudio de los decomisos de sustancias psicoactivas en los centros penitenciarios de Catalunya (1991-2010)
(Universitat de Barcelona, 2013-10-30) Fuente Capdevila, Blanca de la; To i Figueras, Jordi; Universitat de Barcelona. Departament de Salut Pública
[spa] En el “Estudio de los decomisos de sustancias psicoactivas en los centros penitenciarios de Catalunya (1991-2010)" se examinan las tendencias de las incautaciones provenientes de los mismos analizadas en el Laboratorio Territorial de Drogas. Los datos se agrupan respecto al número y a la naturaleza de los decomisos para determinar los patrones de demanda, y por consiguiente de consumo de los internos. Los resultados se analizan de forma global considerando todos los centros y de forma detallada para cuatro de ellos con población reclusa diferenciada, para determinar si existen diferencias entre ellos. La información obtenida se compara con las encuestas disponibles en población penitenciaria, tanto a nivel español como a nivel europeo. Paralelamente se analizaron las aprehensiones de cocaína recibidas durante el año 2010 para determinar su riqueza y la presencia de adulterantes. El objetivo era establecer posibles diferencias en función de si estaban destinados a los internos o a la población general.
Evidència científica en l’ús dels antídots
(Universitat de Barcelona, 2012-01-31) Corominas Garcia, Núria; Nogué Xarau, Santiago; Soy Muner, Dolors; Universitat de Barcelona. Departament de Salut Pública
[cat]L’objectiu principal d’aquesta tesi es identificar i avaluar l’evidència científica, pel que fa a l’eficàcia i seguretat, que recolza l’ús dels següents antídots inclosos a la Guia d’antídots de l’Hospital Clínic (GAHC): Anticossos Fab antidigoxina en la intoxicació per digoxina, Flumazenil per revertir els efectes centrals de la sobredosificació per benzodiazepines, Fomepizol en la intoxicació per la ingesta de metanol i etilenglicol, Hidroxocobalamina en la intoxicació per cianur, i N-acetilcisteïna en la intoxicació per paracetamol. L’objectiu secundari es constatar que les recomanacions d’ús, establertes en la GAHC dels antídots revisats són les adequades en base a la millor evidència científica disponible. La metodologia seguida ha estat: 1) descripció dels antídots avaluats i els tòxics sobre els que actuen, 2) selecció de l’evidència científica mitjançant una cerca bibliogràfica en PubMed completant la cerca amb altres recursos electrònics com Trip Database i UpTodate, 3) determinació de la qualitat dels estudis utilitzant les plantilles del Scottish Intercollegiate Guidelines Network (SIGN) per a tots els estudis i de l’Agencia de Evaluación de Teconologias Sanitarias del Pais Vasco (Osteba) pels estudis de series de casos, 4) elaboració de les taules d’evidència amb la informació més rellevant dels estudis i, 5) assignació del nivell d’evidència segons el sistema de gradació del SIGN. L’evidència científica de l’ús dels anticossos Fab antidigoxina en la intoxicació digitàlica greu es basa en estudis observacionals de series de casos. La qualitat d’aquests estudis és baixa mostrant resultats favorables quan a la neutralització de la cardiotoxicitat provocada per la digoxina. Els anticossos Fab antidigoxina son ben tolerats amb una mínima incidència de reaccions adverses. L’evidència científica de l’ús de flumazenil en la intoxicació aguda per benzodiazepines es basa en diversos assaigs clínics i en un metanàlisi de qualitat metodològica intermèdia. Flumazenil produeix reaccions adverses de lleus a moderades. S’observa una major incidència de nàusees i vòmits així com un risc augmentat de convulsions en les intoxicacions mixtes de benzodiazepines i antidepressius tricíclics. L’evidència científica de l’ús de fomepizol en la intoxicació aguda per metanol i etilenglicol es poc sòlida basada en estudis observacionals de series de casos. Fomepizol es un fàrmac ben tolerat amb un mínim