Treballs Finals de Grau (TFG) - Podologia

URI permanent per a aquesta col·leccióhttps://diposit.ub.edu/handle/2445/58573

Treballs Finals de Grau de Podologia de la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut de la Universitat de Barcelona.

Estadístiques

Examinar

Mostrant 1 - 20 de 204

Eritrodisestesia palmo-plantar en pacientes oncológicos: factor etiológico y opciones terapéuticas
(2025-09) Aranda Salido, Maria; Uribe Agüera, Paqui
Introducción: La eritrodisestesia palmo-plantar, eritema acral o síndrome mano-pie, es una reacción adversa cutánea asociada al tratamiento con agentes quimioterapéuticos, que afecta a manos y pies. Se caracteriza por enrojecimiento, hinchazón, dolor, ardor y alteración de la sensibilidad. Puede llegar a producir en casos más severos, descamación, ampollas y dolor intenso, llegando a afectar al día a día de los pacientes y requiriendo modificaciones en el tratamiento oncológico. Objetivos: Los objetivos principales de este trabajo final de grado son enumerar los principales agentes quimioterápicos asociados al desarrollo de la Eritrodisestesia Palmo-plantar y determinar los diversos tratamientos para la Eritrodisestesia Palmo-plantar. Material y métodos: Revisión sistemática actualizada en la base de datos de Medline y Scopus, en la que se describen los fármacos implicados y las medidas tanto preventivas como terapéuticas del eritema acral. Resultados: Entre los fármacos implicados se encuentran antraciclinas, antimetabolitos, inhibidores de la tirosina quinasa, y anticuerpos monoclonales. No obstante, existen diferentes opciones de tratamiento tanto preventivos como terapéuticos para tratar la EPP. Conclusiones: No está completamente claro el mecanismo etiopatogénico de esta patología, sin embargo, se ha observado mayor prevalencia de esta toxicidad cutánea en la administración de tratamientos prolongados o altas dosis. Aunque existen varias estrategias terapéuticas y preventivas, la evidencia de su eficacia es limitada.
Indicacions dels inhibidors de la bomba de protons en podologia i les repercussions del seu ús inadequat
(2025-09) Castellana Pallàs, Josep; Delgado Gallardo, Eric
Introducció: Els inhibidors de la bomba de protons són els fàrmacs d’elecció per regular processos patològics relacionats amb la secreció d’àcid i per prevenir possibles lesions gastrointestinals provocades per altres grups de fàrmacs. Malgrat la seva eficàcia i seguretat en tractaments a curt termini, s’ha observat que el seu ús s’ha generalitzat més enllà de les indicacions estrictes, especialment en contextos clínics com la Podologia, no existeixen protocols establerts. Objectius: aquest Treball de Fi de Grau tenia l’objectiu d’identificar les indicacions clíniques dels inhibidors de la bomba de protons en l’àmbit de la Podologia i avaluar les repercussions associades al seu ús inadequat en la salut dels pacients. Material i mètodes: es va realitzar una revisió sistemàtica a la base de dades PubMed amb dues estratègies de cerca diferenciades seguint els objectius del treball. Es van combinar els descriptors amb els operadors booleans i es van incloure les revisions, revisions sistemàtiques i metaanàlisis que complien els criteris establerts. Resultats: Els resultats van mostrar l’absència de protocols específics en Podologia per a l’ús d’inhibidors de la bomba de protons i el seu ús profilàctic en pacients de risc (gent gran o polimedicats). Es va observar un ús excessiu i perllongat d’aquests fàrmacs, associat a efectes adversos rellevants. Conclusions: Els inhibidors de la bomba de protons van mostrar la seva utilitat en determinats contextos clínics dins la Podologia, però la manca de guies clares, juntament amb el seu ús inadequat, podria comprometre la salut dels pacients. Es recomana promoure una prescripció racional basada en evidència científica de qualitat.
