Tesis Doctorals - Departament - Salut Pública i Legislació Sanitària
URI permanent per a aquesta col·leccióhttps://diposit.ub.edu/handle/2445/42998
Examinar
Enviaments recents
Mostrant 1 - 5 de 5
TesiAspectes sanitaris dels arxius parroquials de la regió central del Baix Llobregat. Segles XVI-XVIII(Universitat de Barcelona, 1988-01-01) Perpiñà i Gutièrrez, Carles; Corbella i Corbella, Jacint, 1937-; Universitat de Barcelona. Departament de Salut Pública i Legislació Sanitària[spa] Esta tesis es un estudio de los aspectos sanitarios de cinco parroquias de la comarca del Baix Llobregat. Su objetivo es dar a conocer el nombre de médicos, cirujanos, apotecarios, comadronas... que contribuyeron con su trabajo al bienestar de las gentes, teniendo en cuenta los escasos medios con que contaban para combatir la enfermedad en aquellas épocas. También se estudia la mortalidad, natalidad y matrimonios de los siglos estudiados, siguiendo las directrices del libro de los Dres. Camps Clemente y Camps Surroca, sobre “Aspectes sanitaris de l'arxiu de Sant Joan de Lleida-Segle XVII”/1.983/. Consta de varias partes: A) Introducción: Con discreta visión geohistórica de la comarca. B) Material y método: El material han sido los diferentes libros de mortalidad, natalidad y matrimonios de las parroquias de: Sant Climent de Llobregat, Sant Andreu de la Barca, Corbera de Llobregat, Cervelló y Torrelles. En total se han obtenido 15.154 defunciones, 17.414 nacimientos y 3.545 matrimonios. Se hace referencia a las distintas formas de muertes (enfermedad, violenta...) y referencia a aspectos sociales (oficios, nobleza...) y sanitarios, con gráficas de mortalidad, natalidad y matrimonios. C) Aspectos sanitarios: Número y nombre de sanitarios (total 172) que corresponden a 37 médicos, 76 cirujanos, 2 médicos cirujanos, 21 apotecarios, 33 comadronas, 2 veterinarios y un Sanador de la Vila del siglo XVI. D) Conclusiones de los aspectos estudiados.- TesiAspectes sanitaris de l'Arxiu Parroquial de Solsona (1565-1700)(Universitat de Barcelona, 1994-06-26) Sallés i Planas, Lluís; Calbet i Camarasa, Josep M. (Josep Maria), 1935-; Universitat de Barcelona. Departament de Salut Pública i Legislació Sanitària[cat] Aquesta tesi està basada en l'estudi sistemàtic dels llibres de baptismes, casaments i enterraments de l 'Arxiu Parroquial de Solsona, des dels primers registres que es feren l'any 1565 fins l'any 1700 inclusiu, és a dir, gairebé un segle i mig d'història, El treball s'inscriu en la línia d'investigació iniciada en el III Congrés d'Història de la Medicina Catalana. celebrat a Lleida el 1981, pels Drs. Josep Maria Calbet i Camarasa i Jacint Corbella Corbella amb el "Diccionari Biogràfic de Metges Catalans", de 3 volums publicats fins ara, i el treball "Aspectes sanitaris de l'Arxiu de Sant Joan de Lleida" dels Drs. Manuel Camps i Clemente i Manuel Camps i Surroca publicat el 1983, Aquests estudis demostren la vàlua dels arxius parroquials com a fonamentals fonts d'informació sobre la vida quotidiàna en les nostres viles i ciutats a partir de l'enregistrament sistemàtic de la població, En els seus llibres, a diferència dels registres notarials, hi consta pràcticament tota la població amb les seves professions en el cas de gairebé tots els homes i en molt poques dones, i el seu parentesc, i en els llibres d'enterraments algunes causes de mort sobretot de tipus accidental o violenta, que ens aporten una