d’efectes adversos transitoris i de gravetat moderada. L’evidència científica de l’ús de la hidroxocobalamina en la intoxicació per cianur es insuficient i de qualitat limitada ja que es basa en estudis de series de casos. La hidroxocobalamina es ben tolerada el que permet que pugui ser administrada de forma empírica. L’evidència científica de l’ús de la N-acetilcisteïna en la prevenció de l’hepatotoxicitat induïda per la sobredosi de paracetamol es poc sòlida basada, majoritàriament, en estudis observacionals de series de casos. La NAC administrada per via endovenosa pot produir reaccions anafilactoides, generalment lleus, i que responen a la suspensió momentània de la perfusió o al tractament simptomàtic. En general, les recomanacions en l’ús d’ANTICOSSOS ANTIDIGITAL, FLUMAZENIL, FOMEPIZOL, HIDROXOCOBALAMINA i N-ACETILCISTÏNA, estan basades en una evidència científica de nivell baix, representada per estudis observacionals que no compleixen els estàndards de qualitat metodològica establerts pel procediment de medicina basada en l’evidència. La inclusió dels antídots revisats a la GAHC, amb les especificacions d’ús allà definides, es justifica en base a la millor evidència científica disponible, que tot i mancada de solidesa, s’orienta cap a un increment de l’eficàcia d’aquests medicaments sense un cost addicional de toxicitat.
Aspectes sanitaris dels arxius parroquials de la Vall del Tenes (Baronia de Montbui) durant els segles XVII i XVIII
(Universitat de Barcelona, 1995-05-26) Heimann Cella, Miquel; Calbet i Camarasa, Josep M. (Josep Maria), 1935-; Universitat de Barcelona. Departament de Salut Pública
[cat] El present estudi és el fruit de la investigació feta en funció dels llibres sagramentals dels arxius de cinc parròquies corresponents als termes de L'Ametlla del Vallés. Bigues, Llissà de Munt, Palaudàries i Sant Feliu de Codines. Totes corresponen a la comarca del Vallés Oriental. Aquest treball s'enquadra dins la línia de recerca oberta per Josep M. Calbet i Camarasa i Jacint Corbella i Corbella amb el seu “Diccionari Biogràfic dels Metges CataIans" (1981), i per Manuel Camps i Clemente i Manuel Camps i Surroca amb la monografia sobre els “Aspectes sanitaris de l’arxiu de Sant Joan de Lleida al segle XVII” (1983). La present tesi forma part doncs d'un treball molt ambiciós, en el que tinc l'honor de participar. Cal investigar la major part dels llibres sagramentals de tota Catalunya, i així tindrem una visió històrica de la nostra medicina que no podem obtenir per cap altre mitjà. Tenim un especial interès en conéixer els professionals que ens van precedir I que van viure situacions històriques delicades, que van desenvolupar la seva tasca d'una forma rudimentària i que ningú no ha recordat. Per altra part creiem també que cal fer una aproximació a la societat d’aquella època per saber com van viure i van treballar, quina era la patologia d'aquests pobles i les seves causes de mort. Els objectius principals han estat: - Coneixement del personal sanitari: Metges, cirurgians, apotecaris, adroguers i llevadores. - Estudi de la mort: Violenta, natural documentada i natural sospitosa. - Les deduccions secundàries: Estudi poblacional, estudi d'epidèmies i de la infància abandonada. Què ha aportat la tesi? - Presentació i elaboració d'unes dades des d'un punt de vista sanitari. - Existència d’un estament sanitari amb un cert reconeixement social. - Evidència d'una mortalitat violenta d'origen divers. morts sobtades i morts naturals. - Detectar períodes de mortalitat elevada. Destaquem la presència elevada d’estrangers en determinats moments. També demostrarem els pocs períodes de pau que viu el Principat. Conclusions S'han valorat principalment els següents aspectes: 1.- Registre del personal sanitari: 138 (31 Metges; 43 Cirurgians; 34 Apotecaris; 9 Adroguers; 21 Llevadores). 2.- Dades sobre mecanismes i causes de mort, principalment les de tipus mèdico-legals: Violentes: 90; documentades: 298; sospitoses: 68. 3.- S' han estudiat 41.859 registres: Naixements: 21.763; matrimonis: 4.747; òbits: 15.349. 4.- Aspectes sobre la mortalitat infantil 5.- Aspectes demogràfics (natalitat, nupcialitat i mortalitat) i nombre de fills per matrimoni: 4,19 6.- Estudi sobre fets epidèmics. 7.- Estudi de les principals nissagues: 8 8.- Estudi de la infància abandonada: 0, 72%