Tratamiento quirúrgico del Hallux Rigidus mediante implantes
(2023-11) Sánchez Gómez, Sandra; Giralt de Veciana, Enrique
El Hallux Rigidus (HR) es una deformidad artrósica degenerativa de la primera articulación metatarsofalángica, con dolor y limitación a la dorsiflexión (DF), que afecta al 2,5% de la población mayor de 50 años. El objetivo del estudio es identificar el estadio de HR en el que está indicada la colocación de implantes, así como analizar los tipos de implantes existentes y valorar su viabilidad. Se realizó la búsqueda en Medline a través de PubMed y en Enfispo, considerándose los artículos publicados entre el 2000 y 2022. Los 13 artículos seleccionados incluían 1020 pacientes con una media de edad de 53 años y un tiempo de seguimiento medio de 38 meses, con un grado II, III y IV de afectación articular. El análisis realizado muestra los tipos de implantes empleados en cada intervención y una mejora significativa de la puntuación postquirúrgica tanto de la escala American Orthopaedic Foot & Ankle Society (AOFAS) como de la Visual Analogue Scale (VAS) a corto y medio plazo. Asimismo, muestra las complicaciones importantes, como la explantación del implante, a largo plazo. Las conclusiones obtenidas indican que la intervención con implantes está indicada en estadios avanzados de la patología y que los implantes más utilizados son los de titanio y aleación de metales como el cromo-cobalto. A corto plazo, se obtienen resultados satisfactorios, sin embargo, se destaca la necesidad de realizar estudios adicionales a largo plazo para poder analizar mejor su viabilidad.
Prevenció de la malaltia de Sever: anàlisi dels factors de risc i proves de diagnòstic per la imatge
(2023-11) Lloansí Colom, Queralt; Bartolomé Marques, Rosa
Introducció: La malaltia de Sever (MS) és la causa més freqüent de dolor en el taló en infants d’entre 8-15 anys, una inflamació de l’apòfisi calcània que afecta negativament a la qualitat de vida de qui la pateix. Per aquest motiu a través d’aquest treball es vol contribuir a l’estudi de la seva prevenció, proposant com a objectius principals l’anàlisi dels seus factors de risc i de la funció de les proves de diagnòstic per la imatge en el seu diagnòstic. Dades a partir de les quals es poden determinar accions de prevenció primària, destinades a la població general i de prevenció secundària, destinades a professionals de la salut. Metodologia: Es tracta d’una revisió bibliogràfica a partir d’articles trobats a PubMed, Dialnet o Scopus. També es crea un pòster informatiu a partir de la literatura estudiada. Resultats: S’han introduït un total de 20 articles: 9 articles sobre els factors de risc de la MS, 10 articles sobre les proves de diagnòstic per la imatge i 1 sobre prevenció en MS. Conclusions: L’índex de massa corporal (IMC), la dorsiflexió (DF) reduïda de turmell i la pràctica de futbol/bàsquet són factors de risc de la MS. Les radiografies (RX) i les ressonàncies nuclears magnètiques (RNM) estan indicades en infants simptomàtics per realitzar únicament un diagnòstic diferencial de la MS. Es necessita més literatura sobre prevenció primària de la MS.
Método diagnóstico y tratamiento de la onicomicosis en el Hospital Podológico Virginia Novel de la Universidad de Barcelona. Revisión de historias clínicas
(2023-11) Villegas Díaz, Mireia; Planell i Mas, Elena de
La onicomicosis se define como la infección de la uña causada por hongos. Es una de las afecciones ungueales más habituales en la práctica clínica en podología. El objetivo del presente estudio fue conocer y valorar la situación actual de diagnóstico y tratamiento en el Hospital Podológico Virginia Novel de la Universidad de Barcelona. También se describieron las características clínicas y el tratamiento prescrito a los pacientes. Para ello, se realizó un estudio descriptivo de las historias clínicas de los pacientes con presencia de onicomicosis en el año 2021. La recopilación de historias clínicas se basó en los códigos de tratamiento obtenidos en la visita de cada paciente. Los datos obtenidos se procesaron mediante una hoja de cálculo. Se revisaron un total de 467 historias clínicas de las cuales se seleccionaron 94. Se realizó un análisis estadístico descriptivo de las variables de estudio en las que se incluyeron datos como edad, afectación de la uña, diagnóstico clínico, cultivo y tratamiento. Además, se diseñó un diagrama de flujo para ayudar en el diagnóstico y tratamiento de la onicomicosis. Los resultados mostraron que el protocolo de onicomicosis del Hospital Podológico Virginia Novel de la Universidad de Barcelona no se siguió en su totalidad, y que los pacientes con sospecha de onicomicosis presentaron signos clínicos como onicolisis y onicogrifosis.