valuosa informació des del punt de vista mèdic i sociològic, per la qual cosa crec que aquesta línia de recerca és de vital importància per aprofundir en el coneixement dels nostres avantpassats i de la nostra medicina en uns anys poc coneguts com són el segles XVI i XVII. A partir dels 22.671 registres obtinguts en aquest estudi, dels quals 14.015 són baptismes, 6.244 enterraments i 2.412 casaments, un dels principals objectius de la tesi es fer el recull de totes les persones que vivien i exercien professions sanitàries a Solsona durant aquells anys, havent trobat 133 persones, de les quals 44 són metges, 39 cirurgians, 32 apotecaris, metge i apotecari, 12 llevadores, 2 canonges infermers, 2 adroguers i 1 manescal. Amb aquestes dades i tenint en compte que a Solsona hi havia una població mitjana de 1500 habitants durant aquell període, s'evidència una bona cobertura sanitària de la ciutat en aquells anys, així com un adequat equilibri entre les diferents professions sanitàries; també es important l'existència de diverses nissagues familiars de sanitaris com la dels Pallarès d'apotecaris i algun metge, la dels Busquets de cirurgians i la dels Miquel de metges, i també es demostra un important reconeixement social d'alguns metges, cirurgians i apotecaris, per la gran quantitat d'actes cerimonials I apadrinaments en que apareixen i per ocupar carrecs rellevants com el de batlle de la ciutat. Menció especial mereixen les llevadores ja que és l’única professió sanitària exercida per les dones en aquells temps, encara que no tenia cap tipus de regulació ni d'ensenyança reglamentada. Un altre dels objectius principals de la tesi es l'estudi de les causes de mort, per desgracia només estan ben documentades les causes de mort violenta de les quals n‘he trobat 139 casos que representen el 2,22 % del total d'enterraments i es poden subdividir en homicidis o assassinats (50 casos), execucions de sentència (6), accidents (38 casos dels quals 6 són per accident de treball), per la guerra (37) i sense especificar (8). Les morts d'origen natural es poden subdividir en les morts naturals sospitoses, sigui perquè han mort a la presó o sobtadament sense cap diagnòstic havent-hi 110 casos o el 1,76 % del total de morts, les morts naturals diagnosticades en les què com a mínim s'esmenta algun símptoma present en el moment de la mort, de les que n’hi ha 108 casos o el 1,72 % de totes les morts, i les morts naturals sense diagnosticar que són el 94,28 %, és a dir, l'immensa majoria de les inscripcions dels llibres d'enterraments i per tant no es pot treure cap tipus de conclusió sobre elles. A part és interessant valorar els pics de mortalitat pel seu probable origen epidèmic com els de 1631 i 1652 deguts a la pesta, o pel seu origen bèl-lic com el de 1655 degut als Sitges i enfrontaments militars que patí Solsona aquest any. Els morts a l'hospital (13 %), com un indicador del grau de pobresa social, els infants nascuts amb perill de mort com una aproximació a la mortalitat perinatal, i els fills incògnits o abandonats (2,26 %), com una dada demogràfica que també va lligada a guerres, misèries epidèmies, són tres parametres més que són estudiats en la tesi. Per acabar aquest resum, només vull remarcar que els arxius parroquials demostren ser una font molt fiable, i per tant, ideal per recollir estudiar el personal sanitari les poques causes documentades de mort que tenim d'aquella època.