Estudi de la cobertura vacunal en nens menors de 3 anys a Catalunya
(Universitat de Barcelona, 2006-07-24) Borràs López, Eva; Domínguez García, Àngela; Fuentes Almendras, Miriam; Universitat de Barcelona. Departament de Salut Pública
[cat] Les vacunes constitueixen l'instrument amb major potencial de prevenció de les malalties transmissibles i l'únic que permet aconseguir la seva eliminació en una comunitat o país. Actualment es disposen de vacunes que han mostrat eficàcies molt elevades, però la seva efectivitat en la protecció de la població depèn no solament de l'eficàcia de les vacunes sinó també de les cobertures dels programes de vacunació. Les cobertures vacunals poden monitorar-se directament, comptabilitzant a tots els individus que reben vacunes, el tipus i la dosi de les mateixes o bé, poden estimar-se per mètodes indirectes. Els mètodes indirectes d'estimació més freqüentment usats per la seva simplicitat es basen en les dosis administrades globalment en la població o bé, en les vacunes distribuïdes a la població. Aquests mètodes poden sobreestimar les cobertures reals. Un tercer mètode indirecte per conèixer la cobertura vacunal és mitjançant enquestes realitzades en mostres de la població general, bé sigui preguntant als pares dels nens o alternativament comprovant amb revisions als carnets vacunals o als registres pediàtrics la informació proporcionada pels pares. El coneixement de la cobertura vacunal és fonamental per a plantejar estratègies correctes que permeten aconseguir els objectius dels programes de vacunacions i en l'avaluació dels mateixos. També és necessari per identificar grups amb baixa cobertura, identificar motius de manca de vacunació i obtenir informació general per a la planificació. Els indicadors de cobertura vacunal permeten realitzar el seguiment dels programes de vacunació sistemàtica o de les campanyes específiques de vacunació, definir la readequació de les estratègies d'accés a la població diana i avaluar periòdicament les polítiques vacunals. OBJECTIU: Estimar la cobertura de les vacunes incloses en el calendari de vacunacions sistemàtiques de la població infantil de Catalunya dels nens menors de 3 anys i les variables associades a aquesta. METODOLOGIA: Estudi observacional descriptiu transversal retrospectiu mitjançant una enquesta telefònica aleatòria estratificada segons la regió sanitària en rural i urbana. La població mostrejada està formada per 630 nens i nenes nascuts l'octubre de 2001 empadronats als municipis participants. RESULTATS: Els resultats van demostra que més del 94% dels 630 nens havien rebut 4 dosis de DTPa/w i de VPO, que el 95% havien rebut 3 dosis de MCC, que el 90% havien rebut 4 dosis d'Hib i més el de 98% havien rebut una dosis d' XRP. No es va detectar cap diferencia ni entre les regions sanitàries de Catalunya ni per tipus de residencia (urbana o rural), de la cobertura segons el tipus de vacuna i el número de dosis, ni de la cobertura de vacunació dels esquemes estudiats. Es va observar associació entre ser immigrant i presentar una menor cobertura, excepte per la cobertura de 4 dosis de VPO i d'Hib. CONCLUSIONS: S'observa homogeneïtat de la cobertura vacunal en tot el territori, però la cobertura en la població immigrant és baixa, especialment en els nouvinguts. S'han de realitzar actuacions per tal d'augmentar la cobertura vacunal en la població immigrant i també orientar-les per tal d'augmentar la cobertura de les dosis de reforç en la població autòctona.