Estudio de las posibles interacciones farmacológicas de los medicamentos prescritos en la población geriátrica con los fármacos antiinfecciosos
(2022-10) Ruiz Torrente, Vanesa; Cuffí i Chéliz, Maria Laura; Aso Pérez, Ester
Introducción: Los pacientes geriátricos son los que más riesgo tienen de padecer interacciones medicamentosas (IM) debido a la prevalencia de enfermedades crónicas, polimedicación y los cambios fisiológicos irreversibles que se experimentan durante el envejecimiento. Objetivo: Valorar las potenciales IM entre los fármacos que consumen los pacientes geriátricos y los antiinfecciosos de uso podológico. Materiales y métodos: Se realizó un estudio prospectivo observacional. Se realizaron anamnesis farmacológicas a pacientes entre 18-45 años y > de 65 años que asistieron al Hospital Podológico Virginia Novel (HPVNUB). Se buscó información sobre potenciales IM entre los principios activos consumidos por la población de estudio y los antiinfecciosos de uso más frecuente en la práctica podológica. Resultados: Los fármacos más consumidos por la población geriátrica son los vasodilatadores (49,32%), agentes modificadores de los lípidos (43,84%), antidiabéticos orales (36,99%), ansiolíticos (34,25%), antiácidos (23,29%) y antitrombóticos (19,18%). Se identificaron las posibles IM entre 51 principios activos consumidos y los antiinfecciosos de uso podológico. Discusión: Los datos obtenidos en este estudio las IM más relevantes clínicamente se pueden producir cuando se consumen de manera simultánea antiinfecciosos con hipolipemiantes, antidiabéticos y antitrombóticos. Los antiácidos consumidos de manera simultánea con antiinfecciosos pueden disminuir el efecto terapéutico del antiinfeccioso. La población geriátrica tiene mayor riesgo de aparición de estas IM. Conclusión: Antes de prescribir un fármaco antiinfeccioso en la práctica podológica debería realizarse una anamnesis farmacológica a los pacientes con el fin de minimizar el riesgo de aparición de IM con otros fármacos, especialmente entre la población geriátrica.
Marcha en intraversión pediátrica y sus tratamientos conservadores: revisión bibliográfica
(2022-10) Pérez Guerrero, Silvia; Bartolomé Marques, Rosa
La marcha en intraversión pediátrica es una alteración en la que se observa que el niño/a camina con las puntas de los pies hacia dentro, originando así una disminución del ángulo de la marcha. Es algo muy común que se contempla en los niños/as que empiezan a caminar y la mayoría de los casos son parte del desarrollo normal de la niñez, no requieren intervención médica y se resuelven por sí solos. El objetivo del trabajo es valorar la eficacia del gait plate como tratamiento conservador, así como revisar la etiología, prevalencia y los parámetros de exploración del perfil torsional de las extremidades inferiores, analizar el tratamiento conservador y multidisciplinar, y por último, diseñar un tríptico informativo para la marcha en intraversión pediátrica. Se realizó una búsqueda electrónica en PubMed y Scopus como principales bases de datos, a más, también fueron revisadas revistas científicas en formato papel, páginas webs de interés y se compartieron diferentes opiniones de profesionales en el ámbito de la Podología. Los análisis de los artículos seleccionados revelaron que el gait plate ocasiona una apertura del ángulo de la marcha a corto plazo, que los parámetros para valorar el perfil torsional de las EEII son cuatro: el ángulo de progresión del pie, el ángulo muslo-pie, la rotación de cadera externa/interna y la forma del pie juntamente con la línea bisectriz del talón. Finalmente, se hallan diferentes propuestas de tratamientos conservadores que podemos tratar con diferentes profesionales de la sanidad de manera multidisciplinar, aun así, existe la falta de evidencia y bibliografía científica, para poder determinar la mejor opción terapéutica.
