Treballs Finals de Grau (TFG) - Filologia Romànica

URI permanent per a aquesta col·leccióhttps://hdl.handle.net/2445/102377

Treballs Finals del Grau de Filologia Romànica de la Facultat de Filologia de la Universitat de Barcelona.

Estadístiques

Examinar

Mostrant 1 - 3 de 3

Nou corpus comentat sobre els contactes textuals empírics entre les líriques trobadoresques occitana i galaicoportuguesa
(2014-06) Cerezo Moya, Diego; Simó, Meritxell
[cat] El present treball té com a objectius construir, sistematitzar, contextualitzar i comentar el corpus dels divuit textos de la tradició trobadoresca occitana i de la galaicoportuguesa que, des de finals del segle XII a finals del XIII, impliciten o sobretot expliciten i/o realitzen un coneixement mutu i un diàleg i intercanvi literari “textual”, empíric, o fins i tot personal, entre l''ars trobandi' occitana i l''ars trobandi' galaica. Els casos són pocs, divuit, i en certa manera marginals, individuals, però interessants i amb implicacions per a totes dues tradicions. Utilitzem un mètode comparatiu d'estudi per tal de copsar millor l'essència de cada lírica, comentant i subratllant els aspectes històrics, lingüístics i estètico-literaris dels testimonis, i intentant valorar què aportà en cada cas el coneixement de l’alteritat poètica, si és que hi aportà res. Apleguem i analitzem, doncs, les proves literàries de les relacions textuals empíriques, explícites, entre els pocs trobadors i 'trovadores' que conegueren directament l'alteritat poètica.
Usatges lingüistics des aranesi occitanoparlants emigradi en Catalonha
(2016-06-17) Fernández i Roca, Marcel; Bastardas i Rufat, Maria Reina
[oci] Aguest trabalh de fin de grad cerque, mejançant ua enquèsta efectuada a un cèrt nombre d’informaires, descorbir quini son es usatges lingüistics des aranesi que parlen occitan e son emigradi en Catalonha (en tot excludir-ne, evidentaments, Aran). Analise es sues responses e les met en contèxt legislatiu de Catalonha, en qué er occitan ei oficiau en tota era comunautat autonòma mès sonque ei pròpria d’Aran. Ei un trabalh de tematica inedita e que cerque determinar quines actituds lingüistiques mòstren es aranesi occitanoparlants quan era lengua que parlen non ei pròpria deth lòc a on viuen mès òc que i é oficiau. A trauès des qüestions dera enquèsta, que tòquen tèmes coma es relacions damb era administracion, era possibilitat de transméter era lengua as hilhs, es besonhs de cultura ena lengua pròpria, era percepcion des catalans non occitanoparlants sus era lengua, se concludís que cau endegar politiques publiques e desvolopar era lei der Occitan, Aranés en Aran. Es resultats apunten a qu'era santat der occitan aranés en Catalonha (en tot excludir-ne Aran, en aguest trabalh) ei comprometuda.
Apunts per a l'estudi del Diccionario menorquin-castellano de Jaume Ferrer i Parpal
(2016-06) Ferrer Carreras, Gemma; Bastardas i Rufat, Maria Reina
El Diccionario menorquin-castellano de Jaume Ferrer i Parpal (1817-1897) constitueix una significativa mostra d’un període històric d’intensa producció lexicogràfica en llengua catalana: el segle XIX. Com es pot extreure del títol de l’obra, aquest és un diccionari bilingüe que neix –com intentarem palesar més avall– en un context totalment marcat per la preeminència del castellà i pel complex d’inferioritat de la llengua catalana. L’obra de Jaume Ferrer i Parpal ha estat, al llarg dels darrers temps, deixada de banda per la major part de la crítica. En efecte, els escassos treballs de recerca que se li han dedicat han ocupat un lloc marginal en l’estudi de la lexicografia catalana i el nom de l’autor maonès ha quedat reduït a un nivell gairebé anecdòtic. Sens dubte, l’oblit acadèmic de Jaume Ferrer i Parpal es deu, en part, a dos fets que van estretament lligats: en primer lloc, l’afany disgregador de l’autor maonès, que mantenia la idea –força estesa en el segle XIX, com veurem– que el menorquí constituïa una entitat lingüística independent de la resta de parlars catalans; i, en segon lloc, la seua estrambòtica proposta ortogràfica, que se centra en la llengua oral i defuig sistemàticament els usos gràfics tradicionals del català, fet que dificulta notablement la intel·ligència dels seus textos. Malgrat la ideologia lingüística de l’autor i els problemes que puguin sorgir durant l’estudi de les seues obres, creiem en la necessitat de fer una anàlisi més o manco aprofundida del Diccionario menorquin-castellano, car veiem en ell una important deu de dades lingüístiques que no podem menystenir. És per aquest motiu que hem centrat el nostre treball en l’estudi superficial d’aquest diccionari, tot perseguint l’objectiu d’aportar algunes informacions sobre la seua confecció i posar de manifest quins són els fruits que es poden extreure de l’estudi d’una obra com aquesta. L’objectiu d’aquest treball és, doncs, fer una primera immersió dins el Diccionario de Ferrer i Parpal a fi d’observar quina és la seua vàlua lexicogràfica: no és, en cap cas, una anàlisi definitiva de l’obra del maonès.

Examinar

Enviaments recents