Estudi de la freqüència del deteriorament cognoscitiu (DC) a catalunya i paper predictor del deteriorament cognoscitiu. 1ª fase de l'estudi CUIDA'L
(Universitat de Barcelona, 2009-04-03) Limón Ramírez, Esther; Gené Badia, Joan; Argimón Pallás, José M.; Universitat de Barcelona. Departament de Salut Pública
[cat] OBJECTIU: Avaluar el paper del DC en l'aparició de demència a una població de pacients majors de 64 anys, procedents de 54 equips d'Atenció Primària de salut d'arreu del territori català als 3 anys i mig de seguiment, segons presència prèvia o absència de DC. Avaluar també si existeix una associació entre la mortalitat, la institucionalització, la inclusió en el programa ATDOM, la comorbiditat (AVC, IAM, arteriopatia perifèrica) i el consum de recursos dels pacients en relació a la presència o absència de DC DISSENY: Estudi de cohorts retrospectiu ÀMBIT: 54 Equips d'Atenció Primària d'arreu de Catalunya SUBJECTES: 712 pacients dividits en dues cohorts segons presència o absència de DC MEDICIONS. Variables resultat (aparició d'events- demència, èxitus, institucionalització, inclussió al programa ATDOM, AVC incident i temps fins aquesta aparició-) i nombre de visites a professionals. Variables explicatives : DC, edat, sexe, màxim nivell d'estudis, CAP, FRCV (HTA, DM, DL), patologia càrdiovascular prèvia (IAM, AVC, AP), patologies relacionades amb demència (acxfa, hipotiroidisme), altres patologies cròniques. Anàlisi de supervivència (associació entre factors predictors: Hazard Ratio; distribució del temps fins a l'esdeveniment segons DC corbes de supervivència de Kaplan-Maier ; associació entre DC i el temps fins a cada esdeveniment, model de regressió de riscos proporcionals de Cox o model estès de Cox). Nivell de significació: 5%; paquet estadístic Stata/Se versió 9.1 Resultats: Presenten demència 72 individus, 66 del grup de deteriorats i 6 del grup de no deteriorats (Chi quadrat 66,47; P<0,000). Densitat d'incidència global de demència: 38,14 (IC 95%: 30,27-48,05) per 1000 persones-any. La presència de DC (HR que varia en el temps; 3,53 als 4 anys de seguiment) i l'edat (HR 2,59; IC 95%1,62-4,14 i P<0,001 per majors de 80 anys) expliquen l'aparició de demència. Per la resta de variables, els models són els següents. Èxitus: DC, l'edat, la comorbiditat, l'ingrés al programa ATDOM i el fet de patir un AVC ; Institucionalització: DC, l'ingrés al programa ATDOM, el fet de patir un AVC i el fet de patir demència;ATDOM: DC, l'edat, el fet de patir un AVC i el fet de no tenir DL. AVC: edat i la DM. No influeixen la HTA ni la DL ni el DC. La comorbiditat i el seguiment de la HTA expliquen la càrrega assistencial dels metges. El seguiment de la HTA, el seguiment de la DM i el sexe masculí expliquen la càrrega assistencial de les infermeres. Ni el DC ni la demència influeixen en la càrrega assistencial CONCLUSIONS: el DC és un predictor de la incidència de demència (HR varia en el temps), èxitus (HR=1,86), institucionalització (HR=4,99) i ATDOM (HR=1,87). No hem pogut demostrar que tingui aquest paper en el cas de la incidència d'AVC ni en el consum de recursos sanitaris.