Equilibrio postural en geriatría
(2022-10) Martínez Durán, Sandra; Levy de las Heras, Hannah
Introducción: Las caídas son una de las causas principales de lesiones y exitus en adultos mayores de edad igual o superior a 60 años. Son diversos los factores que hacen aumentar el riesgo de caída, entre otros, las patologías presentes en los pies. Objetivos: El objetivo del presente trabajo es conocer cuáles son los principales factores de riesgo del pie geriátrico que desencadenan en una falta de equilibrio postural y que tratamientos podológicos son efectivos para mejorar el mismo. Metodología: Con esta finalidad se realizó una búsqueda de artículos relacionados con el tema en diferentes fuentes de investigación: Medline a través de Pubmed, Scopus y Dialnet. Resultados: Se han analizado 6 artículos para enumerar los factores de riesgo de caídas en relación directa con el pie y otros 7 para definir las alternativas podológicas existentes para poder contribuir a la mejora de la estabilidad en las personas mayores. Conclusiones: Se concluye que los factores de riesgo presentes en el pie para la pérdida de estabilidad en las personas mayores son la presencia de dolor en los pies y su severidad, la postura de pie pronado, la limitación en flexibilidad de la tibioperoneoastragalina, la falta de sensibilidad táctil plantar, la debilidad y falta de resistencia en las extremidades inferiores, la debilidad de la musculatura plantar flexora de los dedos y la presencia de hallux valgus. Siendo los tratamientos podológicos que mejoran la estabilidad postural la laminación de las hiperqueratosis plantares, el uso de soportes plantares adaptado y una pauta de ejercicios que mejoren la fuerza muscular del pie y del tobillo.
Simptomatologia dels ossos supernumeraris més freqüents en el peu
(2022-10) Gutiérrez Espada, Sandra; Planell i Mas, Elena de
Introducció: Els ossos supernumeraris són estructures ossificades accessòries, generalment congènites, situades pròximes a un altre os o una articulació, inclús es poden trobar, com els sesamoides, en el recorregut d’un tendó. Normalment,són asimptomàtics,s’exposen diferent tipologia d’ossicles que estan més predisposats a patir processos patològics com l’os trigonum, l’os vesalianum, el navicular accessori, el talus secundarius, l’os subtibiale i el peroneus longus. Objectius: Conèixer la diferent simptomatologia dels ossicles accessoris simptomàtics en el peu. Determinar les proves per imatge per realitzar un diagnòstic dels ossicles accessoris. Categoritzar el pla de tractament pels ossicles accessoris simptomàtics del peu. Materials i mètodes: S’han realitzat 6 fórmules de cerca bibliogràfica a les bases de dades mèdiques Pubmed i Scopus dels últims cinc anys, una per os. Resultats: Van incloure’s 39 articles que es disposaren en taules diferenciades per ossicle on es presenta principalment la simptomatologia, l’origen, la clínica, les proves per imatge i el tractament. Conclusions: el dolor i l’edema són presents en tots els ossicles accessoris simptomàtics, amb diferents afectacions circumdants intrínseques a cadascun. La prova per imatge per excel·lència és la radiografia tot i que es secunden d’altres proves complementàries que mostren l’estat dels teixits tous adjacents. El tractament inicial té un abordatge conservador multidisciplinari on l’objectiu principal és fer desaparèixer la simptomatologia. Si aquest enfocament conservador fracassa, és ostensible que la cirurgia artroscòpica amb exèresis de l’ossicle serà d’elecció.
Relació de la obesitat infantil amb el peu pla en nens: revisió bibliogràfica
(2022-10) Collao Jiménez, Naomi; Pérez Palma, Laura
Els peus plans es defineixen com la disminució de la mida de l’arc plantar fent que la superfície de contacte amb el terra sigui major, a més hi ha una desviació del taló en valg. Pot ser fisiològic durant els primers 2 – 3 anys i anar-se elevant progressivament amb el creixement de l’arc plantar. I la obesitat i sobrepès, segons la OMS, es defineix com una acumulació anormal o excessiva de greix que pot ser perjudicial per a la salut. Es mesura a través de l’IMC, un indicador simple que estudia la relació entre el pes i la talla. A Espanya, la prevalença de sobrepès i obesitat infantil és del 40% (Ministeri d’Espanya, 2021). Aquestes dades van resultar alarmants degut a que l’excés de pes durant la infantessa es actualment un dels problemes més greus ja que es poden desenvolupar conseqüències durant la edat adulta. Aquest excés de pes afecta en gran mesura a les extremitats inferiors on el peu, es veu greument afectat, arribant a diferents deformitats, entre elles, els peus plans. Objectiu: Determinar la relació entre l’excés de pes (mesurat a través de l’IMC) amb el desenvolupament de peu pla en infants dels 2 als 16 anys a través d’una recerca bibliogràfica sistematitzada. Resultats: El percentatge de peu pla en els pacients estudiats ha estat d’un 64,7%. D’aquests un 35,9% no presentava excés de pes. Conclusions: Existeix una relació positiva entre l’IMC i el peu pla al valorar aquest últim mitjançant anàlisi de la petjada plantar. Dita relació serà negativa al mesurar-se mitjançant proves més fiables d’anàlisi de l’alçada de l’arc.