- TesiPolítica sanitària i social de la Mancomunitat de Catalunya (1914-1924)(Universitat de Barcelona, 1993-04-16) Sabaté i Casellas, Ferran; Corbella i Corbella, Jacint, 1937-[cat] La Mancomunitat fou el primer pas en la recuperació de l'autogovern de Catalunya, a l'època contemporània. Això es produeix en un període de profunda transformació de les societats industrials europees, i en rebé l'influéncia. Inspirat en les teories organicistes, la seva acció de govern s’estructura en tres àrees: cultural, econòmica i social. Les dues primeres ja han estat estudiades; la darrera constitueix l'àmbit de la nostra recerca. La Beneficència tradicional es transforma en la Seguretat Social, amb la participació dels poders públics. La Mancomunitat convertí els antics manicomis i incuses en moderns hospitals psiquiàtrics i tocoginecològics, amb funcions assistencials, docents i investigadores. Establí la regionalització dels serveis sanitaris i la comarcalització hospitalària. Relligà l'atenció social amb la sanitària. Definí els tres nivells de l'assistència: primari, secundari i terciari. En aquest àmbit, es palesa l'influencia francesa. La Sanitat Pública, inspirada en el model anglosaxó, passa de l'actitud defensiva a l'ofensiva, com a instrument de lluita contra els flagells predominants: pal.ludisme, tuberculosi, malalties de transmissió hídrica, goll endèmic, mortalitat infantil, etc. Es descobreix el valor econòmic de la salut. S'estableix la separació entre el finançament i la provisió de l'atenció sanitària. La Mancomunitat tingué un paper actiu en la formació sanitària de la població i dels professionals, així com en la recerca biològica. Cal assenyalar entre d’altres, l’educació sanitària, la promoció esportiva, la formació d'infermeres o el suport a la recerca en psicologia o fisiologia. També foren pioners en l'estudi de la salut laboral i de la higiene i la seguretat en el treball. En el camp social, s'inclinaren pel model germànic, de tipus mixt, és a dir, amb responsabilitat compartida entre les administracions públiques, les forces del treball i les organitzacions professionals. Aquest sistema es basava en la llibertat individual, l'autonomia professional i la solidaritat social, cosa que diferia del centralisme, el burocratisme i l’estatisme predominants a l’Espanya de llavors. En resum, la Mancomunitat representà un avenç qualitatiu i quantitatiu molt important en la incorporació de Catalunya al grup de pobles més civilitzats i la seva influència s'estén fins als nostres dies.
- TesiAspectos sanitarios del archivo de la Parroquia de Santa Ana de Buñuel (Navarra), 1565-1989 (Tesi)(Universitat de Barcelona, 1990-11-22) Remón Gil, Julio; Corbella i Corbella, Jacint, 1937-; Universitat de Barcelona. Departament de Salut Pública i Legislació SanitàriaCon el fin de realizar un completo estudio demográfico-sanitario de la villa de Buñuel (Navarra), se han estudiado los libros parroquiales (desde 1565) y los del Registro Civil desde su implantación en 1870. Se han analizado 25.823 inscripciones de los libros parroquiales (12.970 de bautizos, 3.203 de matrimonios y 9.850 de defunciones) y 4.568 de los libros de defunciones del Registro Civil. El período abarcado comprende desde 1565 hasta diciembre de 1989. Los objetivos de esta tesis comprenden el análisis de los siguientes parámetros: 1) Inventario del personal sanitario que haya ejercido en la villa o que figure en sus libros ejerciendo en otros lugares. 2) Recuento de muertes accidentales o violentas. 3) Recuento de muertes súbitas no accidentales. 4) Estudio general de la mortalidad (sexos, edades, distribución por meses, ocasionada por acciones bélicas, epidemias, periodos de aumento de la mortalidad). 5) Estudio de la gemelaridad, de los bautizados de necesidad, de hijos póstumos y de los ilegítimos como orientación del ambiente sociológico de la villa. 6) Estudio general de la natalidad. 7) Estudio general de la nupcialidad. 8) Estudio de las profesiones no sanitarias que figuran reflejadas en los libros parroquiales, y de las personas de algún relieve social, como reflejo de la realidad sociológica de la población. La información y su análisis se presenta separada por siglos dado el prolongado espacio de tiempo que abarca el estudio.
- TesiIntoxicación medicamentosa aguda grave: patología respiratoria asociada(Universitat de Barcelona, 1987-01-01) Nogué Xarau, Santiago; Corbella i Corbella, Jacint, 1937-; Universitat de Barcelona. Departament de Salut Pública i Legislació SanitàriaSe analiza la patología respiratoria que ha presentado una serie de intoxicaciones medicamentosas agudas graves que han requerido el ingreso en una UCI, comparándola con la que se ha presentado en otra serie paralela de intoxicaciones no medicamentosas y estableciendo unos factores pronósticos de su presentación. De los 300 pacientes con intoxicación medicamentosa, el 75% presentaron una patología respiratoria, en forma de alteraciones del gradiente alveolo-arterial o de la RX de tórax; las imágenes patológicas más frecuentes fueron la neumonía por aspiración y la atelectasia. Entre los 65 pacientes con intoxicación no medicamentosa hubo una mayor prevalencia de patología respiratoria. Algunos de los factores que se asociaron a la presencia de esta patología fueron la edad superior a 40 años, el coma profundo y la depresión respiratoria central.