Les Dimensions del resultat assistència de l'atenció primària de salut
(Universitat de Barcelona, 2008-10-30) Sans Corrales, Mireia; Gené Badia, Joan; Universitat de Barcelona. Departament de Salut Pública
[cat] Els serveis d'atenció primària s'estan gestionant i avaluant a partir d'un gran nombre d'indicadors que intenten mesurar de forma més o menys exhaustiva el resultat assistencial de l'atenció primària de salut, sobretot el seu procés. Dins d'aquesta perspectiva, les hipòtesis d'aquesta tesi són: - Els professionals de la salut i els usuaris són els que millor poden definir les dimensions del resultat assistencial de l'APS. - Els equips d'atenció primària de salut recullen informació rutinària que permet mesurar aquestes dimensions del resultat assistencial. - En base a les dimensions del resultat assistencial de l'APS, podrem classificar els equips d'atenció primària de salut segons els seus resultats. I, els seus objectius: - Identificar a partir de la revisió de la bibliografia, els atributs de l'atenció primària de salut que incideixen directament sobre els seus resultats finals en les dimensions de satisfacció, salut, i/o costos. - Definir les dimensions del resultat assistencial de l'Atenció primària de salut (APS) a partir de les opinions de professionals i usuaris, per establir indicadors d'avaluació. - Confirmar quina és l'agrupació de les dimensions del resultat assistencial de l'Atenció primària de salut que defineixen millor el resultat dels equips d'atenció primària, utilitzant les fonts d'informació rutinàries en gestió sanitària. Per donar resposta a aquests, la tesi l'he dividit en tres fases: En la fase de cerca bibliogràfica es revisa l'evidencia disponible en la bibliografia internacional sobre la relació que existeix entre els diferents atributs de l'atenció primària de salut i el resultat final de l'atenció sanitària considerada en tres dimensions: l'impacte sobre la salut, la satisfacció i el cost dels serveis prestats. En la fase qualitativa es defineix el resultat assistencial de l'atenció primària salut a partir de la perspectiva dels diferents actors involucrats (usuaris i professionals: metges, infermeres, farmacòlegs, odontòlegs, ginecòlegs, pediatres, altres especialistes, gestors i administratius). I, en la fase quantitativa es tracta de confirmar quina és l'agrupació de les dimensions del resultat assistencial de l'atenció primària de salut que serveixen millor per definir el resultat d'aquesta atenció, utilitzant les fonts d'informació rutinàries en gestió sanitària. Les principals conclusions de les tres parts d'aquesta tesi (apartat de cerca bibliogràfica, apartat qualitatiu i apartat quantitatiu), s'esmenten a continuació: · En aquests estudis es veu que hi ha una relació evident entre els atributs de la medicina de família i els resultats del servei mesurats amb indicadors de satisfacció, salut i/o cost. · La satisfacció de l'usuari l'hem vist associada amb l'accessibilitat, la continuïtat de l'atenció, el temps de consulta i la relació metge-pacient. · La millora en la salut dels pacients l'hem vist relacionada amb la continuïtat, el temps de consulta, la relació metge-pacient i l'aplicació de mesures preventives. La coordinació de l'atenció aporta resultats mixtos de resultats en salut. · La continuïtat, el temps de consulta, la comunicació metge-pacient i les activitats preventives mostren ser cost efectives en l'atenció primària. · A partir de les opinions d'alguns professionals de l'atenció primària de salut i alguns usuaris, s'han definit els components del producte de l'atenció primària de salut. · Hi ha una gran coincidència en la definició del producte entre professionals i usuaris. · Professionals i usuaris identifiquen quatre dimensions del producte d'atenció primària, coincidents amb els seus atributs bàsics: o accessibilitat als serveis, o coordinació i continuïtat de l'equip d'atenció primària amb altres nivells assistencials. o Relació entre professionals i usuaris o Qualitat cientificotècnica dels equips d'atenció primària i cartera de serveis. · La