Mètodes per a l'estudi hispatològic de la unitat unguial
(2022-10) Rodrigo Escanilla, Marta; Martín Satué, Mireia
Les propietats físiques de l’ungla comporten la necessitat d’una estratègia metodològica apropiada per al seu estudi histològic. S’utilitza un ampli ventall d’opcions metodològiques amb les que cal processar-la per a ser estudiada. La falta d’un procediment estandarditzat efectiu convida a reflexionar sobre quina d’elles és l’opció més encertada. Els objectius d’aquest treball han estat analitzar l’estat actual de la metodologia emprada per a l’estudi histopatològic de les ungles i avaluar, en la pràctica, les conseqüències sobre els teixits d’alguns dels principals tractaments. Es realitza una cerca bibliogràfica a les bases de dades PubMed i Scopus, així com al Cercabib. Donat el caire tècnic, s’inclouen llibres d’Anatomia Patològica (AP) i protocols. D’aquesta part es pot concloure que d’entre els agents suavitzants més utilitzats, destaca l’hidròxid de potassi (KOH) amb concentracions entre el 10 i 30%. D’altres compostos són Mollifex Gurr, solució NAIR™, crema depilatòria Veet i suavitzant de la roba Comfort. Pel segon objectiu, s’ha dut a terme un procediment experimental per valorar com influeix el tractament amb KOH, sobre el resultat de la immunohistoquímica (IHQ). S’han tractat seccions histològiques de pell amb KOH (0, 2 i 20%) a diferents temps, per després realitzar la IHQ amb l’anticòs contra l’actina de múscul llis [anti-SMA (anti-smooth muscle actin)]. Curiosament, la màxima intensitat de marcatge es va obtenir amb KOH al 2% durant 2 minuts. Es pot concloure, doncs, que aquest tractament no representa un impediment per a la IHQ. Convé millorar la metodologia per a l’estudi histopatològic de l’ungla i optimitzar protocols.
Relació entre els tests funcionals de pelvis i maluc i la posició del peu en estàtica
(2022-10) López Alba, Marta; Planas Ortega, Laura
Introducció: La fàscia és una xarxa de teixit connectiu amb propietats mecàniques, nociceptives i propioceptives que vincula les diferents estructures del cos humà formant cadenes miofascials. Aquestes cadenes miofascials tenen la capacitat de transferir forces, pel que qualsevol restricció en el seu recorregut pot generar efectes en l’estructura corporal. Objectius: Identificar mitjançant recerca bibliogràfica els vincles miofascials que uneixen els peus amb la pelvis i el maluc. Relacionar els tests funcionals de maluc i pelvis amb la posició del peu en estàtica. Material i mètodes: Per a fer la cerca bibliogràfica s’han utilitzat les bases de dades Scopus i Pubmed. Resultats: Segons la bibliografia consultada el peu està unit a través de vincles miofascials a la pelvis i el maluc. No s’ha trobat a la bibliografia evidència suficient que recolzi que el resultat dels tests funcionals de pelvis i maluc pugui tenir efectes en la posició del peu en estàtica. Conclusions: Segons la bibliografia podem suggerir que hi ha vincles miofascials que uneixen anatòmicament i funcionalment la pelvis i el maluc amb els peus. Malgrat que hi ha vincles miofascials que ho suggereixen, no s’ha trobat a la bibliografia evidència suficient que recolzi que els resultats dels tests funcionals de pelvis i maluc puguin produir modificacions en la postura del peu en estàtica.
