Tesis Doctorals - Departament - Història del Dret, Dret Romà i Dret Eclesiàstic de l'Estat
URI permanent per a aquesta col·leccióhttps://hdl.handle.net/2445/35660
Examinar
Enviaments recents
Mostrant 1 - 5 de 5
TesiServus hereditarius: civiles adquisitiones alienationesve(Universitat de Barcelona, 1995-10-05) Duplá Marín, Maria Teresa; Panero Gutiérrez, Ricardo; Universitat de Barcelona. Departament d'Història del Dret, Dret Romà i Dret Eclesiàstic de l'Estat[spa] El título de nuestro trabajo pretende reflejar el contenido del mismo. En él se analizan las adquisiciones o enajenaciones realizadas por el esclavo que forma parte de una herencia yacente. La estrecha vinculacion existente entre el origen y el mantenimiento de las distintas teorias sobre la "hereditas iacens", y la actividad del esclavo hereditario, manifestada fundamentalmente -según Savigny- en relacion a los actos del "ius civile", motivo que limitaramos nuestra tesis al análisis de dichos actos, intentando destacar, la concreta aplicación práctica que, para cada tipo de actuación, y de cada una de las teorías sobre la herencia yacente, realizaron los juristas romanos. Sin embargo entendimos que para poder realizar afirmaciones al respecto, era necesario acometer un estudio paralelo entre la capacidad de obrar del "servus" y la del "servus hereditarius"; estudio que nos permitiria detectar los problemas de orden práctico-jurídico que planteaba este ultimo, y el método empleado por los jurisprudentes para solucionarlo. La Sistematica Gayana iba a proporcionarnos, ya desde el propio título, la estructura de nuestro trabajo, pues nos permitió vertebrarlo de la siguiente manera: una primera parte -"Servus Hereditarius"- de caracter introductorio y reservada al análisis de aspectos personales, y una segunda parte -"Civiles Adquisitiones Alienationesve"- que vendría a ser eje central de la tesis, en la que examinamos algunos actos del derecho civil realizados por dicho esclavo.- TesiLa libertad de enseñanza en la Constitución Española y en la doctrina católica(Universitat de Barcelona, 1994-11-25) Satorras Fioretti, Rosa Ma. (Rosa María); Reina, Víctor; Universitat de Barcelona. Departament d'Història del Dret, Dret Romà i Dret Eclesiàstic de l'Estat[spa] Esta tesis doctoral expone las posturas tanto del Estado Español como de la Iglesia Católica en materia de enseñanza. Por un lado, se estudia· la visión de la Constitución Española (en su art. 27), Y por el otro, la doctrina oficial de la Iglesia, expresada en los documentos magisteriales. El estudio se divide en tres partes autónomas entre sí. En la primera, se analizan en profundidad los trabajos preparatorios de las Cortes Constituyentes cuand o d iscut ier on el actual art. 27. En la segunda parte se tratan una por una las Sentencias emitidas por el Tribunal Constitucional sobre el art. 27 CE, des de su creación hasta mediados de 1993. En la tercera y ultima parte, se ha estudiado la postura oficia l de la Iglesia Cató l ica en cuan to a la enseñanza, a part ir del análisis pormenorizodo de los documen tos mag isteria les, tanto conciliares como pontif ic ios (añadiendo a lg uno de las Sagradas Congregaciones). La acotación temporal, en este caso, ha partido desde el Concilio Vaticano II hasta finales de 1994. aunque ni se ha cortado por la mitad el Pontificado de S.S. el Papa Juan XXIII, ni el de su sucesor, S.S. el Papa Pablo VI . Además, se ha incorporado la puntera Carta Encíclica Divini lllius Magistri, de S.S. el Papa Pio XI
- TesiLa secularización del matrimonio en España(Universitat de Barcelona, 2016-02-10) Griñó Ódena, Lluís; Satorras Fioretti, Rosa Ma. (Rosa María); Universitat de Barcelona. Departament d'Història del Dret, Dret Romà i Dret Eclesiàstic de l'EstatAquesta tesi està orientada a l'estudi de la secularització del matrimoni, és a dir, com la legislació estatal espanyola va incorporar al seu ordenament jurídic el matrimoni que fins al segle XIX havia estat recollit pel dret canònic. En el seu origen, després en determinats moments històrics, aquesta va consistir en un transvasament de jurisdicció total, sense alterar el seu contingut primigeni. Aquest objecte inicial de transvasament es va superar i s'ha vist com es dóna un viratge en clau divorcista desprenent-se d'un element definitori com és la indissolubilitat, almenys en el seu sentit formal, donat que s'ha demostrat en l'estudi que el matrimoni té una vocació de perennitat. L'últim pas legislatiu en aquestasecularització ha estat el fet de permetre el matrimoni entre persones del mateix sexe, produint així una crisi d'identitat a la institució. L'objectiu d'aquesta tesi ha estat demostrar de quina manera, després de perdre la nota de la indissolubilitat i d'un debilitament de l'heterosexualitat, acompanyat d'una mentalitat individualista, ens trobem amb un model matrimonial erosionat, amb un procés de desjuridificació i privatització forta i evident fruit d'una revolució social i cultural, però que dóna resposta als reptes de la nostra societat postmoderna. En la investigació es desvetlla com després de la seva deconstrucció serà el matrimoni qui inquirirà cadascun dels seus elements essencials i tornarà a edificar-se en la seva solidesa innata mantenint el seu paper vertebrador en la societat dels segles venidors.