relació metge-pacient apareix com un element clau en el grup de professionals i usuaris. · Equitat, satisfacció i eficiència, apareixen en els discursos com a eixos transversals de tots els components del producte identificats. · Les quatre dimensions esmentades haurien de registrar l'avaluació dels equips d'atenció primària i haurien de determinar la seva evolució. · L'anàlisi factorial confirmat amb les dades de les bases de dades rutinàries mostra una correlació positiva en les dimensions: "relació metge-pacient, accessibilitat i coordinació d'equip". · Les variables que estan més relacionades amb la dimensió "relació professional-pacient i accessibilitat" són: organització dels serveis, adequació dels horaris de visita, satisfacció amb l'atenció telefònica, qualitat de les explicacions del malalt, atenció a les demandes de l'usuari, resolució dels problemes de l'usuari i respecte a la intimitat de l'usuari. · Pel que fa a la dimensió "coordinació de l'equip", la variable més relacionada és el suport dels companys. · Les variables més relacionades amb la dimensió "qualitat cientificotècnica" són: indicador global de l'estàndard de qualitat farmacèutica i percentatge de prescripció d'antihipertensius recomanats. · El model construït per mesurar el resultat assistencial dels equips d'atenció primària partint de la revisió bibliogràfica, l'opinió de professionals i usuaris en les següents dimensions: relació personal entre professionals i usuaris i accessibilitat, de coordinació interna de l'equip i qualitat cientificotècnica, utilitzant les fonts d'informació que s'utilitzen rutinàriament per la seva gestió dels equips. · Encara que no hi hagi evidència dels altres atributs de l'atenció primària de salut, no podem presuposar que hi ha evidència contrària i, per tant, cal seguir investigant per fabricar aquesta evidència. · Com que manca evidència externa, s'ha de provar el model en altres contextes, per tal d'obtenir-la · No seria convenient avaluar els equips d'atenció primaria de salut i posar incentius en activitats que no siguin les del model provat.
Interacciones de los fármacos antirretrovirales: de la teoría a la práctica clínica. Estudio retrospectivo de una cohorte de 2140 pacientes atendidos en la Unidad de Farmacia Ambulatoria del Hospital Clínic de Barcelona.
(Universitat de Barcelona, 2006-06-12) Tuset Creus, Montserrat; Canela Arqués, Ramon; Carné Cladellas, Xavier; Universitat de Barcelona. Departament de Salut Pública
[spa] Estudio retrospectivo de una cohorte de 2140 pacientes con infección por VIH. El objetivo principal ha sido determinar las principales interacciones que han tenido repercusión clínica, de los antirretrovirales entre sí o con otros fármacos y cuantificar su incidencia (nº interacciones/100 pacientes-año de seguimiento). Los objetivos secundarios han sido describir los tipos de tratamiento empleados con mayor frecuencia en combinación con los antirretrovirales y describir las asociaciones con un mayor riesgo potencial. También se ha evaluado el uso de productos naturales. Para ello, se seleccionaron todos los pacientes atendidos en la Unidad de Farmacia Ambulatoria (UFA) del Hospital Clínic de Barcelona que realizaban tratamiento antirretroviral (TARV) en Julio de 2004 y que dispusieran de historia clínica informatizada. Se obtuvo información de la medicación que tomaban mediante las entrevistas realizadas en la UFA. Asimismo, se efectuó una búsqueda por palabras clave en la historia clínica informatizada para identificar los pacientes que recibieran algún fármaco cuya combinación con el TARV entrañara un riesgo potencial. Se identificaron las combinaciones con riesgo 2 y 3 según la guía de interacciones en VIH (www.interaccionesHIV.com) y se seleccionaron las combinaciones entre antirretrovirales con riesgo 3 (asociación contraindicada o no recomendada) y las asociaciones entre antirretrovirales y otros fármacos con riesgos 3 ó 2 (que requiere aumento de la monitorización por riesgo de toxicidad o ineficacia) (INTERACCIONES POTENCIALES). Se realizó un seguimiento de estos pacientes