El sistema Foot Core
(2022-10) Tarradas Soler, Maria; Costa Balanzat, Neus
Introducció: El peu és una estructura molt complexa i per complir les seves funcions necessita controlar l’arc longitudinal medial, dominat per la musculatura intrínseca del peu i la musculatura extrínseca del peu. La musculatura intrínseca del peu forma part del sistema Foot Core i el seu enfortiment proporciona molts avantatges a nivell postural i dinàmic. Objectius: Definir les estructures que formen part del sistema Foot Core i la seva funció, descriure els avantatges del treball del sistema Foot Core i, finalment, dissenyar una taula d’exercicis pel treball específic del Foot Core. Materials i mètodes: Els articles es van obtenir a partir de les bases de dades PubMed i Scopus i de referències del registres seleccionats, des del 17 d’octubre fins al 10 de novembre de 2021. Resultats: El subsistema actiu, el passiu i el neural formen part del sistema Foot Core, i aquest és l’encarregat de controlar l’arc longitudinal medial, proporcionar estabilitat i control postural i dinàmic i contribuir en l’absorció i generació d’energia. Els avantatges del seu treball són una disminució del navicular drop, millora del Foot Posture Index, augment de l’estabilitat i equilibri dinàmic i millora de la capacitat d’absorció dels xocs. Els quatre exercicis més utilitzats per treballar la musculatura intrínseca del peu són el Short Foot, el First Toe Extension, el Second to Fifth Toe Extension i el Toes Spread Out. Conclusions: El sistema Foot Core integra els subsistemes actiu, passiu i neural i s’encarrega de mantenir el funcionament normal del peu. El seu treball específic millora la posició, estabilitat i biomecànica del peu, evitant o rehabilitant lesions per ús excessiu de l’extremitat inferior. El programa d’exercicis dissenyat es realitza 3 dies/setmana, amb 3 sèries de 10 repeticions per cada peu, una contracció mantinguda durant 5 segons i un descans entre sèries de 30 segons.
Tractament de la síndrome de la hipermobilitat articular generalitzada en nens. Revisió bibliogràfica
(2022-10) Clavé Giménez, Maria; Pérez Palma, Laura
Introducció: La hipermobilitat articular (HA) es defineix com el moviment més enllà del normal en una articulació causant una menor rigidesa. Els nens són més hipermòbils que els adults, mantenint una relació inversa amb l’edat. Per al seu diagnòstic s’utilitza els criteris de Beigthon avaluant la mobilitat d’extremitats superiors i els de LLAS per les extremitats inferiors. La flexibilitat articular s’associa amb el canvi de posició del peu, creant alteracions biomecàniques. Objectius: Determinar el tractament més efectiu per la síndrome d’hipermobilitat articular generalitzada en nens, així com analitzar els diferents tractaments utilitzats per aquesta síndrome i realitzar un protocol d’acció podològica. Material i mètodes: Es realitza una cerca sistèmica en les bases de dades de Medline, Scopus, Dialnet i Scielo fins al març del 2022. Es van seleccionar un total de 35 articles per la realització del treball. Resultats: L’anàlisi dels articles seleccionats mostren que el tractament més usat és el multidisciplinari enfront del fisioterapèutic. El dolor percebut pel nen és el criteri més valorat, aconseguint una satisfacció en diferent percentatge en cada programari. En els estudis utilitzats EVA es veu un 63% de millora amb un multidisciplinari en vers a un 36%-39% d’un fisioterapèutic. Referent a la relació entre la HA i peu pla flexible (PPF) tots els autors estan d’acord en la seva correlació i en la major part, en el bon resultat del seu tractament.
Insuficiencia del glúteo medio en pies pronados
(2022-10) Ujja Andrés, Laia; Navarro Román, Gemma
Una incorrecta sinergia muscular genera alteraciones estructurales pudiendo ser desencadenante de futuras lesiones. El glúteo medio (GM) es un músculo de interés podológico dada su relación con los mecanismos adaptativos en la extremidad inferior, en concreto, la pronación del pie. Los objetivos del trabajo fueron, en primer lugar, comprobar la prevalencia de la insuficiencia del GM en pies pronados y, en segundo lugar, analizar la activación muscular del glúteo medio en pies pronados (PP) en comparación con pies neutros (PN). Se realizó una búsqueda bibliográfica de artículos publicados en las bases de datos Scopus (Elssevier), Cochrane y Medline (Pubmed), para poder comparar la diferencia de activación del GM tanto en PP como PN publicados hasta el 29 de abril de 2022. Cinco artículos fueron extraídos reuniendo un total de 179 pacientes divididos en dos grupos mediante el Navicular Drop y el FPI; 93 neutros y 86 pronados. El registro muscular se realizó mediante la electromiografía (EMG) de superficie. Los análisis de los estudios indicaron que la prevalencia no es concluyente ya que no existen diferencias significativas de la actividad muscular del GM entre los grupos PP y PN realizando una actividad física baja, con una muestra de personas de <30 años, que no presentan algias, patologías o problemas neurológicos.