- TesiEls greuges de cort a la Catalunya del segle XVI(Universitat de Barcelona, 1992-09-23) Oleart i Piquet, Oriol; Cerdá Ruiz-Funes, Joaquín; Universitat de Barcelona. Departament d'Història del Dret, Dret Romà i Dret Eclesiàstic de l'Estat[cat] Hom pretén estudiar la transcendència que efectivament tenien els greuges que es presentaven a la Cort General de Catalunya a l'Edat Moderna. Si bé des dels postulats que poden considerar-se tradicionals de la historiografia -il.lustrada i romàntica-, hom els ha anat atribuint un paper Cabdal en el desenrotllament de les sessions de les diverses reunions de cort, la consulta de la documentació n'oferia un grau de divergència notable, l'estudi del qual calia no negligir. S'inicia la memòria amb la constatació que els greuges de cort catalans no són una realitat aïllada en el món europeu occidental, sinó que s'insereixen en el conjunt de mecanismes -amb funcions que podem considerar similars-que les Assemblees dels diferents territoris del món europeu occidental han anat articulant al llarg de la seva història devant de la presència de la institución monàrquica. Amb tot, s'adverteix que dintre d'aquesta gran categoria en què s'insereixen, els greuges de cort presenten trets distintius que els confereixen una fesomia pròpia. L'estudi de la Cort General com a marc institucional natural en què es plantegen els greuges permet d'analitzar els tràmits i les diferents atribucions de l'assemblea i de les vies de gràcia i de justícia de l'assemblea, que es destaquen particularment. S'analitzen les normes (constitucions i capítols de cort, sobretot) que regulen aspectes de la satisfacció dels greuges, tant si han estat compilades de les diferents edicions de les Constitucions i altres drets de Cathalunya, com si no ho han estat. Quant a aquest segon grup mereixen una atenció especial, i en són objecte d'estudi, dos tipus de documents fins ara pràcticament negligits -atès que no es publicaven- en aquelles aproximacions que s'han fet a la vida de la institució. En primer lloc, la suplicació que els estaments presenten al monarca comunicant-li els provisors que cada braç ha escollit, per tal que el monarca nomeni els seus; de l'altra, el document on ho fa, la provisió subsegüent. Endemés, és en aquest pas el punt on el monarca delega el seu poder, amb la col.laboració de la cort, per tal que els jutges de greuges coneguin de les reclamacions presentades. En segon lloc, el capítol del donatiu. Ultra delimitar el concepte de donatiu (o també servei, oferta, subsidi), l'import que es concedeix al monarca i en quins terminis ha de ser recaptat, s'estudien les relacions entre el donatiu i la legislació de la cort, i, és clar, entre el donatiu i els greuges (i, doncs, també entre la legislació i els greuges). Després d'una aproximació detallada als particulars sentenciats en les corts celebrades des del 1503 fins a 1537, s'analitza la competència per a resoldre els greuges, el concepte de greuge de cort i es delimita el concepte de greuge particular -objecte de 'l'estudi- per distinguir-lo del de greuge general, i els casos en què és o no és procedent de presentar-ne. L'estudi dels diversos tràmits que acompanyen les actuacions posterios al nomenament de la comissió de proveïdors de grueges i una aproximación als aspectes del procés que s'instrueix per a resoldre'ls, precedeixen l'estudi de la sentència de greuges. Dita sentència presenta la peculiaritat que és concebuda com una sentència única dictada conjuntament per tota la comissió de proveïdors, en cada una de les reclamacions presentades i resoltes n'esdevè un dels múltiples capítols que la formen. Es fa una anàlisi del tràmit d'execució de sentència, per comprovar la trascendència efectiva de dit instrument, la qual permet aclarir els desfasaments que es produeixen entre la publicació de la sentència i el pagament -efectiu- de les quantitats que hi eren fixades. Es clou l'estudi amb una valoració de la institució i amb la preceptiva relació de conclusions, ultra els apèndixs documentals i el repertori bibliogràfic requerits.
- TesiLa Facultad de Cánones de la Universidad de Cervera (s. XVIII-XIX)(Universitat de Barcelona, 2001-06-22) Llaquet de Entrambasaguas, José Luis; Bajet, Eduard; Bueno Salinas, Santiago; Universitat de Barcelona. Departament d'Història del Dret, Dret Romà i Dret Eclesiàstic de l'Estat[spa] La importancia de nuestro trabajo radica en que hasta el presente apenas se habían realizado estudios monográficos sobre las distintas Facultades de la Universidad de Cervera, aunque ésta tuvo el monopolio de la enseñanza superior en Catalunya (España) entre 1714 y 1836. En concreto, esta laguna en la investigación era especialmente lamentable en los estudios jurídicos, que en Cervera alcanzaron un considerable vuelo intelectual, sobre todo en el Derecho Civil, con figuras como Finestres, Dou, Dorca y Mujal. Estructuro la tesis en 10 capítulos y en 721 páginas que pretender reconstruir todos los ámbitos existentes en la Facultad de Cánones de Cervera. Después de un capítulo introductorio e histórico, me adentro en la vida universitaria y canonística de Cervera, deteniéndome en las diferentes cátedras de la Facultad, en la evolución del método canónico y en los planteamientos ideológicos de los manuales impuestos por las sucesivas reformas docentes o propuestos por el claustro de Cervera. He logrado exhumar de diferentes Archivos la documentación inédita en la que se contienen casi todos los expedientes de las provisiones de cátedras, y que nos permite adentrarnos en el laborioso procedimiento establecido para adjudicar las vacantes. Analizamos la producción manuscrita e impresa de los profesores y de los alumnos de la Facultad y concluimos el cuerpo de la tesis con un capítulo consagrado a los estudiantes canonistas. 6 anexos completan nuestro trabajo de doctorado.