en la base de datos de historias clínicas, desde el 1/01/2003 hasta el 31/12/2004, para identificar las interacciones medicamentosas documentadas (INTERACCIONES CON IMPORTANCIA CLÍNICA REAL). Se incluyeron 2140 pacientes, de los cuales un 74% eran varones. El 32% estaban coinfectados por el virus de la hepatitis C (VHC). Un 63% presentaban una carga viral indetectable y un 15,7% presentaban una inmunodeficiencia avanzada (CD4<200 cél/mm3). Un 53,2% de los pacientes tomaron algún tipo de medicación en combinación con el TARV. Los grupos de fármacos más empleados fueron antibióticos, hipolipemiantes, benzodiacepinas, analgésicos, antidepresivos y protectores gástricos. Un 2,5% de los pacientes presentaron interacciones reales documentadas de antirretrovirales entre sí. Ello supone un total de 2,17 interacciones documentadas entre antirretrovirales por cada 100 pacientes-año de seguimiento. De las combinaciones entre antirretrovirales que dieron lugar a reducción de la eficacia, destaca didanosina/tenofovir De las combinaciones entre antirretrovirales que produjeron aumento de toxicidad, destaca DDI/D4T. Un 2,7% de los pacientes que tomaron antirretrovirales junto con otros fármacos presentaron interacciones reales documentadas. Ello supone un total de 0,98 interacciones documentadas entre antirretrovirales y otros fármacos por cada 100 pacientes-año de seguimiento. Un 2,5% de los pacientes que recibieron asociaciones contraindicadas o no recomendadas de antirretrovirales con otros fármacos. De estos 28 pacientes, 5 presentaron toxicidad, dos de los cuales requirieron ingreso hospitalario. De los pacientes que recibieron didanosina/ribavirina, 4/8 presentaron toxicidad. Durante el periodo de estudio se realizaron 3 transplantes de hígado. Estos pacientes requiereron con frecuencia ajustes de dosis y una monitorización estricta de los inmunodepresores. Se observó anemia en 7 pacientes que realizaron TARV con zidovudina junto con el tratamiento del VHC con interferon/ribavirina, que en un caso requirió ingreso hospitalario. Las interacciones con metadona tuvieron una incidencia inferior a la esperada. Por lo menos dos pacientes tratados con antiepilépticos (fenitoína) presentaron crisis comiciales al iniciar LPV/r. No se observaron problemas clínicos asociados a interacciones con antituberculosos. El uso de productos naturales fue frecuente (26% de los encuestados). Los productos más consumidos fueron productos vegetales (42%) y suplementos vitamínicos y minerales (32%). Algunos pacientes llegaron a consumir hasta 10-11 productos diferentes. Quince pacientes tomaron asociaciones contraindicadas con productos naturales (Echinácea o Hypericum).
Bases per a la central de resultats i garanties del sector hospitalari de Catalunya.
(Universitat de Barcelona, 2008-07-17) Ruiz Garcia, Boi; Asenjo Sebastián, Miguel Ángel; Universitat de Barcelona. Departament de Salut Pública
[cat] Malgrat els esforços pressupostaris que es realitzen en el marc dels sistemes sanitaris de caràcter universal i gratuït, el cost dels serveis que es presten supera sempre els recursos disponibles. En totes les anàlisis apareixen dues vies de possible solució, o bé aïllades o bé compartides, segons el pensament polític que les defensa. De la primera via, que passa per un increment dels recursos que financin el sistema, tothom discuteix únicament sobre el com i no sobre el què. No serà objecte d'aquest treball tractar sobre aquesta qüestió. La segona, cercaria millores de gestió, i en un sentit ampli, l'optimització dels recursos disponibles. Aquesta darrera via fa imprescindible instruments de mesura i sempre un referent estàndard. La posada en marxa d'un instrument d'avaluació, analitzat i proposat des del món acadèmic, pot eliminar debats de vegades massa ideològics, o fins i tot interessats i demagògics, al darrere dels quals sovint s'amaguen simplement ineficiències. Pot servir per fer sentir veritablement corresponsables a tots els actors del sistema: pacients, professionals, gestors, polítics, etc. La corresponsabilitat és cada cop més