Importancia de la estandarización de los protocolos en el Test de Lunge
(2022-10) Toscano Hernández, Josefina; Calvo Montserrat, Alba
El Test de Lunge (TL) es una prueba funcional validada y con alta correlación entre sesiones y entre diferentes exploradores, utilizada para valorar de manera cuantitativa el rango articular (ROM) del tobillo en dorsiflexión (DF) en cadena cinética cerrada (CCC). Posee gran importancia clínica debido a que nos aporta información que nos permite estimar el comportamiento de dicha articulación en la marcha. A pesar de la fácil aplicación de este procedimiento, se han encontrado diversidad de variantes en su implementación, por lo que se sospecha que los resultados entre sí no son comparables para un correcto seguimiento del paciente. Objetivos: El objetivo de este trabajo fue valorar la existencia de discrepancias en la realización del TL en deportistas que pueden alterar los resultados del rango articular en dorsiflexión (ROM DF) del tobillo. Método: Búsqueda bibliográfica de artículos en los cuales se aplica el TL en deportistas, y se realizó una comparación de procedimientos y resultados. Conclusiones: Se ha hallado diferentes maneras de desarrollar el test de Lunge, dando lugar a resultados discrepantes y no comparables. Esta subestimación de la importancia de los procedimientos en la exploración clínica puede desencadenar un diagnóstico y un seguimiento erróneos. Se requiere una unificación de criterios para que los resultados sean válidos, y aportar evidencia científica de mayor fiabilidad.
Eficàcia de les ortesis plantars en el tractament del peu pla infantil. Revisió bibliogràfica
(2022-10) Pons Coll, Joana; Pérez Palma, Laura
Introducció: El peu pla (PP) és una condició molt comuna en nens i és el motiu de consulta més freqüent en pacients pediàtrics. Existeixen el peu pla flexible (PPF) i el peu pla rígid (PPR). No hi ha uns paràmetres de diagnòstics establerts, fet que afecta l’abordatge de la patologia. Les ortesis plantars (OP) són el tractament més utilitzat per tractar el peu pla infantil. Objectius: L’objectiu d’aquest treball és determinar l’eficàcia de les OP en el peu pla infantil i analitzar relació entre l’efectivitat de les OP en el peu pla infantil i els paràmetres de tipus peu pla infantil, edat, tipus d’OP i temps d’aplicació. Metodologia: Es realitza una recerca bibliogràfica a les bases de dades Medline a través de PubMed, Dialnet i SciELO. 25 articles s’han analitzat tenint en compte els paràmetres establerts en els objectius del treball. Per contrastar la informació obtinguda, s’han consultat 14 articles més. Conclusions: Les OP són efectives en el tractament del peu pla infantil, però no existeix suficient evidència per establir la seva eficàcia absoluta. El PPF és la patologia que aconsegueix més bons resultats amb aquest tractament, el qual és eficaç en totes les edats, encara que s’acostuma a fer a partir dels 7 anys. Les OP utilitzades tenen un reforç a l’arc longitudinal intern, no hi ha diferències d’eficàcia entre ser prefabricades o personalitzades ni amb els materials utilitzats en la seva confecció. El tractament és més eficaç a partir dels 12 mesos d’aplicació.
Elastografia de la fàscia plantar
(2022-10) Rabassó Yagüe, Ingrid; Crespo Martínez, Artur
Introducció: La fascitis plantar és una de les patologies més comunes del peu, representa el 80% de les patologies del taló. Als EUA al voltant d'un milió de visites anuals acaben amb el diagnòstic de fascitis plantar. En el 80-90% dels casos els símptomes desapareixen dins dels 10 mesos posteriors. Objectius: Analitzar si l'elastografia és un mètode efectiu pel diagnòstic precoç en les fasciopaties plantars en pacients amb simptomatologia lleu. Material i mètodes: Es va dur a terme una revisió sistemàtica de la literatura en les bases de dades Pubmed i Scopus dels articles que valoressin l’electrografia com a mètode de diagnosis de la fasciopatia plantar. Resultats: En els 9 estudis analitzats es van estudiar un total de 538 fàscies plantars. En 4 dels estudis s’utilitza el mode SWE (Elastografia d’ones de cisallament), en 3 el mode RTSE (Elastografia en temps real) i en dos dels estudis no determinen el mode d’elastografia que empren. Discussió: Tots els autors dels estudis analitzats conclouen que l’elastografia té una valoració positiva en el diagnòstic de la fasciopatia plantar. La caracterització de nous paràmetres ecogràfics de les propietats mecàniques pot ajudar en el diagnòstic precoç i a pacients amb simptomatologia lleu, tot i que, s'ha de determinar en estudis futurs. Conclusions: L'elastografia millora la precisió diagnòstica per la fasciopatia plantar, no obstant això, encara no es pot afirmar que sigui un mètode efectiu per la detecció de les fasciopaties plantar de manera precoç amb pacients amb simptomatologia lleu.
Influencia de los trastornos oculomotores en el equilibrio
(2022-10) Argudo Alvarez, Daniel; Pérez de Caballero Valenzuela, Eider
Esta revisión sistemática tiene como objetivo determinar las relaciones e implicaciones que la propiocepción de los músculos oculomotores o su trastorno, tienen en el sistema postural y en la estabilidad corporal humana. A partir de una búsqueda en diferentes bases de datos médicas, se obtienen y analizan los resultados de varios estudios con objetivos similares al presente trabajo. Varios de éstos incluyen pacientes con alteraciones de la oculomotricidad secundarias a una lesión del sistema nervioso central post-traumática. Pese a que la metodología y estrategia del registro de datos de los diferentes estudios es variada, la totalidad de los autores recogidos en esta revisión coinciden en sus resultados determinando una implicación directa de la oculomotricidad en la estabilidad corporal. Por otro lado, es observable (mediante el registro posturográfico) en pacientes con trastornos de la oculomotricidad, un aumento de sus oscilaciones corporales, así como un cambio en el patrón de éstas, viéndose comprometida la eficiencia de su equilibrio ortostático. Entre una amplia sintomatología clínica, aparecen compensaciones adaptativas en el conjunto corporal que implican de forma evidente y con especial relación, al pie. Es fundamental la detección de estos pacientes mediante una completa anamnesis y exploración clínica dirigida a revelar disfunciones en los diferentes captores del sistema postural fino, para su derivación. Así como la labor del podólogo en la confección de plantillas posturales que estimulen de forma selectiva la mecanorrecepción plantar, produciendo una reequilibración del sistema tónico postural.
Com afecta l’embaràs a les pressions plantars durant la marxa?
(2022-10) Picazo Vergara, Clara; Vergés Salas, Carles
Durant el procés de l’embaràs es produeixen canvis fisiològics a nivell psicològic, hormonal i físic. L’augment de pes és un dels esdeveniments que pot fer variar les pressions plantars i provocar compensacions donant lloc a les patologies més freqüents: lumbàlgies i podàlgies. Per mesurar l’evolució de les pressions al llarg de l’embaràs existeixen diferents sistemes com les plataformes de pressions i les plantilles instrumentades. Aquest estudi pretén analitzar la informació publicada sobre la variació de les pressions plantars en dones embarassades i comparar així els seus resultats. S’ha dut a terme una recerca bibliogràfica consultant sis bases de dades i es varen obtenir un total de 12 articles finals segons els criteris d’inclusió i exclusió elegits. Les pressions plantars varien a mesura que avança l’embaràs però no de la mateixa forma entre els diferents estudis. La majoria dels autors defensen que es produeix un augment del PPM al mig peu fruit de l’augment de pes i laxitud dels lligaments, així com l’anteriorització del CdP. Altres autors reporten un augment en l’avantpeu com a estratègia d’absorció d’impacte o al retropeu amb canvis en la morfologia del peu. Els resultats de la magnitud del PPM són molt variats degut a la diferent metodologia dels estudis. Les podàlgies són més freqüents en les dones embarassades però no està relacionat exclusivament amb les variacions de les pressions plantars, sinó que influeixen el CdP, canvis hormonals o l’augment de l’ús d’estructures múscul esquelètiques. Com a conseqüència cada dona embarassada adopta compensacions úniques per garantir una marxa estable.

El Dipòsit Digital ha actualitzat el programari. Contacteu amb dipositdigital@ub.edu per informar de qualsevol incidència.

Examinar

Enviaments recents