necessària en un moment en què l'estat del benestar a nivell europeu està subjecte a un profund debat que porta a parlar permanentment de la seva sostenibilitat. Finalment, pot ajudar a fer que tothom interioritzi la gestió eficiente dels recursos com a un veritable valor social. Massa vegades s'ha demonitzat l'excedent, com si aquest estigués renyit amb el bon servei assistencial, quan tots sabem que molt sovint és al contrari. En la segona via exposada, com a possible solució a la diferencia entre les necessitats assistencials i les disponibilitats econòmiques, que és la de la gestió òptima, la major dificultat es troba en determinar i mesurar quins són els paràmetres de bona o menys bona utilització dels recursos disponibles. Aquesta tesi vol contribuir a trobar l'instrument bàsic necessari. En els sistemes sanitaris els centres hospitalaris concentren la part més important de recursos tecnològics i humans i per tant consumeixen la major part dels recursos econòmics. La funció principal que és l'atenció especialitzada als malalts, es pot determinar en l'espai i el temps, i en referència a un procés concret. Fruit d'aquesta funció concreta, els denominats hospitals d'aguts ofereixen resultats a curt termini objectivables i mesurables, tant sanitaris com econòmics. La posada en marxa d'un instrument adequat pot resoldre molts aspectes de debat i discussió basats en el principi de la temptació de la innocència entre els diferents grups d'interès que s'hi troben implicats: pacients, professionals i tècnics, gestors, administració i polítics. En el món clínic podem parlar d'un ampli consens entorn a la denominada medicina, basada en l'evidència. Per altre banda pot relegar a anecdòtica -o no- la titularitat jurídica de les entitats, la seva gestió sota el dret administratiu o el dret privat o el model de relacions laborals. Ha de servir tanmateix per determinar quan la gestió d'una entitat ha de ser intervinguda per garantir la seva continuïtat i l'eficiència, i com el sistema ha de gaudir d'uns recursos finalistes per complir aquesta funció, sense que la seva utilització paradòxicament afavoreixi la ineficiència o els resultats dolents. Aquest fet ha perpetuat crisis hospitalàries en el temps que ha de suportar tot el sistema, en el seu perjudici i en el dels ciutadans en el seu conjunt. Per tal d'analitzar instruments i proposar un per al sistema sanitari que embranqui les tres potes necessàries, és a dir, la mesura dels resultats, els recursos necessaris en cas de crisi i el mecanisme d'intervenció, hem pres com a referència el sector financer i els seus sistemes de garanties per establir analogies, que no extrapolacions. Tot i el risc que s'interpreti com una frivolitat, si tres coses hi ha a la vida: salut, diners i amor, com diu la cançó, els ciutadans malalts, principi i fi dels hospitals, han de tenir garanties similars sobre l'atenció que reben com la que tenen sobre els diners que depositen als bancs i caixes d'estalvi, i respecte com veuen protegides les seves relacions de parella, quan aquestes es trenquen. Caldrà doncs analitzar els instruments que el sector financer utilitza per oferir les garanties necessàries al titular d'un dipòsit, per veure si és possible conceptualment proposar instruments i nivells de responsabilitat per garantir la sostenibilitat dels centres hospitalaris des de l'eficiència, que vol dir dues coses inseparables: rebre els recursos que són necessaris i utilitzar-los bé. Aquest treball pretén demostrar que és possible construir l'instrument bàsic que permeti objectivar els resultats obtinguts pels hospitals, utilitzant indicadors homologats per la literatura i sense crear un nou sistema d'informació, simplement fer servir els registres i indicadors existents en el sistema sanitari a Catalunya. Aquest instrument ha de permetre la comparació, la creació d'estàndards i l'establiment dels criteris que determinin mesures cautelars o d'intervenció d'un centre pels seus resultats. La contribució des de la neutralitat del món acadèmic pot ser determinant.

Examinar

Enviaments recents